El Palau del jazz
Des del 1966, el Palau de la Música Catalana és seu del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que hi va començar el 3 de novembre de 1966 amb un concert del Dave Brubeck Quartet. Inaugurat el 1908 com la «casa dels cants» de l'Orfeó Català, ningú no podia imaginar aleshores que el jazz (i altres músiques diguem-ne no clàssiques) deixaria una petjada tan monumental en la història de l'edifici de Lluís Domènech i Montaner. De fet, hi ha molts pocs auditoris al món que puguin presumir, com ho pot fer el Palau, d'haver rebut a casa seva artistes com ara, i entre molts d'altres (la llista és interminable), Ornette Coleman, Chick Corea, Miles Davis, Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Stan Getz, Dizzy Gillespie, Dexter Gordon, Herbie Hancock, Diana Krall, Pat Metheny, Thelonious Monk, Tete Montoliu, Oscar Peterson, Django Reinhardt, Max Roach, Sonny Rollins, Maria Schneider, Wayne Shorter, Nina Simone, Bebo Valdés i Sarah Vaughan.
El Palau sí que ho pot fer, i avui continua la seva vida al costat del festival de jazz, que aquest any celebra l'edició número 50 amb un concert inaugural a càrrec de Chucho Valdés. I encara que avui el Palau no és seu única d'un festival que ofereix més de 100 concerts durant dos mesos, continua sent-ne l'auditori principal i l'espai de referència on aquesta aventura jazzística va començar fa 52 anys. No ha estat una relació fàcil i fins i tot de tant en tant ha tingut episodis convulsos, però en qualsevol cas conforma una història indestructible. Benvinguts a El Palau del jazz.
Miles Davis en una actuació durant el
VIII Festival de Jazz de Barcelona
12 de novembre de 1973
1. «Un art inferior» (1936-1965)
Era impensable que el Palau cedís el seu escenari a una música amb una estètica en teoria tan allunyada de la que n'havia impulsat la construcció. Tant que el Manifest groc firmat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà (març del 1928) contraposa la «sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català» amb «la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual».
Vuit anys després, el 31 de gener de 1936, el jazz debuta al Palau: hi toquen l'Orquestra del Hot Club de Barcelona, el Quintet del Hot Club de França i Benny Carter. Un concert que va motivar aquesta reflexió de Frederic Lliurat a la Revista Musical Catalana, òrgan oficial de l'Orfeó: el jazz era, escriu Lliurat, «un art infantívol» i «primitiu […], ben digne dels homes senzills que el practiquen».
Uns homes que a l'escenari es movien «com si fossin víctimes d'un atac epilèptic o com si volguessin imitar, modestament, la mímica innocent dels bons simis». En resum, «un art inferior, no encara propi d'una sala de concerts […], d'una sala de concerts on sentim cançons nostrades i on escoltem música de Bach, de Mozart, de Beethoven, de Brahms, de Strauss i de Debussy».
Però el jazz, tossut, va continuar present a la programació del Palau: Chet Baker (1963) i el Modern Jazz Quartet (1964), entre d'altres, hi van actuar. I el 25 de gener del 1966 va arribar el gran esdeveniment, un programa doble que compartien Ella Fitzgerald amb el seu trio i l'orquestra de Duke Ellington. El jazz havia fet seu el Palau. Per sempre.
