Mecenatge i cultura, una història compartida
Dates: 11 de març a 30 de juliol de 2025
Lloc: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissariat: Marta Grassot Radresa
Audiovisual: Veure audiovisual
Aquesta exposició vol explicar el paper del mecenatge cultural a Catalunya des de finals del segle XIX fins avui dia, posant en relleu els diferents períodes històrics que han propiciat el paper de les donacions i el mecenatge, i de retruc també el col·leccionisme, com a motor per a la preservació i l’impuls de la cultura catalana.
D’una banda, tenim el mecenatge de personalitats rellevants, que gràcies a la seva generositat han ajudat a impulsar determinats projectes culturals, i, d’una altra, el mecenatge col·lectiu mitjançant les associacions, que han fet de Catalunya un país on s’ha treballat des de finals del segle XIX per a la preservació de la nostra cultura i s’ha impulsat al mateix temps el coneixement i la recerca. Un cas molt clar és el propi Orfeó Català, una associació de més de cent anys que ha sabut adaptar-se a cada moment històric i que sempre ha vetllat per la preservació del patrimoni musical.
Paral·lelament i molt lligat a les donacions econòmiques, trobem aquelles donacions materials en forma de fons documentals donades en vida o bé com a llegats que han acabat formant un arxiu que esdevé una forma excel·lent de contribuir a la cultura amb la preservació de la memòria col·lectiva i l’impuls de noves investigacions.
Per tot això, aquesta exposició pretén posar en valor, a través d’alguns exemples de mecenatge, el seu paper en la contribució generosa que han impulsat i fet créixer molts dels projectes culturals del nostre país. També recull i explica aquells que han deixat en herència o han donat en vida el seu llegat documental a una institució cultural, tot contribuint de manera conscient i generosa a la preservació de la nostra cultura i que recorda qui som i d’on venim, és a dir, ens porta als nostres orígens.
Per última, anotar que la voluntat d’aquesta exposició no es recollir tots els noms de mecenes, sinó recordar el paper del mecenatge, amb l’exemple d’alguns d’ells.
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Conferència de Francesc Cambó, cap del partit de la Lliga Regionalista al Palau de la Música Catalana, 8 de novembre de 1933. Autor: Carlos Pérez de Rozas
Font: Arxiu fotogràfic de Barcelona
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Conferència de Francesc Cambó, cap del partit de la Lliga Regionalista al Palau de la Música Catalana, 8 de novembre de 1933. Autor: Carlos Pérez de Rozas
Font: Arxiu fotogràfic de Barcelona
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Retrat d’Eusebi Güell i Bacigalupi publicat a La Ilustració Catalana, 15 de juny de 1888
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Retrat de Rafael Patxot i Jubert. El 29 de maig de 1923 va donar a l’Orfeó Català 10.000 pessetes per tal de tirar endavant el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Font: CEDOC
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Retrat d’Eduard Toda i Güell
Diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador. Va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet i va ser bibliòfil i un mecenes exemplar que contribuí a enriquir les biblioteques i els arxius del país. Donà milers de volums al Centre de Lectura de Reus, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca de Montserrat i a la Biblioteca del Museu Víctor Balaguer, entre d’altres.
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Francesc Cambó tingué una estreta vinculació amb l’Orfeó Català. A més de ser-ne soci, va fer diverses activitats polítiques al Palau i fou també un important mecenes. A l’Orfeó consta a les actes de la Junta la donació de diverses sumes de diners, ja fossin per la Festa de la Música Catalana el 1918, o bé per la «Revista Musical Catalana».
Font: CEDOC
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Signatura de Francesc Cambó (1876-1947) dedicada a l’Orfeó Català amb motiu de la interpretació de la Missa solemnis de Beethoven. Juny del 1927.
Font: CEDOC
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Lluís Plandiura (1882-1956), industrial, polític i col·leccionista català. Fou un dels més grans col·leccionistes catalans del segle XX. Es convertí en mecenes de molts artistes contemporanis, a qui seguí adquirint un bon nombre d’olis, dibuixos, gravats i escultures.
Va ser soci vitalici de l’Orfeó Català i donà a l’entitat 500 pessetes el novembre de 1925, com un acte de protecció de les institucions d’art i cultura. - 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Lluís Plandiura (1882-1956), industrial, polític i col·leccionista català. Fou un dels més grans col·leccionistes catalans del segle XX. Es convertí en mecenes de molts artistes contemporanis, a qui seguí adquirint un bon nombre d’olis, dibuixos, gravats i escultures.
Va ser soci vitalici de l’Orfeó Català i donà a l’entitat 500 pessetes el novembre de 1925, com un acte de protecció de les institucions d’art i cultura. - 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Retrat de Francesca Bonnemaison (1872-1949), pedagoga, escriptora i promotora de l’educació femenina popular catalana. Va ser la mecenes i creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, al barri de Sant Pere de Barcelona, que seria el nucli del que després es coneixeria com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, col·loquialment La Cultura.
