Enric Granados. En el centenari de la seva mort (1916-2016)
Dates: abril-juliol 2016
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Documentació: Irene Matas
Enric Granados va néixer a Lleida el 27 de juliol de 1867. Als set anys la seva família es va traslladar a Barcelona i allà començà les classes de solfeig amb Josep Junceda i poc després les de piano amb Josep Jurnet. Les seves avançades aptituds l’impulsaren a un nou canvi de professor, i poc després, l’any 1876 començà les classes amb un dels més prestigiosos a Barcelona, Joan Baptista Pujol. Amb Pujol consolidà l’aprenentatge del piano, que perfeccionà a París amb el professor Charles de Bériot entre els anys 1887 i 1889, període en què també va coincidir amb el reconegut pianista Ricard Viñes i també amb Joaquim Malats i Isaac Albéniz. De retorn a Barcelona, a partir del 1890 començà la seva carrera com a intèrpret i compositor, i la vinculació amb diverses entitats musicals catalanes.
L’aportació de Granados a l’activitat musical de Barcelona es fa palesa a través de múltiples activitats, començant per la seva interpretació com a pianista, la col·laboració amb entitats musicals com la Societat Catalana de Concerts, la direcció de la Societat de Concerts Clàssics i també amb la direcció artística a l’Associació de Música da Camera. A més, cal remarcar el fort lligam que sentia amb l’Orfeó Català, amb el qual col·laborà en molts concerts i en altres activitats de l’entitat. Tampoc no podem oblidar l’impuls que donà a la pedagogia musical, i especialment a la tècnica del piano, amb la creació de l’Acadèmia Granados. I, finalment, la no menys important, valuosa i singular aportació musical en el camp de la composició, que culminaria en la gran obra Goyescas.
Tots aquests aspectes, resumits en aquesta mostra documental en el centenari de la mort, volen retre especial homenatge al compositor, que deixà una obra indispensable per entendre la nostra història musical.
Enric Granados i l’Orfeó Català
A l’entorn de l’Orfeó Català i la seva fundació trobem un conjunt de personalitats que influïren en la seva consolidació i vitalitat musical, entre les quals no només figuren els fundadors, sinó també els primers socis protectors i altres personalitats del món de la música que treballaren perquè l’obra de l’Orfeó creixés amb convicció i qualitat d’acord amb els ideals del moment. Una de les personalitats més vinculades fou Enric Granados, que com a soci protector, juntament amb les seves qualitats com a músic, intèrpret i pedagog, féu la seva pròpia i essencial aportació a la vida musical de l’Orfeó Català.
Entre l’activitat musical en què va participar, el trobem en la Comissió d’Ensenyança de l’Orfeó Català, també com a jurat en el concurs musical organitzat per l’Orfeó: la Festa de la Música Catalana, i també col·laborant en els seus primers concerts. A més, va ser al Palau on ell va estrenar algunes de les seves obres més representatives, com Goyescas i Cant de les estrelles (1911), l’obra orquestral Dante (1908), la col·lecció de Tonadillas, per a veu i piano (1914), i l’obra per a oboè i corda Oriental (1893). Així mateix, entre la documentació històrica de l’arxiu de l’Orfeó s’observen diverses cartes que testimonien la relació cordial que mantenia amb Lluís Millet, Francesc Pujol o el president Joaquim Cabot.
Com a testimoni d’aquesta relació, es conserva un pergamí amb les signatures dels coristes i mestres de l’Orfeó Català dedicat a l’insigne compositor.
Retrat d’Enric Granados dedicat a l’Orfeó Català. 1913. CEDOC
Programa del recital que Granados li va dedicar a l’Orfeó Català. 2 de maig de 1902. CEDOC
Programa del concert de Granados amb Mariano Perelló al Palau de la Música Catalana. 10 de maig de 1908. CEDOC.
