Francesc Pujol i Pons. Del rigor al sentiment
Francesc Pujol i Pons (1878-1945) destaca per damunt de tot per la seva multidisciplinarietat en el context musical. Així, es descriu com a compositor, director, musicòleg, administrador, escriptor i assessor, entre moltes altres característiques. I des de tots aquests àmbits permet descobrir de manera extensa tant l’activitat pròpia de l’Orfeó Català com del Palau durant la primera meitat del segle XX, com també quina activitat musical es desplega a Catalunya, amb les programacions musicals del moment i les investigacions relacionades amb el folklore musical del nostre país.
Pujol sentia un amor incondicional vers la música popular. Paral·lelament, el seu lligam amb l’Orfeó Català, que seguia les mateixes idees, fou l’instrument ideal per poder treballar des d’aquesta institució tot allò relacionat amb la música catalana i la seva recuperació en tots els gèneres i èpoques.
La personalitat de Pujol, a més, estava molt lligada al rigor, que va ser un altre dels trets que el definien i que probablement li van permetre culminar amb èxit moltes de les seves activitats, ja fos com a professor, director, compositor o investigador.
I finalment cal esmentar la seva constància en el treball. Pujol era un home que sabia prou bé que les coses no sorgeixen per si soles, i que la set ingent de coneixement i l’impuls que l’empenyia a fer tot allò que es proposava, havien d’estar units al treball constant, triangle d’atributs que el portaren a la fita que desitjava. Només així podem entendre que Pujol dugués a terme mil i una activitats sense deixar mai de banda la dedicació a la institució, l’Orfeó Català, amb un enorme sentiment d’entrega que, unit al seu rigor i constància en el treball, el van portar a culminar un treball professional de gran magnitud.
L’exposició mostra els diversos aspectes que resumeixen l’activitat professional del mestre Pujol, en què combinava a la perfecció totes les disciplines relacionades amb la música, tant la teòrica com la pràctica.

Francesc Pujol i l’Orfeó Català. L’ensenyament, la direcció i l’administració del Palau de la Música Catalana
Francesc Pujol va rebre les primeres classes musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona amb J. Font i Buyé i Lluís Millet. El 1897 ingressà a l'Orfeó Català com a cantaire i poc després, l’any 1900, en fou nomenat professor auxiliar; també va ser-ne sotsdirector i finalment director, després de la mort de Lluís Millet el 1941.
A més d’aquestes tasques, Francesc Pujol també es va dedicar a l’administració de l’Orfeó i el Palau, tot organitzant concerts i portant-ne la comptabilitat.
Mitjançant la seva tasca com a administrador i organitzador de concerts tenim més de 4.000 cartes, les quals, llegides una per una, suposen tot un compendi de les relacions artístiques del Palau i de l’activitat musical d’aquell moment; a més, també són un ric testimoni de les personalitats i institucions relacionades amb l’Orfeó. Podem destacar-hi correspondència de: Blanca Selva, Joaquim Nin, Felip Pedrell, Enric Granados, Higini Anglès, Wanda Landowska, Joan Manén, Joaquim Malats, Joaquim Renart, Arthur Rubinstein, Joan Maragall, Emili Pujol i un llarg etcètera.
Una altra de les grans aportacions que féu a l’Orfeó va ser la seva tasca, primer com a sotsdirector durant l’època de Lluís Millet i Pagès, i posteriorment com a director de l’Orfeó Català en un moment delicat, entre els anys 1941 i 1944, en què l’Orfeó Català va mantenir la seva activitat a porta tancada; va ser així com se’n garantí la pervivència en uns anys tan difícils.
