La senyera de l'Orfeó Català, símbol de la seva identitat
Dates: setembre-desembre 2017
Ubicació: Foyer del Palau de la Música
Comissària: Marta Grassot Radresa
Col·laboració: Família Moragas i Spà
Amb motiu de la recent restauració de la senyera de l’Orfeó Català, que el 2016 complia 120 anys des de la seva confecció, presentem aquesta exposició amb l’esperit de donar-ne a conèixer la història, què representa per a l’entitat i la simbologia que amaga.
Des de l’inici del naixement de molts orfeons, la majoria tenien i encara tenen una bandera (també anomenada senyera, ensenya o estendard) que els acompanya en les actuacions, tot presidint-les. D’aquesta manera, des de l’any 1896 la senyera ha estat sempre companya de viatge de l’Orfeó Català i ben present en totes les seves sortides i actes. Una senyera que també ha anat sovint relacionada amb el famós himne de l’Orfeó, El cant de la Senyera, que es cantà per primera vegada durant la benedicció a Montserrat que se’n va fer l’octubre del 1896.
Encara avui dia és present en actes destacats de l’Orfeó Català, com el mateix Concert de Sant Esteve, i acompanya l’Orfeó a l’escenari. La preservació i conservació d’aquest emblema original, que ens retorna als orígens de l’Orfeó, esdevé un acte de compromís amb els orígens d’aquesta entitat centenària, que tal com ens diu Lluís Millet en l’acte fundacional va ser creada per fomentar la música
La iconografia de la senyera
El dibuix de la senyera, obra de l’arquitecte Antoni Gallissà, consisteix en un motiu central format per l’escut d’armes de Catalunya: quatre pals de gules sobre un camp d’or i un elm (armadura) coronat amb una lira de tres cordes. En aquesta representació apareixen alguns dels components ideològics del Modernisme català, assumits en la ideologia fundacional de l’Orfeó Català. En aquest sentit, s’hi projecta la idea de nació catalana simbolitzada per l’escut d’armes, amb referència a un mític passat medieval que es referiria a l’època originària de la nació encarnada en la imatge de l’armadura; la imatge també fa una evocació a la música mitjançant la lira, la qual està vinculada a la figura mitològica d’Orfeu, el cantor per excel·lència, el músic, el poeta i el nom del qual es troba a l’arrel etimològica del nom del cor.
Segons el que ens comentava fa uns anys l’arquitecte Antoni Moragas –l’arquitecte Antoni Gallissà era el seu besoncle–, sembla que Gallissà es va inspirar, per fer el dibuix, en un calendari de Munic de l’any 1895 i 1896 que tenia al seu despatx i que presentava un escut del gran duc sobirà de Baden. El dibuix present en aquest calendari hi té nombrosos paral·lelismes, i, segons Moragas, es va substituir l’escut per les quatre barres, mentre que les banyes del dibuix original les va canviar per una lira. Així doncs, Gallissà s’inspirà en l’heràldica alemanya adaptant-la a l’ideari de l’entitat, d’acord amb les arrels catalanes i el nom propi d’Orfeó.
- expo senyera 1.1
Anvers de la senyera de l’Orfeó Català.
Autor: Antoni Gallisà (disseny original)
Data: 1896
Descripció: El motiu central de l’estandard és l’escut d’armes de Catalunya consistent en quatre pals de gules, sobre un camp d’or i un elm (armadura ) coronat amb una lira de tres cordes. Alguns dels components ideològics del Modernisme català es troben assumits per la ideologia fundacional de l’Orfeó Català. La idea de nació catalana simbolitzada per l’escut d’armes, la referència a un mític passat medieval (en que es va originar la nació) que s’encarna amb l’armadura i l’evocació a la música a través de la imaginativa lira, estretament vinculada a la figura mitològica de Orfeu, el nom del qual es troba l’arrel etimològica del nom del cor. - expo senyera 1.3
Revers de la senyera de l’Orfeó Català.
Autor del disseny: Antoni Gallissà
1896 - expo senyera 1.2
Mosaic dissenyat per LLuís Domènech i Montaner situat a la façana exterior del Palau de la Música.