Pergamí amb signatures que els mestres i cantaires de l’Orfeó Català dediquen a Enric Granados. Barcelona, 2 de maig de 1902. Museu de la Música de Barcelona.
Pergamí amb signatures que els mestres i cantaires de l’Orfeó Català dediquen a Enric Granados. Barcelona, 2 de maig de 1902. Museu de la Música de Barcelona.
Carta de Granados a Joaquim Cabot, president de l’Orfeó Català, agraint l’audició privada de l’obra Dante al Palau de la Música Catalana. 26 de juny de 1908. CEDOC
Carta de Granados a Joaquim Cabot, president de l’Orfeó Català, agraint l’audició privada de l’obra Dante al Palau de la Música Catalana. 26 de juny de 1908. CEDOC
Programa del concert de Granados amb l’Orfeó Català al Teatre Novetats. Dedicat al compositor mallorquí Antoni Noguera. La segona part d’aquest concert fou interpretada per Enric Granados. 3 de maig de 1904. CEDOC
Retrat d’Enric Granados. ca. 1897. Museu de la Música de Barcelona
Acceptació d'Enric Granados per part de la Junta Directiva com a soci de l’Orfeó Català. 20 de juny de 1899. CEDOC
Programa del concert en benefici de la Creu Roja francesa al Palau de la Música Catalana amb obres i interpretació del mateix Enric Granados.1 de març de 1915. CEDOC
Concert de l’Orfeó Català amb l’Orquesta Sinfónica de Madrid. Inclou l’estrena del poema simfònic Dante d’Enric Granados. Maig del 1915. CEDOC.
Concert de l’Orfeó Català amb l’Orquesta Sinfónica de Madrid. Inclou l’estrena del poema simfònic Dante d’Enric Granados. Maig del 1915. CEDOC
La música a Barcelona. Realització i producció de concerts
Granados va contribuir indubtablement a impulsar la vida musical barcelonina per mitjà de la creació de diverses societats i agrupacions musicals que programaren concerts a la capital catalana. En destaca la fundació l’any 1900 de la Societat de Concerts Clàssics, que amb l’objectiu de divulgar el repertori clàssic a la ciutat de Barcelona, va col·laborar amb figures com Pau Casals, Carles G. Vidiella i Joaquim Malats, entre d’altres, tot organitzant molts concerts al Teatre Novetats. Posteriorment, l’any 1915 va entrar com a director artístic a l’Associació de Música da Camera, que amb l’arribada de Granados es reorganitza, tot impulsant més concerts, que se celebren en tres sales de la ciutat, una de les quals el Palau de la Música. La programació artística de molts d’aquests concerts va oferir la possibilitat de col·laboració amb grans intèrprets internacionals, com el pianista Édouard Risler, el violinista belga Mathieu Crickboom i el violinista francès Jacques Thibaut.
També Granados com a intèrpret va col·laborar en la modernització del repertori concertístic barceloní, amb la introducció de Bach i Beethoven i igualment de música contemporània francesa. Al seu repertori era freqüent trobar Gabriel Fauré, César Franck o Camille Saint-Saëns.
Retrat d’Enric Granados amb Camille Saint-Saëns i Édouard Risler. 1915. CEDOC
Retrat d’Enric Granados. Autor: Antoni Esplugas, Museu de la Música de Barcelona
Enric Granados escriu al seu amic Martí en relació la organització d’un concert amb Pau Casals. ca.1909. CEDOC
Programa del concert de Granados amb Jacques Thibaud al Palau de la Música Catalana. 28 de febrer de 1912. CEDOC
Retrat de Jacques Thibaud. ca. 1912. CEDOC
Programa del concert de Mathieu Crickboom i Enric Granados a l’Acadèmia Granados. 3 de novembre de 1912. Museu de la Música de Barcelona
Correspondència d’Enric Granados amb el violinista Mathieu Crickboom sobre els concerts que havien de donar a Barcelona. 2 de setembre de 1912. Museu de la Música de Barcelona
Correspondència d’Enric Granados amb el violinista Mathieu Crickboom sobre els concerts que havien de donar a Barcelona. 2 de setembre de 1912. Museu de la Música de Barcelona.
