Palau de la MúsicaOrfeó Català

Artboard 45
Exposicions
Imatges i fragments d’història. Petit abast del fons fotogràfic del CEDOC

Imatges i fragments d'historia

Dates: desembre 2017-març 2018
Ubicació: Foyer del Palau de la Música
Comissària: Marta Grassot Radresa

Llicència CC - BY NC ND

 

 

 

Aquesta exposició presenta una petita selecció del fons fotogràfic del CEDOC des de finals del segle XIX fins al primer terç del segle XX. La mostra vol posar en valor la utilitat de la fotografia no només com un complement per reconstruir la història, sinó també que una lectura adequada permet convertir-la en una font d’informació rellevant per a qualsevol investigador.

Les imatges escollides formen part d’una època de gran riquesa artística i també musical arreu de Catalunya. La majoria van ingressar al CEDOC gràcies a la donació de fons d’arxius privats, i també com a resultat de l’activitat artística de l’Orfeó. És mitjançant aquestes imatges que veiem la petjada visible del que va succeir, tot documentant esdeveniments històrics, relacions artístiques, concerts, l’ensenyament musical, personalitats i artistes, i també músics oblidats que tingueren èxit lluny de la nostra terra. Mirades, gestos, actituds, esdeveniments, costums i molts altres elements representen la música d’una època gràcies a la fotografia. Des d’aquí, doncs, volem potenciar la vàlua de la fotografia com un complement tan important com el mateix document textual per explicar què passava en l’activitat musical d’aquesta època. La imatge no només esdevé un simple adorn dels nostres arguments històrics, sinó que pot ser un punt de referència important de la història que vulguem explicar, per això conèixer de més a prop els nostres fons fotogràfics ha de ser un punt de partida per tenir en compte i que cal reivindicar entre els investigadors.

 

 

Retrat de Lleó Fontova i Planes
Imatge realitzada amb motiu de
la seva actuació al Liceu quan només
tenia 6 anys.
Maig del 1882
Autor: Antoni Esplugas

 

1.1 imatges i fragments

1. Dedicades a l’Orfeó Català

Del fons fotogràfic del CEDOC podem desgranar moltes imatges dedicades a l’Orfeó Català. Totes testimonien el contacte que van tenir-ne els protagonistes amb l’Orfeó Català, i a partir d’aquí algunes –amb una data en la signatura o dedicatòria– ens porten a descobrir en quin moment i per què hi va haver aquest contacte. Paral·lelament cal tenir en compte l’ús que es feia de la fotografia i la importància del document per recordar grans esdeveniments. En tot el nombre de fotografies conservades es veu el costum entre els artistes i les personalitats d’utilitzar la imatge com a record d’una activitat concreta, o bé com a document que es lliurava a familiars, amics o coneguts per deixar-ne constància fidedigna. Cal tenir en compte que en moltes d’aquestes imatges es mostra una realitat volgudament creada, pròpia de l’escenificació d’una galeria fotogràfica, però no per això deixa de transmetre la mentalitat d’una època, en què el retratat volia mostrar la seva elegància, el prestigi, el refinament o bé coneixements musicals mitjançant l’instrument que l’acompanyava.

Seguir llegint

A més, les imatges guardades al fons de l’Orfeó amb les seves inscripcions ens donen l’oportunitat de seguir el fil de la història per descobrir el motiu de la fotografia, i més detalls sobre el moment i la personalitat retratada. 

