L'Associació de Música da Camera. A l'avantguarda de la programació musical
Dates: del 24 d'octubre de 2025 al 9 de març de 2026
Lloc: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissariat: Marta Grassot Radresa
Des del 2024 el Centre de Documentació de l’Orfeó Català, en conveni amb el Museu Abelló, està duent a terme el procés de digitalització i accés en línia d’un dels fons musicals més importants pel que fa a l’activitat musical barcelonina entre els anys 1913 i 1936, el Fons de l’Associació de Música da Camera, que programà un part molt important de concerts al Palau de la Música Catalana.
Els principals solistes vocals i instrumentals, així com les més distingides entitats simfòniques, cambrístiques i corals, tant locals com estrangeres, foren presentades per l’Associació. Personalitats com Ravel, Schönberg, Stravinsky, Bartók, Prokófiev, Falla i Gerhard, entre d’altres, van protagonitzar els concerts de l’Associació de Música da Camera.
Amb l’objectiu de conèixer a fons l’activitat de l’Associació i veure de primera mà alguns dels materials més destacats d’aquest fons documental, l’exposició vol posar en relleu un dels moments històrics més brillants, pel que fa a l’activitat musical a Barcelona, tot promovent no només els nostres intèrprets i compositors, sinó també grans noms de prestigi internacional.
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Teatre Novetats . Ramon Casas (1866-1932)
Font: Wikimedia Commons
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
El Dorado, teatre de Barcelona
1890. Autor: Antoni Esplugas i Puig
Col·lecció Museu Nacional d’Art de CatalunyaFont: Wikimedia Commons
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Palau de Belles Arts de Barcelona, ensorrat el 1942.
1911. Autor desconegutFont: Wikimedia Commons
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de la Societat Filharmònica Barcelona, fundada l’any 1897. La seva vida fou activa gairebé deu anys fins al 1904-1905 i va ser impulsada especialment pel músic belga Mathieu Crickboom.
Font: Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de la Societat Filharmònica Barcelona, fundada l’any 1897. La seva vida fou activa gairebé deu anys fins al 1904-1905 i va ser impulsada especialment pel músic belga Mathieu Crickboom.
Font: Arxiu històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de l’any 1902 al Teatre Novedades amb concerts del pianista Édouard Risler, el Trio de Frankfurt i el propi impulsor, Crickboom, així com del director Felix Weingartner.
Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa amb la presència de Vincent d’Indy, director convidat a dirigir. 1908.
L’Associació Musical de Barcelona fou una entitat fundada a Barcelona l’any 1888. El primer president fou Josep Garcia i Robles. Inicialment dedicada a la música de cambra, l’any 1902,
amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, intentà impulsar la música coral i orquestral. Lamote dirigí en trenta-quatre ocasions l’orquestra de l’Associació.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa amb la presència de Camille Saint-Saëns, director convidat a dirigir. 1908.
L'Associació Musical de Barcelona va ser una entitat fundada a Barcelona el 1888. El primer president va ser Josep Garcia i Robles. Inicialment dedicada a la música de cambra, el 1902,
amb el nomenament de Joan Lamote de Grignon com a director artístic, va intentar impulsar la música coral i orquestral. Lamote va dirigir en trenta-quatre ocasions l'orquestra de l'Associació.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de concerts organitzat al Palau de Belles Arts (1898-1892). La sala disposava d’un gran orgue d’Aquilino Amezua (1847-1912); en aquell moment era un dels millors del seu tipus a Europa. Hi van fer concerts habituals l’Orquestra Simfònica de Barcelona i la Banda Municipal de Barcelona. Van ser molt populars els concerts de la Banda els diumenges al matí, sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, que es van retransmetre per ràdio entre el 1930 i el 1936.
Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de concerts organitzat al Palau de Belles Arts (1898-1892). La sala disposava d’un gran orgue d’Aquilino Amezua (1847-1912); en aquell moment era un dels millors del seu tipus a Europa. Hi van fer concerts habituals l’Orquestra Simfònica de Barcelona i la Banda Municipal de Barcelona. Van ser molt populars els concerts de la Banda els diumenges al matí, sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, que es van retransmetre per ràdio entre el 1930 i el 1936.
Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de representacions líriques i concerts promoguts a Barcelona pel pintor Lluís Graner entre el 1905 i el 1908.
Graner va fer un intent d’implantació del teatre líric català. Malgrat la presentació excel·lent de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques.
Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B. Lambert. S’hi estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de representacions líriques i concerts promoguts a Barcelona pel pintor Lluís Graner entre el 1905 i el 1908.
Graner va fer un intent d’implantació del teatre líric català. Malgrat la presentació excel·lent de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques.
Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B. Lambert. S’hi estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de representacions líriques i concerts promoguts a Barcelona pel pintor Lluís Graner entre el 1905 i el 1908.
Graner va fer un intent d’implantació del teatre líric català. Malgrat la presentació excel·lent de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques.
Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B. Lambert. S’hi estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de la Societat Catalana de Concerts.
Octubre del 1892.
