L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i la recerca dels nostres orígens
Dates: març- maig de 2022
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Agraïments: Josep Massot i Muntaner, Pilar López
El projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya configura un dels projectes de recuperació de patrimoni més ambiciosos a Catalunya entre els anys 1922 i 1936.
L’estudi impulsat pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i dirigit per Francesc Pujol des de l’Orfeó Català, juntament amb un Consell Assessor, acabà aplegant un corpus de milers de cançons d’arreu dels Països Catalans, unes cançons que foren recollides amb precisió per diversos “missioners”, que passaren molts estius a la recerca d’un patrimoni immaterial que no es volia perdre. En una època plenament noucentista en què la recerca era al punt de mira de la cultura catalana, Patxot va tenir un gran encert a l’hora d’impulsar aquest projecte i l’Orfeó Català fou la institució ideal per dirigir-ne la recerca amb la metodologia i les condicions científiques més adients i amb missioners de gran preparació. Ara és l’hora de retre un sentit homenatge a aquella tasca ingent i a tot el saber que ens deixaren documentat aquells missioners.
“La cançó és l’expressió més franca i espontània del sentiment i de la vida de la raça. Per això en la nostra cançó s’hi troba la fesomia dels nostres avis,l’accent de les nostres mares, té la dolça aspror de les muntanyes, la puresa del nostre cel i la sanitat del nostre mar, podríem dir que fa aquella olor de pa moreno pastat a les nostres masies, i té la fortalesa del vi de les nostres vinyes, és aigua fresca i regalada de les nostres fonts, és la fruita aspra i ensucrada de les nostres hores,té la flaire del codony tardoral que es tanca al calaix de la calaixera, és raig de sol, és brisa marina, és ombra sota un arbre, és aire de neu que talla la cara,és riu, és mar i, és encara cor de mare d’infant i d’enamorada.” (Baldelló, Francesc..La cançó popular catalana. 1923)
1.Els antecedents. El recull de cançons populars catalanes
El recull de cançons catalanes s’inicià especialment durant la Renaixença, amb la intenció de recollir l’element identitari català. D’aquests inicis destacà l’excel·lent treball de recerca folklòrica, lingüística i bibliogràfica que dugué a terme Marià Aguiló, de qui es pot esmentar l’obra Romancer popular, del 1893, amb l’interès de trobar en els cants populars la història de la terra catalana. Amb una finalitat similar pròpia de la Renaixença tenim el treball de Manuel Milà i Fontanals o l’obra de Pelagi Briz amb el seu recull de Cançons de la terra entre els anys 1866 i 1877, guardonat a l’Exposició de Viena el 1873. Pelagi Briz aplegà melodies amb la voluntat de redreçar culturalment i nacionalment la societat catalana, però Briz seguia una metodologia romàntica i retocava les cançons. El primer a treballar amb un rigor positivista va ser Felip Pedrell, d’acord amb una clara línia de recerca etnomusicològica, tal com es feia en altres països.El que interessava a Pedrell era l’element folklòric com a matèria primera per a la producció musical culta.
Si fins aleshores el recull de cançons s’havia fet des d’un punt de vista més literari, a partir de Pedrell es va fer amb un objectiu musicològic, tot marcant d’aquesta manera un model de recerca del país. Així mateix, Pedrell influí en els seus alumnes, com Higini Angles o Robert Gerhard, en aquest interès per la recerca de la cançó popular. Higini Anglès va fer la missió al Pirineu lleidatà l’any 1921, i la posterior, el 1922,per encàrrec de l’Obra del Cançoner, a la comarca de Solsona i al Berguedà.
- exo obra cançoner 1.2
Retrat de Manuel Milà i Fontanals (1818-1884). Autor desconegut
Milà i Fontanals és una figura clau per entendre la història de la llengua catalana i de la filologia d'aquesta llengua. És una figura lingüística que destaca pel seu interès cap a la lírica trobadoresca i la poesia popular. Dins de la seva obra es proposa una coneixença Tant del passat literari com de la llengua usada en aquest àmbit. Se’l pot considerar un investigador de la literatura antiga.
- expo cançoner1,5
Milà i Fontanals, Manuel. Romancerillo catalan. Canciones tradicionales. On apareix per primera vegada impresa la Cançó del Comte Arnau
Barcelona, 1882.