  • 1.1 imatges i fragments

    Clara Sansoni
    Alumna d’Isaac Albéniz. Imatge dedicada a l’Orfeó amb motiu dels concerts històrics en què va participar al Palau de la Música Catalana, on va interpretar la integral Iberia d’Isaac Albéniz.
    Febrer del 1911
    Autor desconegut

    CEDOC  2.4.1 2122

  • 1.2 imatges i fragments

    Retrat d’Hugo Hermann. Violinista de prestigiosa fama internacional. Imatge amb motiu de la seva actuació a Barcelona l’abril de 1903, un concert organitzat per l’Associació Musical de Barcelona.
    Abril de 1903
    Autor: J. E. Puig

    CEDOC

  • 1.3 Imatges i fragments

    Mieczyslaw Horszowski (Lvov, 1892 - Filadèlfia, 1993). Retrat del pianista polonès, que amb 16 anys va oferir dos concerts al Palau de la Música Catalana, el 24 i el 26 d’abril de 1908. Feia tan sols set anys del seu primer concert, el 1901, data en què inicià una carrera de nen prodigi a Europa i a l’Amèrica del Sud. Als 14 anys també debutà al Carnegie Hall a Nova York i després a Londres.
    ca. 1906
    Autor: Varischi Artico &Co.

    CEDOC  2.4.1 1014

  • 1.4 imatges i fragments

    Sonia Dexant
    Retrat amb motiu del recital que va oferir al Palau el 7 de febrer de 1920.

    Autor desconegut

    CEDOC  2.4.1 601

  • 1.5 imatges i fragments

    Heitor Villa-Lobos (Rio de Janeiro, 1887-1959)
    Retrat del compositor dedicat a l’Orfeó Català amb motiu de la seva actuació al Palau Nacional en el marc de l’últim festival de música iberoamericana el 25 d’octubre de 1929, un concert en què s’interpretà obra seva, dirigida per ell mateix, i on actuaren l’Orquestra i l’Orfeó Gracienc.
    ca. 1925
    Autor: desconegut

    CEDOC  2.4.2.2531

  • 1.6 Imatges i fragments

    Domènech Mas i Serracant (Barcelona, 1870 a 1945) 
    Organista, mestre de capella i compositor.
    ca. 1905
    Autor: Pau Audouard

    CEDOC  2.4.1 1441

  • 1.7 Imatges i fragments

    Joan Massià i Prats (Barcelona, 1890-1969) 
    Imatge amb motiu del seu recital de violí, acompanyat pel pianista Joan Salvat. Recital que va oferir el 3 de novembre de 1904, després del seu retorn a Brussel·les, on va obtenir la més alta distinció del conservatori de la ciutat belga.
    ca. 1904
    Autor desconegut

    CEDOC  2.4.1 1446

  • 1.8 Imatges i fragments

    Mercè Capsir (Barcelona, 1895-Suzzara, Llombardia, 1969)
    Amb motiu de la seva actuació al Palau el 30 de maig de 1930.
    ca. 1924 (any en què va debutar a Milà)
    Autor: A. Badodi (Milà)

    CEDOC  2.4.1 374

  • 1.10 imatge i fragments

    Josep Subirà i Puig (Barcelona, 1882- Madrid, 1980)
    Fou un escriptor, musicògraf i compositor català.
    És conegut especialment pels seus estudis de musicologia.
    ca. 1934
    Autor: Castellanos

    CEDOC  2.4.1 2325

  • 1.11 Imatge i fragments

    Charles Bordes (La Roche-Corbon, Indre-et-Loire, 1863 - Toló, 1909)
    Professor i compositor. Bordes va visitar Barcelona com a director de l’Schola Cantorum de París. En aquesta ocasió era el 23 d’octubre de 1901. L’Orfeó Català juntament amb quatre solistes de l’Schola Cantorum van interpretar un concert al Teatre Novetats que va ser dirigit pel mateix Millet.
    1901
    Autor: J. E. Puig

