Lluís Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels
Dates: novembre 2015-febrer 2016
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Texts: Lluís Millet i Loras i Marta Grassot
Suport Documental: Helena Escobar
Lluís Millet i Pagès (1867-1941) va néixer a la vila del Masnou el 18 d’abril de 1867. Tot i que la seva família volia que estudiés comerç, l’interès cada vegada més evident que sentia el jove Millet vers el món musical va fer que aquesta vocació anés prenent cada vegada més terreny per davant del que haurien volgut els pares. Començà els primers estudis musicals al Liceu el 1880 i tres anys després completà la formació amb Felip Pedrell. Al mateix temps Lluís Millet també treballava venent partitures a la botiga de Can Guàrdia, on va començar a conèixer músics com Carles G. Vidiella, Isaac Albéniz, Francesc Alió i el mateix Amadeu Vives.
Els contactes musicals que va tenir i l’ambient musical que va viure a la Barcelona de finals del segle XIX, el portaren a fer tangible i a modelar els seus ideals, uns ideals fets realitat a costa d’esforç, entusiasme, dedicació i molt de treball, tot acompanyat del seu carisma tan singular que li serví d’instrument per fer creïble tot allò que volia construir. És així com Lluís Millet i Pagès va crear l’Orfeó Català, el cor que seria el mirall del seu pensament, i que li serviria d’eina per reflectir la profunda espiritualitat i catalanitat que volia transmetre per mitjà de la música. Val a dir que el naixement de l’Orfeó és fruit de la tensió espiritual generada per la Renaixença –que despertà la consciència de la necessitat d’un art nacional català–, juntament amb el ferment renovador del Modernisme. Per això va promoure la recerca i l’harmonització de la cançó popular, la recuperació del patrimoni musical del passat i impulsà una escola autòctona de compositors corals, alhora que va donar a conèixer a Catalunya les grans obres universals del repertori coral-orquestral.
Amb aquest esperit intensament apassionat per la música, l’Orfeó Català esdevingué l’instrument principal per fer de la música la missatgera dels seus anhels més profunds, uns ideals que després de la seva mort, l’any 1941, tingueren continuïtat amb el lideratge de Francesc Pujol (1878-1945) i del seu fill Lluís Maria Millet (1946-1990).
Lluís Millet i Pagès, els seus inicis com a director i professor
En la seva etapa primerenca, Millet començà a fer classes de música i formà el seu propi quartet, que solia actuar als cafès Inglés i Pelayo. En aquest ambient en les seves reunions amb els intel·lectuals del moment, conjuntament amb Amadeu Vives fundà l’Orfeó Català el 15 de setembre de 1891. Poc després, el 1897 Millet també va fundar la Capella de Sant Felip Neri, formació de la qual fou director, i també la Capella de la Basílica de la Mercè el 1906. Malgrat la intensa tasca com a director, Millet va combinar-la amb el seu treball com a professor, per això tampoc no podem oblidar el seu càrrec com a professor a l’Escola Municipal de Música, on fou catedràtic de Solfeig, Teoria Musical i Conjunt Coral (1896) i, posteriorment, director. Entre els seus ideals hi havia la recuperació de la música tradicional i alhora la divulgació de grans obres universals que per primera vegada s’interpretaren a Catalunya, com la Novena Simfonia de Beethoven al Gran Teatre del Liceu (1900), la Missa en Si menor de Bach (1911), la Passió segons sant Mateu (1921) o la Missa Solemnis de Beethoven (1927), entre moltes altres.