- palau jazz 1.1
Programa original del concert de Benny Carter i del Quintet del Hot Club de França
31 de gener del 1936
CEDOC
- palau jazz 1.2
Programa del concert del Modern Jazz Quartet
30 d'abril del 1964
CEDOC
- palau jazz 1.3
Detall del Manifest groc (1928)
- palau jazz 1.4
Programa del concert de l'Orquesta Sinfónica de Jazz de Barcelona16 de juny del 1957
CEDOC
- palau jazz 1.5
Concert de Chet Baker, organitzat pel Grupo Aluchromistas Belgas y Españoles
5 de desembre del 1963CEDOC
- palau jazz 1.6
Concert simfònic de música de jazz organitzat per l'anomenat Hot Club Español
27 de març del 1941
CEDOC - palau jazz 1.7
Programa de l'American Blues Folk Festival
31 d'octubre del 1965CEDOC
- palau jazz 1.8
Programa del concert de l'anomenat Mainstream Jazz Group, amb Coleman Hawkins al saxo tenor
14 d'octubre del 1964CEDOC
- palau jazz 1.9
Article de Frederic Lliurat a la Revista Musical Catalana sobre els concerts organitzats pel Hot Club de Barcelona al Teatre Coliseum i al Palau els dies 29 i 31 de gener del 1936
Febrer del 1936
CEDOC
- expo jazz 1.10
Article de Frederic Lliurat a la Revista Musical Catalana sobre els concerts organitzats pel Hot Club de Barcelona al Teatre Coliseum i al Palau els dies 29 i 31 de gener del 1936
Febrer del 1936CEDOC
2. L'àngel Duke (1966)
L'activitat jazzística del Palau el 1966 és frenètica. Després de l'apoteòsic concert d'Ella Fitzgerald i Duke Ellington al gener, el Palau rep altres llegendes del jazz: els Double Six, l'orquestra de Woody Herman, el pianista Earl Hines…
Però sobretot, el 3 de novembre de 1966 el Palau acull un concert que farà història: el Dave Brubeck Quartet, amb la seva formació original, inaugura el primer Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Són només cinc concerts: l'esmentat Dave Brubeck Quartet, Max Roach Quintet i Sonny Rollins, Bud Freeman amb l'Alex Welsh Orchestra, els Uptown Swing All Stars (amb Milt Buckner, Roy Eldridge i Illinois Jacquet, entre d'altres), i un programa doble amb el Tete Montoliu Trio i l'Stan Getz Quartet i Astrud Gilberto.
No va ser un festival fàcil. L'actuació de Sonny Rollins, que va tocar un solo indescriptible de gairebé 30 minuts, va provocar una querella entre antics i moderns, entre els defensors de l'anomenat jazz clàssic i els progressistes. «Le han pataleado, silbado y abucheado», va escriure Carlos Carrero a Tele/eXpres. El Palau, l'auditori on s'escoltava amb silenciosa veneració el repertori coral i les grans obres dels mestres clàssics, vivia amb perplexitat l'aparició d'un melòman sovint inconformista i de vegades, ai, cridaner.
Però el festival ja era aquí i començava la seva història. Sota l'estela d'un concert de Duke Ellington, el músic que molts que el van poder veure a Barcelona encara recorden com algú que passejava envoltat d'una aurèola.
Un àngel, ras i curt.
- jazz al palau 2.1
Programa del concert doble de l'Ella Fitzgerald Trio i la Duke Ellington Orchestra
25 de gener del 1966
CEDOC
- expo jazz 2.2
Duke Ellington i la seva orquestra al Palau
1971
Autor: Eduard OlivellaArxiu privat Eduard Olivella
- expo jazz 2.3
Duke Ellington i Ella Fitzgerald, rebuts a l'aeroport de Barcelona per Núria Feliu
gener del 1966
Autor: Carlos Pérez de RozasArxiu Fotogràfic de Barcelona
- expo jazz 2.4
Anunci de premsa original del concert d'Ella Fitzgerald i Duke Ellington el gener del 1966
Arxiu privat Josep Maria Bas
- expo jazz 2.5
Ella Fitzgerald Trio
25 de gener del 1966Autor: Francisco Gallés Miquel
CEDOC
- expo jazz 2.6
Prova de so de Duke Ellington a Santa Maria del Mar amb la Coral Sant Jordi, dirigida per Oriol Martorell
24 de novembre del 1969
Autor desconegutArxiu: Universitat de Barcelona
- expo jazz 2.7
Programa del concert de Les Double Six (també hi actuaven René Urtreger Trio i Tete Montoliu Trio)
5 de febrer del 1966
CEDOC
- expo jazz 2.8
Programa del concert d'Earl Hines
25 de maig del 1966
CEDOC
- expo jazz 2.9
Programa del concert de la Woody Herman Orchestra
15 de març del 1966CEDOC
3.Els primers anys (1967-1976)
El 1967 té com a convidat especial en el capítol d'escàndols una altra llegenda: Miles Davis. El seu quintet havia de tancar la segona edició del festival. Però després d'uns dies a la ciutat, el trompetista va decidir que no estava d'acord amb els pactes que el seu representant havia fet amb els organitzadors barcelonins. Resultat? Davis se'n torna cap a Nova York i deixa penjats els seus músics i el festival. S'acaba improvisant un concert de l'anomenat Wayne Shorter Quartet (el quintet de Miles Davis sense ell), però el públic que havia comprat entrades per a dues sessions al Palau deserta i demana que li tornin els diners.