    CEDOC  2.4.1 259

Expo fotografia 2.1

2. Músics, compositors i directors

La història artística del Palau ha originat un degoteig constant a l’arxiu fotogràfic d’imatges de grans artistes, tant estrangers com catalans. D’aquest ventall conservem especialment els directors, intèrprets i compositors, sobretot de gènere masculí. Entre les imatges trobem intèrprets internacionals tan reconeguts com el violinista Eugène Ysaÿe, el pianista Édouard Risler o el compositor i director d’orquestra suís Volkmar Andreae, els quals actuaren al Palau. També podem destacar-ne els violoncel·listes Antoni Sala, Gaspar Cassadó i Pau Casals, el violinistes Lleó Fontova i Planes o Joan Massià, i els pianistes Joaquim Malats, Enric Granados o Carles G. Vidiella. Però entre ells, cal fer un incís i un record especial d’aquells més oblidats, que aportaren el seu granet de sorra a la història del moviment orfeònic de Catalunya; al fons del CEDOC es conserva una quarantena d’imatges de directors d’orfeons, alguns més coneguts que d’altres, que també contribuïren a l’activitat musical.

Seguir llegint

Entre ells mostrem directors com Simón Gratacós, Manuel Bosser i Biosca de l’Escola Choral Martinenca, o Climent Lozano, director de l’Orfeó Núria, entre molts d’altres que malauradament la història de la música ha deixat en l’oblit.
Pel que fa al gènere femení, en menor mesura en aquest àmbit, es conserven als nostres fons imatges de les dues grans pianistes que foren Concepció Darné i Mercedes Rigalt, que tingueren reconeixement considerable tant al nostre país com a l’exterior.

  • Expo fotografia 2.1

    Volkmar Andreae (Berna 1879-Zuric,1962) 
    Compositor i director d’orquestra. Va dirigir per primera vegada al Palau la Segona Simfonia de Mahler el 6 de març de 1910.
    ca. 1910
    Autor: Ed Abel

    CEDOC  2.4.2 2553

  • Imatges i fragments 2.2

    Paul Koshanski (Odessa,1887-Nova York, 1934). Fotografia realitzada amb només 18 anys amb motiu de la seva actuació al Teatre Novetats. Posteriorment el trobem actuant al Palau de la Música el 9 de maig de 1922 juntament amb Arthur Rubinstein.

    16 de desembre de 1906

    Autor: Antoni Esplugas

  • Imatges i fragments 2.3

    Edouard Risler (Alemanya, 1873-París, 1929) i Mathieu Crickboom (Bèlgica, 1871-1947). Una imatge del pianista Risler i el violinista Crickboom, que actuaren el 16 de març de 1903 al Teatre Novetats a Barcelona. Posteriorment ho van fer en nombroses ocasions al Palau de la Música; el pianista Edouard Risler ho feu també juntament amb Pau Casals el 1918.
    ca. 1903
    Autor: Antoni Esplugas

  • Imatges i fragments 2.4

    Francesc Comorera i Llanes, director de l’Orfeó Cerverí de Cervera (Lleida).
    ca. 1917
    Autor: Francesc Amer

  • Imatges i fragments 2.5

    Antonio Fernández Bordas (Ourense, 1870 - Madrid, 1950) fou un violinista espanyol. Va ser deixeble de Jesús de Monasterio al Conservatori de Madrid i guanyà als 12 anys el primer premi
    de violí. Va perfeccionar els estudis a Alemanya i començà una gira artística al mateix país i després per Anglaterra, França i Espanya. Va actuar amb artistes tan il·lustres com Camille Saint-Saëns, Pablo Sarasate, Pau Casals, Enric Granados o Joaquim Malats.

    ca.1900
    Autor desconegut

  • Imatges i fragments 2.6

    Eugene Ysaÿe (Lieja,1858-Brussel·les, 1931) 
    Va actuar a Barcelona el 27 de maig de 1904, al concert que la Societat Filharmònica va dedicar als seus socis. El violinista hi va actuar amb el violinista Mathieu  Crikboom i Enric Granados.
    ca. 1904
    Autor: Antonio i Emilio, coneguts com Napoleón

