Enric Granados. En el centenari de la seva mort (1916-2016)

Dates: abril-juliol 2016
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Documentació: Irene Matas

Llicència CC - BY NC ND

Enric Granados va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867. Als set anys la seva família es va traslladar a Barcelona i allà començà les classes de solfeig amb Josep Junceda i poc després les de piano amb Josep Jurnet. Les seves avançades aptituds l’impulsaren a un nou canvi de professor, i poc després, l’any 1876 començà les classes amb un dels més prestigiosos a Barcelona, Joan Baptista Pujol. Amb Pujol consolidà l’aprenentatge del piano, que perfeccionà a París amb el professor Charles de Bériot entre els anys 1887 i 1889, període en què també va coincidir amb el reconegut pianista Ricard Viñes i també amb Joaquim Malats i Isaac Albéniz. De retorn a Barcelona, a partir del 1890 començà la seva carrera com a intèrpret i compositor, i la vinculació amb diverses entitats musicals catalanes.


L’aportació de Granados a l’activitat musical de Barcelona es fa palesa a través de múltiples activitats, començant per la seva interpretació com a pianista, la col·laboració amb entitats musicals com la Societat Catalana de Concerts, la direcció de la Societat de Concerts Clàssics i també amb la direcció artística a l’Associació de Música da Camera. A més, cal remarcar el fort lligam que sentia amb l’Orfeó Català, amb el qual col·laborà en molts concerts i en altres activitats de l’entitat. Tampoc no podem oblidar l’impuls que donà a la pedagogia musical, i especialment a la tècnica del piano, amb la creació de l’Acadèmia Granados. I, finalment, la no menys important, valuosa i singular aportació musical en el camp de la composició, que culminaria en la gran obra Goyescas
Tots aquests aspectes, resumits en aquesta mostra documental en el centenari de la mort, volen retre especial homenatge al compositor, que deixà una obra indispensable per entendre la nostra història musical.