Una mica massa per a l'organitzador, Joan Roselló, aleshores propietari del club Jamboree, que decideix desvincular-se de l'esdeveniment que havia fundat un any enrere. El 1968 és assumit per l'avui desaparegut Parc d'Atraccions de Montjuïc (!), i el 1969 se'n fa càrrec el Hot Club de Barcelona.
Durant tots aquests anys hi passen grans noms, hi torna Miles Davis (encara que el Davis elèctric del 1973 no convenç els defensors barcelonins del «jazz de veritat» –l'expressió és seva–), i el festival fins i tot sobreviu a una edició, la del 1975, que es fa mentre el dictador Francisco Franco allarga la seva agonia en un hospital.
El 1976 (el concert inaugural és a càrrec de Sonny Rollins, 10 anys després del seu escàndol), el Hot Club també diu adéu al festival. El públic no respon a les seves propostes i l'aire dels temps en general no hi ajuda gaire. Durant tres anys, entre el 1977 i el 1979, el festival de jazz de Barcelona desapareix.
- expo jazz 3.1
Dexter Gordon
1971Autor: Eduard Olivella
Arxiu privat Eduard Olivella
- expo jazz 3.2
Charlie Mingus
1972
Autor: Eduard OlivellaArxiu privat Eduard Olivella
- expo jazz 3.3
Stan Getz
1974
Autora: Anna TurbauArxiu privat Anna Turbau
- expo jazz 3.4
Dizzy Gillespie
10 novembre de 1974
Autor: Anna TurbauArxiu Anna Turbau
- expo jazz 3.5
Miles Davis, convidat sorpresa del concert de B.B. King
13 de novembre del 1973Autor: Josep Moya-Angeler
Arxiu Josep Moya-Angeler
- expo jazz 3.6
Nota de l'organització en relació amb la no presentació de Miles Davis al concert que havia de clausurar el segon festival de jazz
12 de novembre del 1967
Arxiu Josep Maria Bas
- expo jazz 3.7
Full original de la taquilla del concert de Dave Brubeck
Novembre del 1966
CEDOC
- expo jazz 3.8
Thelonious Monk, membre dels Giants of Jazz
12 de novembre del 1971Autor: Eduard Olivella
Arxiu Eduard Olivella
4.«La falsa moneda» (1980-1990)
«Habría que estudiar qué tiene el jazz aquí que excita la controversia tan fácilmente», va escriure el 20 d'octubre de 1989 a La Vanguardia el periodista Albert Mallofré. L'article es titulava «La falsa moneda», i repassava la història del festival, que havia tingut fins aleshores organitzadors ben diferents. Però tots ells amb una característica compartida, segons Mallofré: eren «vituperados» any rere any. «Basta el simple anuncio del programa de conciertos para que tenga que ser puntualmente reventado por cualquier comentario que se presuma solvente», explicava Mallofré.
Són anys confusos. La imatge gràfica del festival (1980 i 1981) resumeix els pitjors tòpics del jazz, l'Ajuntament de Barcelona en suporta el dèficit durant anys, en algunes edicions compartint responsabilitat amb l'aleshores recent creat Consorci del Palau de la Música, fins que el 1989 una empresa barcelonina acabada de néixer, TheProject, que ja havia intervingut al festival del 1988 en feines de producció, n'assumeix la titularitat davant del desinterès general.
El Modern Jazz Quartet, Miles Davis, Pat Metheny i Wynton Marsalis, entre d'altres, són alguns dels artistes presents en aquella edició del 1989, i el 1990 torna al Palau Stéphane Grappelli, el mite del violí jazzístic que el 1936 hi havia actuat amb el Quintet del Hot Club de França.
30 anys després, TheProject continua organitzant el festival, que ja ha deixat de ser, sembla, com la falsa moneda.