    CEDOC  2.4.2  1049

  • Imatges i fragments 2.7

    Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 1872 - Barcelona 1912).
    Retrat dedicat a l’Orfeó Català. Malats, a més de compositor, fou un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis del segle XX i contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.
    Gener del 1902
    Autor: Pau Audouard

    CEDOC  2.4.2  5597

  • Expo fotografia 2.8

    Retrat del violoncel·lista  Henri Gillet, pertanyent al Quartet Crickboom, va actuar al Palau de la Música en diverses ocasions.
    ca. 1910
    Autor: Antonio i Emilio, coneguts com a Napoleón

    CEDOC  2.4.2  5597

  • Expo fotografia 2.9

    Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936)
    ca. 1911
    Autor: J. E. Puig

    CEDOC  2.4.2  1490

  • Expo fotografia 2.10

    Antoni Sala (Barcelona, 1893-Fittleworth, West Sussex, 1945), violoncel·lista. S’inicià en el camp de la música juntament amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista. Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor. Al final del 1904 va ser presentat i acompanyat al piano pel mestre Carles Vidiella a la Sala Dessy i al Cercle Artístic de Barcelona. Des de llavors va iniciar la seva trajectòria musical com a solista. Després d’una gira per Espanya i l’estranger, el 1909 s’establí a París. Participà als concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona i va fer nombroses gires internacionals que el portaren, entre altres llocs, a Amèrica els anys 1912 i 1924 i a la Gran Bretanya el 1928.
    ca. 1910

    Autor desconegut

  • Expo fotografia 2.11

    Marià Vinyes i Dordal (Moià,1868-Barcelona, 1954)
    Sacerdot, mestre de capella  i músic. Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona el novembre del 1912; romangué al càrrec fins a la seva mort. Fou autor d’un gran nombre de composicions de música sacra, incloent-hi misses orquestrals, encara que també conreà el lied, la música de piano i de cambra.
    ca. 1906

    Autor: Pau Audouard
    CEDOC  2.4.2  2534

  • Imatges i fragments 2.12

    Celestí Sadurní  (Barcelona,1863-1910) Compositor i director de la Banda Municipal de Barcelona. Va estudiar al Conservatori del Liceu amb Josep Rodoreda. A partir del 1887 fou sots director de la Banda Municipal de Barcelona, que dirigí a partir del 1897.
    Gener del 1902
    Autor: Pau Audouard

    CEDOC  2.4.2  2052

expo fotografia 3.1

3. Professors i alumnes

La relació entre professor i alumnes ha estat sempre un dels aspectes més tractats en la història de qualsevol músic. És per això que als llegats documentals trobem sovint una forta empremta relacionada amb aquest àmbit. Als fons fotogràfics del CEDOC podem descobrir alguns dels principals mestres que hi hagué a Catalunya i l’herència que deixaren en molts dels seus alumnes. Un d’ells fou el mestre de piano Joan Baptista Pujol, amb deixebles com el mateix Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats o Ricard Viñes. També d’aquesta època és indispensable esmentar Felip Pedrell, que igual que Pujol fou mestre de mestres; en foren alumnes seus també Granados i Albéniz, però cal afegir-hi Manuel de Falla, Robert Gerhard, LLuís Millet i Cristòfol Taltabull. 

Seguir llegint

També cal destacar la gran quantitat d’alumnes que passaren per les sessions de Carles G. Vidiella, com Salvador Sala o Francesc Alió, molts d’ells amb el testimoni de les fotografies que li dediquen, o el mestre de cant Antoni Colomé Bosomba, amb un testimoni fotogràfic destacable que li dedicaren moltes de les seves alumnes, com Conxita Supervia, Esperança Clasenti o Albalat; o el mateix Lluís Millet, que va tenir alumnes com Maria Canals o la pianista Antònia Santcristòfol. Tots ells deixaren un extens llegat de músics professionals, alguns dels quals es convertiren en grans artistes internacionals. 