Programa del concert de la Societat de Concerts Clàssics dirigit per Granados, un cop fusionada amb el Cercle Artístic de Pintors i Escultors. 1 de febrer de 1901. Museu de la Música de Barcelona.
Crònica sobre el primer concert organitzat de la Societat de Concerts Clàssics. «La Vanguardia»,17 de maig de 1900
Retrat d’Enric Granados. Autor desconegut. CEDOC
Document per a la subscripció dels socis a l’Associació de Concerts Clàssics de Barcelona, creada per Enric Granados. 1900. CEDOC.
Programa de l’Associació de Música da Camera de Barcelona. Fou l’últim concert de Granados a Barcelona.14 de novembre de 1915. CEDOC
D’alumne a professor. La pedagogia musical
A més d’intèrpret, compositor i impulsor de concerts, Granados va tenir una gran facilitat per a la pedagogia, és així com el 1901 funda l’Acadèmia Granados, on es donaran conferències, col·loquis i també concerts, i que va acabar essent el punt de trobada dels intel·lectuals del moment.
Entre els professors hi hagué Domènec Mas i Serracant, que impartia solfeig i teoria i n’era el subdirector; Adrià Esquerra, com a professor d’harmonia i composició; Mariano Perelló en les classes de violí, i ell mateix i Frank Marshall com a professors de piano. També cal destacar la col·laboració de Felip Pedrell, el qual hi donà conferències i audicions comentades d’història i formes musicals. El discurs pedagògic de Granados va donar molta importància al fraseig, l’atac i sobretot l’ús dels pedals, i intentava fomentar els recursos personals de cada alumne, bo i considerant fonamental l’elecció del repertori. Hi destaca sobretot la sistematització en l’ús de la tècnica del pedal, aspecte que va aprendre durant els seus anys d’aprenentatge a París amb el professor Charles Bériot. La culminació sobre les seves inquietuds en la tècnica del piano van sorgir en les seves obres teòriques Método teórico-práctico para el uso de los pedales (1905) i Reglas para el uso de los pedales del piano (1913).
De la seva escola sorgiren alumnes com Conxita Badia, Mercè Moner, Francesca Madriguera, Anna March, José Iturbi, Ferran Via, Juli Pons, Baltasar Samper o Frank Marshall. Molts d’aquests actuaren al Palau de la Música Catalana.
Retrat d’Enric Granados i la seva alumna Clotilde Godó. ca. 1901-1910. Autor: Napoleon. Museu de la Música de Barcelona
Fullet informatiu de l’Acadèmia Granados. Any 1906. Arxiu de l’Acadèmia Marshall
Reglament de l’Acadèmia Granados. 1918. Arxiu de l'Acadèmia Marshall
Retrat de Granados al piano dins l’Acadèmia Granados acompanyat d’amics. 1910. CEDOC
Retrat d’Enric Granados dedicat a Mariano Perelló, professor de violí a l’Acadèmia Granados. 1907. Autor: Pau Audouard. Museu de la Música de Barcelona
Reglas para uso de los pedales del piano. Nuevo método corregido y aumentado por Enrique Granados. Tractat autògraf de Granados per a la correcta utilització del pedal del piano. ca. 1913. Museu de la Música de Barcelona
Retrat de Concepció Badia, alumna d'Enric Granados, dedicat al seu mestre. ca.1912-1916. Museu de la Música de Barcelona
Programa del concert de Concepció Badia i Alexandre Vilalta interpretant obres de Granados. 27 de març de 1933. CEDOC
Programa del recital de piano de Francesca Madriguera, alumna de l’Acadèmia Granados, al Palau de la Música Catalana. 18 de març de 1912. CEDOC
Programa del recital de piano de Rosa Portas, alumna de l’Acadèmia Granados. 13 de juny de 1910. CEDOC
Programa de la inauguració del nou local de l’Acadèmia Granados. Febrer de 1912. Museu de la Música de Barcelona
Granados, l’escola pianística catalana i les arts
Enric Granados començà les seves primers classes de piano amb Joan Baptista Pujol a la mateixa Acadèmia Pujol. Sota el mestratge de Pujol va passar tota una generació daurada de grans pianistes catalans: Isaac Albéniz, Ricard Viñes, Carles G. Vidiella o Joaquim Malats. Amb el temps, aquests músics van establir una profunda amistat i admiració. L’amistat entre Granados i Ricard Viñes remuntava de quan eren ben jovenets a París, els quals van compartir el mestratge de Charles de Bériot, professor del Conservatori de París. Bériot va introduir certs aspectes de la tècnica del pedal que Granados desenvoluparia més tard en els seus propis tractats, i per a ell va ser un dels elements indispensables a l’hora de dominar la tècnica del piano.