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Sala de lectura de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Autor: Jaume Ribera Llopis.
Font: Arxiu de la Diputació de Barcelona
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Retrat d’Evarist Fàbregas (1868-1938), polític republicà i catalanista, empresari i banquer. Fàbregas fou un dels principals filantrops de Reus, ja que va fer diverses donacions en benefici de la cultura. A Barcelona, el 1917 Fàbregas va dotar del finançament necessari per començar l’empresa teatral de Josep Canals que esdevindria la més estable del teatre català dels anys vint actuant al Teatre Romea.
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Eusebi Güell, industrial, polític i mecenes català, va ser una de les personalitats més rellevants com a actiu propulsor de la cultura catalana. Va ser president i mantenidor dels Jocs Florals del 1900, membre de l’ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i president del Centre Català. Va tenir també una vinculació important amb l’Orfeó Català, en el qual actuaren com a padrí ell i la seva filla Isabel en la benedicció de la senyera el 1896 a Montserrat.
Font: CEDOC - 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Contracte entre Rafael Patxot i l’Orfeó Català de finançament de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per a la recol·lecció i ordenació de les cançons populars. Un projecte que va dirigir Francesc Pujol. 1922.
Font: CEDOC
- 1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
Retrat de Rafael Patxot (1872-1964). Gran mecenes de la cultura catalana que cultivà disciplines d'allò més diverses: exercí de científic, industrial del suro, filantrop, bibliòfil i escriptor. Vinculat a l'humanisme i d'esperit independent, impulsà projectes en l'àmbit de la cultura popular i la meteorologia.
Font: Arxiu de la Diputació de Barcelona
1. El mecenatge cultural a Catalunya. (1880-1930)
A Catalunya el mecenatge ha estat un fenomen molt destacat des de finals dels segle XIX i al llarg del segle XX. Durant el segle XX, el mecenatge sorgeix en unes determinades condicions històriques que va impulsar a la societat a finançar i a treballar voluntàriament per a la pervivència de la llengua i la cultura catalanes.
D’aquesta època podem destacar grans noms que s’han dedicat al mecenatge cultural entre ells hi destaquem alguns grans referents com: Eusebi Güell, Francesc Cambó, Rafael Patxot, Eduard Toda, Lluís Plandiura, Francesca Bonnemaison, Evarist Fàbregas, entre molts altres.
Eusebi Güell va exercir el mecenatge de dues maneres: d’una banda ajudant a institucions i entitats culturals i cíviques entre elles l’Orfeó Català, i de l’altra promovent artistes de tota mena: músics, literats i poetes, pintors i escultors. D’altra banda, no podem oblidar la figura de Francesc Cambó, el qual dissenyà una política cultural de doble acció, d’una banda completant les corporacions o ajudant les persones: va subvencionar l’IEC i va ser estímul d’escriptors i artistes, com Carner i Segarra , de l’altra creant estructures a través de fundacions com la Fundació Bernat Metge o la Fundació Bíblica Catalana.
Rafael Patxot va ser també, una figura única, singular i irrepetible del nostre panorama científic, cultural i patriòtic. Fou, en primer lloc, astrònom, i, sobretot, meteoròleg, contribuint al desplegament de la ciència del clima a Catalunya. Però l’actuació més destacada de Patxot – i per la qual és recordat – fou el mecenatge a favor de la nostra cultura finançant projectes com l’Estudi de la Masia Catalana o l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
També dins el món de l’art, destaquem col·leccionistes com Lluís Plandiura, Eduard Toda, Victor Balaguer, son tant sols alguns dels molts col·leccionistes que a més de crear les seves pròpies col·leccions, amb materials d’altres països, també contribuïren a la preservació de l’art i la cultura catalana afavorint la seva difusió. Així mateix, Pau Casals i Isaac Albéniz, també crearen les seves pròpies col·leccions d’obra d’art, part de la qual es conserva i es pot veure en les respectives entitats.
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Imatge de la festa de celebració dels 10 anys de música al Jardí dels Tarongers a la Casa Bartomeu. Josep Bartomeu recollint un regal en record a l’efemèride. Al seu costat la cantant Conxita Badia. 5 de juliol de 1958.
Font: Biblioteca de Catalunya
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Imatge de la festa de celebració dels 10 anys de música al Jardí dels Tarongers a la Casa Bartomeu. Josep Bartomeu recollint un regal en record a l’efemèride. Al seu costat la cantant Conxita Badia. 5 de juliol de 1958.
Font: Biblioteca de Catalunya
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Programa de la festa de celebració dels 10 anys de música al Jardí dels Tarongers a la Casa Bartomeu. 5 de juliol de 1958.