  • expo fotografia 3.1

    Retrat de Concepció Darné (Pals, ca. 1890-?) dedicat a C. G. Vidiella. Filla del poble de Pals (Baix Empordà), començà a estudiar piano als 10 anys al Conservatori del Liceu.  Posteriorment fou deixeble de Carles G. Vidiella. La revista «Feminal»de l’any 1911 elogiava la pianista recordant els seus concerts a l’Ateneu Barcelonès i també al de Madrid.

    ca. 1904

    Autor: Antonio i Emilio Fernández, coneguts com a Napoleón

  • imatges i fragments 3.2

    Retrat d’Antònia i Aurèlia Sancristòfol, alumnes de Lluís Millet i Pagès. Antònia Sancristòfol, pianista, cantaire i professora de l’Orfeó Català, es casà amb l’escriptor i periodista Ignasi Folch i Torres mentre que l’Aurèlia fou violoncel·lista. Les dues actuaren nombroses vegades al Palau de la Música Catalana.
    ca. 1912

    Autor: Photo Studio Areñas

  • Imatges i fragments 3.3

    Baltasar Banquells (Valencia ca. 1872 -?). Probablement va fer el seu debut el 1895 com a baix. El trobem actuant en diversos teatres, tant espanyols com internacionals: Lisboa, Amsterdam i Brussel·les. A Barcelona apareix actuant entre el 1904 i el 1906.
    ca. 1904

    Autor: Sannier

  • Imatges i fragments 3.4

    Alícia de Larrohca amb el seu mestre, Franck Marshall. 
    ca. 1930
    Autor: Antoni Esplugas

    CEDOC 2.4.2 1417

  • imatges i fragments 3.5

    Lina Pasini-Vitale (Roma, 1872-Roma, 1959). Soprano italiana que va debutar al Teatro Dal Verme, a Milà, amb la interpretació de l’òpera La Tilda de Francesco Cilea. Poc després també actuà a La Scala a Milà, a Roma i a Torí cantant l’òpera Iris de Mascagni. A partir del 1914 serà molt coneguda per la seva interpretació d’òperes de Wagner. Va debutar a Barcelona, al Liceu, el 23 d’abril de 1908.
    ca. 1908

    Autor: Rafael Areñas

  • Imatges i fragmanets 3.6

    Robert Gerhard (dempeus) i el seu professor Felip Pedrell.
    ca. 1915
    Autor desconegut

    CEDOC  2.4.2 1747 

     

  • imatges i fragments 3.7

    Retrat d’Alexandre Vilalta adreçat a la vídua de Carles G. Vidiella, Carolina Punsà, en recordança del seu mestre Vidiella.
    Vilalta també va rebre classes a l'Escola Municipal de Música i a l'Acadèmia Marshall. Amb només 20 anys va ser contractat per acompanyar el violinista Joan Manén en una gira de seixanta concerts per Espanya.
    Durant la Guerra Civil es va exiliar a Amèrica, on va viure entre Mèxic i els Estats Units, tot obtenint notable èxit com a pianista.
    Va actuar al Palau de la Música en nombroses ocasions acompanyant els violinistes Francesc Costa i Joan Massià o les cantants Conxita Supervia i Concepció Badia. 

    ca. 1917
    Autor: Ernest fot.
    CEDOC 3.9 377

  • Imatges i fragments 3.8

    Retrat de Conxita Supervia (Barcelona, 1895-Londres 1936), amb signatura dedicada a Antoni Colomé.  Supervia va debutar al Teatro Colón el 1910 amb Los amantes de Teruel de Tomás Breton. El 1912 es presentà al Liceu amb Carmen i Samson i Dalila. Ja des dels primers anys va ser molt aplaudida pel públic i va cantar en escenaris d’arreu del món. Entre el 1927 i el 1933 enregistrà 204 discos amb la discogràfica  La voz de su Amo. Les gravacions ens permeten d’entendre per què la Supervia va ser una de les millors sopranos del primer terç del segle XX, d’alguna manera precursora de figures com Teresa Berganza o Maria Callas.
    ca. 1912