Lluís Millet impartint classes de piano a una alumna. ca 1910. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
El quartet del Cafè Pelayo . D’esquerra a dreta: Lluís Millet, Cioffi, Pàmies i Soler. ca. 1890. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Primer grup de mestres de les diferents seccions de l’Orfeó Català. En primera línea Emerenciana Wehrle i Lluís Millet; en segona fila d’esquerra a dreta: Francesc Pujol, Josep MªComella, Enric Serra i Joan Salvat. 1915. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Programa del primer concert com a director de la societat coral claveriana La Lira de Sant Cugat del Vallès. ca. 1885-1890. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Diari de joventut de Lluís Millet i Pagès. 1893. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Diari de joventut de Lluís Millet i Pagès on anota les primeres impressions del primer concert de l’Orfeó Català. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lluís Millet amb un grup d’alumnes, entre ells la pianista, pedagoga i compositora Margarida Orfila, que fou soprano solista de l’Orfeó Català, Andrea Fornells. ca. 1895-1910. Autor: A. F. Imperio. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Mèrits artístics de Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Programa del primer concert oficial de l’Orfeó Català, el 31 de juliol de 1892, tot i que actuà per primera vegada participant en un concert de l’Acadèmia Nicolau el 5 d’abril del mateix any. Col·lecció de programes de concert de l’Orfeó Català.
Nomenament de Lluís Millet com a director de l’Escola Municipal de Música. 1930-1931. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Acceptació de Lluís Millet com a director de l’Escolania de la Capella de la Mercè. ca. 1906. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet.
L’obra compositiva de Lluís Millet i Pagès
Lluís Millet va ser un compositor ocasional, que compartí la creació musical amb els treballs com a director i professor. De la seva obra vocal, destaca per la seva òbvia representativitat El cant de la Senyera, a més d’algunes harmonitzacions de cançons populars. Una composició de joventut a quatre veus masculines, Jovenívola, amb text i música propis, assoleix una inefable expressivitat nostàlgica. També cal destacar, en el terreny de les músiques religioses, la puresa i qualitat melòdica de la Pregària a la Verge del Remei. En aquest mateix àmbit religiós, cal destacar les dues sèries de Cants espirituals per a l’ús del poble, a una veu amb acompanyament d’orgue, destinades a la litúrgia; tingueren a la seva època una popularitat remarcable. En paraules de mossèn Francesc Baldelló: “Si estudiem a fons l’obra de Millet, en aquest aspecte trobarem un total agermanament entre la melodia litúrgica i el cant popular tradicional de casa nostra. En aquesta genial barreja dels dos elements, gregorià i popular, rau la bondat de l’obra del mestre”. Completen el seu catàleg alguns lieder per a veu i piano i, en el domini instrumental, dues suites pianístiques, també transcrites per a orquestra: Ègloga i Catalanesques.
Catalanesques, per a orquestra. ca. 1890-1900. Manuscrit hològraf. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Jovenívola. ca. 1890-1900. Manuscrit hològraf. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Jovenívola. Edició, música impresa. [1940-1950]. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
La Balalí. Cançó per a veu solista amb acompanyament de piano. ca. 1939-1940. Autor: Lluís Millet i Pagès. Manuscrit hològraf. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Cants espirituals per a ús del poble (1a sèrie). Conté: A la Verge dels Dolors. Estació al Sant Sagrament. A Maria. ca. 1900-1915. Manuscrits hològrafs. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Per a cant i acompanyament d’orgue o harmònium. Lletra de Jacint Verdaguer. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lo cant de la bandera. Coneguda com El cant de la Senyera. 1896. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Batuta de Lluís Millet i Pagès regalada pels germans cantaires Àngela i Frederic Castells. ca. 1900-1941. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lluís Millet a la seva cambra de treball. ca. 1930. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Cants espirituals per a ús del poble. 1º serie. Via Crucis. 1908. Autor: Lluís Millet
Pregària a la Verge del Remei. Autor: Lluís Millet i Pagès. Manuscrit hològraf. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Els contactes artístics i personals
La intensa tasca professional i artística de Lluís Millet el portà a establir una quantitat importantíssima de correspondència personal, que constitueix un element de singular valor a l’hora d’estudiar, tant els esdeveniments musicals del moment com també tot el seu pensament i la trajectòria personal i professional. En la correspondència que custodia el seu fons, més de 8.000 cartes, hi trobem el testimoni de compositors, intèrprets i altres personalitats del món de la cultura, l’art o la política: Felip Pedrell, Amadeu Vives, Albert Schweitzer, Francesc Pujol, Joan Manén, Blanca Selva, Joaquim Nin, Joseph Canteloube, Rafael Subirachs i Ricart, Pau Casals, Maria Canals, Joan Tomàs, Joaquim Zamacois, Josep Subirà i molts d’altres igualment importants. I d’altra banda, correspondència adreçada al seu fill Lluís Maria Millet, amb cartes de Francis Poulenc, Eduard Toldrà, Joan Pich i Santasusana, Rosa Sabater, Emili Pujol o Cristòfol Taltabull. A més, aquests contactes també es veuen reflectits en altra mena de documentació, ja siguin partitures o llibres dedicats, o bé objectes regalats pels mateixos cantaires i socis que li dedicaren al llarg de la seva vida. Endinsar-se en el món d’aquesta munió de documents és submergirse plenament en aquella època en tots els sentits i ens fa descobrir noves perspectives i noves llums del seu bast coneixement.