- expo jazz 4.1
Miles Davis
1984
Autora: Isabel RamonedaArxiu privat Isabel Ramoneda
- expo jazz 4.2
Stéphane Grapelli
1990
Autor: Joan TomásArxiu privat Joan Tomás
- expo jazz 4.3
Chick Corea
1990
Autor: Joan TomásArxiu privat Joan Tomás
- expo jazz 4.4
Oscar Peterson Trio
24 de maig del 1985Autor: Pau Barceló
CEDOC
- expo jazz 4.5
Rebut firmat per Bobby McFerrin per la seva actuació al Palau el 1985
4 de novembre del 1985CEDOC
- expo jazz 4.6
John Scofield
1990
Autor. Joan TomàsArxiu privat Joan Tomàs
- expo jazz 4.7
Al Foster
1990
Autor. Joan TomàsArxiu privat Joan Tomàs
- expo jazz 4.8
Horace Parlan i Archie Shepp
1990
Autor: Joan TomàsArxiu privat Joan Tomàs
- expo jazz 4.9
Bill Evans
1990
Autor: Joan TomàsArxiu privat Joan Tomàs
- expo jazz 4.10
Stéphane Grappelli Trio
1990Autor: Joan Tomàs
Arxiu privat Joan Tomàs
- expo jazz 4.11
Programa del festival, edició 1980
Arxiu Josep Maria Bas
5.Cap a una nova època (1991-2008)
Són els anys de consolidació del festival en particular i de TheProject com a empresa promotora de concerts en general. El 2002, l'entrada d'un patrocinador principal, la cervesa Voll-Damm, va comportar dues coses importants: el canvi de nom del festival i la professionalització de la seva estructura. En números rodons, els canvis també són eloqüents: el festival va passar d'uns 10-15 concerts de mitjana al voltant de l'any 2000 a una mitjana de 100-120 en les últimes edicions.
A banda, el 2008 el Palau de la Música va celebrar el seu centenari amb una sèrie de concerts extraordinaris, i el festival de jazz es va encarregar de la part no clàssica d'aquesta commemoració.
Entre altres propostes, la col·laboració inèdita del guitarrista Pat Metheny amb el cantaor Enrique Morente, i el concert del tot improvisat en escena, amb un sol i molt curt assaig previ, del cantant Bobby McFerrin al capdavant de l'Orfeó Català, per primera vegada fora d'un context clàssic, en un concert sense partitures. Els temps, en efecte, havien canviat.
La casa dels nostres cants, la casa de Bach, Mozart i Beethoven, és també –no hi ha discussió possible– la casa del jazz.
- expo jazz 5.1
Bobby McFerrin i l'Orfeó Català
2008
Autor: Antoni BofillCEDOC
- expo jazz 5.2
Bebo Valdés
2003
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 5.3
Pat Metheny i Enrique Morente
2008
Autor: Raül EsteveArxiu privat Raül Esteve
- expo jazz 5.4
Herbie Hancock
23 de novembre del 2006
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 5.6
Brad Mehldau
10 de novembre del 2009
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 5.7
Abbey Lincoln
5 de novembre del 2003
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 5.8
Ornette Coleman
7 de novembre del 2007
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 5.9
Sonny Rollins
16 de novembre del 2007
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 5.10
Maria Schneider amb la Danish Radio Big Band
7 de novembre del 2003
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
Llibre d'honor del festival de jazz, amb dedicatòries manuscrites de Bebo Valdés i Javier Colina
24 de novembre del 2006
Arxiu Festival de Jazz de Barcelona
6.Saltant cap al mig segle (2009-2017)
Després de celebrar el 2008 l'edició número 40, el festival segueix endavant, sempre amb el Palau com a seu principal. Com tantes altres convocatòries jazzístiques d'arreu del món, Barcelona s'obre a músiques que van més enllà del jazz, i des del 2016 incorpora com a sèrie amb personalitat pròpia una intensa programació flamenca heretada del desaparegut festival De Cajón! Perquè si la història del Palau té una relació amb el jazz que el fa únic, la seva relació amb el flamenc és també extraordinària. Figures de llegenda com Camarón de la Isla, Paco de Lucía, Vicente Amigo, Tomatito, Enrique i Estrella Morente, José Mercé i tants altres hi han actuat.