Font: Biblioteca de Catalunya
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Parlament de Fèlix Millet i Maristany durant el dinar dins els actes de l’excursió artística a Montserrat amb motiu de l'ofrena de la Llàntia votiva de l'Orfeó Català. 25 de juliol de 1952. Autor: Josep Maria Postius.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Banquet al Palau de la Música Catalana, amb motiu de l'entrega de la placa de plata del Patronat Pro Musica de Barcelona a la Philarmonia Orchestra i el Philarmonia Chorus. Lluís Portbella, un dels fundadors i impulsors del Patronat, al centre de la taula dempeus dient unes paraules. Autor: Pau Barceló. 28 de març de 1978
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Programes de programació artística del Jardí dels Tarongers.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Programes de programació artística del Jardí dels Tarongers.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Commemoració dels deu anys de música al Jardí dels Tarongers, reportatge a «La Revista» el juliol del 1958. A mitjan segle XX, quan la ciutat de Barcelona encara no havia tingut temps de reiniciar amb normalitat les seves activitats musicals i la vida cultural, Josep Bartomeu, melòman i mecenes musical, va dedicar bona part de la seva vida a posar a disposició dels ciutadans el Jardí dels Tarongers, una oferta equiparable a les millors sales de concerts d’Europa d’aquell temps.
Font: Biblioteca de Catalunya (reproducció)
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Eduard Toldrà i l’Orquestra Municipal actuant al Jardí dels Tarongers durant el desè aniversari. Juliol del 1958.
Font: Biblioteca de Catalunya (reproducció)
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Butlleta publicitaria d’Òmnium Cultural. Promotor i mecenes de la cultura. 1969
Òmnium Cultural fou fundat el 1961 per Fèlix Millet i Maristany, Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Butlleta publicitaria d’Òmnium Cultural. Promotor i mecenes de la cultura. 1969
Òmnium Cultural fou fundat el 1961 per Fèlix Millet i Maristany, Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Fèlix Millet també tingué un paper molt important com a fundador del Secretariat d’Orfeons de Catalunya (SOC), entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil espanyola. El SOC va fer possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués projecció internacional. El 1964 inicià la publicació de la «Revista dels Orfeons de Catalunya». A la seva casa de l’Ametlla del Vallès, Fèlix Millet va convocar i finançar anualment, entre els anys 1944 i el 1955, una trobada d’entitats corals amb jurats i premis.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Fèlix Millet també tingué un paper molt important com a fundador del Secretariat d’Orfeons de Catalunya (SOC), entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil espanyola. El SOC va fer possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués projecció internacional. El 1964 inicià la publicació de la «Revista dels Orfeons de Catalunya». A la seva casa de l’Ametlla del Vallès, Fèlix Millet va convocar i finançar anualment, entre els anys 1944 i el 1955, una trobada d’entitats corals amb jurats i premis.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Fèlix Millet també tingué un paper molt important com a fundador del Secretariat d’Orfeons de Catalunya (SOC), entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil espanyola. El SOC va fer possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués projecció internacional. El 1964 inicià la publicació de la «Revista dels Orfeons de Catalunya». A la seva casa de l’Ametlla del Vallès, Fèlix Millet va convocar i finançar anualment, entre els anys 1944 i el 1955, una trobada d’entitats corals amb jurats i premis.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Aplec d'orfeons a l'Ametlla del Vallès organitzat per l'Oficina Tècnica de Chors i Orfeons de Catalunya i patrocinat per Fèlix Millet i Maristany (1952)
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Retrat del grup de musica antiga Ars Musicae a la Biblioteca de Catalunya. 1941
Josep M. Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964),musicòleg especialitzat en organologia, fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr. Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí del 1935 al 1957. Va ser un dels grups pioners a nivell mundial en la interpretació de la música antiga i amb la construcció de còpies d’instruments originals.
Font: Biblioteca de Catalunya (reproducció)
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Retrat de Lluís Portabella i Ràfols (1923-1994)
Donà un suport constant a tota mena d’iniciatives musicals i tingué un paper decisiu en dues institucions d’importància cabdal: el Patronat Pro Música de Barcelona, fundat el 1958, i el Gran Teatre del Liceu. De l’any 1958 al 1984 el Patronat Pro Música de Barcelona enriquí el panorama musical barceloní amb unes propostes de gran nivell artístic en el vessant interpretatiu, amb presència al Palau de la Música Catalana.
Font: CEDOC
- 2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
Premsa referent al primer concert programat pel Patronat Pro Música el novembre del 1958. Per aquell concert inaugural es convidà l’Orquestra Filharmònica de Viena, amb Carl Schuricht.