Retrat de Francesc Pujol. ca. 1900. Autor desconegut
Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana
CEDOC
Carta de Francesc Pujol dirigida a Joaquim Cabot, en què parla del viatge a Roma amb l’Orfeó i la gran quantitat de tasques que ha de fer. 25 de maig de 1925
Fons històric de l'Orfeó Català
CEDOC
- Expo Pujol.Plafo1.3
Llibreta d’administració econòmica del Palau de la Música de Francesc Pujol. 1918-1922
Fons històric de l'Orfeó Català
CEDOC
- Expo Pujol 1.4
Francesc Pujol a l’exterior del Palau de la Música Catalana. ca. 1920. Autor desconegut
Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana
CEDOC
- Expo Pujol. Plafó 1.5
Francesc Pujol (a l’extrem esquerre) amb els membres de la Junta de l’Orfeó i altres personalitats. Al davant a primera fila, d’esquerra a dreta: Antoni Nicolau, Kurt Schindler, Lluís Millet i Francesc Mateu al Palau de Belles Arts de Barcelona.
1919
Autor desconegutFons fotogràfic de l'Orfeó Català
CEDOC
- Expo PUjol. plafo 1.6
Contracte gestionat per Francesc Pujol com a administrador de l’Orfeó. Contracte amb l’Associació Wagneriana.
1913
Arxiu històric de l’Orfeó CatalàCEDOC
- Expo Pujol 1.7.1
Carta d’Enric Granados dirigida a Francesc Pujol. 1913
Fons Francesc Pujol
CEDOC
- Expo Pujol. Plafo 1.7.2
Carta d’Enric Granados dirigida a Francesc Pujol.
1913.Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol. 1.8
Programa d’un concert de l’Orfeó Català ofert als socis protectors. S’hi observa el nom dels diversos professors de l’Orfeó. Entre ells Francesc Pujol.
19 de novembre de 1905Col·lecció de programes de l’Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol. 1.9
Retrat de grup dels mestres i solistes vocals i instrumentals que actuaren al concert de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. Al centre, primera fila, tercera per l’esquerra, Andrea Fornells seguida de Francesc Pujol, Lluís Millet, Albert Schweitzer i Concepció Callao. Al darrere, quart per l’esquerra, Eduard Toldrà.
Fons fotogràfic Orfeó Català
CEDOC Francesc Pujol dirigint. Probablement es tracta de la capella de Sant Felip Neri. ca. 1930
Autor desconegutFons fotogràfic de l'Orfeó Català
CEDOCFrancesc Pujol ajudant Lluís Millet en un concert de l’Orfeó Català a l’asil de Sant Joan de Déu. 6 de maig de 1928.
Autor desconegutFons Fotogràfic de l’Orfeó Català
CEDOCPrograma de l’actuació de l’Orfeó Català a Reus, on Francesc Pujol consta com a subdirector de l’Orfeó.
1 de novembre de 1919Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC

Francesc Pujol i la seva activitat musical a Catalunya
Resseguir la tasca de Francesc Pujol és fer-ho d’una part essencial de l’activitat musical catalana durant el primer terç del segle XX. Francesc Pujol col·laborava en moltes d’elles; per exemple, el trobem com a mestre de capella auxiliar de la basílica de la Mercè de Barcelona i com a mestre de l’Oratori de Sant Felip Neri.
També anys més tard, del 1916 al 1923, va formar part ben activa de l’Associació d’Amics de la Música i va dirigir l’orquestra d’aquesta associació, que va tenir com a seu principal el Palau. Ocupà el càrrec de sotspresident de la Germanor d'Orfeons de Catalunya i n’organitzà molts actes. Igualment, va dirigir ocasionalment l’Orquestra Pau Casals i l’Orquestra Municipal de Barcelona en alguns concerts del Palau.
El seu lligam amb el món sardanístic el va fer adherir-se a la Lliga Sardanista de Catalunya, agrupació de compositors, cobles i entitats fundada per dignificar la sardana. Amb aquesta finalitat esdevingué jurat en nombrosos concursos sardanístics, tant a Barcelona com arreu de Catalunya, a més de participar com a jurat en diversos certàmens musicals, la qual cosa palesa el prestigi i el reconeixement de què gaudia a la societat cultural del moment.
També consta la seva col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat. Concretament, va ser nomenat membre de la comissió organitzadora del III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia que se celebrà l’abril del 1936. Per últim, el seu fons documental també dóna prova de la seva col·laboració com a jurat opositor del Liceu, tot col·laborant-hi diversos anys.