L’entitat va ser fundada el 1891 com a resposta a la demanda d’una societat avesada als nous corrents musicals provinents d’Europa que s’allunyaven de la tradició del teatre líric italià i francès. Va ser aquesta la primera institució de caràcter estable destinada a la instrucció de músics catalans i la representació de peces simfòniques dels grans compositors europeus, especialment Richard Wagner i Beethoven.
La direcció musical es va confiar a Antoni Nicolau i Parera, reconegut compositor i director orquestral format a París.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Programa de la Societat Catalana de Concerts.
Octubre del 1892.
L’entitat va ser fundada el 1891 com a resposta a la demanda d’una societat avesada als nous corrents musicals provinents d’Europa que s’allunyaven de la tradició del teatre líric italià i francès. Va ser aquesta la primera institució de caràcter estable destinada a la instrucció de músics catalans i la representació de peces simfòniques dels grans compositors europeus, especialment Richard Wagner i Beethoven.
La direcció musical es va confiar a Antoni Nicolau i Parera, reconegut compositor i director orquestral format a París.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Les entitats musicals. Del Modernisme al Noucentisme
Des de la Renaixença, primer amb el moviment dels cors de Clavé i més endavant ja amb el Modernisme al final del segle XIX, es va configurant a Barcelona un entramat d’activitat musical que cada vegada més girarà entorn de la música instrumental. La bonança econòmica de la segona meitat del segle XIX a Catalunya, la renaixença cultural i el Modernisme van impulsar una generació d’intel·lectuals, burgesos i tècnics amb una mentalitat catalana i europeista.
Els catalans comencen a prendre com a referència les grans ciutats europees:
París, Londres i Roma, envers un procés d’independència cultural. La Renaixença i¡ el catalanisme van generar corals, centres excursionistes, ateneus, diaris, orfeons, escoles, etc., tot un seguit d’elements que van bastir a la societat civil un fort sentiment catalanista. A Barcelona en aquell moment hi havia una gran quantitat de teatres que funcionaven com a sales de concerts: Teatre Principal, Teatre Novedades, Sala Mozart, Teatre Tívoli, Teatre Líric, Teatre El Dorado, Teatre del Liceu i el Palau de Belles Arts, tot això sumat a desenes d’entitats que tenien els seu propis locals on es feien concerts.
Entre el 1880 i el 1910 l’impuls dels concerts serà protagonitzat per nombroses entitats, com la Societat Catalana de Concerts, els Concerts Nicolau, l’Associació Musical de Barcelona,
la Societat Filharmònica de Concerts o l’Associació Wagneriana, entre moltes d’altres.
Uns anys més endavant, durant el primer terç del segle XX, coincidint amb el nou ideari noucentista, brillen especialment les
programacions d’entitats com l’Associació Música da Camera, l’Associació Obrera de Concerts, l’Associació Amics de la Música i l’Associació de Cultura Musical. Es tracta d’una època en què els barcelonins gaudiran de nombroses programacions
musicals i al mateix temps s’anirà forjant una societat aficionada a les activitats musicals. Això contribuirà al naixement de noves orquestres, grups instrumentals i orquestrals i alhora a la necessitat de programar músiques fins llavors mai escoltades a la ciutat, i això serà possible gracies a les noves entitats musicals.
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Manuel Clausells.
Secretari de l’Associació Música de Camera entre el 1917 i el 1936
Autor: Amadeo, fotògrafFont: Arxiu família Novell
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Enric Granados (1867-1916).
Director artístic de l’Associació entre el 1913 i el 1916.
c. 1900 Autor: Antoni EsplugasFont: CEDOC
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
August Pi i Sunyer.
Fisiòleg i polític. President de l’Associació entre el 1924 i el 1936.
1930. Autor desconegutFont: Wikimedia Commons
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Pau Casals (1876-1973).
Director artístic de l’Associació entre el 1916 i el 1936.
c. 1922. Autor: Casteras H.Font: CEDOC
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Retrat sobre la col·locació d’una làpida de marbre amb un relleu de l’escultor Joan Rebull en record de les memorables audicions de la
Missa solemnis de Beethoven. Amb aquest homenatge, I’Associació de Música da Camera volia deixar permanentment constatat el seu
fervor per l’obra de l’Orfeó Català.
13 de juny de 1928.Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Reglament de l’orquestra de l’Associació de Música da Camera. Drets i deures dels integrants.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló. Mollet del Vallès
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Invitació al sopar dedicat al director de l’orquestra Josep Rabentós per agrair l’èxit de l’orquestra a diverses ciutat de l’Estat.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló. Mollet del Vallès
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Publicació dels estatuts de l’Associació i edició del 1913 referent als objectius i el reglament dels socis.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló. Mollet del Vallès
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Normativa per al repartiment de localitats sobre la reserva de butaques.
