L'estrena de compositors catalans al Palau (1908-1936)
Dates: 31 gener a 7 d'abril de 2019
Ubicació: Foyer del Palau de la Música
Comissària: Marta Grassot Radresa
Des de la inauguració del Palau de la Música Catalana, l’any 1908, fins al 1936 la Sala de Concerts va gaudir no només de primeres audicions dels grans mestres universals, sinó també d’una gran quantitat d’estrenes d’obres de compositors catalans. Gràcies a un repàs exhaustiu de la documentació conservada al CEDOC, en aquesta exposició podem veure quines són les tendències compositives que es van poder escoltar durant aquells anys i alhora quins foren els autors més populars i interpretats al Palau, així com també recuperar l’obra compositiva de músics menys coneguts i que han quedat més oblidats.
Aquestes primeres dècades de vida del Palau van constituir una etapa enormement fructífera per a la composició catalana, amb més de 180 estrenes de tots els gèneres, des de la música coral fins a l’orquestral, passant també per la intimitat de la música de cambra i també la música per a cobla, i amb la representació de més de 50 compositors catalans, encapçalats –entre els que estrenaren més obra– per Eduard Toldrà, Francesc Pujol i Robert Gerhard.
Actualment el Palau ha sabut mantenir aquell primer esperit amb què va ser creat, tant per la programació de grans obres internacionals, com també com a punt de trobada on s’estrenen en primícia les obres de molts compositors catalans.
1.La música catalana als inicis del segle XX. Els certàmens de composició musical
El Modernisme que s’inicià a la darreria del segle XIX fou el principal punt de partida que va impulsar cada vegada més la creativitat dels músics, directors i intèrprets, i en aquest sentit la creació d’una entitat com l’Orfeó Català i l’obertura del Palau de la Música marcaren profundament la vida musical barcelonina, i de retruc la catalana. En aquest context esdevé indispensable parlar dels concursos de composició musical, que a poc a poc ajudaren a crear un repertori més eclèctic i van donar l’oportunitat que molts compositors es poguessin donar a conèixer. Així, el 1904 s’inicià el concurs denominat la Festa de la Música Catalana, però més endavant sorgirien els concursos promoguts per Eusebi Patxot i Llagustera (1919-1935) i el Premi Concepció Rabell i Cibils (1920-1936).
Els fons documentals que es conserven d’aquests premis denoten la intensa vida musical que es respirava durant el primer quart del segle XX i que ajudaren i impulsaren la creativitat musical a Catalunya. Entre els guanyadors d’aquests premis trobem els noms d’Eduard Toldrà, Antoni Pérez Moya, Robert Gerhard, Joaquim Serra o Joan Lambert.
D’aquesta primera època s’ha de destacar també l’excepcional carrera d’Enric Granados, el qual va ser soci de l’Orfeó i va estrenar al mateix Palau la suite per a piano Goyescas l’any 1911, així com també la seva col·lecció de Tonadillas el 1914.
Quatre petits poemes per a quatre veus solies amb acompanyament de piano d’Antoni Planàs, obra premiada al II Concurs Eusebi Patxot i Llagustera.
Estrena: 29 de març de 1924
- plafo estrenes 1.2
Cuarteto per a quartet de corda de Josep Maria Benaiges, obra guanyadora del concurs de la vuitena Festa de la Música Catalana (temporada 1919-20)
- expo estrenes 1.3
Col·lecció de cançons de Joan Baptista Lambert, entre les quals El ram d’or.
Estrena: 1 de desembre de 1935
- expo estrenes 1.4
Programa organitzat per l’Associació d’Amics de la Música amb l’obra Sis sonets, per a violí i piano, d’Eduard Toldrà. Obra premiada al III Concurs Eusebi Patxot i Llagustera.
Estrena: 28 de desembre de 1922
- expo estrenes 1.5
Primera pàgina de la partitura original d’Enric Granados El majo tímido, obra estrenada el 27 de juny de 1914, dins la Colección de tonadillas.
- expo estrenes 1.6
Convocatòria del primer concurs de composició Premi Eusebi Patxot i Llagustera, a l’últim paràgraf de la qual s’especifica que els participants han de ser exclusivament fills de Catalunya. 1919
- expo estrenes 1.7
Programa de Vistes al mar. Evocacions poètiques, per a quartet de corda, d’Eduard Toldrà. Obra premiada al I Concurs de la Fundació Concepció Rabell i Cibils.