I encara l’any 1943, va ser cridat per l’Instituto Español de Musicología a formar-ne part com a membre actiu, sens dubte com a reconeixement dels seus mèrits en el camp de la musicologia i del folklore.
- Expo Pujol. Plafo 2.1
Francesc Pujol amb intèrprets de l’Orquestra Pau Casals. D’esquerra a dreta: Vicenç Maria de Gibert, Lluís Millet Fargas, Francesc Pujol, Maria Gibert, Montserrat Salvadó i Andrea Fornells al Palau de la Música Catalana.
27 de juny de 1935
Autor: Carlos Pérez de Rozas
Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol plafo 2.2
Concurs de Cobles al Palau de la Generalitat. El jurat del concurs (d’esquerra a dreta): el mestre Joan Llongueres; Pau Casals, violoncel·lista i director de l’Orquestra Pau Casals; el president de la Generalitat, Francesc Macià; el mestre Francesc Pujol, sotsdirector de l’Orfeó Català i Enric Pérez Farràs (dret) al Pati dels Tarongers. 26 de juliol de 1932
Autor: Sagarra i Torrents
Arxiu fotogràfic de Barcelona
- Expo Pujol 2. 3
Cinquena assemblea de la Lliga Sardanista de Catalunya celebrada a Manresa. Francesc Pujol (dempeus a la dreta i al fons) presidint la taula central juntament amb Joan Llongueras, que en fou president.
25 de juny de 1933Autor desconegut
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol. 2.4.1
Programa d'un dels concursos sardanístics en què Francesc Pujol figurava com a membre del jurat qualificador.
1907-1908
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujo 2.4.2
Programa d’algun dels concursos sardanístics en què Francesc Pujol figurava com a membre del jurat qualificador. 1907-1908
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expon Pujol 2.5
Una imatge de Francesc Pujol ballant sardanes a Vallvidrera. ca.1910.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol. 2.6
Programa del concert de l’Orquestra Municipal de Barcelona dirigit per Francesc Pujol en el qual figura la interpretació de quatre cançons populars per a cant i orquestra. 18 de febrer de 1945
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo pujol 2.7
Programa de l’Orquestra Pau Casals. Amb la col·laboració de Francesc Pujol i Enric Morera. 20 d’abril de 1929
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo PUjol 2.8
Nomenament Francesc Pujol, efectuat per la Generalitat de Catalunya, per formar part de la comissió organitzadora del III Congrés Internacional de Musicologia. 1 de febrer de 1936
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 2.9
Nomenament de Francesc Pujol, efectuat pel Conservatori del Liceu, per formar part com a jurat del tribunal d’oposicions.
23 de juny de 1933
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 2.10
Nomenament de Francesc Pujol com a president del jurat qualificador del Concurs de Sardanistes de Reus. 13 d’octubre de 1919
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 2.11
Nomenament com a vocal del jurat qualificador de música del Certamen Literari i Artístic d’Olot. 18 de juny de 1908
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 2.12
Designació com a vocal del tribunal d’oposicions de la Universitat de Barcelona per nomenar un professora de música de l’Escola Normal de Mestres de Girona. 3 de maig de 1915
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 2.13
Nomenament de la Junta de Museus, perquè tant Francesc Pujol com Felip Pedrell duguin a terme un treball d’estudi de la Biblioteca del Museu de Belles Arts. 2 d’agost de 1907
Fons Francesc Pujol
CEDOC

Francesc Pujol, arxiver i bibliotecari de l’Orfeó Català. Impulsor de la «Revista Musical Catalana»
L’any 1901 Pujol fou nomenat bibliotecari i arxiver de l’Orfeó Català per posar ordre a les partitures que el cor anava adquirint per interpretar. Encara avui dia es conserva el detallat inventari per ordre alfabètic, tal com n’organitzava l’arxiu. A més de l’activitat d’arxiver, va promoure la biblioteca de l’Orfeó. Fins a la seva mort, Francesc Pujol es va encarregar de l’arxiu i de la biblioteca: durant aquells anys hi ingressaren molts fons d’arxiu de compositors i músics, alhora que Pujol tenia cura de comprar veritables joies musicals en antiquaris i llibreters de vell que actualment en configuren el singular patrimoni de manuscrits de música dels segles XIII a XIX, de procedència molt diversa.