1929-1930.Font: Fons Clausells. Museu Abelló. Mollet del Vallès
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Full volander sobre la necessitat de garantir silenci durant els concerts. Un aspecte sobre el qual es va haver d’insistir reiteradament entre els assistents als concerts.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló. Mollet del Vallès
- Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
Circular adreçada als socis de l’entitat sobre la importància de la programació de tres concerts simfònics de la Societe des Concerts du Conservatoire. 20 d’abril de 1934.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
Els fundadors. El secretari Manuel Clausells
L’Associació de Música da Camera neix el 1913 i tindrà el seu impuls i consolidació plenament a l’època de la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925). Amb l’auge del Noucentisme sorgit el 1906, l’art adquireix una nova forma i contingut, i l’artista participa plenament en la transformació global de la societat del Nou-cents. L’art es converteix en una eina cívica i sorgeix la figura de l’intel·lectual, en què la tertúlia serà un dels espais on es perfilen els ideals del moment.
L’entitat va tenir tres eixos impulsors: la Junta, el Patronat i un important volum de socis, tot això sumat a la tasca i impuls imprescindible de Manuel Clausells, en qualitat de secretari des del 1917 fins al 1936. El primer any el president fou Carles Jordà; el vicepresident, Francesc Galí, i Antoni Gallardo en fou secretari i primer soci. També cal destacar les personalitats de Josep Rabentós i Canals, com a responsable de l’orquestra de la mateixa entitat, i Marià Perelló, responsable del quartet. Enric Granados va ser-ne el primer director artístic, substituït després
de la seva mort el 1916 per Pau Casals.
Entre els presidents de l’entitat, destaquen els noms de Jeroni de Moragues i Rodés, que fou el segon president durant nou
anys, del 1914 al 1923, moment en què es consolida el nombre de socis i les directrius de la programació; a partir del 1924 entra com a nou president August Pi i Sunyer fins al 1936, que era metge i una de les personalitats científiques principals del país, però també un enamorat de la música i que professà una gran amistat amb Granados i Casals.
De la Junta cal destacar la figura del secretari Manuel Clausells. L’any 1916 ja figura al nucli dels socis fundadors i el 1917 n’és nomenat secretari. Clausells va dur a terme una gran activitat individualment, tot col·laborant amb les diferents institucions catalanes, com ara la Sala Parés. Ell va ser uns dels principals
impulsors de l’activitat de l’Associació, va elaborar gairebé tots els projectes, amb llargs diàlegs entre els músics o els seus agents, i també va col·laborar amb aquells que l’ajudaven a perfilar la programació. I en paral·lel va crear altres projectes i
impulsava l’Associació participant en les principals activitats musicals del país.
- La programació artística (1913-1925)
Mercè Plantada.
Va debutar al Palau de la Música Catalana l’1 de maig de 1913. Fou la primera cantatriu que hi actuava en un recital de lied, a través de l’Associació Música da Camera.
Autor: Rafael Areñas, 1913Font: Wikimedia Commons. Revista «Feminal», (74), 25 de maig de 1913
- La programació artística (1913-1925)
Elisabeth Schumann.
Soprano lírica alemanya, entre el 1919 i el 1937 va ser estrella absoluta a la Wiener Staatsoper, a més de Salzburg, París i Londres. Va ser una de les sopranos preferides de Richard Strauss.
Al Palau va actuar convidada per l’Associació el 1923 i el 1924 i també més endavant fou convidada per l’Orquestra Pau Casals.Font: Wikimedia Commons
- La programació artística (1913-1925)
Gaspar Cassadó.
Aquest violoncel·lista fou un dels intèrprets catalans més programats per l’AMC, amb actuacions entre el 1914 i el 1936 amb els pianistes Blai Net o Ricard Vives i Ballvé, i Alexandre Vilalta, o amb l’Orquestra Pau Casals i la Sinfónica de Madrid.Font: CEDOC
- La programació artística (1913-1925)
Maurice Ravel (1875-1937).
Fou el primer compositor prestigiós a qui Música da Camera va dedicar un festival monogràfic, concretament el 18 de maig de 1924. Autor desconegutFont: Wikimedia Commons. Bibliothèque National de France
- La programació artística (1913-1925)
Wilhelm Backhaus.
El pianista alemany actuà convidat per l’AMC l’any 1921.
1920. Autor desconegutFont: Wikimedia Commons
- La programació artística (1913-1925)
Correspondència entre Joan Manén i Manuel Clausells per a la preparació del concert del 6 de maig de 1926.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1913-1925)
Carta de Maurice Ravel amb signatura autògrafa, per a l’organització del seu concert a Barcelona el 18 de maig de 1924. Dos dies després l’Orfeó Català li oferia una sessió en honor seu. 13 de desembre de 1923.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1913-1925)
Contracte entre Manuel Clausells, secretari de l’Associació de Música da Camera i el pianista Eduard Risler entre el 13 i 15 de maig de 1918 al Palau de la Música Catalana.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1913-1925)
Carta d’Elsa Clunique adreçada a Manuel Clausells, en relació a la organització del concert de Wanda Landowska, i l’estrena del Concierto para Clave de Manuel de Falla.
26 d’octubre de 1926Font: Fons Clausells. Museu Abelló. Mollet del Vallès
- La programació artística (1913-1925)
Carta de Manuel Clausells al compositor i pianista soviètic Serguei Prokófiev, que va actuar al Palau convidat per l’AMC els dies
17 i 19 de febrer de 1923 i 4 i 8 de maig de 1928.Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
La programació artística (1913-1925)
Els inicis de la programació s’encaminaren cap a la presència de la música de cambra, gènere que es va començar a programar
en aquesta època, per això el lied i la cançó els trobem ja a l’inici de la seva programació.