Estrena: 31 de maig de 1921
- expo estrenes 1.8
Fragment d’un dels programes de l’Associació Amics de la Música, una de les entitats que programaren gran quantitat d’estrenes de música de compositors catalans. Aquí el resum de la temporada, amb estrenes de Juli Garreta, Massagué, Baltasar Samper i Eduard Toldrà.
27 de juny de 1919
2.La música coral
Del gènere coral destacaren els noms de Lluís Millet i Pagès, Amadeu Vives, Antoni Nicolau, Francesc Pujol o Joan Tomàs, els quals formaren un grup amb una similitud estètica amb l’objectiu de crear un cos musical català. Lluís Millet va destacar per la claredat i transparència de la seva expressió melòdica, sempre fidel als principis de música i pàtria. Per la seva banda, Amadeu Vives va saber combinar la composició de sarsuela de gran èxit a la capital espanyola amb obra per a cor d’inspiració autòctona; un clar exemple en són les estrenes de les obres per a cant i piano Idil·lis, Margaridó, o el cas de La Balanguera, obra composta per a l’Orfeó Català i estrenada al Palau el 26 de maig de 1926. Una altra de les personalitats més rellevants del moment fou Antoni Nicolau, el qual destacà tant per la seva obra per a orquestra com per l’obra coral, de la qual al Palau trobem l’estrena d’El pelegrí, Cançó dels llauradors o Cançó de la Rosa, estrenades totes l’any 1930.
Del món coral tampoc no hem d’oblidar Joan Tomàs, amb una nombrosa producció coral i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, el qual va dur a terme una important tasca de recerca de cançons dell folklore català. Al Palau va estrenar diverses obres, especialment durant els concerts de Sant Esteve, com La Nit de Nadal o El petit vailet. També l’obra d’Antoni Pérez Moya hi va ser molt present, amb una producció molt notable d'obres per a cor i música religiosa. La seva versió d’El rossinyol és una de les cançons tradicionals més cantades per les corals catalanes.
- expo estrenes 2.1
Antoni Nicolau
c.1920
Autor desconegutAntoni Nicolau va destacar tant per la seva obra per a orquestra com per l’obra coral, de la qual al Palau en trobem l’estrena d’El pelegrí, Cançó dels llauradors o Cançó de la Rosa, estrenades totes l’any 1930.
- expo estrenes 2.2
Portada de l’obra per a cant i piano Fulcite me floribus d’Antoni Nicolau, estrenada el 9 de març de 1930.
- expo estrenes 2.5
Programa de quatre obres de Nicolau en un mateix concert: Fulcite Me Floribus, Cançó del pelegrí, Cançó dels llauradors i Cançó de la rosa.
Estrena: 9 de març de 1930
- expo estrenes 2.4
Amadeu Vives, autor de les Cançons epigramàtiques, dedicades a Conxita Badia i estrenades al Palau l’any 1927.
ca. 1925
Autor desconegut
- expo estrenes 2.3
Partitura original de La Balanguera d'Amadeu Vives.
Estrena: 29 de maig de 1926
- expo estrenes 2.7
Retrat d'Antoni Pérez Moya
ca. 1910
Autor desconegutAntoni Pérez Moya va ser un dels compositors més programats al Palau amb amb una producció molt notable d'obres per a cor, música religiosa i també sardanes, amb un total de 14 estrenes entre els anys 1921 i 1935, moltes d'elles estrenades durant el concert de Sant Esteve o de Cap d'any.
- expo estrenes 2.6
Cançó del batre, obra pertanyent a la col·lecció Cinc cançons populars catalanes, harmonitzades per a cor mixt, d’Antoni Pérez Moya. Col·lecció guanyadora del IV Concurs de la Fundació Concepció Rabell i Cibils (1927).
Estrena: 18 de maig de 1929
3.Els compositors més programats
Els noms d’Eduard Toldrà, Francesc Pujol, Joan Lambert, Antoni Pérez Moya i Robert Gerhard foren els compositors que estrenaren un volum d’obres més quantiós en relació amb la resta de compositors.
Eduard Toldrà és un dels músics més reconeguts en l’àmbit compositiu; gran part de les seves estrenes al Palau són obres de cambra –cançons per a veu i piano– i també música per a cobla –com les sardanes Gentil Antònia o Cantallops–, però una de les seves obres més lloades va ser l’estrena l’any 1929 de l’òpera El giravolt de maig, sobre un text de Josep Carner, que mostra l’atmosfera intel·lectual catalana del moment i defineix i determina la mesura de la nostra producció musical destinada a l’escena.