Una altra de les tasques importants en què Pujol col·laborà fou la «Revista Musical Catalana», de la qual formà part de la comissió de redacció, i en la qual col·laborà amb nombrosos articles des de l’inici. La Revista també va significar, per a Pujol, un nou espai de divulgació de les seves investigacions musicals producte de llargues hores d’estudi, i en les quals transmetia el seu pensament musical.
A ell també li enviaren esborranys de molts articles que avui encara conservem manuscrits, com també es conserva un número inèdit que no es va arribar a publicar mai, per causa de la Guerra Civil.
Diu Higini Anglès en una carta del 1930: “Entre les moltes activitats pro musica per les quals els Orfeons de Catalunya homenatgen el Mestre, em plau pregonar el seu nom com a creador de la Biblioteca de l’Orfeó Català. Pel fons de música antiga i per la bona tria de música i de llibres de cultura musical moderna allí aplegats, la Biblioteca esmentada mereix el respecte i l’admiració de tothom [...] 4 de desembre de 1930”. CAT CEDOC 3.2 4076. Fons Francesc Pujol
- Expo Pujol 3.1
Cos de redacció de la «Revista Musical Catalana». Dempeus a l’esquerra: Francesc Pujol, Joan Salvat i Ignasi Folch i Torras. Asseguts a primera fila: Vicenç M. de gibert, Lluís Millet i Pagès i Frederic LLiurat. ca. 1925
Autor: Bassó
Fons fotogràfic de l'Orfeó Català
CEDOC - Fons Pujol 3.2
Retrat de l’antiga Biblioteca de l’Orfeó Català (a l’actual Foyer del Palau), per a la qual Francesc Pujol va adquirir i rebre la donació d’una gran part dels fons documentals que es conserven a l’actual Centre de Documentació.
ca. 1910
Autor: ZerkowitzFons fotogràfic del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Fons Pujol 3.3
Retrat de Francesc Pujol treballant a l’arxiu de partitures de l’Orfeó Català. Des del 1901 fins a la seva mort, en fou el principal responsable de la catalogació.
ca. 1935
Autor desconegutFons fotogràfic del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 3.4
Nomenament de Francesc Pujol com a bibliotecari de la Junta Directiva de l’Orfeó Català.
23 de gener de 1907Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 3.5
Document d’ingrés de manuscrits a la Biblioteca de l’Orfeó Català.
6 d’octubre de 1905Fons històric de l’Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 3.6
Fitxes catalogràfiques de la Biblioteca de l’Orfeó realitzades per Francesc Pujol.
Fons històric de l’Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 3.7
Galerades de l’últim número de la «Revista Musical Catalana»,que no es va publicar mai a causa de l’esclat de la Guerra Civil. Amb el redescoberta del document l’any 2014 se’n va publicar un número especial.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 3.8
Una de les primers edicions de la «Revista Musical Catalana».
Col·lecció Revista Musical Catalana
CEDOC - Expo Pujol 3.9
Article manuscrit del musicòleg i crític musical Joaquim Pena per a la «Revista Musical Catalana».
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 3.11
Article manuscrit del musicòleg i compositor parisenc Henri Collet per a la «Revista Musical Catalana».
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo 3.10
Article manuscrit de la pianista, pedagoga, musicòloga, escriptora i compositora Blanca Selva per a la «Revista Musical Catalana».
Fons Francesc Pujol
CEDOC

L’Associació dels Amics de la Música
Una altra de les activitats rellevants que Francesc Pujol dugué a terme fou la direcció de l’Orquestra de l’Associació dels Amics de la Música. Una Associació fundada per Ignasi Folch i Torres que va funcionar entre els anys 1916 i 1929, per bé que l’orquestra que hi dirigia Pujol va fer concerts fins al 1923. La intenció era donar a conèixer tant obres cimeres i prou conegudes del públic, com també l’estrena d’obres de compositors estrangers que no s’havien interpretat mai a Barcelona ni a tot l’Estat , i al mateix temps l’estrena d’obres de compositors catalans. Durant aquells tretze anys que va durar l’Associació, es feren a l’entorn de 270 concerts, en què quedaren representats tant els autors preclàssics, com clàssics i moderns, però sense oblidar els de casa nostra.
