Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Aureli Capmany horitzontalAureli Capmany i l’Orfeó Català

expo capmany

El 26 de febrer d’enguany es va donar el tret sortida de l’Any Capmany per commemorar els 150 anys del seu naixement. Coincidint amb aquesta efemèride i amb la voluntat de sumar-nos a la celebració, presentem en aquest espai un recull d’imatges i documents que situen Aureli Capmany (1868-1954), un dels principals socis fundadors de l’Orfeó Català. Aureli Campmany fou cantaire de l’entitat i membre de la Junta, com a secretari i també impulsor d’activitats.

De la seva trajectòria professional destaca especialment l’interès per l’estudi dels costums catalans, especialment cançons, danses populars i també costums i rondalles. De ben jovenet ja va aprendre a cantar i durant les temporades d’estiu passava dies a Rubí a casa dels avis paterns, on aprengué a escoltar rondalles i a cantar amb el seu avi. A Capmany li agradava molt cantar, per això no és estrany que la cançó ocupés part de la seva vida i de la seva obra. Un dels seus projectes més ambiciosos va ser la publicació del Cançoner popular. En aquest projecte Capmany publicà fins a cent cançons, entre els anys 1901 i 1913, editades en fulls solts que es venien a deu cèntims, i que posteriorment es relligaren en tres volums.

Una altra vessant així mateix destacable de la seva trajectòria fou la dansa, ja que el 1907 fundà el primer esbart dansaire a la ciutat de Barcelona. Era l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana. D’aquest esbart, Capmany passà l’any 1909 a l’Esbart Català de Dansaires, amb la tasca de la direcció artística, que exercí fins al 1917. La devoció per aquesta activitat humana el portà a escriure molt sobre els balls, els repertoris de ballables de Carnaval del segle XIX i sobre la història de la dansa a Catalunya. 

En la seva trajectòria, realment extensa, també cal destacar la feina a l'Arxiu Municipal de Barcelona, on col·laborà en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil «En Patufet» el 1904. Col·laborà en altres publicacions infantils, com «La Rondalla del Dijous» (1909), «La Mainada» (1921-1923) i «Plançons» (1933), i també a les revistes «D'Ací i D'Allà» i «Esplai».

Podeu consultar amb molt més detall la trajectòria professional d’Aureli Capmany al web del 150è aniversari

 Web oficial any Capmany

expo capmany 1.1
expo capmany 2.1 ok
expo capmany 4.1 ok
expo capmany 4.1
Llicència CC