Michel Camilo, Avishai Cohen, Chick Corea (que hi grava un DVD en directe el 2012), Jamie Cullum, Paquito D'Rivera, Melody Gardot, Branford Marsalis, Joshua Redman i Esperanza Spalding són alguns dels noms que passen pel Palau durant aquests anys, que suposen també la consolidació del projecte nascut al voltant de la Sant Andreu Jazz Band i l'inici de la carrera fulgurant de la trompetista i cantant Andrea Motis.
No sembla, doncs, que tingués raó Frederic Lliurat quan el 1936 ens avisava a la Revista Musical Catalana que el jazz era una «passa», un «viciet», una «moda passatgera».
- expo jazz 6.1
The Blind Boys of Alabama
2009
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.2
Hiromi
2016
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.3
Jamie Cullum
2010
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.4
Marcus Miller
2009
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.5
Omara Portuondo i Barbarito Torres, concert de Buenavista Social Club
19 de novembre del 2011
Autor: Lorenzo Di NozziArxiu Lorenzo Di Nozzi
- expo jazz 6.6
Esperanza Spalding
14 de novembre del 2013
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.7
Jamie Cullum
26 de novembre del 2010
Autor: Ricard CugatArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.8
Joshua Redman, solista amb la Trondheim Jazz Orchestra
14 de novembre del 2014
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.9
Melody Gardot
16 de novembre del 2012
Autor: Lorenzo Di NozziArxiu Lorenzo Di Nozzi
- expo jazz 6.10
Vicent Alberola, Paquito D'Rivera i l'Orquestra Simfònica del Vallès
21 de novembre del 2015
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 6.11
Concert La màgia de la veu, amb Joan Chamorro, Magalí Datzira, Eva Fernández, Andrea Motis i Rita Payés
21 de novembre del 2014Autor: Lorenzo Duaso
Arxiu Festival de Jazz de Barcelona
7.Take 50! (2018)
1966-2018. Han passat 52 anys i el festival celebra ara la seva edició número 50. Aquest any, 13 espais diferents acullen concerts del 50 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Però com va passar el 1966 amb Dave Brubeck, que al capdavant del seu quartet hi va tocar una de les peces més conegudes de la història del jazz –fem referència, és clar, a Take Five, escrita pel saxofonista Paul Desmond–, el Palau de la Música Catalana tornarà a rebre el concert inaugural del festival, a càrrec del músic que des del 2014 n'ha assumit el títol de padrí oficial: Chucho Valdés.
No, el Palau no va ser construït per escoltar-hi música amplificada. Tothom ho sap. Però ningú –i sobretot les més de 13.000 persones que vindran als 9 concerts que el festival hi fa aquest any– no vol renunciar al Palau, que ha acabat incloent al seu si els nostres cants i els de tants altres. Els cants, com si diguéssim, d'un univers sense fronteres.
Gràcies per haver visitat El Palau del jazz. Del jazz i de tantes altres coses, és clar. Perquè potser el 1908, quan es va inaugurar l'auditori de l'Orfeó Català, no era així, però avui el Palau no té límits.
- jazz al palau 7.1
Andrea Motis i Ignasi Terraza, concert Brasil, d'Andrea Motis
1 de desembre del 2017
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 7.2
Avishai Cohen
25 de novembre del 2017
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 7.3
La Locomotora Negra
12 de novembre del 2017
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 7.4
Madeleine Peyroux
17 de novembre del 2011
Autor: Michael WeintrobArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 7.5
Chucho Valdés
17 de novembre del 2010
Autor: Lorenzo Di NozziArxiu Lorenzo Di Nozzi
- expo jazz 7.6
Diego El Cigala
23 de novembre del 2017
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 7.7
Jesse Davis i Elsa Armengou, concert de la Sant Andreu Jazz Band
30 de novembre del 2011
Autor: Michael WeintrobArxiu Festival de Jazz de Barcelona
- expo jazz 7.8
José Mercé i Tomatito
14 de novembre del 2017
Autor: Lorenzo DuasoArxiu Festival de Jazz de Barcelona