Entre el conjunt de les programacions foren donades obres d’autors com Rameau, Corelli, Vivaldi, Locatelli, Viadana, Cherubini, Händel, Smetana, Bizet, Bartók, entre moltíssims d’altres, i pel que fa als nostres compositors, Juli Garreta, Antoni Massana, Eduard Toldrà, Robert Gerhard, Jaume Pahissa o Francesc Pujol mateix, dels quals també s’estrenaren obres. Algunes d’aquestes constituïren primera audició a Barcelona, com Masques et Bergamasques Suite d’Orquestra de Gabriel Fauré, Dos retrats de Bela Bartók, El mar de Debussy, la Cinquena Simfonia de Mahler o la Simfonia dels Alps de Richard Strauss.
Al mateix temps, i sobretot durant els primers anys, l’Associació va servir de trampolí per a joves intèrprets catalans, alguns d’ells presents en nombrosos recitals, especialment de música de cambra. Resulta d’interès especial durant els seus inicis la vinculació amb el Quartet Renaixement, amb el qual oferí molts concerts les primeres temporades.
Deien molts dels seus programes:
“L’existència a Barcelona d’organismes conreadors de la música és una necessitat per a l’espiritualitat del nostre poble. Qui contribueix en poc o en molt al sosteniment d’aquests organismes compleix un alt deure patriòtic. Ésser Amic de la Música és ésser amic de la civilitat de Catalunya.”
- Expo Pujol 4.1
Programa general de l’Associació Amics de la Música. Temporada 1921-22
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 4.2
Retrat del Quartet Renaixement, que va impulsar els primers concerts de l’Associació (d’esquerra a dreta): Antoni Planàs, violoncel; Josep Recasens, violí segon; Eduard Toldrà, violí primer, i Lluís Sánchez, viola.
ca. 1911
Autor desconegutFons fotogràfic del Palau de la Música
CEDOC - Expo Pujol 4.3
Programa de la primera audició a Barcelona de la Simfonia dels Alps de Richard Strauss. Oferta per l’Orquestra de l’Associació Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol
13 de novembre de 1919 i 10 de febrer de 1920Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 4.4
Actes de l’Associació Amics de la Música.
Hi consta la primera acta, amb data 26 d’octubre de 1916
Fons històric de l'Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 4.5
Programa de la primera audició a Barcelona de l’obra El burgès gentilhome de Richard Strauss. Text del programa realitzat per Francesc Pujol.
22 de juny de 1921Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 4.6
Carta de la Junta Directiva de l’Orfeó felicitant Francesc Pujol pel seu nomenament com a director de l’Orquestra de l’Associació Amics de la Música.
12 d’octubre de 1916
Fons històric de l’Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 4.7
Objecte dedicat a Francesc Pujol per a la seva tasca com a director de l’Orquestra de l’Associació Amics de la Música.
Juny del 1921Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 4.8
Plantilla amb el detall de tots els noms que formaven part de l’Orquestra de l’Associació Amics de la Música.
19 de març de 1921Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expon Pujol 4.9
Resum general dels comptes de l’Associació Amics de la Música. Octubre del 1918 a setembre del 1919.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 4.10
Programa inaugural de l’Agrupació Amics de la Música amb la intervenció del Quartet Renaixement interpretant un Quartet de Haydn, Mozart i Schubert.
9 de gener de 1916
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo 4.11
Fullet informatiu (1a part) sobre la programació de l’Associació Amics de la Música, temporada 1919-20; hi consten estrenes i primeres audicions i obres executades per primera vegada.
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo 4.11.2
Fullet informatiu sobre la programació de l’Associació Amics de la Música, temporada 1919-20; hi consten estrenes i primeres audicions i obres executades per primera vegada.