- expo cançoner 1.2
Retrat de Francesc Pelagi Briz (1839-1889). Autor desconegut
Escriptor, traductor i editor, dedicà la seva vida a la cultura. Fundà i dirigí diverses publicacions.Va participar activament en la renaixença catalana de la qual fou un dels actius més radicals i purs. Treballà incansablement per la divulgació de la cultura catalana i també de la literatura provençal.
- expo cançoner 1.6
Briz, Francesc Pelagi. Cansons de la terra. Cants populars catalans. Vol. II. Col·lecció premiada a l’Exposició de Viena del 1873.
Barcelona, 1874. Retrat de Marià Aguiló (1825-1897) Autor: Pau Audouard
Poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí. A partir de la investigació arxivística i del treball de camp per tots els països de parla catalana, recollí una gran quantitat de material lexicogràfic, que aplegà al seu Diccionari. També reconstituí un romancer popular.
- expo cançoner 1.7
Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Estudis i material. Vol. II. Conté les normes per a la recollida de cançons escrites per Robert Gerhard. Gerhard va rebre del seu mestre Felip Pedrell, l’amor vers la música popular catalana. A la seva etapa de joventut va col·laborar amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya recollint cançons orals.
Barcelona, 1918
Capmany, Aureli. Cançoner popular. Segona sèrie. El cançoner incorpora il·lustracions de: Alexandre de Riquer, Mateu Collell, J. Altimira, Antoni Utrillo i Gaietà Cornet, entre d’altres.
Barcelona, 1907
CEDOC
- expo cançoner 1.8
Romeu, Lluís. La virtut de la cansó popular. Discurs llegit a la VIII Festa de la Música Catalana.
10 de juliol de 1920
Cançons populars catalanes. Lletra i música seleccionades i comentades per Josep Subirà.
Barcelona: Editorial Millà, 1948
Cançoner de la secció de muntanya. Centre Excursionista de Catalunya.
Barcelona, 1935
2.El projecte de l’Obra del Cançoner, l’auge dels projectes científics del Noucentisme. Rafael Patxot
En una carta datada el 28 d’octubre de 1921, Rafael Patxot i Jubert proposà a l’Orfeó Català la direcció del projecte de l’Obra del Cançoner, l’objectiu del qual era conèixer la situació de la cançó tradicional i popular en el si de la llengua catalana. La resposta de Lluís Millet i Pagès fou afirmativa i, així, el 6 de gener de 1922 tenia lloc la sessió inaugural de les tasques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya al Palau de la Música Catalana.
Entre els convocats hi havia diverses institucions, com ara el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Arxiu d’Etnografia i Folklorede Catalunya i l’Esbart Català de Dansaires, entre d’altres. A més d’institucions, també hi foren convocades 28 persones: Felip Pedrell, Enric Morera, Joan Llongueras,Higini Anglès,Aureli Capmany,Rossend Serra... En aquesta primera sessió quedà constituït un Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner, que fou presidit per Felip Pedrell i dirigit per Francesc Pujol.
Durant aquella primera sessió es va exposar el pla inicial de treball, que consistiria a inventariar totes les cançons publicades, les inèdites recollides per l’Orfeó i totes les que aportessin les entitats i persones convocades a la reunió. Seguidament, també se’n va fer una divulgació per Catalunya, a través de premsa imitjançant unacridaals diversos sectors musicals del país.
Així mateix, es van fer concursos l’any 1922 i 1924 per premiar els reculls de cançonsinèdites, i el més important, la recerca sistemàtica a través de les missions a diferents indrets de Catalunya. Per fer el seguiment del treball de les missions, el Consell Consultiu s’anà reunint, que anà tractant de la metodologia, les informacions i diverses problemàtiques sobre tota la gestió i el funcionament del projecte, especialment les missions i els denominats “missioners”. No obstant això, el Consell només fou vigent entre el 1922 i el 1928.
Retrat de Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), gran mecenes de la cultura catalana, científic, industrial surer, filantrop, bibliòfil i escriptor. Impulsor i mecenes de l’Obra del Cançoner. Autor desconegut. CEDOC
- expo cançoner 2.2
Retrat de Francesc Pujol (1878-1945), director de l’Obra del Cançoner. Autor desconegut.
- expo cançoner 2.3
Retrat de Felip Pedrell (1841-1922). Com a musicòleg i impulsor de la recerca de música popular, va ser nomenat president del Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner. Autor desconegut
- expo cançoner 2.4
Esborrany del conveni entre Rafael Patxot, Joaquim Cabot i
LLuís Millet, per a una millor execució de l’Obra del Cançoner. - expo cançoner 2.5
Fullet demanant a totes les entitats musicals, centres d’excursionistes i folklore i societats de cultura en general, societats corals, mestres de capella, organistes, professors de cobles i orquestres, que contribueixin a la recol·lecta de les cançons populars, incloent-hi també jocs, ballets, danses i tota mena de música popular.