Durant les primeres temporades, fins a l’any 1920, predominaren a la cartellera especialment els intèrprets catalans: Ricard Vives i Ballvé, Gaspar Cassadó, Blai Net, Josep Rabentós, el Trio de Barcelona, Miquel Llobet, Conxita Badia, Francesc Costa, Mercè Plantada, Joan Massià, però a poc a poc s’anà introduint cada temporada algun intèrpret de prestigi internacional.
A partir de la tercera temporada i amb Enric Granados com a director artístic, fins al 1916, hi haurà un increment del nombre de concerts, fins a dotze, i només aniran adreçats als socis de l’entitat (anteriorment hi havia hagut una sèrie de concerts extraordinaris oberts a tots els públics), i com a novetat, a partir de la temporada 1915-16, els concerts també podien tenir lloc a la Sala Mozart, Sala Granados i Palau de la Música Catalana.
Dins la programació, nombroses cantatrius de renom internacional actuaran al Palau, com Carlota Dahmen, Maria Davidoff, Maria Freund de Breslau, Jadwiga “Aga” Lahovska, Jeanne Montjovet, Genevieve Vix, Susan Metcalfe, Maria Freundowa i Elisabeth Schumann, entre d’altres.
També cada vegada més es programaran conjunts de cambra estrangers. Si per una banda, durant aquests anys són programats el Trio de Barcelona i el Quartet Renaixement amb Eduard Toldrà, a poc a poc aniran desfilant per la programació un elenc important de grups internacionals: el Quartet Rebner
de Frankfurt –un dels seus integrants era el violinista i compositor Paul Hindemith, figura clau de la música d’entreguerres–, London String Quartet, el Quartet Caplet de París, el Quintet instrumental de París, el Quartet Rosé de Viena, El Quartet Zimmer de de Brusel·les, el Quartet de Léner de Budapest, Trio Cortot Thibaud i Casals... i també grans solistes internacionals: Arthur Rubinstein, Wilhelm Backhaus, Fritz Kreisler, Luicie Caffaret, Eduard Risler, Alfred Cortot, George Enesco, Miezio Horszowski o Serguei Prokófiev, sense oblidar la clavicembalista Wanda Landowska, el violinista Mathieu Crickboom i intèrprets autòctons, com el guitarrista Miquel Llobet i els violinistes Joan Manén i Enrique Fernández Arbós, entre molts d’altres.
Aquests primers dotze anys vindrien coronats pel Festival Ravel el 1924, amb la presència del propi compositor; una sessió dedicada a Manuel de Falla amb la presentació de la seva obra Psyché el febrer del 1925, i un concert dedicat a Arnold Schönbeg l’abril del mateix any amb el compositor com a director.
Un dels a aspectes més importants de l’AMC va ser la incorporació d’obres fins aleshores no interpretades a Barcelona. Es dugueren a terme 76 primeres audicions i 10 estrenes mundials.
- La programació artística (1926-1936)
Trio de Barcelona.
Constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncel·lista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives i Ballvé, fou el primer grup de cambra català de ressò internacional. Va actuar assíduament al Palau de la Música Catalana, programat tant per l’AMC com per altres entitats.
ca. 1917. Autor: J. Obrador.Font: CEDOC
- La programació artística (1926-1936)
Anton Webern.
Amb la presència del mateix compositor, l’AMC va donar a conèixer en dues audicions memorables les obres Passacaglia i Peces per a orquestra el 1932, al capdavant de l’Orquestra Pau Casals.
1912 . Autor desconegutFont: Wikimedia Commons
- La programació artística (1926-1936)
Jane Evrard (1893-1984).
La directora d’orquestra francesa va esdevenir, l’any 1930, la primera dona a dirigir una orquestra professional a França.
Autor: G. L. Manuel. Jane Evrard “L’art musical” n° 22, 24-04-1936.Font: Wikimedia Commons. Bibliothèque National de France
- La programació artística (1926-1936)
Igor Stravinsky.
El 1930 s’iniciaren les primeres gestions per aconseguir programar la presència d’un dels compositor internacionals més prestigiosos; finalment el 1933 s’aconseguí celebrar el Festival Stravinsky, amb la interpretació de primeres audicions, com la Simfonia dels salms.
ca. 1920-1925 . Autor desconegut.Font: Wikimedia Commons. Library of Congress
- La programació artística (1926-1936)
Contracte entre el violinista Fritz Kreisler i l’Associació de Música de Camera, signat pel secretari Manuel Clausells i el propi violinista.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Carta del compositor valencià Òscar Esplà dirigida a Manuel Clausells. Gestions sobre la primera audició de la seva obra La Nochebuena del Diablo el novembre de 1929.