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
- Expo Pujol 4.12
Programa de la primera audició de la Cinquena Simfonia de Mahler. 11 de febrer de 1921
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 4.13
Programa de l’últim concert organitzat per l’Associació Amics de la Música.
21 de juny de 1929Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 4.14
Programa de l’estrena de L’infantament meravellós de Shaharazada de Robert Gerhard.
22 de gener de 1918Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC

Francesc Pujol, musicòleg i investigador. Impulsor de l'Obra del cançoner popular de Catalunya
Pujol va ser un dels folkloristes més documentats de la primera meitat del segle XX. L’obra de Pujol en aquest aspecte és força copiosa, amb nombrosos treballs per divulgar la música popular, raó per la qual li atorgava un lloc preferent en els concerts de l’Orfeó Català.
Una altra de les seves tasques de què cal fer esment és la de musicòleg, que pogué desenvolupar gràcies a la seva activitat a l’arxiu i biblioteca de l’Orfeó Català, i que, juntament amb l’interès per recuperar manuscrits musicals antics, l’impulsà a estudiar-los i alhora fer-ne la transcripció.
Com a resultat d’això disposem d'articles ben interessants sobre compositors antics, o transcripcions d’obres totalment desconegudes en aquell moment, fet que el convertí en pioner en la recuperació de música del Renaixement, amb compositors aleshores desconeguts com Mateu Fletxa, Joan Brudieu, Joan Pau Pujol, Pau Vila, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Juan de la Encina i d’altres anònims que figuren entre els autors. Es tracta de moltes obres corals que el mestre Pujol ressuscità.
Paral·lelament a la seva investigació també va ser col·laborador i posteriorment director de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya, iniciada l’octubre del 1921. Es tracta d’una obra de recopilació de les cançons populars catalanes d’arreu de Catalunya que, amb el suport econòmic de Rafael Patxot, es va veure impulsat per l’Orfeó Català i en va tenir el suport des de l’inici.
Entre els seus treballs apareguts als volums dels materials del cançoner, recordem Cromatisme, tonalitat i modalitat en les cançons populars catalanes, Observacions, apèndixs i notes al Romancerillo catalán i també l’importantíssim primer volum del Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de músics i sonadors, amb la preuada col·laboració de Joan Amades. També s’han d’esmentar les magnífiques conferències El vol d’una cançó.
- Expo Pujol 5.1
Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Realitzat per Francesc Pujol i Joan Amades. Volum I. Dansa
Barcelona, 1936
CEDOC - Expo Pujol 5.2
Portada i fragment de les transcripcions que va fer Francesc Pujol de la música de la Patum de Berga.Música que es va recollir a través de les missions del Cançoner Popular de Catalunya, obra que ell va dirigir. En aquest cas en féu una transcripció per a música de cobla. Autor: Francesc Pujol
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.3
Fragment de les transcripcions que va fer Francesc Pujol de la música de la Patum de Berga. Música que es va recollir a través de les missions de L'Obra Cançoner Popular de Catalunya, obra que ell va dirigir. En aquest cas en féu una transcripció per a música de cobla.
Autor: Francesc Pujol
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.4
Inici del discurs de Francesc Pujol dedicat al Cant de la Sibil·la. El discurs va ser llegit al Centre Excursionista de Catalunya el 1918 i publicat per la «Revista Musical Catalana» l’any 1919.
«Revista Musical Catalana», gener-març 1919
CEDOC - Expo Pujol 5.5
Publicació de la conferència de Francesc Pujol: El vol d’una cançó, al Palau de la Música Catalana. 17 de novembre de 1929
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.6
Col·lecció de transcripcions de Francesc Pujol. Llista de composicions transcrites.
Fons Festa de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 5.12
Col·lecció de transcripcions de Francesc Pujol. Llista de composicions transcrites.
Fons històric de l’Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 5.7
Apunts de les normes per a l’organització i el funcionament de les missions de recollida de cançons, tonades instrumentals i danses regionals.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.8
Normes per a l’organització i el funcionament de les missions de recollida de cançons, tonades instrumentals i danses regionals.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.9
Integrants del contrapàs dels garrofins a Moià.
