Ricard Viñes (1875-1943) fou un dels pianistes més singulars del seu temps. Instal·lat a París des dels dotze anys, des d’allí va bastir la seva carrera concertística internacional, bàsicament centrada a donar a conèixer la música de les noves generacions de compositors. Viñes va ser el responsable de les estrenes i les primeres audicions de la nova música per a piano, des de Debussy i Ravel fins als compositors dels anys 30.

Viñes no va tornar a Catalunya fins a l’any 1908, quan la seva figura era ja un referent internacional. Ho feu per participar en els concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana. A partir de llavors, la seva presència a casa nostra comença a ser més habitual. A més, des de la seva privilegiada situació dins els cercles culturals parisencs, Viñes va jugar un paper decisiu en la difusió de la música de compositors catalans com Frederic Mompou o Manuel Blancafort.

Aquesta exposició, organitzada pel CEDOC, vol posar l’accent en l’estreta relació que Viñes va mantenir amb el Palau, així com amb els vincles que va mantenir amb diverses generacions de compositors i intèrprets catalans.