En segon lloc cal referir-se a l’obra de Francesc Pujol, amb un corpus que comprèn tant música coral, de cambra, cobla, com també per a orquestra. Pujol va estrenar més d’una dotzena d’obres, entre les quals hi ha música coral per a cant i piano, com Un clavell, música per a cobla i música per a orquestra, com per exemple Glosses de cançons, entre d’altres de què parlarem més endavant.
Entre les estrenes també abunda nombrosa obra de Joan Baptista Lambert, considerat un dels compositors més prestigiosos de la reforma musical litúrgica a Catalunya que va marcar l'avantguarda del moviment cecilià al nostre país. De Joan Lambert cal destacar les seves diverses estrenes l’1 de desembre de 1935, amb obres com Roses de tardor o La barca de nacre, premiades al XIII Concurs de la Fundació Concepció Rabell.
- expo estrenes 3.1
Eduard Toldrà
ca. 1945
Autor: HortolàEduard Toldrà és un dels músics més reconeguts en l’àmbit compositiu; gran part de les seves estrenes al Palau són obres de cambra –cançons per a veu i piano– i també música per a cobla –com les sardanes Gentil Antònia o Cantallops–, però una de les seves obres més lloades va ser l’estrena l’any 1929 de l’òpera El giravolt de maig, sobre un text de Josep Carner.
- Expo estrenes 3.3
Programa amb l'estrena de l'obra El giravolt de maig d’Eduard Toldrà.
Estrena: 27 d’octubre de 1928 - Expo 3.2
Esborrany original de l’obra El giravolt de maig d’Eduard Toldrà.
- Expo estrenes 3.4
Programa de l’obertura del drama Terra baixa del compositor Francesc Pujol. Malauradament l’obra no va ser gaire ben rebuda, però va ser lloat l’enginy de l’autor en el treball de la paleta orquestral.
Estrena: 12 d’octubre de 1930
- expo estrenes 3.5
Programa de l'estrena de Sis cançons populars catalanes, per a soprano i orquestra, de Robert Gerhard. L’obra va ser estrenada per la soprano Concepció Badia i el pianista Frank Marshall.
Estrena: 1 de novembre de 1931
- expo estrenes 3.6
Programa amb diverses obres per a cant i piano d’Eduard Toldrà, entre les quals el cicle de L’ombra del lledoner, amb Emili Vendrell com a tenor i Toldrà mateix al piano.
Estrena: 5 de maig de 1924
- expo estrenes 3.7
Una meravellosa rondalla, per a violoncel i piano, de Francesc Pujol. Obra dedicada a l’amic Gaspar Cassadó.
Estrena: 23 de gener de 1922
- expo estrenes 3.8
Francesc Pujol.
ca. 1940
Autor desconegutL'obra de Francesc Pujol, comprèn un corpus tant de música coral, de cambra, cobla, com també per a orquestra. Pujol va estrenar més d’una dotzena d’obres al Palau, entre les quals hi ha música coral, per a cant i piano, com Un clavell, música per a cobla i música per a orquestra, com per exemple Glosses de cançons.
- expo estrenes 3.9
Robert Gerhard també va estrenar al Palau més d’una desena d’obres. La primera va ser L'infantament meravellós de Shaharazada el 1918. També cal destacar el concert que li fou dedicat el 22 de desembre de 1929, en què s’estrenaren sis obres seves, des de música de cambra fins a música de cobla.
4. La música orquestral
A partir de l’any 1919 es comencen a estrenar cada vegada més obres per a orquestra. Així, entre els compositors més representatius d’aquesta categoria musical trobem Juli Garreta, Eduard Toldrà, Jaume Pahissa, Ricard Lamote de Grignon, Francesc Pujol, Joan Manén o Enric Morera, en molts casos interpretades per l’Orquestra Pau Casals.
Pel que fa a l’obra de Juli Garreta, destaquen les obres Pastoral. Poema simfònic o Les illes Medes, visió simfònica, estrenades l’any 1922 i 1923, respectivament. Així descrivia l’obra Les Illes Medes el programa de l’època: “no és pas aquesta obra un poema simfònic, amb argument; no és pas una descripció musical de la natura. És tan sols la traducció en sons d’un moment psicològic, d’una punyent sensació melangiosa produïda en contemplar la grandesa d’aquesta natura”.