Gener del 1922 - expo cançoner 2.6
Fullet demanant a totes les entitats musicals, centres d’excursionistes i folklore i societats de cultura en general, societats corals, mestres de capella, organistes, professors de cobles i orquestres, que contribueixin a la recol·lecta de les cançons populars, incloent-hi també jocs, ballets, danses i tota mena de música popular.
Gener del 1922 - expo cançoner 2.7
Carta de l’Arxiu Etnogràfic de Catalunya acceptant la proposta de formar part del Consell Consultiu. Hi figurarà com a representant Tomàs Carreras i Artau.
23 de gener de 1922
CEDOC
- expo cançoner 2.8
Carta de l’Institut d’Estudis Catalans acceptant col·laborar en la Comissió de l’Obra del Cançoner.
1 de març de 1922
CEDOC
- expo cedoc 2.9
Llista de convocats a la sessió inaugural de les tasques de l’Obra del Cançoner.
6 de gener de 1922
CEDOC
Llibre d’actes de reunions del Consell Consultiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El llibre consta de 17 actes des de l’abril del 1922 fins al juny del 1928.
CEDOC
- expo cedoc 2.10
Acta resultant de la sessió inaugural del projecte de l'Obra del Cançoner, especificant els passos que cal seguir per dur a terme el projecte.
CEDOC
- expo cedoc 2.11
Acta resultant de la sessió inaugural del projecte de l'Obra del Cançoner, especificant els passos que cal seguir per dur a terme el projecte.
CEDOC
3.El recull de les cançons a través dels concursos i les donacions
Un dels sistemes per arreplegar cançons foren els concursos que en anys anteriors, com fou el cas de la Festa de la Música Catalana, havien impulsat la recol·lecta de música popular. Concretament, es convocaren dos concursos, l’un el 1922, que fou inclòs entre els diferents premis de la Festa de la Música Catalana, i un segon concurs el 1924. Malauradament, però, tot i que el nivell de participació va ser molt alt, es va veure que els concursos no permetien seguir un mateix sistema de recol·lecció i es decidí de no convocar-ne més.
Cal destacar i posar en relleu la Festa de la Música Catalana, que tingué lloc entre els 1904 i el 1922, ja que entre els seus premis trobem els reculls de música popular catalana, la qual cosa en promovia la recuperació i conservació.
Entre els recol·lectors trobem Valeri Serra i Boldú, Joaquim Pecanins, Joan Amades, Joan Tomàs, Francesc Fornells o mossèn Joan Sala, que hi va participar en moltes ocasions i van obtenir-hi diversos premis. Cal esmentar igualment el paper d’algunes dones, també protagonistes en la recerca, com Julita Farnés, Montserrat Civil i Mercè Fàbregas Santamaria.
Un altra font que es volia incloure al projecte foren les donacions de documentació relacionades amb el recull de cançons, com la del material de Marià Aguiló, amb més de 12.000 textos de cançons i una part del material del Cançoner del Ripollès recollit sota l’impuls de Rossend Serra i Pagès. Del 1922 al 1936 es produïren un total de 82 donacions.
- expo obra 3.2
Cartell del Concurs que l’Obra del Cançoner va obrir el 1922 per impulsar la recollida de cançons. Els Concurs també es va convocar el 1924.
CEDOC
- expo obra cançoner 3.3
Bases del Concurs que l’Obra del Cançoner va obrir el 1924 per impulsar la recollida de cançons.
CEDOC - exopo obra cançoner 3.1
Retrat de Rossend Serra i Pagès (1863-1929), folklorista català. Autor desconegut
- expo cançoner 3.4
Cançons del poble de Valeri Serra i Boldú. Recull premiat a la Festa de la Música Catalana l’any 1905. Premi atorgat per l’Ateneu Barcelonès.
CEDOC Cançons del poble de Valeri Serra i Boldú. Recull premiat a la Festa de la Música Catalana l’any 1905. Premi atorgat per l’Ateneu Barcelonès. CEDOC
- expo obra 3.7
Veredicte del Concurs de música popular convocat per l’Orfeó Català l’1 de juny de 1922.