Autor: Renom.
Gener del 1936Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.10
Integrants de la Dansa de Castellterçol, de la qual el mateix Francesc Pujol va transcriure la músical.
1934Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 5.11
Apunts de Francesc Pujol, Ullada històrica a la sardana
Fons històric de l’Orfeó
CEDOC Concurs de sardanes a Les Arenes (Barcelona). ca. 1900. Autor desconegut
Fons Francesc Pujol
CEDOC

Francesc Pujol com a compositor
Entre els gèneres musicals que va compondre, trobem en primer lloc la música coral, incloent-hi la modalitat de música religiosa. La seva música denota un coneixement aprofundit i pràctic de les possibilitats dels cors, amb presència de peces per a veus mixtes, o per a veus d’home, veus blanques o per a cors amb acompanyament de piano o bé orgue. Entre els cors mixtos, destaquen títols com La cançó tràgica, Cançó nocturna o Tamborinada. En segon lloc va conrear les cançons per a cant i piano, originals i populars; en total en té una cinquantena –bona part desconegudes–, amb un important treball pianístic d’acompanyament. En tercer lloc trobem música de cambra, amb composicions per a diversos instruments, com ara música per a piano solista, per a violí i piano, i també per a violoncel i piano
En penúltim lloc va conrear la música orquestral, amb unes obres en què domina el que podríem dir-ne el color; se n’ha de destacar l’obra titulada Festa, danses característiques que primerament va escriure per a piano, i Tres glosses de cançons populars escrites primer per a cobla, o dues obertures, una de les quals sobre el drama Terra baixa.
Finalment, va escriure música per a cobla, amb una quarantena de sardanes per a una cobla, tres sardanes per a dues cobles, com l’obra Esplendorosa, i una sardana per a tres cobles, titulada Pirinenques. Pujol va escriure sardanes des d’un prisma eminentment barceloní, i reinstrumentà també nombroses sardanes de Pep Ventura per a la cobla actual, tot modelant la forma sardana tant en l’extensió com en l’estructura.
També va compondre obres per a cor amb una o tres cobles, com Cant de maig, cant d’alegria, la Cantada de cap d’any, i també Sant Jordi triomfant.
Deia el mestre Pujol:
“El músic, com el poeta, necessita fer-se un llenguatge, necessita trobar una expressió verbal per a exterioritzar les seves idees. Les idees musicals són i seran sempre contingudes en la melodia. El ritme, amb tot i la seva màxima importància, no podrà mai, per ell sol, expressar idees musicals; l’harmonia, el contrapunt, la instrumentació amb la seva varietat de timbres i coloracions, no són més que servents de la idea melòdica”
- Expo Pujol 6.3
Romaní Florit de Francesc Pujol. Sardana per a dues cobles.
4 de juny de 1932
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 6.2
La cançó tràgica de Francesc Pujol. Cor a veus mixtes. Poesia de Josep Carner
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 6.4
Un clavell de Francesc Pujol. Cançó per a cant i piano. Poesia de Josep Carner. 31 de maig de 1926
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 6.5
Avant per la pàtria de Francesc Pujol. Obertura per a orquestra. 13 de febrer de 1935
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 6.6
La non non dels papallons de Francesc Pujol. Cançó per a veus d’home amb acompanyament de piano. Poesia d’Apel·les Mestres
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 6.1
Francesc Pujol d’excursió al llac de Gaube a Cauterets (França). La natura i les excursions a la muntanya foren sovint font d’inspiració de moltes de les seves composicions. ca. 1928
Autor desconegutFons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 6.7
Portada l’obra Pirinenques de Francesc Pujol escrita per a tres cobles. Música inspirada en els paisatges de muntanya, consta de sis parts: “Albada”, “El vailet aviant la ramada”, “Migdia”, “Tamborinada”, “Cançó de la muntanya” i “Cap al tard”.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 6.8
Una meravellosa rondalla de Francesc Pujol. Obra per a violoncel i piano dedicada a Gaspar Cassadó.
