Composicions. Art i música en diàleg
Dates: Abril-Juny 2019
Ubicació: Foyer del Palau de la Música
Comissariat: Mireia Freixa, Marta Grassot Radresa, Teresa M. Sala
El Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català ha estat i encara és motiu d’inspiració per a molts artistes. L’any 1908, amb la inauguració de l’obra de Lluís Domènech i Montaner, el Modernisme arriba al punt més àlgid i, entre els artistes presents en aquesta mostra trobem alguns dels creadors més significatius d’aquest moviment com Ramon Casas, Antoni Utrillo i Lluís Masriera, alhora que també podem contemplar un excepcional dibuix d’Antoni Gaudí. Igualment, hi trobem la figura de Pere Pruna i el caricaturista Gaietà Cornet, que esdevenen el contrapunt dels canvis de gust de després del Modernisme.
El conjunt de peces seleccionades ens trasllada a petits o grans moments relacionats amb la història de la música, ja siguin concerts o bé personalitats vinculades d’alguna manera amb el Palau de la Música Catalana o l’Orfeó Català. Una part són imatges de la vida quotidiana, realitzades pel record de moments musicals històricament importants, d’altres porten l’empremta del catalanisme, la religiositat, l’exotisme o el culte a l’etern femení, però totes beuen de la inspiració innovadora que anava de bracet del Modernisme, on cada artista tenia el seu propi estil.
La mostra es complementa amb diferents partitures i programes de concert en què destaca la impressió de peces d’art bellament plasmades a les seves portades a través de les arts gràfiques. Per exemple, s’hi observa l’obra de Ricard Opisso, Antoni Utrillo, Joan i Josep Llimona o Ramon Casas. Durant el Modernisme qualsevol objecte és susceptible d’esdevenir art, per la qual cosa l’edició de partitures o programes de concert s’acompanyen sovint d’imatges per al mateix gaudi estètic.
I. Representacions de l'Orfeó Català
El naixement de l’Orfeó Català l’any 1891 va constituir un moment estel·lar del Modernisme català. En aquell moment els artistes, ja fossin músics, compositors, dibuixants o pintors, coincidien a les tertúlies dels cafès o bé en tants altres esdeveniments culturals que es promovien aleshores. El Modernisme, a més, amb la seva intenció de palesar la vida quotidiana, també facilita el naixement i l’empremta musical de l’Orfeó Català, els seus fundadors i personalitats més properes. Per tot això, no és estrany que l’Orfeó, plenament coetani amb aquest moviment, esdevingués un model d’inspiració de molts artistes.
Entre les obres presentades observem el retrat d’Amadeu Vives, cofundador de l’Orfeó Català, pintat per Antoni Utrillo; el de Josep Cabot, un dels primers presidents de l’Orfeó Català, segons Ramon Casas, o el dibuix a l’aquarel·la d’Antoni Gaudí, amb una estètica plenament modernista i amb una presentació d’Orfeu als inferns encantant les feres.
Les caricatures hi són també molt significatives, com la que s’exposa de Lluís Millet i Pagès en un concert al Liceu, obra de Gaietà Cornet, dibuix que va ser publicat el 23 de març de l’any 1900 a la revista «L’Esquella de la Torratxa». Però també hi trobem peces molt excepcionals, com una obra de regust més noucentista de Lluís Masriera dedicada a l’Orfeó, o la molt més tardana de Pere Pruna realitzada per ser impresa al programa de concert del Palau de la Música amb l’obra El pessebre de Pau Casals el 27 de febrer de 1970. Aquest apartat finalitza amb el cartell publicitari de l’Orfeó Català, obra d’Adrià Gual, que presenta un enquadrament insòlit, ja que mostra només un fragment de la senyera, en gran contrast amb els colors del fons, molt del gust de l’estètica modernista.
- expo compositicons 1.1
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
Al Cel tots en serem d’orfeonistes
Facsímil
1922
Dibuix a l’aquarel·la
- expo composicions 1.2
Gaietà Cornet i Palau (1878-1945)
Caricatura de Lluís Millet dirigint a l'Orfeó Català
c. 1900
Dibuix a tinta
- composicions 1.3
Ramon Casas i Carbó (1866-1932)
Retrat de Joaquim Cabot (president de l’Orfeó Català)
c. 1900
Dibuix amb carbó i sanguina
- composicions 1.4
Lluís Masriera i Rosés (1872-1958)
La reineta l’espera. Al gloriós Orfeó Català
c. 1900
Dibuix a llapis i aquarel·la
- composicions 1.5
Pere Pruna i Ocerans (1904-1977)
Àngel amb branca d’olivera
c.1970
Aquarel·la
- composicions 1.6
Adrià Gual i Queralt (1872-1973)
Cartell de l’Orfeó Català
c. 1904
Imprès a Barcelona: lit. Henrich y cª
II. Compositors i intèrprets
A l’entorn l’Orfeó Català i el Palau, diversos compositors i intèrprets hi han estat estretament vinculats de diverses maneres. Els dibuixos i també les pintures que es mostren són tan sols una pinzellada de la relació de molts compositors amb la casa. Des de la pintura d’Antoni Utrillo sobre un jove Amadeu Vives (ja esmentat abans), fins a un dibuix obra de Joan Bros del pianista i pedagog Carles Gumersind Vidiella, del qual també conservem una escultura a les escales d’accés a la Sala de Concerts. La mirada serena i noble d’Enric Granados també es fa un lloc entre els compositors més estimats; soci de l’Orfeó, va estrenar algunes de les seves millors obres al Palau, com Goyescas o el Cant de les estrelles.