Font: CEDOC
2. L’impuls del mecenatge musical (1900-1970)
El mecenatge musical es va impulsar especialment a inicis del segle XX, fins avui dia. Hi destaquem noms com: el Dr. Andreu, Josep Maria Lamaña i Coll, Josep Bartomeu i Granell, Fèlix Millet i Maristany o Lluís Portabella i Ràfols.
El Dr. Andreu, empresari de la indústria farmacèutica i promotor immobiliari li va construir a Enric Granados l’auditori de l’avinguda Tibidabo, just davant de casa seva. Josep Maria Lamaña i Coll musicòleg i enginyer va promoure l’Orquestra d’Estudis simfònics (1922-35) i va fundar el 1935 Ars Musicae, entitat per la promoció de la música antiga que es va dissoldre el 1980.
Del primer terç del segle XX destaquem l’Associació Obrera de concerts, promoguda per Pau Casals, que tenia com a objectiu apropar la música culta a les classes treballadores sense recursos. Casals, va treballar desinteressadament pel projecte i ajudà econòmicament per tal que tirés endavant. Destacà també en l’organització de concerts Josep Bartomeu i Granell a la seva residència a Pedralbes, i dins la finca d’El Jardí dels Tarongers, on hi va organitzar amb gran periodicitat concerts i representacions d’òpera, d'accés gratuït entre 1948 i 1959.
També Fèlix Millet i Maristany, financer, mecenes i promotor català, va fundar l’entitat Benèfica Minerva el 1943, dedicada al mecenatge d'escriptors catalans. El 1951 fou elegit president de l'Orfeó Català des d'on impulsà l'Obra del Ballet Popular i el 1961 va ser uns dels fundadors i el primer president d’Òmnium Cultural. Durant la postguerra franquista Millet i Maristany, va esforçar-se en revifar la flama del cant coral i la dansa i va ressuscitar l’esperit popular català. El 1948 va crear i subvencionar l’Oficina Tècnica de Cors i Orfeons, i el 1960 el Secretariat d’Orfeons de Catalunya, i amb el seu germà Salvador van potenciar, el 1947, l’Esbart Verdaguer.
A partir del 1958 el gran patrici de la música barcelonina fou Lluís Portabella i Ràfols, durant més de 25 anys, ell va ser un dels fundadors del Patronat Pro Música, entitat privada per organitzar concerts . Quasi sempre de manera anònima Portabella va sufragar els dèficits dels concerts, que no podia pagar el conjunt del patronat, va arribar a comprometre 600 milions de pessetes. Portabella, també va ser gerent del primer Consorci del Gran Teatre del Liceu.
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Isabel Llorach arriba a un concurs hípic en el seu Rolls Royce amb xofer i lacai. La saluda el seu cunyat el vescomte de Belloch. 1917.
Font: Baladia- Belloch
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Retrat de Isabel Llorach, reina de la setena Festa de la Música Catalana l’any 1917. El certamen organitzat per l’Orfeó Català, se celebrava al Palau de la Musica Catalana.
Font: CEDOC
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Retrat de grup entre els quals hi ha, asseguts, el dramaturg Josep Maria de Sagarra i Isabel Llorach, presidenta del Conferentia Club, i, dempeus, el filòsof Hermann Keyserling, l'escriptor i polític Joan Estelrich i l'escriptor Josep Pla, amb motiu d'una conferència organitzada pel Conferentia Club, a Barcelona. 1930. Autor: Josep Maria Sagarra.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Retrat del musicòleg Jean Aubry, acompanyat, entre d'altres, per Joan Antoni Güell, alcalde de Barcelona, i per Isabel Llorach, primera presidenta del Conferentia Club, amb motiu d'una conferència del primer, organitzada per aquesta associació, a l'Hotel Ritz, a Barcelona. 20 de novembre de 1930. Autor: Josep Maria Sagarra.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Celebració del concurs de composició la Festa de la Música Catalana el 1917 al Palau de la Música Catalana. Al centre, asseguda al setial, la reina de la Festa, Isabel Llorach. La reina de la Festa era escollida pel guanyador del primer premi de la Festa, que aquell any fou Joan Manén. Llorach també havia estat reina dels Jocs Florals el 1894.
Font: CEDOC
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Títol de soci protector de Jaime Baladia, de la Societat Catalana de Concerts, fundada per Antoni Nicolau. Els Baladia-Llorach van ser una família ben representativa d’aquella alta burgesia il·lustrada, culta, elegant, civilitzada i cosmopolita que tant va fer per situar la petita ciutat de Barcelona al mapa del món. Jaume Baladia Soler va exercir el mecenatge en institucions cabdals, com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música o la Societat de Concerts Nicolau.