    Autor desconegut

  • imatges i fragments 3.9

    Retrat de Clara Sansoni, al piano, amb el seu mestre, Isaac Albéniz,
    ca.1875
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.2 2123

     



  • Imatges i fragments 3.10

    Retrat de Rosari Simal, alumne de Lluís Millet i Pagès.
    ca. 1916
    Autor: Pau Audouard

    CEDOC 3.21 3304

Expo fotografia 5.1

4. Cantants líriques

A la darreria del segle XIX i primers anys del XX la música escènica tingué una difusió important, tot programant-se’n nombroses funcions als principals teatres barcelonins amb presència de molts intèrprets, tant nacionals com estrangers.

Aquest moment àlgid de l’òpera va coincidir amb un moment en què les galeries fotogràfiques estaven plenament consolidades a Barcelona, i en aquest sentit l’arribada nombrosa d’aquests intèrprets comportava la difusió de la seva figura mitjançant retrats fotogràfics. Moltes d’aquests retrats eren en format anomenat targeta de gabinet, que portava imprès el nom del fotògraf just a la part inferior o bé al darrere. En arribar a Barcelona, molts intèrprets utilitzaven aquestes imatges com a mitjà de difusió de la seva carrera artística i sovint apareixien representats amb la caracterització musical per a la qual havien actuat a Barcelona.

Seguir llegint

Entre aquests artistes, hi podem trobar imatges de Mattia Battistini, Graziella Pareto, Titta Ruffo, Elvira Hidalgo, Conxita Supervia, Mercè Capsir, Maria Gay i un llarg etcètera. Moltes d’aquestes imatges foren realitzades a la mateixa ciutat per fotògrafs de renom, com Antoni Esplugas, Pau Audouard i els fotògrafs Antoni i Emili Fernández anomenats Napoleón. L’existència de moltes d’aquestes fotos esdevé una font d’estudi més per conèixer la vinguda d’aquestes artistes i la seva activitat musical a Barcelona.

  • Expo fotografia 5.1

    Maria Gay (Barcelona,1879-Nova York, 1943) mezzosoprano catalana. Maria Gay era filla de Ramon Pichot Mateu i Antònia Gironès Bofill. Als 18 anys es va casar amb el pianista Joan Gay, amb qui es va formar artísticament, i adoptà el nom artístic de Maria Gay. Va tenir una esplendorosa carrera a Europa i el 1908 va establir residència a Nova York, on actuaria en diversos teatres nord-americans, com la Metropolitan Opera House, on va debutar amb Carmen la temporada 1908-09. Consta també que Maria Gay va actuar en diverses ocasions al Palau de la Música.
    ca. 1910

    Autor desconegut

  • Expo fotografia 5.2

    Emma Calvé (La sala, Avairon, 1858-Millau,1942). De nom real Rosa Emma Calvet de Roquer , fou una soprano francesa d’origen català. Va ser probablement la cantant d'òpera francesa més famosa de la "Belle Epoque". Va cantar sovint al Convent Garden i a la Metropolitan Opera, i va ser ben coneguda per les seves (moltes) representacions de l’òpera Carmen. Va triomfar en papers com Leila i Ofèlia. La seva veu, clara a la zona aguda, era sonora i timbrada als greus.
    ca. 1987
    Autor: Charles Reutlinger

  • Expo fotografia 5.3

    Retrat de de la soprano italiana Medea Borelli (Constantina (Algèria), 5 de març del 1861 - Florència, 2 de juliol del 1924)
    ca. 1890
    Autor: Antoni Esplugas

    CEDOC 2.4.2 260

     

  • Expo fotografia 5.4

    Retrat de la cantant Elena Bianchini-Cappelli (Roma, 1873 - Rímini, 1919) interpretant Tosca. ca. 1896
    Autor: Diffida