20 d’abril de 1923
- expo cançoner 3.8
Carta de Lluís Millet i Rafael Patxot agraint la donació d’Àngel Aguiló a l’Obra del Cançoner.
21 de febrer de 1923
CEDOC
- expo cançoner 3.9
Retall de premsa on es fa esment de la donació de material de Marià Aguiló per part del seu fill a l’Obra del Cançoner.
«La Publicitat», 27 de juny de 1923CEDOC
4.Els missioners i el recull de les cançons
El gruix més important de cançons, però, fou aportat de manera sistemàtica pels missioners. La primera missió fou la del musicòleg Higini Anglès l’estiu del 1922, i se’n feren durant 14 anys seguits, amb un total de 66 missions fins al 1936, tot i que l’última s’esdevingué el 1940. Les missions normalment implicaven dues persones, una d’especialitzada en música folklòrica i la notació i l’altra persona dedicada als textos literaris i a la ressenya de totes les dades i els antecedents referents a cada cançó i a cada cantaire.
Per disposar d’un recull sistematitzat de la informació, s’utilitzaren unes plantilles específiques anomenades “cèdules”, on de manera uniforme cada missioner anava incorporant la informació de la peça recollida.
Com a part de la missió, també s’havia de fer un crònica en què calia redactar les impressions personals, amb la qual cosa la missió quedava documentada mitjançant una memòria que n’explicava tots els detalls i l’experiència de la recerca. A més, en moltes de les missions, s’hi va incorporar una càmera fotogràfica per recollir les imatges dels informants i l’entorn, i així poder donar informació especial que fos objecte d’estudi en treballs etnològics posteriors. Tecnològicament, a més de la càmera fotogràfica,algunesdelesmissions, com ja s’ha dit, tambédisposaven de fonògraf,que enregistrava les cançons més difícils detranscriure. Cal destacar la participació dels missioners següents quant a nombre de missions en què col·laboraren: Joan Tomàs, que va fer missions amb Joan Amades; Baltasar Samper amb Ramon Morey i Miquel Ferrà; Palmira Jaquetti amb el seu marit Enric d’Aoust, o també les missions de mossèn Joan Sala i Salarich, que en feu en solitari.
A part de cançons també arreplegaren danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc.
- expo cançoner 4.1
Palmira Jaquetti i Mercè Porta durant la missió a Tregurà i Setcases. 1933. (c) Abadia de Montserrat
- expo cançoner 4.2
D’esquerra a dreta, Joan Llongueras i Badia, Mateu Garolera i Joan Tomàs. Santa Creu d’Horta (Guilleries). 20 de juliol de 1922.
(c) Abadia de Montserrat - expo cançoner 4.3
Trajectòria pel comtat de Cocentaina (Alacant). Missió núm. 7 (1924), duta a terme per Joaquim i Just Sansalvador i Cortès.
(c) Abadia de Montserrat - expo cançoner 4.4
Joan Tomàs prenent nota de la melodia d'un flabiolaire. 1932. Missió a Valls i Aiguafreda.
(c) Abadia de Montserrat - expo cançoner 4.5
Carta de Joan Tomàs i Joan Amades adreçada a Francesc Pujol.
Lleida, 24 de juliol de 1932
CEDOC Joan Tomàs (esquerra) i Joan Amades (dreta) recollint cançons a la Casa la Costa de Cavalleria (Berguedà).
1929
(c) Abadia de MontserratCarta de Palmira Jaquetti i Maria Carbó a Francesc Pujol des de Sant Feliu de Guíxols.
2 de gener de 1927
CEDOC
Retrat de Palmira Jaquetti amb la seva llibreta d’apunts i un ase. Missió al Pallars i a la Ribagorça. 1927
(c)Abadia de Montserrat
Rebuts amb despeses de les missions. Inclou: viatges, fondes, recompenses als cantaires, materials fotogràfics i despeses diverses.
CEDOCFotografia de mossèn Pau Torrendell (esquerra) i Baltasar Samper (dreta) durant la missió a Muro (Mallorca). 1932
(c)Abadia de Montserrat
Carta de Baltasar Samper adreçada a Francesc Pujol.