26 d’octubre de 1929.Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Carta amb el compositor i director Gustavo Pittaluga, que fou convidat a dirigir el concert inaugural de la temporada 1933-34 al capdavant de l’Orquestra Pau Casals, i l’estrena del seu Concert militar.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Carta de Turina adreçada a Manuel Clausells on es parla de la sessió que l’Associació li dedicarà el 29 octubre de 1928. Carta del 18 de setembre de 1927.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Contractació d’Igor Stravinsky, el pianista Sviatoslav Soulima Stravinsky i el violinista Samuel Dushkin. 11 de novembre de 1933.
Font; Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Programa del Festival Stravinsky amb signatures dels intèrprets.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Tríptic de promoció sobre els concerts selectes de les Audicions Íntimes. Febrer-Maig del 1934.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Programa i invitació al concert al més cèlebre violinista del moment, Fritz Kreisler, on s’agraeix al mestre Casals que dirigeixi l’Orquestra.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Díptic informatiu amb el compositor i director Gustavo Pittaluga, que fou convidat a dirigir el concert inaugural de la temporada 1933-34 al capdavant de l’Orquestra Pau Casals, i l’estrena del seu Concert militar.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Programes monogràfics i festivals en honor a grans compositors: Arnold Schönberg (1925), Robert Gerhard (1929), Manuel de Falla (1926).
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Programes monogràfics i festivals en honor a grans compositors: Arnold Schönberg (1925), Robert Gerhard (1929), Manuel de Falla (1926).
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La programació artística (1926-1936)
Programes monogràfics i festivals en honor a grans compositors: Arnold Schönberg (1925), Robert Gerhard (1929), Manuel de Falla (1926).
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
La programació artística (1926-1936)
Els deu últims anys de l’entitat s’inicien amb el Festival Manuel de Falla, que va tenir lloc el 5 de novembre de 1926 amb la intervenció del propi compositor, sota la direcció de Pau Casals, i l’estrena del Concert per a clave, interpretat per Wanda Landowska. Falla havia tingut sempre una gran estima per Catalunya i trià Barcelona per a l’estrena mundial del seu Concert.
És destacable també l’homenatge a Juli Garreta amb motiu de la seva mort el 1925, i el desembre del 1926 la presentació d’un dels grups de més notorietat del moment, el quintet vocal The Fisk Jubilee Singers, provinents de Tennessee i donant a conèixer el gènere d’espirituals negres.
També s’ha de destacar l’organització del primer Festival de Música Catalana, dedicat en aquella ocasió a Jaume Pahissa
l’11 de desembre de 1927. Malauradament, aquest festival no es repetí els anys següents. L’any següent, destacaríem de
nou la presència de Serguei Prokófiev, que ja havia visitat el Palau de la Música Catalana el 1923, i el juny del 1928 una nova interpretació de la Missa solemnis de Beethoven, amb la inauguració d’una làpida de Joan Rebull en homenatge a l’Orfeó Català, situada al Palau de la Música Catalana.
També d’aquests anys cal esmentar la sessió de Robert Gerhard el 1929, deixeble d’Arnold Schönberg, amb l’estrena d’un seguit d’obra pròpia dirigida per ell mateix, i durant els propers anys l’AMC programarà sessions de gran rellevància, tot combinant-hi tant els intèrprets especialment de cambra i solistes estrangers com també nacionals.
Destaquem-ne: Concepció Badia i Ricard Viñes estrenant les Cançons epigramàtiques d’Amadeu Vives, també l’Orquestra Pau Casals seria protagonista en solitari en diversos concerts en què estrenà obres del moment. O els concerts en format festival o sessions monogràfiques, que donaven una connotació excepcional, per la importància de l’esdeveniment, com la Sessió Joaquín Turina (1928), Sessió Honegger (1929), Sessió Ottorino Respighi (1929), Festival Darius Milhaud (1932), Festival Igor Stravinsky (1933), Festival Wagner (1933), o també un concert dedicat a la moderna escola espanyola per part de l’Orquesta Clásica de Madrid el 1931, o la presentació els dies 5 i 7 d’abril de 1932 d’Anton Webern, que va donar a conèixer en dues audicions memorables les seves obres Passacaglia i Peces per a orquestra.
Ja per finalitzar, del 1936 cal comentar que l’Associació va participar activament en l’organització dels actes del Congrés
Internacional de Música Contemporània i el propi Manuel Clausells va ser-ne membre vocal del comitè executiu.
Alguns dels noms presents en la programació de l’AMC entre els anys 1926 i 1936:
Violinistes:
Mischa Elman, Jacques Thibaud, Francesc Costa, Samuel Dushkin, Fritz Kreisler
Violoncel·listes:
Gaspar Cassadó, Raya Garbusova, Gregor Piatigorsky
Pianistes:
Harold Bauer, Otto Schulhof, Leopold Godowsky, Blai Net, Alexandra Vilalta, Ricard Vives i Ballvé, Aline van Barentzen, Paquita Madriguera, Anna Maria Biondi
Directors:
George Georgesco, Heinrich Laber, Jane Evrard, Albert Wolff, Hermann Scherchen, Enrique Fernández Arbós, Gustavo Pittaluga, Otto Klemperer
Cantants:
Marian Anderson, Vera Janacópulos, Elisabeth Schumann, Elena Gerhardt Maria Kurenko
Grups de cambra:
Trio de Barcelona, London String Quartet, Quartet Flonzaley,
Quatuor Belge à Clavier
- Les audicions íntimes
Quartet Galimir de Viena
Integrat per quatre germans, actuaren l’1 i el 4 de desembre de 1934 al Casal del Metge. Van interpretar, entre altre repertori, la primera audició de la Suite lírica d’Alban BergFont : Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Retrat de Béla Bartók amb dedicatòria.