Altres peces que destacaren en l’apartat orquestral portaven la signatura de Gaspar Cassadó, Antoni Massana, Baltasar Samper, Ricard Lamote de Grignon o l’estrena de Manuel Blancafort l’any 1932 de la suite simfònica El rapte de les sabines. Tampoc no s’ha d’oblidar el cas de Jaume Pahissa, que el 24 d’octubre de 1926 estrenà la Suite intertonal, que va representar un nou revulsiu estètic en aquell moment. L’obra orquestral de Joan Manén, amb l’estrena del Concert núm. 2, i de Pujol tingueren un pes considerable. La del primer presentava una barreja d’estils, amb abundants trets que reflectien la influència estètica de Richard Strauss, mentre que en el cas de Pujol predomina una genuïna expressió popular projectada en l’orquestra amb un tractament innovador de la paleta orquestral, amb estrenes com l’Obertura del drama ‘Terra Baixa’ el 12 d’octubre de 1930.
- expo estrenes 4.1
Programa de l’estrena del Concert núm. 2 de Joan Manén.
25 de març de 1930
- expo estrenes 4.2
Juli Garreta. L’any 1921 va estrenar les sardanes Somnis i Isabel, guanyadores del Concurs Patxot i de la Festa de la Música Catalana, respectivament.
ca. 1915Autor desconegut
- expo estrenes 4.3
Les illes Medes. Visió simfònica de Juli Garreta.
Estrena: 28 d’octubre de 1923
- expo estrenes 4.4
Avant per la pàtria. Obertura per a orquestra de Francesc Pujol.
Estrena: 17 de febrer de 1935
- expo estrenes 4.6
Carta d’Eduard Toldrà adreçada a Lluís Millet, sobre l’obra de Toldrà Vistes al mar.
Estrena: 31 de maig de 1921
5.La música de cambra
La fundació del Quartet Renaixement a càrrec de Toldrà el 1912 i l’aparició de l’Associació Música Da Camera i l’Associació d’Amics de la Música donaren entrada i caràcter de permanència al recital de cambra o amb solista, manifestació musical fins al moment molt desconeguda, i que aglutina més de quaranta estrenes durant aquest període. En aquest gènere trobem noms com Joan Manén, amb l’estrena del Quintet en Do per a piano i quartet de corda (1918), les estrenes de Frederic Mompou, amb les obres per a cant i piano Neu i Comptines, les dues estrenades el 1928, o l’obra de Robert Gerhard L'infantament meravellós de Shaharazada (1918);però sens dubte qui protagonitzà més estrenes –sis– en aquest gènere fou Eduard Toldrà, com Vistes al mar. Evocacions poètiques per a quartet de corda (1918)i cançons per a cant i piano.
Molt interessants foren les diverses edicions del cicle de concerts denominat Els Poetes i els Músics, en què es programaven sessions monogràfiques dedicades a peces sobre textos de poetes catalans, entre ells Tomàs Garcés, Josep Carner, Joan Maragall o Josep Maria de Sagarra, concerts que eren sovint motiu d’estrenes, com en el cas del concert dedicat a Sagarra, en què es donaren a conèixer les Sis cançons de carrer d’Enric Morera (2 de gener de 1927).
També altres compositors, alguns dels quals potser menys coneguts, hi estrenaren obra; així es poden esmentar: Josep Barberà, Josep Maria Benaiges, Amadeu Cuscó, Ferran Obradors, Baltasar Samper, Frederic Longàs, Apel·les Mestres, Gaspar Cassadó, alguns d’ells amb una activitat musical que es traslladà a altres països.
- expo estrenes 5.1
Frederic Mompou.
ca. 1970
Autor: Antoni Bassó
De Frederic Mompou es documenten dues obres estrenades al Palau, es tracta de les obres per a cant i piano Neu i Comptines, estrenades el 1928.
- expo estrenes 5.2
Tercera sessió del cicle Els Poetes i els Músics. Concert dedicat a Josep Carner amb l’estrena de més d’una desena d’obres dels compositors Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Joan Llongueres, Eduard Toldrà, Joaquim Zamacois i Francesc Pujol.