1910Entre els diversos motius decoratius del Palau, Domènech i Montaner va voler retre homenatge al seu amic Gallissà, introduint el disseny de al senyera entre la decoració del Palau. Entre els elements decoratius amb referència a la senyera, trobem l’escut central situat justament al mosaic del centre de l’escenari, que presenta el mateix dibuix de la senyera i el mateix estampat de fons.
- expo senyera 1.4
Mosaic dissenyat per Lluís Domènech i Montaner situat a la façana exterior del Palau de la Música.
1910En aquest mosaic s’observen els cantaires i la reina de la Festa de la Música Catalana, amb la senyera també al fons a l’esquerra.
La confecció de la senyera, principals actors. L’arquitecte Gallissà, la Junta de Dames, la Secció de Senyoretes de l’Orfeó
A la darreria del segle XIX, pocs anys després de la creació, a l’Orfeó Català amoïnava no tenir una ensenya que presidís les seves festes, que l’acompanyés en les seves excursions i que li donés personalitat, tot simbolitzant l’esperit que ens anima; en una paraula, que es sabés qui era. Aquesta preocupació va decidir els directius de l’entitat a la confecció d’una senyera, per la qual cosa encarregaren el projecte al notable arquitecte i consoci Antoni Gallissà.
Paral·lelament, un altre acte va afavorir la confecció de la senyera. El 1895, al Teatre Principal de Barcelona, l’Orfeó Català junt amb la Capella Nacional Russa van oferir un concert en benefici de la Junta de Dames i, com a mostra d’agraïment, aquestes senyores decidiren brodar la senyera. També la Secció de Senyoretes de l’Orfeó, amb la professora Emerenciana Wherle al capdavant, hi van col·laborar. Així, la Junta de Dames va brodar una cara, mentre que la Secció de Senyoretes l’altra cara. L’arquitecte Gallissà anava d’un local a l’altre donant instruccions i dirigint els treballs artístics de la seva obra. A mesura que s’atansava el dia de la benedicció, la febre del treball creixia per moments, i al mateix temps el mestre Millet posava la música a la lletra d’El cant de la Senyera que havia escrit el poeta Joan Maragall.
- Expo senyera 2.1
L’arquitecte Antoni Gallissà i Soqué, autor del
disseny de la senyera de l’Orfeó Català.Antoni Maria Gallissà i Soqué
(Barcelona, 1861-1903) fou un arquitecte
modernista català. Fou professor a l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona i col·laborà
amb importants arquitectes com Elies
Rogent, Lluís Domènech i Montaner
i Josep Maria Jujol. Com els altres
arquitectes de la seva generació, dissenyà
mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques
llises i volumètriques per a revestiments,
a més de dissenyar altres senyeres com la
del mateix Orfeó. - expos senyera 2.2
Fragment d’una acta de la Junta de l’Orfeó Català en què es parla de la confecció de la senyera.
15 d’octubre de 1896 - expo senyera 2.3
Imatge de grup de la secció de noies de l’Orfeó
Català, que col·laborà en el brodat de la senyera.
1896
Autor desconegut - Expos senyera 2.4
Llista de noies que figuren en les actes de la Junta de l’Orfeó com a col·laboradores en el brodat de la senyera.
15 d’octubre de 1896
L’acte de benedicció de la senyera i l’estrena d’El cant de la Senyera
Finalment, l’11 d’octubre de 1896, amb motiu de la festa de l’Apostolat de l’Oració, la secció coral va pujar a la muntanya de Montserrat a beneir la senyera. A l’interior del temple es va fer la cerimònia de benedicció i el senyor comte de Güell la va apadrinar. Fou en aquest acte que es cantà per primera vegada l’himne d’El cant de la Senyera, que va impressionar fortament els assistents. Des de llavors la senyera ha presidit tots els actes i ha simbolitzat l’obra i l’esperit de l’Orfeó Català.
Tal com explica la premsa de l’època, aquell dia els trens de cremallera pujaren centenars de visitants i molts carruatges arribaren per la carretera.