Actuà durant la primera temporada del cicle Audicions Íntimes
7 Febrer 1931Font: Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Invitació personal per a la sessió sobre Darius Milhaud amb la presència del Quartet Laietà i la cantant Jane Balthori
16 de febrer de 1931, Sala Mozart.Font: Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Full volander de la temporada 1933-34 amb la programació d’Audicions Íntimes.
Font: Museu Abelló. Manuel Clausells
- Les audicions íntimes
Invitació per a la presentació de la cantatriu polonesa Maria Modrakowska amb el pianista Sulinowski. 24 i 27 de novembre de 1933.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Primera audició d’Història d’un soldat d’Igor Stravinsky amb comentaris de Robert Gerhard. 17 de juny de 1935.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Esborrany del programa de Gaspar Cassadó i Ricard vives amb la primera audició d’obres de Honegger, Hindemith o Martinů, entre d’altres. 6 de maig de 1933.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Sessió Darius Milhaud amb el compositor al piano i el Quartet Laietà. 16 de febrer de 1932.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Estrena de l’òpera Dafnis i Cloe d’Antoni Marquès. 27 de gener de 1935.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- Les audicions íntimes
Presentació de la soprano Maria Kurenko amb Ricard Vives. 21 de novembre de 1934.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
Les audicions íntimes
Durant la temporada 1930-31 l’Associació Música da Camera va crear les anomenades Audicions Íntimes, destinades a un públic que volgués assaborir la música amb les màximes condicions de confort material i espiritual, segons el que es llegeix textualment al «Noticiari» de l’Associació. Aquesta secció dins la pròpia Associació, va anar concretant el seu objectiu de crear un ambient selecte i d’atenció aprofundida, juntament amb una compenetració molt viva amb obres i intèrprets, i també entre els intèrprets i el públic. Les sessions van començar el 29 de novembre de 1930 a la Sala Mozart amb el Trio de Barcelona.
Cal destacar, al segon concert de les Audicions Íntimes, la presència del compositor Béla Bartók, com a intèrpret de piano, tocant les seves Cançons populars hongareses i la Suite núm. 14, una actuació que va ser molt aplaudida.
Durant la segona temporada 1931-1932 , cal destacar la sessió de Darius Milhaud i la presència de la soprano brasilera d’origen grec Vera Janacópulos, el pianista Eduard Steuermann i també el Quartet Ibèric.
Des dels inicis, l’entitat també va programar una sèrie de concerts complementaris els diumenges al matí per donar a conèixer els nous intèrprets catalans. El primer concert fou a càrrec del pianista Armand Salas, que va representar una selecció d’obres de compositors contemporanis. I també s’hi presentaria el violoncel·lista Lluís Millet, nebot del mestre. Més tard, també hi intervindrien com a intèrprets la violinista Rosa Mas o la pianista Isabelle Martí-Colin.
Durant la tercera temporada passarà a un nou escenari al Casal del Metge en què van destacar els cinc concerts del Quartet Genzel de Leipzig, que van interpretar la integral dels Quartets de Beethoven, o la presentació de la violinista Mina Krokowsky, i a la temporada 1933-34 van brillar els tres recitals del pianista Alfred Cortot, dedicats a l’obra de Chopin, Schumann i Liszt, titulats Tres panorames musicals romàntics, la famosa cantratiu
polonesa Maria Modrakowska.
De les temporades següents cal esmentar l’estrena de l’òpera de cambra d’Antoni Marquès Dafnis i Cloe i la celebració del vint-i cinquè aniversari de la mort de Francesc Tàrrega, així com la programació dels grups de cambra The New English Singers de Londres, el Galimir Quartet de Viena i el pianista belga Arthur Greff, un dels millors intèrprets de Grieg i gran amic seu, o la presentació de la clavicembalista Alice Ehlers conjuntament amb Eduard Toldrà al violí.
Les Audicions Íntimes finalitzaren la seva activitat durant la temporada 1935-36, en què s’oferí el recital de cant i piano de Federico Garcia Lorca amb una sessió dedicada al cante jondo, així com l’actuació de la Intimate Opera de Londres i dues sessions del Gertler Quartet de Brussel·les i el Trio Bocquet.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Cartell programat per Concerts Blaus.
Amb Blanca Selva i Joan Massià. Dibuix de Ricard Opisso.Font: Museu Abelló. Manuel Clausells
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Concerts Blaus va programar dues sessions titulades Les nostres cançons, amb Emili Vendrell interpretant repertori de diversos compositors catalans.
Font: Museu Abelló. Manuel Clausells
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Concerts Blaus va programar dues sessions titulades Les nostres cançons, amb Emili Vendrell interpretant repertori de diversos compositors catalans.