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 6.9
Programa de l'estrena Una meravellosa rondalla de Francesc Pujol. Concert organitzat per l'Associació Amics de la Música. 1922
Col·lecció de programes del Palau de la Música
CEDOC - Expo Pujol 6.10
Felicitacions a Francesc Pujol per a la composició de la seva sardana La Esplendorosa. 1916
Fons Francesc Pujol
CEDOC

Homenatges a Francesc Pujol
El 7 de desembre de 1930 Francesc Pujol rebé el primer homenatge; fou de mans de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, de la qual era sotsdirector. Se celebrà al mateix Palau amb audició íntegra d’obres de Pujol, amb cançons interpretades per Mercè Plantada i Andreua Fornells, música per a cobla oferta per la Cobla Barcelona, i música per a cor a càrrec de l’Orfeó Català. Un homenatge amb un repertori que permetia lluir la variabilitat de gèneres musicals que dominava el mestre Pujol.
Pocs anys després Pujol també formava part d’un homenatge conjunt als compositors de la terra, entre els quals figurava el seu nom, juntament amb Morera, Casals, Pahissa, Samper, Muset i Lamote de Grignon.
Posteriorment, després de la seva mort el 24 de desembre de 1945, tenim constància de tres homenatges més al Palau: l’any 1948, organitzat per la secció sardanística del Grup Dinàmic, amb un programa variable, tant amb obra de Pujol com d’altres compositors; un altre l’any 1953, corresponent al cicle commemoratiu del 60è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, i finalment el febrer de l’any 1971, amb un concert d’homenatge en què es va interpretar especialment música per a cor i música per a cobla.
Per últim, cal referir-se a la seva vinculació amb la població de Tremp, on també hi feia llargues estades durant els estius. Una vinculació afectiva que es mostrà en l’homenatge que se li va retre el maig del 1971.
“Tota l’activitat d’en Pujol és moguda pel sentiment d’un ideal profundament catalanesc, que és el nord i guia de tota la complexitat dels seus treballs, però que està singularment i essencialment plasmada en la seva creació artística: en les seves mestrívoles composicions per a Cobla, models de factura i d’instrumentació; en les seves composicions corals, cançons i cantates, tant interessants com fresques d’inspiració, en les seves excel·lents obres per a orquestra; en el seus lieder, tot noble i fort, tot d’un ver fons catalanesc i d’una factura justa i equilibrada al mateix temps que austera i digna, com pertoca a la idiosincràsia de la nostra raça.”
Lluís Millet i Pagès
- Expo Pujol 7.1
Programa de l’homenatge que va rebre a Tremp, on passava els estius i on residia la família de la seva esposa Xàntipa Sala.
16 de maig de 1971Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 7.2
Programa de l’homenatge a Francesc Pujol que li tributà la Germanor d’Orfeons de Catalunya. 7 de desembre de 1930
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo PUjol 7.3
Parlament de Josep M. Arajol en l’homenatge a Francesc Pujol. Desembre del 1930
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo Pujol 7.4
Targetes del sopar i acte d’homenatge a Francesc Pujol. Desembre del 1930
Fons Francesc Pujol
CEDOC - Expo PUjol 7.5
Acte d’evocació de la figura de Francesc Pujol, organitzat per la Secció Sardanista del Club Dinàmic. 28 de novembre de 1948
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 7.6
Acte d’evocació de la figura de Francesc Pujol, organitzat per la Secció Sardanista del Club Dinàmic. 28 de novembre de 1948
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo PUjol 7.7
Programa de la sessió en memòria de Francesc Pujol.16 de maig de 1953.
Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana
CEDOC - Expo Pujol 7.8
Programa del concert d’homenatge a Francesc Pujol el 19 de febrer de 1971 organitzat per l’Orfeó Català.
Col·lecció de programes de l'Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 7.9
Retrat del funeral de Francesc Pujol. A la dreta el compositor Eduard Toldrà i Joan Tomàs, músic i folklorista. Desembre del 1944. Autor desconegut
Fons fotogràfic de l'Orfeó Català
CEDOC - Expo Pujol 7.10
Recordatori del funeral de Francesc Pujol. Febrer del 1946
Fons Francesc Pujol
CEDOC