Al llarg de la seva vida i com a companys de professió, també va establir una llarga amistat amb Joaquim Malats, o Carles Vidiella, els quals trobem plegats interpretant alguns concerts a Barcelona, i establiren alhora contacte de tipus professional. Cal destacar també l’amistat amb Isaac Albéniz, de qui Granados finalitzà una de les seves obres més reconegudes, Azulejos, que el compositor de Camprodon havia deixat inacabada.
Enric Granados també es va sentir atret pel món del dibuix i la pintura; d’aquesta afició queden els esbossos que va realitzar dels personatges de Goyescas que li serviren d’inspiració per a la seva obra, i també com a testimoni de l’afició vers la pintura el CEDOC conserva dos olis de petit format, procedents del Fons Apel·les Mestres. D’altra banda, sabem que durant la seva estada a París solia visitar el pintor valencià Francesc Miralles, que el va introduir al món del dibuix i la pintura.
Enric Granados assegut davant el seu escriptori de vímet amb un rotlle de pianola. Inscripció dedicada a W.E. Woods. ca. 1916. Museu de la Música de Barcelona
El meu guacamayo. Referit al guacamai d’Apel·les Mestres. Autor: Enric Granados. Pintura a l’oli. 1900-1916. CEDOC
Violí. Autor: Enric Granados. Pintura a l’oli. 1900-1916. CEDOC
Dibuix a llapis d’Enric Granados. Autor: Manel Armengol. 1916. CEDOC
Retrat de Joan Baptista Pujol un dels primers professors de piano d’Enric Granados. 1878 .
Autor:Cordiglia, AdrienCEDOC
Retrat de Carles G. Vidiella gran amic de Granados i impulsor de l’escola pianística catalana. ca. 1912. CEDOC
Retrat de Joaquim Malats amb dedicatòria a Enric Granados. Maig de 1899. Autor: Pau Audouard. Museu de la Música de Barcelona
Partitura Suite per a piano dedicada a Enric Granados. Autor: Joaquim Malats. CEDOC
Retrat d’Enric Granados amb Ricard Viñes a l’Hôtel de Cologue et d’Espagne examinant unes partitures. 31 de gener de 1889. Museu de la Música de Barcelona
Programa d’un dels concerts de la Societat de Concerts Clàssics. Granados, Vidiella i Malats interpretant obres que no s’havien escoltat mai a Barcelona. 11 de novembre de 1900. Museu de la Música de Barcelona
Retrat d’Enric Granados amb Ricard Viñes. 1899. Autor: desconegut. Museu de la Música de Barcelona
Recull de premsa del concert de Granados, Vidiella i Malats al Teatre Novetats. Novembre del 1900. CEDOC
Carta de Granados a Malats. Impressions sobre peces de Granados que interpreta Malats. 1895. Museu de la Música de Barcelona
Carta de Granados a Malats. Impressions sobre peces de Granados que interpreta Malats. 1895. Museu de la Música de Barcelona
L’obra de Granados. Un compositor romàntic
La seva preparació com a compositor, la va rebre de Felip Pedrell, mestre també de compositors com Manuel de Falla, Isaac Albéniz o el mateix Lluís Millet. Granados va compondre amb total independència respecte dels corrents estètics del seu temps. La seva obra palesa un fort influx postromàntic i una predilecció per les petites formes, a diferència de molts compositors modernistes coetanis. En la seva obra es percep la inspiració de compositors romàntics europeus de la primera meitat del segle XIX, especialment Schumann, Chopin o César Franck. Entre els diversos gèneres musicals que va compondre Granados, trobem des de les obres per a piano, per a orquestra, música de cambra, fins a obres vocals i escèniques; destaca especialment entre la seva producció el gènere pianístic, com els Valsos poètics, que li serviren per expressar el seu