Manacor, 22 d’agost de 1926
CEDOC
5.La fotografia i els enregistraments fonogràfics
Segons les anotacions de les actes del Consell Consultiu amb data del 19 d’abril de 1922, alguns dels seus membres, com Carreras i Artau i tambéelSr.Duranmanifestarenqueeraimportantrecollirtotes aquelles referències individuals, locals i folklòriques que ens donen la vida i l’ambient i sense les quals la cançó resta desvinculada imorta. És així com també, a més de les cançons, s’incorporava en molts casos la fotografia dels cantaires i, en situacions més esporàdiques, l’enregistrament fonogràfic. Per aquest motiu la fotografia va ser present en un nombre important de missions, concretament en 39, tot proporcionant més de 4.000 imatges, documents d’arreu dels Països Catalans.
Cada missió, segons la persona que l’emprenia, tenia un manera concreta i un estil específic a l’hora de fer les imatges, i cada missioner hi aportava el seu propi estil fotogràfic. Entre els missioners que aportaren un volum fotogràfic més important, es poden esmentar Joan Tomàs, Baltasar Samper i Palmira Jaquetti.
Elrecull de fotografies esdevé un catàleg de cares i expressions, de vestits, pentinats, però també de les professions masculines i femenines, de la feina al camp, de les mestresses de casa i, en definitiva, d’allò a què es dedicaven els habitants de la Catalunyarural. Paral·lelament, també es captaven fotografies dels pobles que es visitaven i el seu entorn, és a dir, un document etnogràfic de gran rellevància.
D’altra banda, com s’ha dit, alguns missioners van fer ús del fonògraf per enregistrar aquelles cançons o tonades més difícils de transcriure. Sabem que es va utilitzar en 7 o 8 missions com el cas de Baltasar Samper a la zona de les Illes Balears, Higini Anglès a Solsona, i també a la zona de la Garrotxa i la Selva. Com a resultat ens ha quedat una col·lecció de 70 cilindres de cera conservats al CEDOC, però també se’n conserven alguns a la Biblioteca de Catalunya.
- expo obra 5.1
Pagesos de les Illes amb cistelles i cabassos. 1932. Baltasar Samper, Andreu Ferrer i Ramon Morey. (c) Abadia de Montserrat
- expo obra 5.2
Retrat d’un moment quotidià amb diverses generacions femenines a Mallorca. Missió empresa per Baltasar Samper, Andreu Ferrer i Ramon Morey. 1932.
(c) Abadia de Montserrat - expo obra 5.3
Mateu Donat, Santanyí (Mallorca). 1930. Missió duta a terme per Baltasar Samper i Ramon Morey.
(c) Abadia de Montserrat - expo obra 5.4
Retrat d’una família a Mallorca. Missió de Baltasar Samper i Ramon Morey. 1930
(c)Abadia de Montserrat
- expo obra 5.5
Tres noies treballant amb vímet a les Illes.Missió de Baltasar Samper, Ramon Morey i Andreu Ferrer. 1927
(c)Abadia de Montserrat
- expo obra 5.6
Pla general d’una filadora en un taller. Missió de Baltasar Samper, Andreu Ferrer i Ramon Morey a Menorca i Mallorca. 1932
(c)Abadia de Montserrat
- expo 5.7
Taller d’espardenyeres de Can Pessol a Campanet (Mallorca). Missió de Baltasar Samper, Andreu Ferrer i Ramon Morey a les Illes. 1932
(c)Abadia de Montserrat - expo 5.8
Teresa Antich, de Can March, amb el vestit tradicional de pagesa de les Illes, que encara s’utilitza avui per al ball popular de pagès. Missió de Baltasar Samper, Ramon Morey i Andreu Ferrer.
1927
(c)Abadia de Montserrat - expo obra 5.10
Dos exemplars dels cilindres de cera que s'utilitzaven per enregistrar les cançons durant les missions.
CEDOC
6. El diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments sonadors
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya ja va incloure de bon començament el recull del nostre patrimoni etnocoreogràfic
mitjançant la cerca de documentació editada prèviament i la realització de missions de recerca específiques.
Com que aquesta divulgació no era aleshores tan abundant com el de la cançó i el nombre de materials ho feia factible, es va determinar d’iniciar la publicació de l’Obra del Cançoner amb la secció de balls i danses.
En iniciar la classificació van veure que hi havia balls i danses relacionades amb les manifestacions coreogràfiques d’origen medieval denominades entremesos. Tanmateix, van creure necessari referenciar els músics i instruments musicals acompanyants. Van decidir, doncs, que la publicació tingués forma de diccionari en tres volums, amb el nom de Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors.