Font: Museu Abelló. Manuel Clausells
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Document de la gira catalana que va fer el Quartet Galimir de Viena, organitzat per la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya. Novembre del 1934.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Programa del concert ofert a Tortosa pel Quartet Galimir. Organitzat per la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya. 27 de novembre de 1934.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Gira del Quartet Zika de Praga, organitzat per l’entitat Concerts Blaus.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Gira del Quartet Zika de Praga, organitzat per l’entitat Concerts Blaus.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Full volander. Els poetes i els músics. Sessió organitzada per Concerts Blaus.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Festival Morera al Teatre Olímpia, organitzat per Francesc Martí i Manuel Clausells. Estrena de la visió plàstica L’Empordà d’Enric Morera.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Programes diversos amb l’organització de concerts arreu de Catalunya organitzats per la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya. Girona, Palafrugell, Figueres i Sabadell.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Circular adreçada al president de la Lliga d’Associacions on s’informa de la creació de l’Associació de Música de Vilafranca.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Cicle Beethoven Líric i Anecdòtic, amb la participació de Carles Soldevila en els comentaris, i Emili Vendrell i Pere Vallribera, el 14 i 21 de juny de 1927. Carles Soldevila, poeta, dramaturg i periodista, va ser soci de l’Associació i va endegar una important tasca com a promotor cultural, amb l’objectiu d’educar en els valors del Noucentisme el públic barceloní de l’època. Amb el seu projecte va contribuir a donar al país una identitat catalana moderna. Va escriure alguns textos per a l’Associació.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Programes diversos amb l’organització de concerts arreu de Catalunya organitzats per la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya. Girona, Palafrugell, Figueres i Sabadell.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Programes diversos amb l’organització de concerts arreu de Catalunya organitzats per la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya. Girona, Palafrugell, Figueres i Sabadell.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
Programes diversos amb l’organització de concerts arreu de Catalunya organitzats per la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya. Girona, Palafrugell, Figueres i Sabadell.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
La Lliga d’Associacions de Música i els concerts Blaus
L’Associació Música da Camera fou des del primer moment impulsora de la creació de diverses associacions de música. Aquesta va ser una iniciativa que va venir de Sabadell l’any 1919 proposada per Francesc Trabal.
La iniciativa va ser recollida de seguida per l’Associació i va anar escampant-se per diverses ciutats de Catalunya. L’objectiu
era facilitar, mitjançant una organització mancomunada, les audicions, els concerts i la difusió de la bona música per tot
Catalunya. La Lliga d’Associacions no es legalitzà fins al 1928, any en què el nombre d’associacions que havien anat sorgint
arreu de Catalunya i que s’hi havien adherit fou prou important. Entre aquestes, cal esmentar els Amics de la Música de Barcelona, Igualada, Olot, Mataró, Figueres, Girona, Palafrugell, la Bisbal, Palamós, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès, Íntima de Concerts de Barcelona, etc. Es va extingir en esclatar la Guerra Civil el 1936.
La Lliga d’Associacions de Música de Catalunya es convertí clarament en un dels instruments civilitzadors del país.
A semblança d’aquesta, hem vist la creació de biblioteques, arxius i museus que han distribuït la cultura, amb aquestes associacions es farà el mateix, per tal de donar a conèixer tot tipus de repertori musical.
Aquestes associacions es van anar consolidant amb el suport dels seus socis i cadascuna disposà de la seva pròpia sala de concerts, com per exemple l’Associació de Música de Valls, sorgida l’any 1926. Des del primer moment va comptar amb uns 250 socis. Així doncs, l’Associació Música da Camera no només va fomentar la creació d’aquestes institucions, sinó que també va cooperar en l’orientació general de la Lliga subvencionant-la i fins tot tenint cura de l’organització de concerts els primers anys d’existència de les associacions, fet que suposava, d’altra banda, el dret de reciprocitat en l’assistència a concerts entre
els socis d’aquestes associacions.
Entre els intèrprets de les programacions de la Lliga trobem Maria Barrientos, que fou una de les intèrprets que més col·laborà en els concerts. Però també hi trobem noms com ara Blai Net, Robert Gerhard, Pau Casals, Eduard Toldrà, Francesc Costa, Mercè Plantada, Emil Sauer, Andrea Fornells, Sainz de la Maza, etc., al costat de grups internacionals: Quartet Wedling
de Suttgart, Quartet Budapest o London String Quartet, entre d’altres.
A més, Clausells cap als anys vint va iniciar amb el seu amic Francesc Martí i Marfà una etapa d’estreta col·laboració, essent Martí administrador del Palau. Així aparegueren els Concerts Blaus, que se celebraven les tardes de diumenge al Palau de la Música Catalana. La temporada 1926-27 organitzaren una sèrie titulada Els Poetes i els Músics, amb sessions dedicades a Tomàs Garcés, Sagarra, Mestres, Carner i Maragall, amb textos musicats per Toldrà, Morera, Mompou, Blancafort, Gerhard, Pujol, Samper, Lamote i Amadeu Vives, i la col·laboració de grans figures del moment, com Conxita Badia, Gibert, Mercè Plantada, Eduard Toldrà, o Emili Vendrell...