Lluís Millet i Antoni Gaudí davant la Sagrada Família. ca. 1915. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta d’Albert Schweitzer dirigida a Lluís Millet i Pagès en relació amb l’organització de concerts que va realitzar Schweitzer al Palau. Febrer de 1909. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta d’Albert Schweitzer dirigida a Lluís Millet i Pagès en relació amb l’organització de concerts que va realitzar Schweitzer al Palau. Febrer de 1909. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Retrat de grup (d’esquerra a dreta): Lluís Millet, Francesc Pujol, Frederic Lliurat i Albert Schweitzer, amb motiu de l’estrena de la Missa en Si menor de Bach el novembre de 1909. 31 d’octubre de 1909. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Retrat d’Albert Schweitzer dedicat a Lluís Millet el 31 d’octubre de 1909 amb motiu dels concerts de tardor al Palau l’any 1909. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta de Joseph Canteloube, compositor i folklorista que compartia amb Millet l’amor vers les cançons populars d’un país 6 de juliol de 1930. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Retrat de Joseph Canteloube. 1931. Autor: Manuel Henri. Fons fotogràfic del Palau de la Música
Carta d’Enric Morera en què comenta que s’adhereix a l’homenatge que s’ofereix a Lluís Millet. 1916. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Retrat en primer pla d’Enric Morera. ca. 1920. Fons fotogràfic del Palau de la Música
Carta de Kurt Schindler dirigida a Lluís Millet i Pagès, en què lloa la música catalana que ell li ha donat a conèixer ca. 1900-1920. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Retrat de Kurt Schindler i la seva esposa Vera. Estiu de 1918. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta de Manuel de Falla en mostra de comprensió i consol davant moments difícils. 28 de juny de 1932. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta d’Àngel Guimerà en què li presenta un amic seu procedent de Praga. 10 d’agost de 1916. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta del violinista i compositor Joan Manén en què explica a Lluís Millet la seva intenció de fer-li arribar la partitura Camí del sol. 1925. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Excursió artística de l'Orfeó Català a Sevilla i València. D’esquera a dreta: Joan Tomas, Joan Salvat, Francesc Pujol i Lluís Millet. 3-11 de maig de 1930. Fons fotogràfic de l’Orfeó Català
Més enllà de l’Orfeó Català
La intensa activitat de l’Orfeó, que va anar augmentant amb els anys, i les relacions socials que tenia Millet com a resultat de la seva activitat el portaren a impulsar diverses eines per a la recuperació i difusió de la música popular catalana.
D’una banda la «Revista Musical Catalana», de la qual Lluís Millet fou fundador, va ser creada el 1904 i s’allargà fins al 1936. Aquesta publicació, la primera revista musical en l’àmbit català que integrà la vida artística de l’Orfeó i altres agrupacions, fou testimoni de l’activitat creativa dels compositors catalans del moment, va incloure notícies i crítiques musicals, així com articles de temàtiques musicals i estètiques molt diverses. També aquell any 1904 es crea des de l’Orfeó Català la Festa de la Música Catalana, un certamen de composició musical que s’inicià amb l’objectiu d’esperonar la composició del cant coral i alhora la recuperació de la música popular.