A les vuit del matí, amb l’arribada dels trens ja hi havia una gran concurrència de gent, i a les nou les gralles i els timbals cridaren l’atenció per donar la benvinguda a l’Orfeó. Els mossos d’esquadra anaven obrint pas entre la multitud per tal que l’Orfeó accedís dins el temple. La comitiva va entrar al temple i l’orgue va tocar una solemnial marxa. L’il·lustre bisbe de Vic, el Dr. Morgades, esperava l’Orfeó assegut al presbiteri i l’Orfeó es va col·locar al clos que es va adequar al peu del presbiteri, amb la senyera al mig. N’aguantaven els cordons: Isabel, la filla d’Eusebi Güell, i el mateix Eusebi Güell, que apadrinaren la senyera. Es cantaren els Goigs a la Verge del compositor Brudieu, s’agenollaren tots els orfeonistes i el senyor bisbe va beneir la senyera. Tot seguit es va cantar El cant de la Senyera. Acabat el cant es va col·locar la senyera a la barana del presbiteri, i l’Orfeó va pujar al cor a cantar la gran missa O quam gloriosum est regnum a quatre veus de Tomás Luis de Victoria. També durant la cerimònia el mestre Comella, subdirector de l’Orfeó, va tocar a l’orgue uns fragments de música religiosa d’Antonio de Cabezón.
- Expo senyera 3.1
Retrat d’Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (1846-1918), industrial, polític i mecenes català. Eusebi Güell i la seva filla Isabel van apadrinar la senyera.
- Expo senyera 3.2
Document autògraf de Lluís Millet i Pagès de l’obra El cant de la bandera
Enllaç a document digitalitzat. https://goo.gl/H4SHmA
- Expos senyera 3.3
Retall de premsa amb una explicació exhaustiva sobre l’acte de benedicció de la senyera i l’estrena d’El cant de la Senyera.
«La Renaixença», 14 d’octubre de 1896
La senyera, companya de viatge
Des de la creació de la senyera de l’Orfeó Català, aquesta peça artística ha estat companya de l’Orfeó durant els seus concerts arreu de Catalunya i també als viatges artístics a altres països. Les diverses imatges històriques ens mostren com durant una gran part del segle XX la senyera acompanya en tot moment l’Orfeó: en arribar a qualsevol població i en moltes de les desfilades a peu.
Fins als inicis dels anys vuitanta encara tenim constància fotogràfica de com la senyera és col·locada al costat de l’Orfeó als concerts fora del Palau, però a poc a poc va perdent presència externa i es manté conservada sempre a l’interior del Palau.
Igualment, val a dir que a partir dels anys setanta, a causa del deteriorament de la peça, es va decidir fer-ne un duplicat exacte, de l’original, que és el que actualment s’utilitza quan la senyera acompanya l’Orfeó en actes o concerts oficials com ara el tradicional Concert de Sant Esteve.
Actualment la senyera original es pot veure de manera permanent al Foyer del Palau de la Música Catalana, juntament amb un dibuix del disseny original de l’obra, realitzat per Antoni Gallissà.
- expo senyera 4.1
La senyera acompanya l'Orfeó Català a Niça en el seu viatge artístic, en motiu del concurs internacional d'Orfeons.
Novembre 1897
Autor desconegut
CEDOC 2.4.1 13 - Expo senyera 4.2
L’Orfeó Català dirigint-se a l’Espluga de Francolí, passant
pel pont del riu Francolí. Secció d’homes i la senyera
1 de juny de 1903
Autor desconegut
CEDOC 2.4.1 148 - Expo senyera 4.3
Actuació de l’Orfeó Català al bosc de Vallvidrera
La senyera al fons penjant d’un arbre
18 d’agost de 1907
Autor desconegut
CEDOC 2.4.1 186 - Expo seneya 4.4
La senyera de l’Orfeó Català al balcó de l’Ajuntament de Madrid.
18 d’abril de 1912
Autor desconegut
CEDOC 2.4.1 211 - Expo senyera 4.5
Homenatge al monument de Rafael Casanova.