Font: Arxiu Baladia Llorach
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Retrat de la clavicembalista i pianista polonesa Wanda Landowska, a l’Hotel Ritz en l’acte celebrat pel Conferentia Club. Landowska va llegir la conferència “La música descriptiva al segle XVII i al segle XVIII”. 18 de març de 1936. Les seves actuacions, l’ensenyament, els escrits i, sobretot, els seus nombrosos enregistraments van tenir un paper important en la reactivació de la popularitat del clavicèmbal al principi del segle XX. Va ser la primera persona a enregistrar les Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach al clavicèmbal, el 1933.
Font: Arxiu fotogràfic de Barcelona
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Conferència a càrrec del compositor Joseph Canteloube sobre “Folklore francès” amb la col·laboració de la soprano Mercè Plantada. L’acte es va celebrar a l’Hotel Ritz.
8 de març de 1935.Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Material divers de l’activitat del Conferentia Club: invitacions, memòries i llista de conferenciants procedents de diversos països.
Font: Fons Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Material divers de l’activitat del Conferentia Club: invitacions, memòries i llista de conferenciants procedents de diversos països.
Font: Fons Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Material divers de l’activitat del Conferentia Club: invitacions, memòries i llista de conferenciants procedents de diversos països.
Font: Fons Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Material divers de l’activitat del Conferentia Club: invitacions, memòries i llista de conferenciants procedents de diversos països.
Font: Fons Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Material divers de l’activitat del Conferentia Club: invitacions, memòries i llista de conferenciants procedents de diversos països.
Font: Fons Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Material divers de l’activitat del Conferentia Club: invitacions, memòries i llista de conferenciants procedents de diversos països.
Font: Fons Soldevila. Arxiu Nacional de Catalunya
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Conxita Badia. Una vida d’artista. Joan Alavedra. Editorial Pòrtic, 1975. Com a curiositat, el llibre explica que a una de les activitats que organitzava Isabel Llorach a casa seva, hi anà Montserrat Caballé quan encara era una jove desconeguda.
Font: Arxiu Baladia Llorach
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Conxita Badia. Una vida d’artista. Joan Alavedra. Editorial Pòrtic, 1975. Com a curiositat, el llibre explica que a una de les activitats que organitzava Isabel Llorach a casa seva, hi anà Montserrat Caballé quan encara era una jove desconeguda.
Font: Arxiu Baladia Llorach
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Reportatge sobre l’activitat de Conferentia Club. Dins Imatges. Setmanari gràfic de l’actualitat de Barcelona. 23 de juliol de 1930.
Font: Arxiu Baladia-Llorach
- 3. El mecenatge d’Isabel Llorach
Tristany i Isolda publicat per l’Associació Wagneriana de Barcelona, que fou fundada el 12 d’octubre de 1901 a Els Quatre Gats per tres estudiants de medicina: Lluís Suñe, Josep Maria Ballvé i Amali Prim. Entre els socis fundadors hi hagué Isabel Llorach, Enric Granados, Oleguer Junyent i Maria Pichot, entre molts d’altres.
Font: Arxiu Baladia Llorach
3. El mecenatge d’Isabel Llorach
L’any passat es compliren els cent cinquanta anys del naixement d’Isabel Llorach, una veritable avançada al seu temps, que va viatjar per tot el món i va viure amb gran llibertat personal, social i cultural. Va acostar cercles benestants i intel·lectuals i artistes més propers a les noves tendències, amb una eficient tasca com a promotora i mecenes cultural. En va donar reiterades mostres al llarg de la seva vida posant-se al capdavant de gran nombre d’iniciatives i projectes, sempre volent despertar i contagiar un afany de millora entre els grups socials barcelonins.
Presidí el Conferentia Club (1929), associació cultural fundada per Francesc Cambó a Barcelona el 1929 amb l’objectiu d’elevar el nivell cultural de la classe alta barcelonina, mitjançant conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional. Al llarg de gairebé set anys, del 1929 al 1936, es feren cent trenta-quatre conferències de literatura, biografia, arqueologia, història, psicologia, filosofia, biologia, filologia, música, teatre, dansa, cinema, pintura, arquitectura, viatges i relacions internacionals.
També va presidir el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-1921) i organitzà sessions acadèmiques i representacions d’obres teatrals d’avantguarda a la seva casa a Barcelona, la Casa Llorach, construïda per Puig i Cadafalch. Per allà van passar personalitats internacionals, com ara Vàtslav Nijinski, Carlos Gardel, Maurice Chevalier, Josephine Baker, Miguel Fleta i Wanda Landowska, entre d’altres.
També va ser membre i mecenes de l’Associació Wagneriana i dels Amics dels Museus. Col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930, dirigit per Carles Soldevila.
Isabel Llorach fou també propera a l’activitat musical de la ciutat, incloent-hi la del Palau de la Música Catalana. Des del 1912 va ser sòcia de l’Orfeó Català, i el 1917 va ser la reina de la Festa de la Música Catalana, la qual era escollida pel guanyador del concurs, que aquell any fou Joan Manén. Aquest escrivia a la «Revista Musical Catalana»: “bona i fidel amiga de la nostra institució i sempre amatent, com prou tothom ja sap, a tota manifestació de cultura que es celebri a la nostra ciutat”.