    CEDOC 2.4.2 0273

  • Expo fotografia 5.5

    Retrat de la contralt Eugènia Dachs de Guiteras.
    ca. 1910
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.2 0560

  • Expo fotografia 5.6

    Retrat d’Enriqueta Fabregat
    ca.1880
    Autor: Napoleón

    CEDOC 2.4.2 681

  • Expo fotografia 5.7

    Elvira de Hidalgo (Vall-de-roures, 1891 - Milà, 1980) caracteritzada per a l’òpera Amleto de Franco Faccio. ca. 1912
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.2 986

  • Expo fotografia 5.8

    Retrat de Graziella Pareto (Barcelona,1889- Roma,1973). Va ser una de les tres grans sopranos coloratura barcelonines de la seva època, amb Maria Barrientos i Mercè Capsir.
    ca. 1908
    Autor: Pau Audouard
    CEDOC 2.4.2 1725

  • Expo fotografia 5.9

    Retrat d’Adelina Agostinelli (Bèrgam, 1882 - Buenos Aires, 1954)
    ca. 1912
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.2 14

     

  • Expo fotografia 5.10

    Retrat de la soprano Giannina Russ (Lodi,1873 - Milà 1951).
    ca. 1900
    Autor: Rafael Areñas

    CEDOC 2.4.2 2041

  • Expo fotografia 5.11

    Retrat de la soprano cubana Esperança Clasenti (L'Havana, 1882 - Milà, 1935).
    5 de febrer de 1912
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.2 447

expo fotografia 6.1

5. Conjunts instrumentals i vocals

A partir de la segona meitat del segle XIX i durant el segle XX s’incrementà de manera considerable el nombre de formacions musicals. Pel que fa a la música coral, destaca a mitjans  del segle XIX el moviment claverià, el qual impulsà les agrupacions corals masculines, com la Societat Coral Euterpe i els Cors de Clavé, i l’aparició pocs anys després dels primers orfeons de veus mixtes, amb l’Orfeó Barcelonès fundat el 1853 com a capdavanter. El moviment d’orfeons creat des de finals del segle XIX i inicis del XX  ens ha donat com a resultat, un extens fons fotogràfic de moltes d’aquelles  formacions corals i documentant visualment moltes de les seves característiques.

En segon lloc, una altra formació de referència va ser la cobla, de la qual destaca especialment un increment d’imatges a l’inici del segle XX. Moltes servien per promoure i difondre la seva activitat i ens donen informació detallada sobre els integrants.

Seguir llegint

I en tercer lloc, tenim també testimoni dels conjunts de cambra que van aparèixer al segle XX, un tipus d’agrupació que començà a prendre relleu gràcies a la programació de música de cambra que es veia impulsada per les associacions musicals. Entre les imatges, cal destacar el Quartet Renaixement, el Trio Barcelona o el Trio Pichot, grups de cambra que sobresortien entre les agrupacions estrangeres que vingueren a actuar a Barcelona. La migradesa d’aquestes imatges testimonia una incipient activitat a Catalunya pel que fa a música de cambra, comparat amb el fenomen de la música de cobla o la música coral que era molt més abundant tal i com es pot constatar amb un nombre més elevat d’imatges.

  • expo fotografia 6.1

    Trio Pichot-Costa. Els orígens del Trio es remunten al matrimoni Pichot-Gironès, que va tenir set fills. Els tres petits: Maria, Lluís i Ricard, es dedicaren a la música i en feren la seva professió. Els germans Lluís (1887-1963) i Ricard (1888-1973) van portar vides paral·leles i sovint actuaren conjuntament a escenaris de tot Europa. Posteriorment van formar un trio amb la seva germana Maria Lourdes, que tocava el piano. Més tard, la Maria deixà la formació i la substituí el professor de música Eladi Costa, tot formant el trio Pichot-Costa.