sentiment poètic amb un refinament exquisit. La culminació de la seva obra va ser la composició per a piano Goyescas, suite per a piano sol que posteriorment es transformaria en una òpera amb el mateix nom. Aquesta obra representa el retrat més ampli i profund de la seva sensibilitat musical, basat en les pintures de Goya, pintor pel qual va tenir una especial devoció. Tot i això, també observem en una part del seu corpus la influència del modernisme, tal com queda reflectit en les seves obres dramàtiques i cançons sobre textos d’Apel·les Mestres, com és el cas de Picarol i l’òpera Follet, i així mateix de Gaziel. Basada en el text de l’escriptor, dibuixant i músic Apel·les Mestres, va ser l’obra Elegia eterna, dedicada a la cantant d’òpera Maria Barrientos, estrenada en la versió coral per l’Orfeó Català el juny de 1914 a Londres.
Dibuix a llapis d’Enric Granados. Autor: Manel Armengol. 1916. CEDOC
Goyescas. Segunda parte: los majos enamorados. Manuscrit autògraf de Granados. ca. 1911. CEDOC
Cant de les estrelles. Música per a cor basada en el poema de Heinrich Heine. ca. 1911. CEDOC
Elegía eterna. Manuscrit autògraf de Granados dedicat a Maria Barrientos. Música per a cant i piano. ca. 1914. CEDOC
Retrat d’Enric Granados reclinat a un escriptori. Autor: Studio of Novella. ca.1892-1907. Museu de la Música de Barcelona
Programa del recital d’obres d’Enric Granados amb la interpretació per primera vegada de Goyescas i també del Cant de les estrelles per l’Orfeó Català. 11 de març de 1911. CEDOC
Programa del recital d’obres d’Enric Granados amb la interpretació per primera vegada de Goyescas i també del Cant de les estrelles per l’Orfeó Català. 11 de març de 1911. CEDOC
Enric Granados assegut davant el seu escriptori de vímet amb un rotlle de pianola. Inscripció dedicada a W.E. Woods. ca. 1916. Museu de la Música de Barcelona
Carta d’Enric Granados adreçada a Francesc Pujol en què li comenta que, junt amb Gibert, faci l’arranjament de la lletra del Cant de les estrelles. ca. 1910-1911 CEDOC
Carta d’Enric Granados adreçada a Francesc Pujol en què li comenta que, junt amb Gibert, faci l’arranjament de la lletra del Cant de les estrelles. ca. 1910-1911 CEDOC
El majo tímido. Tonadilla sobre text de Ferran Periquet. Manuscrit autògraf de Granados. Peça interpretada al Palau el 27 de juny de 1914. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana. CEDOC
Reproducció de la partitura manuscrita de l’òpera en tres actes Follet. L’obra es va interpretar en audició privada i fou el seu fill Eduard Granados qui s’encarregà d’estrenar-la públicament al Palau de la Música Catalana el 6 de març de 1919. Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya
Programa de l’estrena del preludi de l’acte III de l’òpera Follet al Palau de la Música Catalana. 6 de març de 1919. CEDOC
Programa de l’estrena del preludi de l’acte III de l’òpera Follet al Palau de la Música Catalana. 6 de març de 1919. CEDOC
Particel·la manuscrita d’un dels personatges de l’òpera en tres actes María del Carmen, estrenada a Madrid el 1898 i a Barcelona el 31 de maig de 1899, al Teatre Tívoli. Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya
L’empremta d’Enric Granados després de la seva mort
La mort de Granados va causar una gran consternació. El 24 de març de 1916, en plena Primera Guerra Mundial, quan tornava de Nova York després de l’estrena mundial de Goyescas, el vaixell amb què viatjava va ser bombardejat, i tant Enric Granados com la seva dona hi van morir.