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Retrat de Joaquim Cabot. President de l’Associació Orfeó Català entre 1902 i 1935- amb un parèntesi entre 1911-1914-, va ser impulsor de l’edifici, va ajudar econòmicament a sufragar els costos de la construcció del Palau i també de la compra de l'orgue a la casa Walcker.
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Retrat d’ Eusebi Güell i Bacigalupi del pintor Víctor Moya Calvo.
Font: MUHBA. Jordi Puig
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Escultura de Miquel Blay La cançó popular, presentada el 8 de desembre de 1909. El grup escultòric ha estat comparat amb la proa d’un vaixell. El conjunt al·legòric, d’un alt simbolisme conceptual, és considerat l’obra de referència de l’autor i la seva estètica, així com una obra cabdal del Modernisme. La donzella, que representa la cançó, és acompanyada per personatges de diferents edats i oficis que representen el poble català, del qual sorgeix la música tradicional; tot ells sota la protecció de Sant Jordi, patró de Catalunya.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Contracte amb el marquès de Castellbell per al finançament del conjunt escultòric de la cantonada del Palau de la Música Catalana el 1907.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Anotació de donatius a les actes de la Junta de l’Orfeó Català:
-Donatiu d’un dibuix d’una cobla de l’eminent dibuixant i caricaturista Ricard Opisso. Desembre del 1935
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Anotació de donatius a les actes de la Junta de l’Orfeó Català:
-Donatiu de 500 pessetes per part de Francesc Cambó a la «Revista Musical Catalana». 15 de novembre de 1933
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Anotació de donatius a les actes de la Junta de l’Orfeó Català:
-Donatiu realitzat per la vídua del difunt mestre Josep Rodoreda, que es feu el 26 de febrer de 1924.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Donatiu per part de l’artista Joan Llimona de l’oli titulat Música popular, actualment penjat a la Sala Lluís Millet. 5 de desembre de 1902.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Donatiu per part de l’artista Joan Llimona de l’oli titulat Música popular, actualment penjat a la Sala Lluís Millet. 5 de desembre de 1902.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Donatiu del Fons Antoni Colomé Bosomba l’any 1953 a l’Orfeó Català. Colomé fou cantant (tenor), traductor i professor de cant d’alumnes com ara Mercè Plantada, Pilar Rufí, Concepció Badia i Valia Sokolova, i seguí col·laborant com a traductor amb l’Associació d’Amics de la Música de Barcelona, l’Associació de Música Da Camera o l’Associació Obrera de Concerts.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Document justificatiu d’alguns socis protectors que van costejar una obra d’art com a regal a l’Orfeó Català, amb motiu d’un concert brillantíssim al Teatre Principal el 14 de març de 1896. Encapçalant l’organització del regal, Francesc Flos i Calcat, pedagog, cal·lígraf i escriptor català, fundador de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Document que testimonia la donació de qui fou president de l’Orfeó Català, Joaquim Cabot, a la pròpia entitat. Cabot va fer un emprèstit a títol personal per sufragar el cost de la construcció del Palau.
Font: CEDOC
- 4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
Venda per part d’Àurea Rosa Clavé del fons documental del seu pare Josep Anselm Clavé a l’Orfeó Català. La venda es fa a un preu convingut entre ambdues parts , i Àurea Rosa accepta generosament la proposta de l’Orfeó Català. 23 de novembre de 1916
Font: CEDOC
4. Els primers mecenes de l’Orfeó i el Palau. Els llegats documentals i artístics
La història de l’Orfeó està relacionada amb personalitats que van contribuir a l’impuls de la institució i també a la construcció del Palau.
L’Orfeó Català va ser una de les entitats que va gaudir del mecenatge d’Eusebi Güell. La senyera va ser beneïda a Montserrat el 1896 i van ser-ne padrins el mateix Eusebi Güell i la seva filla Isabel. Uns anys més tard, l’abril del 1900, Güell figurava com a vicepresident de la comissió recaptadora de la subscripció popular que havia d’adquirir una joia artística per a la senyera de l’Orfeó, i el 1910 apareixia com a subscriptor de l’empresa constituïda per l’Orfeó Català per finançar el cicle de Concerts de Quaresma al Palau. També cal referir-se al vincle de Francesc Cambó amb l’Orfeó Català, del qual tenim documentades algunes aportacions econòmiques a la «Revista Musical Catalana» entre els anys 1927 i 1934, així com la donació d’obres seves a la Biblioteca i la col·laboració en un dels premis de la Festa Musical Catalana.