El seu ideari deia: “Concerts Blaus volen ajudar a fer més intensa la vida musical a Catalunya, Barcelona i tot, i es proposen organitzar concerts petis grans i mitjans atot arreu”. Més endavant això va motivar la creació del cicle Les Nostres Cançons, iniciat pel tenor Emili Vendrell.
- L’edició dels programes
Retrat de Francesc Galí.
Francesc Galí va ser un dels artistes més importants de Catalunya
a la primera meitat del segle xx. Mestre de tota una generació
d’artistes a través de la seva Escola d’Art, va ser soci de l’Associació Música da Camera i va crear un logotip per a l’entitat.
1903
Autor: Baltasar Solà Guardiola. Col·lecció Arxiu Imbert - L’edició dels programes
Retrat de l’escultor Pau Gargallo (1881-1934) al seu estudi.
Va col·laborar en la il·lustració de programes de l’Associació
Musica de Camera durant la temporada 1931-32.Font: Wikimedia Commons
- L’edició dels programes
Retrat de Xavier Nogués (1873-1941).
Pintor, dibuixant, gravador i ceramista, va col·laborar en la il·lustració de programes de l’Associació Musica de Camera durant la temporada 1931-32.Font: Arxiu Xavier Nogués. MNAC
- L’edició dels programes
Dibuix de Francesc Galí. 1931-32.
- L’edició dels programes
Dibuix de Pablo Gargallo. 1931-32.
- L’edició dels programes
Dibuix de Xavier Nogués. 1931-1933
- L’edició dels programes
Carta del pintor i dibuixant Francesc Xavier Nogués adreçada a Manuel Clausells en relació amb els encàrrecs per il·lustrar els programes de concert. 12 de setembre de 1921.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- L’edició dels programes
Proposta de logotip de Xavier Nogués per a l’Associació de Música da Camera.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- L’edició dels programes
Carta dirigida a Pablo Picasso per tal que accepti il·lustrar programes de concert. 16 de juny de 1926.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- L’edició dels programes
Carta de Vila Arrufat. Hi expressa que li complauen els dibuixos reproduïts al programa.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- L’edició dels programes
Correspondència sobre els encàrrecs a l’impressor Oliva de Vilanova.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- L’edició dels programes
Rebut sobre els encàrrecs a l’impressor Oliva de Vilanova.
Font: Fons Clausells. Museu Abelló.
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- L’edició dels programes
Conjunt de programes amb varietat de dissenys al llarg de les temporades.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
L’edició dels programes
Música da Camera no només va assolir l’excel·lència en la seva programació, sinó també en la manera de presentar-la, amb
un disseny tipogràfic i unes il·lustracions que mostraven el programa de manera destacada i clarament diferenciada de les altres entitats. Segons paraules de la pròpia Junta, “hem estat conseqüents amb el criteri que l’ambient que ha de produirse
a l’entorn d’una manifestació artística de la importància dels nostres concerts, ha de començar ja ens els programes que hom rep a la porta” («Noticiari», 9/1/1931).
Els impressors també van desenvolupar-hi un paper important. En el cas de l’Associació, destaquem la Impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú, amb l’ús de la tècnica de l’heliogravat, que es va aplicar als programes a partir del 1931.
Entre els artistes presents als programes apareixen: Francesc Galí, Rafael Solanic, Josep Aragay, Apa, Joan Junceda, Canyelles, Xavier Nogués, Joan Rebull, Josep de Togores, Pere Pruna, Pau Gargallo, Oleguer Junyent, Ricard Canals, Isidre Nonell, Ferran Callicó, Francesc Domingo, Lluís Muntané o Antoni Vila Arrufat, entre d’altres, i també, les últimes temporades, obres de Ramon Casas, Llimona o Rusiñol pròpies
de la Col·lecció d’Art de Catalunya.
Cal destacar que així com Clausells va tenir múltiples contactes amb el món de la música, també en va tenir amb el món de l’art, i que encarregà als artistes de l’època les il·lustracions per acompanyar els programes. A més, també va tenir contactes amb Josep Maria Sert o Pablo Picasso, els quals finalment no hi van col·laborar.
D’altra banda, Francesc Galí, que va fer un dels logotips de l’Associació, va ser soci de l’Associació Música da Camera, i potser va tenir un paper molt influent a l’hora d’establir de pont de contacte amb algun dels artistes que col·laboraren en els programes, com és el cas de Francesc Domingo, que havia estat alumne a l’escola que ell dirigia.
Hem de dir també que col·leccionistes com Lluís Plandiura, Oleguer Junyent, Antoni Puig-Gairalt, Jaume Llongueras
i Antoni Valenciano van posar-hi a disposició nombrosos originals d’artistes: Ricard Canals, Nonell, Manuel Humbert,
Gargallo o Galí, dels quals hi hagué una tria que va servir per reproduir als programes de concert, així com també l’ús d’originals inèdits, entre els quals alguns dibuixos d’Antoni Vila Arrufat.