El mateix any es donaren grans mostres d’afectació i condol, i el mateix Orfeó Català va crear la subscripció internacional per recaptar fons per als sis fills que havien quedat orfes. Concretament, l’Orfeó va enviar telegrames i missatges a ambaixades i societats filharmòniques d’arreu del món amb aquesta finalitat d’ajudar els fills que aquella mort inesperada de Granados i la seva dona va deixar orfes. Així, el 7 de maig de 1916 la Metropolitan Opera House realitzava un concert en benefici dels fills de Granados, en el qual intervingué el mateix Pau Casals.
Al llarg d’aquests cent anys després de la mort del mestre, el Palau de la Música ha organitzat múltiples concerts amb obra del compositor. Entre els quals destaquen les interpretacions vocals de Concepció Badia, Montserrat Caballé o Teresa Berganza, o de la pianista Alícia de Larrocha, que es va saber consolidar com una de les millors intèrprets d’Enric Granados i obtingué nombrosos premis interpretant-lo.
Programa del concert d’homenatge de l’Associació de Música da Camera a Enric Granados. Inclou el discurs de Lluís Millet en honor del compositor. 16 de maig de 1916. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
En la mort d’Enric Granados, poema de Apel·les Mestres dedicat al compositor. Juny de 1916. Revista Musical Catalana, núm. 150, p.186
Programa en homenatge a Enric Granados. Organitzat per l’Associació de Música da Camera. 16 de maig de 1916. CEDOC
Subscripció internacional per recaptar fons per als fills orfes de Granados. Llista de donatius recaptats per l’Orfeó Català. Hi destaca, iniciant la llista, sa majestat el rei Alfons XIII i els seus mecenes, la família Conde i la família Andreu. 1916. CEDOC
Circular de l’Ambaixada espanyola a Washington demanant la subscripció anual a favor dels fills orfes de Granados. 29 d’abril de 1916. CEDOC
Telegrames enviats a ambaixades estrangeres per donar a conèixer l’obertura de la subscripció internacional per als orfes de Granados. Abril de 1916. CEDOC
Programa del concert a la Metropolitan Opera House per recaptar fons per als fills de Granados després de la seva mort. Interpretacions de Pau Casals i Maria Barrientos, entre d’altres. 7 de maig de 1916. CEDOC
Programa del concert per recaptar fons per a la subscripció internacional dels orfes de Granados. Festival organitzat per l’Orquesta Sinfónica de Madrid i l’Orfeó Català al Palau de Bellas Artes. 1 de novembre de 1916. CEDOC
Programa del concert d’homenatge de l’Associació de Música da Camera a Enric Granados. Inclou el discurs de Lluís Millet en honor del compositor. 16 de maig de 1916. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
Programa del recital d’Alícia de Larrocha al Palau de la Música Catalana interpretant obres de Granados. 27 de maig de 1952. CEDOC
Programa del concert d’homenatge d’Alícia de Larrocha a Enric Granados en el 50è aniversari de la mort del músic. 14 de febrer de 1966. CEDOC
Programa del concert d’homenatge que va tenir lloc al Palau de la Música Catalana en el 75è aniversari de la mort d’Enric Granados. 25 de març de 1991. CEDOC