Uns anys després, el 1917, s’origina la Germanor dels Orfeons de Catalunya, una entitat que intentà difondre l’ideal de l’Orfeó Català a molts altres orfeons de Catalunya, i finalment l’Obra del Cançoner Popular, nascut l’any 1922 amb la voluntat de recollir les músiques populars catalanes d’arreu del país. Aquest projecte va ser impulsat per Rafael Patxot, i l’Orfeó Català en va acceptar la presidència. Així doncs, l’obra de l’Orfeó i el seu ideal s’expandia generosament mitjançant tots aquests instruments paral·lels, tot complementant-se i ajudant-se mútuament per conquerir aquesta gran missió per la qual Millet havia treballat des dels seus inicis.
Integrants de la redacció de la Revista Musical Catalana. D'esquerra a dreta drets: Francesc Pujol, Joan Salvat i Ignasi Folch i Torres; asseguts d'esquerra a dreta: Vicenç M. De Gibert, Lluís Millet i Frederic Lliurat. 1916. Autor: Frederic Ballell
«Revista Musical Catalana». 1a edició . 1904
Celebració de la Germanor dels Orfeons a Catalunya. Lluís Millet dirigint a l’Orfeó Català a Vic, 9 d'octubre de 1921. Autor desconegut. Fons Germanor dels Orfeons a Catalunya
Llibre sobre la primera Assemblea de la Germanor d’Orfeons de Catalunya. Juny de 1918. Fons Germanor dels Orfeons a Catalunya
Portada de la revista Imatges amb fotografia de la Festa dels Orfeons a l’Estadi de Montjuich. 16 de juliol de 1930. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Impressions sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. 1932-1936. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Article d’opinió sobre l’òpera Artús d’Amadeu Vives ca. 1900-1941. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Article sobre el repertori de l’Orfeó Català en resposta a diversos articles polèmics sobre la cançó popular. 1929. Autor: Lluís Millet i Pagès. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
El mestre Millet dirigeix els orfeonistes en el curs de la festa que donaria origen a la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Vic 1917
Lluís Maria Millet i Millet (1906-1990). Mestratge i composició
Inicià els estudis musicals amb els mestres Josep Maria Comella i Joan Salvat, anys més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va rebre lliçons de solfeig i teoria del mestre Pere Jordà, i piano amb mestre Joaquim Canals. També va estudiar harmonia, composició, contrapunt i fuga amb els mestres Vicenç Maria de Gibert i Serra i Francesc Pujol. Paral·lelament també va ser cantaire de l’Orfeó Català.
Entre les seves primeres tasques com a pedagog, el trobem fent classes a diversos centres, com el Seminari Conciliar de Barcelona, l’Escola Vidiella, l’Institut Feminal, a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel. També va ser mestre de capella de l’església de Sant Felip Neri i en aquesta primera època va ser nomenat director de l’Schola Orpheònica de Barcelona entre 1930 i 1933.
A partir del 1943 va ser nomenat professor auxiliar de les classes de solfeig i teoria de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, posteriorment, el 1945 li van ser atorgades les càtedres d’Història Universal de la Música, Estètica General i Història de la Música. Entre altres facetes, també cal destacar la seva col·laboració en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en una missió de l’any 1927.