11 de setembre de 1932
Autor desconegut
CEDOC 2.4.1 878 - Expo senyera 4.6
Homenatge del FC Barcelona a l’Orfeó Català, rubricat amb l’abraçada entre el mestre Lluís Maria Millet i el president del club esportiu.
1 de març de 1959
Autor: Brangulí
CEDOC 2.4.1 1781 - Expo senyera 4.7
Concert al Poble Espanyol de Montjuïc
8 de febrer de 1931
Autor desconegut
Fons fotogràfic de l’Orfeó Català
CEDOC 2.4.1 2010 - expo senyera 4.8
Actuació de l'Orfeó Català a Vilassar de Mar
12 de juliol de 1968
Autor: Masachs
CEDOC 3.21 3644 - Expo senyera 4.9
Actuació de l’Orfeó Català a Roda de Ter amb el director Lluís Millet i Loras. Al fons a la dreta la senyera.
11 de setembre de 1981
Autor desconegut
CEDOC 2.4.1 3146 - expo senyera 4.10
La senyera al davant de l’escenari, com a testimoni dels actes institucionals de celebració del centenari de l’Orfeó Català.
6 de setembre de 1992
Autor: Pau Barceló
CEDOC 2.4.3 279 - expo senyera 4.11
Una imatge del Concert de Sant Esteve
amb la senyera al fons, just al costat de
l’escut central de l’escenari.
26 de desembre de 2015
Autor: Antoni Bofill
CEDOC
Una senyera per a cada entitat
Amb la celebració el maig del 1917 de l’aplec d’orfeons de Catalunya, que es va realitzar amb motiu del 25è aniversari de l’Orfeó Català, es concentraren a Barcelona orfeons d’arreu de Catalunya. Aquest fet va originar que a l'arxiu de l’Orfeó es diposités un nombre important de documentació relacionada amb aquests orfeons i també fotografies. Entre aquests documents cal destacar les imatges de senyeres dels orfeons, en les quals sovint es veu representat un motiu fonamental de cada identitat, sigui l’escut del poble, l’any de la fundació o qualsevol altre símbol característic, ja sigui amb motius florals propis del modernisme, o bé la imatge d’un lira com a símbol musical per excel·lència.
Igual que l’Orfeó Català, la resta d’orfeons també feien els actes corresponents de benedicció de la senyera, tal com ho demostren els programes i butlletins d’aquestes entitats, en què s’expliquen els actes de benedicció, així com l’estrena de l’himne propi i l’apadrinament de la senyera a càrrec d’alguna personalitat del seu entorn.
- expo senyera 5.1
Senyera de l’Orfeó Aucellada (anvers i revers), de Palamós, fundat el 1913 per Miquel Roger i Crosa, escriptor i compositor de sardanes, i que fou diputat de la Mancomunitat de Catalunya.
1917
Autor desconegut
Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC - Expo senyera 5.2
Senyera de la Germanor Empordanesa de Figueres (anvers i revers)
Autor desconegut
Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC - Expo senyera 5.4
Senyera de l’Orfeó Tarragoní. (anvers i revers)
Tarragona. 1917
Autor desconegut
Fons de la Germanor d’Orfeons de CatalunyaCEDOC
- expo senyera 5.8
Himne a la Senyera pertanyent a l’Orfeó del Centre Social de Betlem de Barcelona fundat el 1910.
Lletra de l’orfeonista Joan MartíFons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC
- Expo senyera 5.5
Senyera de l’Orfeó Muntanyenc de Sant Quirze de Besora, fundat el 1914 per Ramon Espadaler.
23 de maig de 1915
Autor desconegut
Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC - Expo 5.7
Salutació a l’ensenya de l’Orfeó de l’Escola Coral Martinenca. Fundat el 1909 al barri del Clot de Barcelona.
Lletra del soci protector Joan Morera i Soler.Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC
- Expo senyera 5.6
Senyera de l’Orfeó Seràfic Marià, fundat el 1908.
Arenys de Mar
1917
Autor desconegut
Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC - expo senyera 5.8
El cant de la senyera de l’Orfeó del Noya d’Igualada.
Lletra del poeta Jaume Boloix.Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya
CEDOC