D’altra banda, va tenir un paper molt important en la construcció del Palau el mecenatge de Joaquim Cabot, president de l’entitat entre el 1902 i el 1935 –amb un parèntesi entre 1911-1914. Impulsor de l’edifici, va ajudar econòmicament a sufragar els costos de la construcció del Palau i va fer un emprèstit a títol personal.
També Joaquim de Càrcer i d’Amat, marquès de Castellbell, va costejar amb 11.000 pessetes l’escultura La cançó popular de Miquel Blay, situada a la façana del Palau, tal com consta a les actes de la Junta de l’Orfeó Català.
A més de les donacions de mecenes, s’han de destacar la donacions documentals i obres d’art que s’han fet al llarg dels més de cent anys de la institució, juntament amb moltes aportacions econòmiques. Així, a les actes de l’Orfeó Català tenim testimoni de multitud de donacions, tant en forma de diners com d’obres d’art, documents, partitures o llibres que han engruixit el patrimoni de l’entitat i han contribuït tant a la seva activitat com a preservar materials que expliquen la nostra història.
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Retrat de Leopoldo Rodés durant l’homenatge que li va retre el Palau el 4 de juny de 2013. Rodés va ser més que un mecenes per a la institució, ja que sempre va estar donant-hi un suport incondicional. El Palau va gaudir, a més, de la seva generositat, gràcies a la qual es van assolir fites importants, com la construcció del Petit Palau.
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Obituari dedicat a Maria Font de Carulla publicat al diari "Ara". Maria Fornt de Carulla, va dedicar molt de temps i tot el seu suport a l'Orfeó i al Palau i va inculcar als seus l'amor per la institució. Va ser membre de la junta directiva de l'Orfeó Català durant trenta anys i va mantenir una estreta relació amb el Palau i l'Orfeó fins al final de la seva vida.
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Detall interior de la restauració de l’orgue del Palau. L’orguener responsable del projecte, Gerhard Grenzing, es va proposar recuperar amb fidelitat les característiques tècniques i la sonoritat de l’instrument original. Treballs del 2002. Fotografia: Toni Bofill.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Detall interior de la restauració de l’orgue del Palau. L’orguener responsable del projecte, Gerhard Grenzing, es va proposar recuperar amb fidelitat les característiques tècniques i la sonoritat de l’instrument original. Treballs del 2002. Fotografia: Toni Bofill.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Model de diploma com a agraïment per l’ajuda en la restauració de l’orgue del Palau. 2003. Donació feta per Laura del Pozo i Bernat Eixarch. Per a la restauració de l’orgue s’obrí una campanya a tota la societat, per tal que s’apadrinés cadascun dels seus tubs.
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Model de tub com a agraïment per l’ajuda en la restauració de l’orgue del Palau. 2003. Donació feta per Laura del Pozo i Bernat Eixarch. Per a la restauració de l’orgue s’obrí una campanya a tota la societat, per tal que s’apadrinés cadascun dels seus tubs.
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Fullets diversos sobre la recaptació de fons per a la contribució del projecte social i educatiu.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Butlletes sobre avantatges de formar part del projecte Palau XXI. Una iniciativa per promoure el mecenatge particular.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Butlletes sobre avantatges de formar part del projecte Palau XXI. Una iniciativa per promoure el mecenatge particular.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Fullets del Palau en campanyes de socis durant la dècada del 1960.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Fullets del Palau en campanyes de socis durant la dècada del 1960.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Campanya de promoció per recaptar fons per a la restauració de les butaques del Palau el 2008.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Campanya de promoció per recaptar fons per a la restauració de les butaques del Palau el 2008.
Font: CEDOC
- 5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
Acte d'agraïment als mecenes de la campanya d'apadrinament dels tubs de l'orgue del Palau. 28 d’abril de 2003. Fotografia: Toni Bofill
Font: CEDOC
5. La societat civil en l’impuls de l’Orfeó Català i el Palau. Passat i present.
La societat catalana ha estat essencial per impulsar els projectes de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. Els socis de l’Orfeó Català han estat sempre un puntal indispensable per a l’entitat. L’Orfeó va començar amb 28 cantaires i 37 socis, entre ells els fundadors. Al llarg de la seva història, el nombre de socis ha anat variant. Un dels punts àlgids fou l’any 1908, amb la construcció del Palau, quan van a ser 2.000 socis. Durant la postguerra es van impulsar importants campanyes de captació que van portar l’entitat fins als 9.500 socis l’any 1969. Actualment la xifra se situa al voltant dels 2.300 socis.
El Palau es va construir gràcies al suport de la societat civil mitjançant les seves aportacions. L’any 1990 es creà la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, que volia atreure el mecenatge de les empreses i els particulars. Des de llavors la societat civil ha respost a les iniciatives proposades pel Palau, com quan l’any 2003 es van recollir fons destinats a la restauració de l’orgue del Palau o, quatre anys després, amb motiu del centenari del Palau, per restaurar les butaques de la sala.