Estrena: 23 de gener de 1923
- expo estrenes 5.3
Sis cançons de carrer d’Enric Morera
Estrena: 2 de gener de 1927
- expo estrenes 5.4
Programa del cicle Sis cançons de carrer d’Enric Morera, a la segona sessió del cicle Els Poetes i els Músics, dedicat a Josep Maria de Sagarra.
Estrena: 2 de gener de 1927
- expo estrenes 5.5
Sonata en Fa de Juli Garreta, amb Pau Casals al violoncel i Blai Net al piano.
Estrena: 3 de maig de 1923
- expo estrenes 5.6
La mosca d’or, suite burlesca per a piano, de Ferran J. Obradors.
Estrena: 26 de novembre de 1919
- expo estrenes 5.7
Dues cançons de Frederic Mompou, Comptines i Neu, a càrrec de Maria Josepa Regnard i la pianista Pilar Cruz.
Estrena: 27 de gener de 1928
- expo estrenes 5.8
Els esclops. Cançó per a veu i piano
Obra de Francesc Pujol.Estrena: 5 de juny de 1926
6.La música per a cobla
En l’àmbit de la música per a cobla cal esmentar especialment el període que comprèn del 1918 al 1936, en què els concerts de Cap d’Any es dedicaren a la programació de música per a cobla, amb la intervenció de formacions com ara Els Montgrins, l’Antiga Pep, La Principal de la Bisbal i, més endavant, a partir del 1923, la Cobla Barcelona. D’aquest gènere sobresurt l’estrena d’obra de compositors molts diversos, entre ells novament Eduard Toldrà –amb La maledicció del comte Arnau per a tres cobles–, també del compositor empordanès Joaquim Serra, que figura com un dels compositors amb sardanes estrenades –Esplais o Joliua–, i també és remarcable que l’any 1935 va guanyar el Premi Concepció Rabell amb quatre sardanes. Altres noms presents que feren gala d’aquest gènere foren Juli Garreta o Antoni Pérez Moya; aquest últim amb l’estrena del títol per a cor i cobla Marinada,estrenada al Palau l’any 1929.
D’altra banda hi hagué el conreu de sardanes orquestrades, com és el cas d’Enric Morera, de qui es té notícia de Davant la Verge (1927) o Mar Lliure (1935), mentre que de Joaquim Zamacois consta Margaridó (1927). Per últim, s’ha d’esmentar l’omnipresent mestre Francesc Pujol, amb la composició d’una quarantena de sardanes, algunes estrenades al Palau, com Epigrama, Cançonera, Cant dels joves o Joc d’infants.
- expo estrenes 6.1
La Cobla Barcelona va ajudar a la difusió i consolidació de la sardana fora de l’àmbit empordanès.
1923
Autor desconegut
- exo estrenes 6.2
Un dels programes monogràfics que es solien presentar cada 1 de gener entre els anys 1918 i 1936. En aquests cas s’estrenaren obres de Francesc Pujol, Eduard Toldrà i Frederic Alfonso.
1 de gener de 1922
- expo estrenes 6.7
Full volander relatiu al programa de Cap d'Any amb estrenes d'obres de: Antoni Pérez Moya, Josep Comella, Eduard Toldrà i Francesc Pujol.
Estrena: 1 de gener de 1935
- expo estrenes 6.3
Enric Morera va estrenar diverses obres al Palau, tant música per a cobla, algunes sardanes orquestrades i també música simfònica, com el cas de Sirenes i mariners. Impressió simfònica, estrenada el 5 d’abril de 1933 per l’Orquestra Pau Casals
1920Autor desconegut
- expo estrenes 6.4
Programa de l’últim concert de Cap d’Any dedicat a la sardana. En aquella ocasió s’estrenaren sis obres, dels autors següents: Josep Maria Comella, Josep Serra, Baltasar Samper, Joan Baptista Lambert, Enric Casals i Francesc Pujol.
1 de gener de 1936
- expo estrenes 6.5
Isabel, sardana per a orquestra, de Juli Garreta, obra premiada a la Festa de la Música Catalana.
Estrena: 1 de gener de 1921
- expo estrenes 6.6
Serenada lamentable d’un galant desdenyat. Epigrama.
Autor: Francesc Pujol
Estrena: 6 de novembre de 1925
- expo estrenes 6.7
Enregistrament de dotze sardanes dedicat a Francesc Pujol, a càrrec de la Cobla de Cambra de Catalunya.
PICAP, 2018