    ca. 1910
    Autor: Charles Gershel

     

  • Imatges i fragments 6.2

    Orfeó Barcelonès. Va ser el primer orfeó de l’Estat espanyol i un dels primers d’Europa. Va ser fundat el 23 d’abril de 1853 per Joan Tolosa i Noguera. A diferència dels cors de Clavé, que estigueren de moda en aquesta època, l’Orfeó tenia interès en la instrucció de música als cantaires seguint el mètode del francès Guillaume Louis Bocquillon Wilhem. El primer concert de l’Orfeó Barcelonès va tenir lloc al Teatre Odeon de Barcelona el 23 de juny de 1854.
    ca.1917

    Autor desconegut

  • Imatges i fragments 6.3

    Escolania de la Mercè. Imatge d’una excursió a muntanya de l’Escolania de la Mercè que dirigia Lluís Millet i Pagès. Al davant (estirat) el seu fill Lluís Maria Millet, posteriorment director de l’Orfeó Català. El fons fotogràfic de Lluís Millet conserva diverses imatges de les activitats de lleure d’aquests nens, a banda dels assajos musicals amb l’escolania.
    ca. 1915

    Autor desconegut

  • imatges i fragments 6.13

    Els caramellaires de l’Orfeó Català.
    1898
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.1 020    

  • Imatges i fragments 6.4

    Actuació de l’Orfeó Muntanyenc a la plaça Major de Vic amb motiu de la festa d’homenatge al mestre Joan B. Espadaler, fundador de l’Orfeó Muntanyenc de Sant Quirze de Besora l’any 1914.
    2 de febrer de 1918
    Autor: Palmarola

  • Imatges i fragments 6.5

    Trio Barcelona, format pel violoncel·lista Joaquim Pere Marés, el pianista Ricard Vives i el violinista Marià Perelló (d’esquerra a dreta de la fotografia). El Trio es fundà l’any 1912 i es mantingué actiu fins al 1932. Des dels seus inicis fou valorat per la seva excel·lència no només a Catalunya sinó també a Europa, on el conjunt va fer una gira de concerts per Alemanya, Bèlgica i França.
    Juny del 1917

    Autor: J. Obrador

    CEDOC 2.4.2 2682

  • Imatges i fragaments 6.6

    Trio Belga.
    Autor desconegut
    ca. 1915

    CEDOC 3.02 6585

  • Imatges i fragments 6.7

    Orquestra-Cobla l’Art Gironí.
    1920
    Autor: Valentí Fargnoli

    CEDOC 3.02 6514

  • Imatges i fragments 6.8

    Societat deu Double Quintette de París.
    Autor desconegut
    ca. 1915

    CEDOC 3.02 6583

  • Imatges i fragments 6.9

    El Quartet Budapest.
    ca. 1915.
    Autor desconegut

    CEDOC 3.02 6584

  • Imategs i fragments 6.10

    Retrat d’un quintet. Es podria tractar de músics pertanyents a l’Orquestra de l’Associació d’Amics de la Música dirigida per Francesc Pujol.
    ca. 1918
    Autor: Busquets

    CEDOC 3.02 6588

     

  • iMATGES I FRAGMENTS 6.11

    El Quartet Orpheus amb els seus components d’esquerra a dreta:Vicenç Mariano (baix), Gaietà Renom (tenor primer),
    August Dalet (baríton), Josep Monfort (tenor segon)
    ca.1945-1950

    Autor desconegut

    Procedència: Fons privat Glòria Renom

  • Imatges i fragments 6.12

    El Quartet Renaixement, que va impulsar els primers concerts de l’Associació Amics de la Música (d’esquerra a dreta): Antoni Planàs, violoncel; Josep Recasens, violí segon; Eduard Toldrà, violí primer, i Lluís Sánchez, viola.
    ca. 1912
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4. 2 3958