Avui dia es vol sensibilitzar el públic que el Palau és una entitat privada que necessita suport per a la seva sostenibilitat. Com a conseqüència, s’està creixent en microdonacions privades i també en el nombre de benefactors, aquelles persones que a títol individual donen suport al Palau amb les seves aportacions i que gaudeixen d’un programa d’activitats exclusives en un entorn privilegiat. Els benefactors del Palau aposten per aquesta entitat i per aquest projecte únic i transformador i són els nostres ambaixadors.
Amb el lema “Un Palau per sempre” també es dona a conèixer la possibilitat d’incloure el Palau al testament, una manera de contribuir a la perdurabilitat dels valors, el patrimoni i l’activitat de la institució.
Pel que fa a les grans donacions més recents, destaquen la de la família Rodés i Vila, en memòria d’Isabel Vilà de Rodés, per a la construcció del Petit Palau (2004), i la dels fills de Maria Font Bernaus i Lluís Carulla i Canals, que en memòria dels seus pares van contribuir a la realització de les activitats fundacionals de la Fundació (2016).
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Consell de Mecenatge. Moment anual de trobada dels diferents mecenes de la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música Catalana. 15 de maig de 2024. Autor: Antoni Bofill
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Visita oferta al mecenes GVC Gaesco. 16 d’octubre de 2024.
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Fòrum de creixement empresarial organitzat per «La Vanguardia» i Banco Santander. 6 de febrer de 2025.
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Trobada anual del Consell de Mecenatge. És un òrgan actiu en el govern de la Fundació, creat pel mateix Patronat amb la finalitat de promoure la col·laboració de la societat civil en el finançament de les activitats de la Fundació, i per assegurar la participació dels mecenes en el govern de la Fundació. 7 de juny de 2023.
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Signatura amb l’empresa Gramona com a mecenes protector. D’esquerra a dreta: Joan Oller i Joaquim Uriach, director i president de la Fundació Orfeó Català, respectivament; en companyia de Leo Gramona, sisena generació de la família Gramona, i José Iturriaga, director general de Gramona. 12 de gener de 2023.
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Còctel de mecenatge a la Sala Lluís Millet i Pagès durant un dels concerts de Palau 100. Al fons l’exposició “La llum dels elements”. Març del 2024.
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Còctel de mecenatge a la Sala Lluís Millet i Pagès durant un dels concerts de Palau 100. Al fons l’exposició “La llum dels elements”. Març del 2024.
Font: CEDOC
- 6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Campanya de mecenatge “Un Palau per al segle XXI”, que va fer realitat la construcció del Petit Palau, la primera pedra del qual es va posar el 2001 i s’inaugurà el 2004.
Font: CEDOC
6. L'actualitat dels mecenes al Palau de la Música
Des dels inicis, el mecenatge ha estat present al Palau de la Música Catalana, però a partir del 1990, quan neix la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, és quan es professionalitza el mecenatge i s’hi crea un departament específic, que el primer any aconsegueix adherir 43 mecenes corporatius: Fundació Damm, Fundació “la Caixa”, Aigües de Barcelona, Hewlett Packard, Telefónica i El Punt Avui, entre d’altres.
Trenta-cinc anys després el mecenatge hi continua ben viu, d’acord amb l’objectiu d’establir aliances empresarials i complicitats beneficioses tot compartint els valors de la institució . Es tracta d’empreses que volen deixar un llegat musical, coral i cultural a les generacions futures, i que també volen arrelar-se al territori català, tot contribuint a fer realitat el propòsit de la institució: “transformar la vida de les persones mitjançant la música, en especial el cant coral i la cultura”.
Avui dia el programa de mecenatge del Palau de la Música Catalana és personalitzat, amb la finalitat d’aportar valor afegit real a cada mecenes, bé sigui apropant la música i la cultura al seu personal, segons una finalitat de responsabilitat social corporativa; bé sigui amb accions relacionals amb clients o col·laboradors dels mecenes, que gaudeixen tant dels concerts, com de visites arquitectòniques a l’única sala de concerts declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, o dels espais únics i singulars del Palau organitzant-hi actes empresarials. La voluntat és que tots els mecenes tinguin una “experiència Palau” que puguin recordar com excel·lent.
Actualment la família de mecenes del Palau està constituïda per unes 75 empreses, algunes amb més antiguitat, com són Fundació Damm, Fundació “la Caixa”, Havas Media Group, Agbar, Hewlett Packard, i d’altres que s’hi han incorporat al llarg d’aquest temps, com Agrolimen, Euromadi, Gramona, Vesta, Fundació Puig, Fundació Elsa Peretti o Limak, entre d’altres.
A totes els volem agrair el seu suport i el seu paper de prescriptors, ja que ens ajuden a donar a conèixer el Palau al món.