Per últim, cal destacar les imatges d’Anselm Clavé. En primer lloc, representat a través del dibuix a tinta d’Apel·les Mestres a partir d’una de les seves obres més conegudes, Les flors de maig, la mateixa obra que va inspirar una de les escultures de l’arc escultura de l’escenari del Palau. I, en segon lloc, una curiosa pintura a l’oli sobre fusta d’autor anònim on es veu Clavé assegut en un banc, qui sap si als Jardins d’Euterpe, que foren testimoni dels cicles de música que Clavé hi va programar.
- expo composicions 2.1
Antoni Utrillo i Viadera (1867-1944)
Retrat d’Amadeu Vives
c. 1895
Oli sobre tela
- composicions 2.2
Joan Brull i Vinyoles (1863-1912)
Retrat de Carles Gumersind Vidiella, pianista i pedagog
c. 1905-1910
Dibuix a llapis
- composicins 2.3
Francesc Gras i Elies (1850-1912)
Retrat d’Enric Granados, pianista i compositor
c. 1900-1910
Dibuix a llapis i carbó
- composicions 2.4
Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936)
Les flors de maig
1888
- composicions 2.5
Autor desconegut
Clavé llegint al jardí
c. 1900
Oli sobre fusta
III. Les arts gràfiques afaiçonen partitures i programes
Tal com era costum al Modernisme, la majoria dels objectes quotidians es convertien en obra d’art. És així com gràcies a la millora de la impremta serà possible també que la música, com altres arts, estiguin acompanyades d’il·lustracions gràfiques. Aquest aspecte va afavorir el ressorgiment del cartellisme, amb els primers artistes que el treballaren: Utrillo, Casas i Rusiñol, els quals havien rebut clarament la influència francesa de l’Art Nouveau; posteriorment en vingueren d’altres que seguiren la tècnica, com Adrià Gual o Alexandre de Riquer.
Amb les arts gràfiques, aquesta moda es va estendre a altres formats i a diverses mides, com per exemple catàlegs exposicions, anuncis de diari, fullets o, en aquest cas, programes i partitures.
El conjunt de programes que podem veure a la mostra presenten, d’una banda, l’obra d’autors modernistes, com els germans Llimona o el propi Ramon Casas i, d’una altra banda, l’obra d’estètica noucentista, tal com observem en alguns programes de mà de l’Associació de Música Da Camera –en aquest cas–, totalment inspirats en el mediterranisme, amb figures neoclàssiques pròpies de la nova tendència estètica, o bé els dibuixos de Xavier Nogués i Francesc Domingo.
- expo composicions 3.1
Dibuix de portada de Ricard Opisso (1880-1966).
Flirt. Valse lente pour piano. G. Krantz. Barcelona: «Musical Emporium». [1900-1930].
- composicions 3.2
Dibuix de portada de Llorenç Brunet i Forroll (1872-1939)
El último tranvia. Polka-Marcha. Emili Sabaté. Barcelona: «Musical Emporium», c. 1905
- composicions 3.3
Dibuix de portada d’Andreu Aleu (1832-1900).
Per Tú. Melodia per a cant i piano. Poesia d’Agna Ràfols i música de Teresa Argemí. [1900-1930].
- composicions 3.4
Dibuix de portada de Ricard Opisso (1880-1966)
La Rambla. One Step. J. Demon (pseudònim de Llorenç Torres Nin). «Union Musical Española». [1928-1930].
- composicions 3.5
Dibuix de Ramon Casas (1866-1932)
Portada del programa del concert de l’Orquestra Pau Casals amb Fritz Kreisler com a violinista convidat i Alexandre Vilalta al piano
24 de març de 1936
Impremta: Oliva de Vilanova
- composicions 3.6
Dibuix de Joan Llimona i Bruguera (1860-1926)
Portada del programa del concert d’Antoni Brosa (violí ) i Ricard Vives (piano)
10 de gener de 1936
Impremta: Oliva de Vilanova
- composicions 3.7
Programa del concert del Quartet Zimmer
29 de febrer de 1924
Impremta: Oliva de Vilanova
- composicions 3.8
Dibuix de Xavier Nogués i Casas (1873-1941)
Programa del concert de presentació a Barcelona del pianista Alexander Uninsky20 de desembre de 1932
Impremta: Oliva de Vilanova