Retrat de Lluís M. Millet. ca 1930-1935. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Schola Orpheonica de Barcelona amb el mestre Lluís M. Millet. Autor desconegut. 1930. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Certificat oficial de les notes acadèmiques de Lluís M. Millet. Solfeig, teoria i piano. 28 de setembre de 1939. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Qualificacions dels exàmens de Lluís M. Millet i Millet que es realitzaven entre les seccions de l’Orfeó Català. 1916-1917. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Imatge de Lluís M. Millet amb alguns cantaires de l’Orfeó Català. 7 de març de 1946. Autor: Vives. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
El rústec villancet. Autor: Lluís Maria Millet i Millet. 3 de setembre de 1928. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Medalla atorgada per la Diputació Provincial de Barcelona, en la categoria de plata, atorgada a Lluís Maria Millet i Millet per la seva tasca com a director a l’Orfeó Català i professor del Conservatori Municipal de Música. 23 d’abril de 1972. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
In paradisum. Partitura escrita a la memòria de Lluís Millet i Pagès. Autor: Lluís Maria Millet i Millet. 1941. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lluís Maria Millet dirigint durant l’aplec dels orfeons a Montserrat. 14 octubre de 1956. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lluís Maria Millet, més de trenta anys dirigint l’Orfeó Català
Després de la mort de Lluís Millet, Francesc Pujol fou nomenat director de l’Orfeó. Malauradament, morí sobtadament la vigília de Nadal del 1945, un any abans que l’Orfeó fos autoritzat a reprendre les activitats públiques. Lluís Maria Millet, que ja hi exercia de subdirector des del 1941, en fou nomenat director el 1946. Amb caràcter continuista i seguint la memòria del seu pare, Lluís Maria Millet va programar obres importants, com el Requiem de Mozart, Les estacions de Haydn, Novena Simfonia i Missa Solemnis de Beethoven, Elias de Mendelssohn, Requiem de Fauré, Requiem de Verdi, la Missa en Si menor, la Passió segons sant Mateu i l’Oratori de Nadal de Bach. A més, va estrenar el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge (1960), l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort (1968) i també va preparar el cor per a la primera audició europea d’El pessebre de Pau Casals a Assís, Florència i Tolosa de Llenguadoc el 1962, sota la direcció del gran mestre català. Tot això sense comptar el repertori coral tradicional català i obres a cappella de Debussy, Ravel, Canteloube, Poulenc, Hindemith, Manén, Rodrigo, Mompou, Toldrà, J. A. Donostia, etc.
Lluís Maria Millet dirigint al Palau de la Música Catalana
ca.1967
Autor: Antoni BassóLluis Maria Millet amb Pau Casals i Eduard Toldrà. ca. 1960. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta de Pau Casals dirigida a Lluís M. i Millet referent a donar a conèixer l’obra El pessebre. 27 de desembre de 1963. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta de Pau Casals dirigida a Lluís M. i Millet referent a donar a conèixer l’obra El pessebre. 27 de desembre de 1963. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta del compositor Manuel Blancafort en què parla d’algunes esmenes a l’oratori Verge Maria que Lluís M. Millet ha de tenir en compte en els assajos. 12 de juliol de 1965. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet.
Carta del compositor Francis Poulenc en relació amb l’estrena de la seva obra Stabat Mater per l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. 11 d’agost de 1958. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Carta del compositor Francis Poulenc en relació amb l’estrena de la seva obra Stabat Mater per l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. 11 d’agost de 1958. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lluís M. Millet amb Pau Casals durant les primeres audicions d’El pessebre a Assís, Florència i Roma setembre-octubre de 1962. Autor: Maria Llonc. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Pla general de l’Orfeó Català i orquestra durant la interpretació de la Missa Solemnis de Beethoven en commemoració del 70è aniversari de l’entitat 10 de març de 1962. Autor: Brangulí. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Pla general de l’Orfeó Català i l’orquestra durant un concert al Palais de Chaillot de París. Audició íntegra de la Gran Missa en Si menor de Bach. 9 de juny de 1952. Autor: Teddy Piaz. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Interpretació del Requiem de Mozart durant el primer concert de Lluís M. Millet com a director de l’Orfeó Català. 1946. Autor: Brangulí. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Detall del públic aplaudint Francis Poulenc, en primer pla; al centre, Gala Dalí i Salvador Dalí també aplaudint. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Estrena de l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort. 1968. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Lluís M. Millet saludant Victòria dels Àngels al Festival de S’Agaró. 27 de juliol de 1972. Autor: Brangulí. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Visita de Jaume Pahissa a l’Orfeó Català; signant al Llibre d’Or. Autor: desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
L’Orfeó Català actuant al Palacio de la Música de Madrid. 19 d’abril de 1959. Autor: Vidal. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet