Falla i Catalunya. Diàlegs musicals
Manuel de Falla
Autor desconegut
Font: AMF.
Dates: Gener - Març 2020
Ubicació: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissariat: Jorge de Persia
Coordinació: Marta Grassot
Amb la col·laboració de: Archivo Manuel de Falla. Granada
Especial agraïment a: Elena Garcia de Paredes gerent de l'Archivo Manuel de Falla i a tot el seu equip.
El gadità Manuel de Falla i Matheu (1876-1946), deixeble de Felip Pedrell, Claude Debussy i Paul Dukas, culmina els ideals del Modernisme definits a la Iberia d’Isaac Albéniz. La cultura catalana va ser una constant a la seva vida des de la infantesa. A Madrid va fer amistat amb Amadeu Vives i el 1905 va obtenir el premi del Concurs de piano de la fàbrica barcelonesa Ortiz i Cussó. El 1907 a París va coincidir amb els renovadors Albéniz, Dukas, Debussy, Viñes, Ravel i també hi va conèixer Santiago Rusiñol.
El 1914 a Madrid orientà la seva tasca en col·laboració amb l’empresari teatral Martínez Sierra i l’escriptora María Lejárraga, i el 1915 estrenà El amor brujo. Aquell any va conèixer Granada i també Barcelona i culminarà l’estètica modernista amb la composició de Noches en los jardines de España, estrenada el 1916.
L’any 1919 presenta a Londres El sombrero de tres picos, amb la col·laboració de Picasso i el fundador dels Ballets Russos, Serge Diaghilev, i va dedicar al guitarrista Miquel Llobet la seva primera peça per a guitarra Homenaje a Debussy.
A partir de la dècada del 1920, Barcelona se’l va fer seu i estrenà al Palau de la Música Catalana les obres Psyché i el Concerto per a clave. L’empresari i amic Joan Gisbert es va convertir en la seva mà dreta. A partir del 1926 s’endinsà en L’Atlàntida de Verdaguer i el 1939 s’embarcà de Barcelona cap a l’exili. Morí a l’Argentina el 1946.
Veure també:
1. Cadis. Últim quart del segle XIX
A Cadis havien arribat de Mataró la seva família materna, els Matheu, i els Falla ho havien fet des de València. En la infantesa a Cadis, la seva mare rep a casa llibres i revistes editades a Barcelona. Són temps de l’Exposició Universal i les notícies que veia en diaris de Barcelona li encantaven.
La Sra. Matheu tocava bé el piano, i l’avi a l’harmònium deixava sentir aires de moda de Bellini. Aquella burgesia gaditana tenia una activitat musical en salons familiars i teatres. Al Almacén de Pianos de Juan Quirell el jove Falla va presentar algunes de les seves primeres peces. Al nen l’entusiasmaven els llibres de contes, il·lustrats per Apel·les Mestres, o per Jaume Pahissa (pare)... Quan va llegir Mireya de Frederic Mistral va tenir una forta impressió i anys després va compondre la música per a una part, El cant del Roine, peça instrumental estrenada a Cadis el 1899.
“Siempre tuvo Falla gran relación con Cataluña. Como la había entre Cádiz y Barcelona por la vía marítima y comercial, y por otras relaciones más finas y espirituales” (J. Pahissa)
- expo 1.6
Manuel de Falla.
Cadis, 1890.Autor desconegut
Font: AMF.
- falla 1.5
Manuel de Falla disfressat de comte Raül de Les huguenots
per a un ball a casa de Ricardo González Abreu.
Cadis, 6 de març de 1886.Autor desconegut
Font: AMF
- expo Falla 1.5
Retrat de Manuel de Falla (Puerto Real, ca.1890). Al seu costat el seu pare i la tia Virginia Matheu; assegudes la seva germana Mª del Carmen, la mare, María Jesús Matheu, i la tia Ana Delgado Matheu.
Autor desconegut
Font:AMF.
- falla 1.2
Frédéric Mistral, Mireya: poema provenzal. Barcelona: E. Domenech, 1882. AMF. Aquesta narració va impressionar el petit Manuel, sobre la qual després va compondre una de les seves
primeres obres, avui perduda.Font: AMF.
- falla 1.3
Programa de l’estrena de Mireya. Teatro Cómico
10 de setembre de 1899, Cadis.
Font: AMF
Portada d’El Cascabel, Periódico Literario, año II, Cádiz, n.º 17, revista creada per Manuel de Falla durant la seva primera joventut
Cádiz, 1 de març de 1891.Font: AMF.
- falla 1.4
Pàgina d’El Cascabel, Periódico Literario casero, Año II, Cádiz, 2 de febrer de 1891, amb il·lustracions d’Apel·les Mestres.
Font: AMF
2. Madrid, canvi de segle
En aquells anys hi havia dues estètiques musicals contraposades, la del Modernisme català i la del Casticisme madrileny, amb el gran èxit del gènere de sarsuela. En aquell Madrid on havien anat a donar a conèixer la seva obra Pedrell, Granados, Morera i d’altres, també arribà Amadeu Vives, el qual va establir bona amistat amb Falla, amb qui va ser veí a la mateixa casa i celebraren plegats els primers triomfs de Vives.
Falla, a qui impressionaren uns fragments d’Els Pirineus de Pedrell, que havia conegut per una publicació, estudià amb el mestre (1902-1904), etapa que culminà amb La vida breve, premiada per bé que no estrenada encara. Bon pianista, a més, el 1905 obtingué el Premi Ortiz & Cussó, la reconeguda fàbrica de pianos catalana.
Falla va ser fidel tota la vida al mestratge de Pedrell; així ho manifestà a la mort del mestre el 1922 i el 1938 va compondre Pedrelliana sobre motius de La Celestina, que seria estrenada al Teatro Colón de Buenos Aires poc després.
- expo falla 2.1
Amadeu Vives. “A mi amigo Falla. Su affmo. A. Vives.
Enero 1901”.
Foto: Pau Audouard. Barcelona.Font: AMF
- expo falla 2.2
Portada de la partitura de copista de Prisionero de guerra (c. 1903-1904), testimoni d’una de les col·laboracions entre Manuel de Falla i Amadeu Vives, que van compartir els primers anys del
segle XX a Madrid, regne de la sarsuela.Font: AMF
- expo2.3
Retrat de Felip Pedrell
Autor desconegut
Font: AMF
- expo 2.4
Fragment d’un manuscrit de Falla sobre el seu mestre Felip Pedrell. 1922.
Font: AMF
- expo 2.5
Portada del manuscrit autògraf de Pedrelliana. Manuel de Falla va estrenar aquesta obra al Teatre Colón de Buenos Aires el 1939.
Font: AMF.
- expo 2.6
Diploma que acredita la concessió del premi de piano de la reconeguda casa Ortiz & Cussó a Falla, a Madrid, el 1905. Signa, entre d’altres, Joaquim Malats.
Font: AMF.
- expo 2.7
“Los pianos Cussó SFHA, Crónica musical, s.a. on es veu el “Piano Gran Cua de Concert” que es lliurava al guanyador.
Font. AMF.
3. Falla viatja a París (1907-1914)
Manuel de Falla arribà a París el 1907 i contactà amb el pianista Ricard Viñes. A més de Debussy i Dukas, amb qui estudià, el seu cercle de referència va incloure els músics Isaac Albéniz, Viñes i Joaquín Nin, i periòdicament Granados, músics catalans actius i reconeguts de la música espanyola a París. A través d’Albéniz va conèixer Santiago Rusiñol.
Albéniz li va suggerir que escrigués una obra important. Falla l’havia imaginat per a piano, però Albéniz li va dir: “Res de tablitas, Quadres! Quadres!” (J.Pahissa).
I Viñes el va instar que fos per a piano i orquestra, i a ell estan dedicades Noches en los jardines de España.
- expo falla 3.1
Claude Debussy, fotografia dedicada per la vídua del compositor a Manuel de Falla. Dedicatòria: "À M. de Falla avec la profunde admiration d'Emma Claude Debussy".
Autor desconegutFont: AMF.
- expo falla 3.2
Ricard Viñes al piano i Maurice Ravel. Fragment d’un quadre
de Georges d’Espagnat, 1911.
Font: © Georges d’Espagnat, VEGAP, Barcelona, 2020. - expo 3.4
Retrat de Joaquin Nin dedicat a Manuel de Falla l’últim any de la seva estada a París. “A Manuel de Falla l’ami rare, le musicien
plus rare encore; à l’artiste et à l’homme cet hommage de dévotion artistique et spirituelle. J.J. Nin”. París, 1914.Font: AMF.
- expo 3.5
Portada de la partitura manuscrita dels Nocturns (Noches en los jardines de España) amb la dedicatòria a Ricard Viñes.
Albéniz i Viñes van esperonar Falla per compondre aquesta partitura, en la qual va treballar també el 1915 al Cau Ferrat.Font: AMF.
- expo 3.6
Santiago Rusiñol, Jardins d’Espanya. Barcelona, 1903. Per a la seva inspiració en Noches en los jardines de España, Falla va demanar des de París a la seva família aquesta edició que havia deixat a Madrid, regal dels seus amics.
Font: AMF.
- expo 3.3
Portada d’El Albaicín d’Isaac Albéniz amb dedicatòria autògrafa de l’autor. 1907. Albéniz va esdevenir una de les grans referències de Manuel de Falla quan el va conèixer a París el 1907. De la seva suite Iberia va beure les essències del Modernisme i el mestre de Camprodon el va correspondre amb la seva amistat.
Font: AMF.
- expo 3.7
Isaac Albéniz al piano i a l’esquerra Paul Dukas i Deodat de Séverac. 1907.
Font: Museu Isaac Albéniz. Camprodon.
4. Primera visita a Barcelona
Amb motiu de la Guerra del 1914 va tornar a Madrid, on col·laborà amb el matrimoni de l'escriptora María Lejárraga i el director teatral Gregorio Martínez Sierra, creadors del Teatre d'Art. El amor brujo i El corregidor y la molinera van obrir la porta a un nou canvi estètic.
El 1915 fou un any de viatges i sensacions que havien de marcar la seva vida: visità Granada amb l’escriptora María Lejárraga i, al juliol, arribà a Barcelona: “Estic estupefacte –escriu al seu amic L. Matos– de veure com em coneixen aquí sense haver-hi vingut jo fins ara. Tota la gent que té relació amb teatre, música, etc. és amabilíssima amb mi. No sé encara quan me n’aniré, ja que Gregorio i María insisteixen que em quedi” (carta a L. Matos, Barcelona 23/7/1915. AMF).
Durant els gairebé sis mesos d’estada a Barcelona, a casa dels Martínez Sierra al carrer de Roselló, van va compondre músiques incidentals –avui perdudes– per a obres que presentà al teatre Novetats. Pahissa destacà les compostes per a Amanecer, i molt especialment les d’Otello.
Rusiñol el convidà a treballar i gaudir del silenci de Sitges i allà, instal·lat al vell hotel Subur, es va centrar en l’orquestració dels Nocturns (després Noches en los Jardines de España) i en la represa d’El amor brujo. D’aquell passeig amb María per Granada i altres ciutats va compondre a Barcelona, pel novembre, la cançó El pan de Ronda, dedicada a ella
Manuel de Falla al piano del Cau Ferrat.
Santiago Rusiñol (dibuix atribuït). ca. 1915.Font: AMF.
Postal de María Lejárraga a Manuel de Falla. Sitges,
17 de juliol de 1915.Font: AMF.
- expo 4.5
Postal de Manuel de Falla a María Lejárraga. Sitges, 20 de juliol de 1915.
Archivo Lejárraga, Madrid.Font: AMF
- expo 4.1
Partitura manuscrita d’El pan de Ronda que
sabe a verdad, dedicada per Manuel de Falla a María Lejárraga
quan vivien a Barcelona.
1915.Font: AMF.
- expo 4.2
Fotografia dedicada pel Quartet Renaixement: “El Quartet Renaixement a l’eminent músic D. Manuel de Falla en prova de profunda admiració i amistat. Barcelona, 1915. Antonio Planas, Luis Sánchez, Eduardo Toldrà, José Recasens”. Falla i el Quartet Renaixement havien coincidit a París el 1913. L’amistat amb Eduard Toldrà il·lustra especialment la relació de Falla amb Catalunya.
Font: AMF.
- expo 4.3
Retrat d’estudi de Joan Gisbert al costat de Manuel de Falla. Barcelona, 1925. AMF. Joan Gisbert –de professió fabricant de corbates i colls–, melòman, marmessor de Pedrell, va dedicar grans esforços a difondre la música de Manuel de Falla i a ajudar-lo en els més variats assumptes. Era, segons Moragas, “el cònsol de Falla a Barcelona”.
Font: AMF.
- expo 4.4
Fotografia dedicada per Conxita Badia a Manuel de Falla. “Al ilustre Maestro Manuel de Falla. Su más grande entusiasta. Concepción Badia de Agustí. Sevilla 19-12-1926”. Granados va comentar a Falla que Conxita Badia, potser la seva deixebla més important al costat de Frank Marshall, “canta com ningú les meves Tonadillas”. Va ser amiga propera de Falla, fins i tot durant l’exili de tots dos a
l’Argentina. Falla diu a Pedrell (juliol del 1916): “Tuve grandísimo gusto en conocer a la Srta. Badia, que es una verdadera artista”.Font: AMF.
Ofici comunicant a Manuel de Falla seu nomenament com a soci protector de l'Orfeó Català
Barcelona 12 d'octubre de 1932
Font: AMF.
5. El ressò de la premsa
Aquests retalls de premsa amb comentaris del crític i director d’escena Rafael Moragas en relació amb la presència de la música de Falla als escenaris de Catalunya ens mostra una societat que aplaudeix els valors de modernitat i que els promou, així com un músic que assumeix els ideals de l’art promoguts a partir del Modernisme.
La premsa ha deixat, almenys a Espanya des de final del segle XVIII fins a les últimes dècades del segle XX, testimoni de la vida musical de les grans ciutats. L’Archivo Manuel de Falla conserva els retalls que el músic guardava, alguns amb anotacions, en anys en què la crítica disposava de noms senyers com els de Moragas o de Salazar, entre d’altres.
Durant anys Rafael Moragas, com també altres crítics, no van deixar de comentar i enaltir l’obra de Falla. Ho testimonien –com assenyala Màrius Verdaguer– els articles publicats per ell Moragas a «La Tribuna», «La Noche», «El Día Gráfico», «El Heraldo de Madrid», «El Liberal»…
- falla 5.1
Rafael Moragas. «La Noche».
Barcelona, 21 de març de 1927.Font: AMF.
- falla 5.2
Frederic Lliurat. «La Veu de Catalunya».
Barcelona, febrer de 1925.Font: AMF.
- falla 5.3
Rafael Moragas. «La Noche».
Barcelona, 22 de març de 1927.Font: AMF
- Falla 5.4
Aquest article de «La Veu de Catalunya» del mes de febrer del 1925, sense signatura, reflexionava fa gairebé un segle sobre un tema d’actualitat.
Arxiu Històric de Barcelona. - falla 5.5
Rafael Moragas. «La Noche».
Barcelona, 25 de març de 1927.Font: AMF.
- falla 5.6
Rafael Moragas. «La Noche».
Barcelona, 17 d’octubre de 1932.Font: AMF.
- falla 5.7
Rafael Moragas. «La Noche».
Barcelona, 5 de desembre de 1933.Font: AMF.
6. Entre Granada i Barcelona (a partir de 1920)
Falla estrenà El Sombrero de Tres Picos a Londres i a París, amb Picasso i Diaghilev, on obtingué el reconeixement definitiu. Va ser quan deixà va deixar Madrid i s’instal·là a Granada (lloc mític dels modernistes). A partir d’aleshores intensificà la seva relació amb Barcelona i començà una etapa de síntesi: va recuperar la guitarra amb l’obra Homenaje a Debussy (1920), que va escriure per a Miquel Llobet, culminà la seva obra per a piano amb la Fantasia Baetica el 1921, i el 1923 compongué El retablo de maese Pedro, tot recuperant l’esperit integrador modernista. Joan Lamote de Grignon l’invità a participar al seu cicle de concerts i generà en Falla una relació d’admiració cap a la Banda Municipal. Lamote va fer les adaptacions d’obres de Falla, celebrades per l’autor.
Juan Gisbert –marmessor de Pedrell– esdevingué amic i col·laborador fonamental de Falla. L’Orquestra Pau Casals tocava les seves obres i Manuel Clausells s’encarregà a través de l’Associació Música da Camera de l’organització –al Palau de la Música Catalana- el 9 febrer de 1925 de l’estrena de Psyché, juntament amb el Retablo i El sombrero de tres picos el 5 de novembre de 1926 al Festival Manuel de Falla estrenà el seu Concerto per a clave,
- expo 6.1
Caricatura del Concurso de Cante Jondo. En primer pla, Ignacio Zuloaga, Manuel de Falla, Federico García Lorca i darrere, amb pipa, Santiago Rusiñol.
Autor:Antonio López Sancho, 1922.
Font: Ayuntamiento de Granada.
- expo 6.2
Miguel Llobet. “Al más genial de nuestros músicos contemporáneos Manuel de Falla con sincero afecto, profunda gratitud y ferviente admiración… Granada, 2 de mayo de 1921”.
Foto: Joan Vilatobà, Barcelona.Font: AMF.
- expo 6.3
Manuel de Falla i Santiago Rusiñol a l’Alhambra.
Granada, 1922.Autor desconegut
Font: AMF.
- expo 6.4
Programa de mà del concert al Teatre Olympia el 27 de març de 1927. Hi va intervenir la Banda Municipal interpretant El amor brujo i dues de les Set cançons populars de Falla, obres arranjades per Joan Lamote de Grignon. El públic va aclamar el compositor, i Falla es va animar a dirigir la Banda Municipal.
Font: AMF.
- expo 6.5
Programa de mà de l’estrena mundial del Concerto para clave al Festival Manuel de Falla celebrat al Palau de la Música Catalana.
5 de novembre de 1926.
Font: AMF
- expo 6.6
Programa de mà de l’estrena mundial de Psyché, i de la primera representació a Barcelona d’El retablo de maese Pedro.
7 de febrer de 1925.Font: CEDOC.
- expo 6.7
Programa de mà de l’estrena mundial de Psyché, i de la primera representació a Barcelona d’El retablo de maese Pedro.
7 de febrer de 1925.Font: CEDOC.
- expo 6.8
El mestre Falla a l'esquerra i l'Orquestra Bética, després d'un dels concerts que van tenir lloc al Palau de la Música Catalana el febrer de 1925
La Noche. 11 de febrer de 1925
Font: Arxiu fotogràfic de Barcelona
7. Els amics de Barcelona
“Cuando Falla venía a Barcelona, le acompañaba su inseparable amigo Juan Gisbert, melómano y fabricante de cuellos y corbatas, quien llegó a vender un cuello marca Manuel de Falla. Para el tortosino Gisbert, que era una excelente persona, existían en el mundo dos seres inatacables: Lo mestre Pedrell (Gisbert utilizaba el artículo neutro, como buen tortosino) y don Manuel, Lo Falla.”
El critic Rafael Moragasl deia: “A Lo Gisbert todos le teníamos gran simpatía por su solicitud y su bondad. Durante las estancias de Falla en Barcelona, no le abandonábamos el concertista de guitarra
Miquel Llobet y yo” (M. Verdaguer).”
És llarga la llista d’amics catalans de Falla, amb els quals mantenia relació epistolar. Només per esmentar alguns noms més propers, Joan Gisbert, Frank Marshall, deixeble de Granados, igual com Conxita Badia, l’admirat Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol, Manuel Clausells, Joan Lamote, Miquel Llobet, Lluís Masriera, Francesc Pujol, Lluís Millet, Rafael Moragas, Jaume Pahissa, Josep Mª. Sert, Eduard Toldrà, Joan Lamote, o el notari Antoni Par.
- expo 7.1
Festa en honor de Manuel de Falla a l’estudi d’Oleguer Junyent a Barcelona, març del 1927.
D’esquerra a dreta: Anita Aguilar de Llobet, Concepció Callao, María Font de la Vall, María Junyent, María Par Espina, Montserrat Junyent, Rafael Moragas, Conxita Badia, Manuel de Falla, Frank Marshall, Oleguer Junyent, Miguelina Llobet i Alberto Par.Autor desconegut
Font: AMF.
- expo 7.2
Manuel de Falla, Frank Marshall i Jaume Pahissa amb la Cobla La Principal de La Bisbal, a Tossa del Mar. 1926.
Autor desconegut.Font:Centre de Documentació de l'Acadèmia Marshall (CEDAM)
- expo 7.3
“A nuestro querido Manuel de Falla rememorando unos días inolvidables pasados con él y el triunfo de sus obras. Rafael Moragas, Frank Marshall, F. Blanch, Juan Gisbert”.
Barcelona, febrer de 1925.
Autor desconegut
Font: AMF.
- expo 7.4
Carta de Moragas i d’altres a Falla. L’amistat i certa complicitat amb Rafael Moragas, crític musical, escriptor i director d’escena, resulta evident a través de la seva atractiva correspondència, des dels seus temps vinculats al Teatre Novetats quan la companyia
de Martínez Sierra va programar allà Amanecer i Otello el 1915 amb músiques incidentals de Falla. Aquest intercanvi epistolar parla de la seva especial sensibilitat.Font: AMF
- expo 7.5
Carta de Manuel de Falla a Rafael Moragas. L'amistat i certa complicitat amb Rafael Moragas, crític musical, escriptor i director d'escena, resulta evident a través de la seva atractiva correspondència, des dels seus temps vinculats a Teatre Novetats quan la companyia de Martínez Sierra va programar-hi Alba i Otello en 1915 amb músiques incidentals de Falla. Aquest intercanvi epistolar parla de la seva especial sensibilitat.
Font: AMF
- expo 7.6
Telegrama de Manuel de Falla a Lluís Millet del 2 de desembre de 1932.
Font: AMF.
- expo 7.7
Apel·les Mestres, Amoroses. Dotze cançons.
Barcelona: Boileau, 1929.El “jardiner”, poeta, escriptor i músic Apel·les Mestres i Manuel de Falla van compartir admiració mútua, i Falla va pensar a orquestrar
algunes de les seves cançons. El compositor guardava a la seva biblioteca llibres i partitures dedicades pel poeta, a més de
les il·lustracions modernistes que l’il·lusionaven a la seva infantesa.Font: AMF.
- expo 7.8
Carta de Manuel de Falla a Lluís Millet, Francesc Pujol, Vicenç Maria de Gibert, Joan Salvat i Frederic Lliurat. 28 de juny de 1932.
Falla, amic de dirigents importants de la Segona República, no va dubtar a criticar amb fermesa les agressions contra la fe cristiana en temps de les crisis de la Segona República, i al mateix temps, davant d’autoritats eclesiàstiques, la seva manca de sensibilitat social.
Font: CEDOC
8. Atlàntida, on ets?
Després de l’estrena del Concerto a Barcelona el 1926, la ciutat s’abocà a celebrar els 50 anys de Falla. Coincidia també amb el mig segle de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, poema que commogué el compositor i al qual dedicaria els gairebé vint últims anys de la seva vida.
Amb la col·laboració de Josep M. Sert i Lluís Millet van projectar d’estrenar amb decorats del pintor i amb l’Orfeó Català aquell oratori amb cors i orquestra a l’Exposició Universal del 1929. Falla volia, amb això, retre un homenatge a Catalunya per tota la comprensió de què gaudia aquí.
Els treballs per a la seva Atlántida el van portar a la Cadis natal, on poder visitar aquells llocs marcats pel mite d’Hèrcules i prendre notes dels sons. Els esborranys de la partitura mostren com en moments de crisi com els de la guerra civil la seva feina descrivia, per exemple, l’enfonsament de l’Atlàntida.
- falla 9.1
Manuel de Falla arriba a las ruïnes d’Hèrcules. Sancti Petri. Cadis, Desembre del 1930.
Autor desconegut
Font: AMF.
- falla 9.3
Manuel de Falla. Esborranys per a L’Atlàntida relacionats amb Catalunya.
Font: AMF.
- falla 9.2
Manuel de Falla. Esborranys per a L’Atlàntida relacionats amb Catalunya.
Font: AMF.
9. A l’exili
Un grup important de catalans va col·laborar al costat de músics i institucions de l’Argentina en el viatge de Manuel de Falla. El compositor va embarcar al Neptunia, al port de Barcelona, el 2 d’octubre de 1939, “sense bitllet de tornada”, per arribar a Buenos Aires el dia 18, esperat i rebut per nombrosos amics, admiradors i futurs amics.
És interessant constatar que els noms dels qui van participar en ajuda del mestre formaven part de la important colònia de catalans establerts en aquella ciutat. Els Escasany li van deixar una casa al camp per descansar dels seus concerts al Teatro Colón; Antonio Freixas, Luis Vehils, Francesc Cambó i d’altres, juntament amb el matrimoni de Buenos Aires Castro-Aguirre el van ajudar constantment en la seva vida quotidiana i van gaudir de la cordialitat del mestre.
- falla 10.1
Jaume Pahissa amb Manuel de Falla a la casa que tenia a Los Espinillos. Alta Gracia (Argentina), 1946.
Font: AMF.
- expo 10.2
María del Carmen i Manuel de Falla al costat de Conxita Badia i
Juan José Castro a Radio "El Mundo".
Buenos Aires, desembre de 1942.Autor desconegut
Font: AMF.
- expo 10.3
Los Espinillos, última residència de Manuel de Falla,
Alta Gracia (Argentina). Desembre del 1942.Font: AMF.
- expo 10.4
Jacint Verdaguer, L’Atlàntida. Barcelona, 1906. Edició il·lustrada per Josep M. Xiró Taltabull.
Manuel de Falla va disposar de diferents edicions del poema de Verdaguer per a la seva tasca compositiva. A l’Archivo Manuel de Falla es conserven exemplars amb anotacions del músic sobre el text.
Font: AMF.
Programa de mà de l’estrena mundial de Pedrelliana. Teatro Colón (Buenos Aires). 23 de novembre de 1939.
Poques setmanes després de l’arribada del compositor al seu exili definitiu, Manuel de Falla va dirigir al costat de Juan José Castro aquest concert, últim de la primera sèrie a Buenos Aires.Font: AMF.