La publicació del primer volum: Dansa, prevista per al mes d’abril del 1936, no va sortir fins un cop acabada la Guerra Civil, per bé que amb data del 1936. A hores d’ara, és l’únic volum publicat d’aquell Diccionari.
Durant els anys de la guerra, per tal de protegir tot el material d’una possible destrucció, aquest es va dispersar. El destinat als Entremesos i als Instruments de Música i Sonadors, va romandre a Barcelona, on el mestre Francesc Pujol va continuar treballant amb els Entremesos. Després de la seva mort, aquest material va restar desaparegut.
L’any 2012 el Centre de Documentació de Orfeó Català va iniciar un intens treball per disposar del seu arxiu descrit i catalogat en línia. I al costat de la documentació del mestre Pujol, aparegueren tres capses amb contingut sense identificar. Es tractava del material dels Entremesos.
El material destinat, doncs, al tercer volum d’aquell Diccionari ha estat digitalitzat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Mentre que els originals estan dipositats a l’abadia de Montserrat.
Materials dels Entremesos recollits per Francesc Pujol i Joan Amades, conservats al Centre de Documentació de l'Orfeó Català.
Francesc Pujol i Joan Amades. Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors. Vol 1. La Dansa. Barcelona, 1936.
CEDOC
Sonadors de balls a Ciutadella (Menorca). 1932. (c) Abadia de Montserrat
Els gegants de Berga. ca 1936. Autor desconegut
Grallaires del Vendrell que acompanyen el drac de Sant Quintí de Mediona. Agost del 1934. (c) Abadia de Montserrat
Ball dels Cossiers a Manacor. Es tracta d'entremesos de la processó del Corpus que s’acabarien integrant dins les festes patronals dels poble. 1926
(c) Abadia de Montserrat
Ball dels cossiers. Entremès. Extracte dels materials recollits per Francesc Pujol.
CEDOC
El lligamosques, el capgrós més emblemàtic de la faràndula olotina.
(c)Abadia de MontserratEls nans d’Olot. El lligamosques. Extracte dels materials recollits per Francesc Pujol.
CEDOC
7. L’arxiu de l’Obra del Cançoner, font de recerca
L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, el mecenes de l’Obra, Rafael Patxot, s’exilià a Suïssa i anys més tard s’endugué una part important del material recollit, mentre que una altra part restà a Barcelona. A partir de l’any 1991, els materials de Suïssa tornaren a Catalunya i foren dipositats a l’Arxiu del Monestir de Montserrat. Des de llavors els materials han estat catalogats pel pare Josep Massot i s’han donat a conèixer a través de diverses publicacions que finalitzaren el 2011, amb un total de 21 volums. Es tracta d’unes publicacions que donaren continuïtat als tres primers volums, que es publicaren entre el 1926 i el 1929.
Del conjunt documental conservat de l’Obra del Cançoner, arran deladispersiófísicaelmaterialesvaclassificarendiversessèries: la sèrie A i B, pertanyent al material conservat a Barcelona,i la sèrie C i S, procedent de Suïssa; a més, també cal tenir en compte els materials de Rossend Serra i Marià Aguiló que donaren a l’Obra del Cançoner, però que no figuren com a material recollit a les missions, sinó que és material que ells conservaven com a col·lecció i que fou donat al’Obra.
Paral·lelament, després de l’arribada del material a Montserrat, diversos estudiosos han estudiat el fons a través de diverses ressenyes i articles, ja que la seva magnitud i significació permet que el projecte pugui ser analitzat des de múltiples perspectives. Tal i com deia el pare Massot, l’Obra del Cançoner és un pou sense fons.
Fons de l’Obra del Cançoner localitzat conservat a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat
Massot i Muntaner, Josep. Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.Vol IV.
Barcelona, 1993
CEDOC
Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Materials. Vol. I Barcelona, 1926
Conté les memòries de les missions de recerca que es realitzaren els primer anys. Constitueixen verdaders diaris de camp dels recol·lectors de cançons. També conté estudis sobre les cançons publicades i també una crònica de Joan Puntí, secretari de l’Obra del Cançoner.
CEDOC
Aviñoa, Xose; Ayats, Jaume; Calvo, Lluís… [et al.]. El Cançoner popular català (1841-1936).
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2005
CEDOCMassot i Muntaner, Josep. Caçador de cançons.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021
CEDOC
Marí, Isidor (edició a càrrec de). L’obra del Cançoner a les Pitiüses. Baltasar Samper i Ramon Morey
Consell Insular d’Eivissa, 2017Biblioteca particular