Joan Tomàs, una vida a l'Orfeó Català
Obertura exposició: Maig 2021
Comissària: Liliana Tomàs i Roch
Coordinació: Marta Grassot Radresa
Joan Tomàs i Parés (1896-1967) va ser músic, mestre i folklorista, però també compositor, pianista, organista i conferenciant.
D’arrels familiars pageses i humils, el seu pare era ebenista i es va establir a Barcelona. Joan Tomàs des de petit manifestà passió per les melodies i cançons i el seu pare se n’adonà. Amb deu anys començà els estudis de música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Lluís Millet en solfeig, Marià Viñas en piano i Enric Morera en harmonia i contrapunt, i el curs següent, el febrer del 1908, entrà de cantaire a l’Orfeó Català, on romangué tota la vida.
Mestre de música des del 1915, treballà intensament al costat de Joan Llongueres perquè la música tingués un lloc preferent a l’escola i fos inclosa als plans d’estudis. Defensà l’ensenyament musical des de l’aprenentatge, amb el seu llenguatge i solfeig, i la vivència i interiorització a través de l’expressió corporal i plàstica amb la rítmica del mètode de Jacques Dalcroze.
Director de cors, capelles i orfeons, aconseguia, en el cant, una afinació perfecta, un ritme mantingut i l’expressió adequada al text. Amb un mestratge exigent, amb tot ho era des de la simpatia i l’alegria que encomanava, que feia estimar el gust per la música. Els cantaires el seguien encisats, els feia sentir part del grup i imprescindibles per assolir grans èxits, i així els seus cors creixien. A més, els transmetia la importància de la feina que creaven, tant musicalment com per educar el poble (públic) en la bona música, així com en favor de la cultura del país, i sempre ho feia lloant els qui van ser els seus mestres: Millet i Pujol.
Apassionat per la cançó popular, Joan Tomàs va fer una gran obra recollint melodies de cançons i danses arreu de les terres catalanes. Fou dels folkloristes més importants en la recopilació, conservació i difusió del nostre patrimoni, per l’aportació de la gran quantitat i qualitat de materials recollits amb la màxima fiabilitat.
Home humil, sempre agraït i generós, es lliurà incansablement a la música, a la cultura del país i a les persones que l’envoltaven (mestres, cantaires i alumnes).
“Permeteu-me, ara que ve a tomb, que expressi el meu agraïment més profund, primer, al meu pare, per la idea que va tenir de fer-me venir a l’Orfeó, i després, a tots els mestres, sense excepció, que ens han guiat pels camins de l’art més pur i noble, perquè el poquíssim que soc en el ram de la música, a ells els ho dec, que és com dir que ho dec a l’Orfeó Català.”(Joan Tomàs, Records d’infantesa relacionats amb el mestre Francesc Pujol. Conferència llegida a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català el 6 de juliol de 1955)
Podeu trobar més informació a www.mestrejoantomas.cat
1. Els inicis. Joan Tomàs, cantaire a l’Orfeó Català
Joan Tomàs va ser un nen amb una gran sensibilitat humana i auditiva. Les memorables experiències viscudes essent ell un cantaire, el formaren personalment i professional. Escoltava els seus mestres i els seguia amb admiració. Cal tenir en compte que llavors assajaven dos cops cada dia (els migdies i vespres) i l’activitat de sortides i concerts era molt intensa.
Tomàs va ingressar a l’Orfeó Català amb onze anys, el febrer del 1908, a la secció infantil dirigida per Francesc Pujol, amb el Palau de la Música recent inaugurat.
El dia que va entrar assajaven el cor d’àngels de la “Consagració del Sant Grial” del Parsifal de Wagner, per al segon concert inaugural del Palau. Un mes després cantava el Magnificat de J. S. Bach. A l’abril va fer la primera sortida amb l’Orfeó Català, a Vic, amb tren, on el mateix dia feren dos concerts, i l’endemà tornaven a viatjar cap a Igualada, on també feren dues actuacions. El 15 de maig presenciava l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Richard Strauss i a l’octubre el primer concert de Pau Casals al Palau de la Música Catalana.
El novembre del 1911 hi va cantar la primera audició a l’Estat espanyol de la gran Missa en Si menor de J. S. Bach amb Albert Schweitzer.
Joan Tomàs va ser escollit per ser cantaire de la Capella de Música de Sant Felip Neri, en la qual algunes vegades feia de solista. Cantaven misses els caps de setmana, i participaven en bateigs, comunions, casaments i funerals, a més de tots els actes de Setmana Santa.
El 1912 va pujar a la secció d’homes, a la corda dels baixos, dirigida per Lluís Millet. El 1913 participà als Festivals Wagner i al primer Concert de Sant Esteve al Palau de la Música. El 1914 va participar en l’extraordinari viatge a París i Londres, acompanyats de grans músics, com Maria Barrientos, Joan Manén i Blai Net. El 1915 participà en el primer enregistrament fonogràfic de l’Orfeó Català a l’estudi de La Voz de Su Amo. El 1917 presencià el multitudinari homenatge dels orfeons de Catalunya a l’Orfeó Català per la fita dels vint-i-cinc anys, fruit del qual el 1918 es va crear la Germanor d’Orfeons.
- expo joan tomas 1.1
Excursió artística de l'Orfeó Català a Vic. Seccions d'homes i nois. Joan Tomàs, el primer de l'esquerra, vestit de blanc, assegut a terra. 7 de juny de 1908. CEDOC
- expo j tomas 1.2
Excursió artística de l'Orfeó Català a Vic. Seccions d'homes i nois. Joan Tomàs, a la dreta, amb vestit blanc. 7 de juny de 1908. CEDOC
- expo j. tomas 1.3
Excursió artística de l'Orfeó Català a Igualada. Retrat de grup. Joan Tomàs assegut a terra. 8 de juny de 1908. CEDOC
- expo j tomàs 1.4
L'Orfeó Català i el Mestre Albert Schweitzer després de les audicions de la Missa en Si menor de J.S. Bach, 1911. Joan Tomàs, l'últim nen de la dreta, darrera d'un altre que va vestit més clar, al costat de la columna. CEDOC
- expo joan tomas 1.5
Llistat dels cantaires que integraven la secció d'homes de l'Orfeó Català durant el viatge a París i Londres. Joan Tomàs és al final de la llista dels baixos. 1914. CEDOC
- expo joan tomas 1.6
Excursió artística de l'Orfeó Català a París i Londres. Assaig al Théâtre des Champs Elysées. 1914. CEDOC
- expo tomas 1.7
Al cim de Sant Jeroni. Excursió de l'Orfeó Català a Montserrat pel 25è aniversari de l'entitat. Juliol de 1916. CEDOC
- expo j tomas 1.8
Al camí dels Degotalls. Excursió de l'Orfeó Català a Montserrat pel 25è aniversari de l'entitat. Juliol de 1916. CEDOC
- expo j tomas 1.9
Pàgina 56 de la Revista Musical Catalana Núm. 62, on es notifica el premi Notabilíssim d'assistència a les classes de solfeig i teoria de la música per a Joan Tomàs. Febrer de 1909.
- expo joan tomas 1.10
Retall de la Revista Musical Catalana Núm. 67/68, pàg. 258-259, on consta la qualificació de Notabilíssim per a Joan Tomàs en els exàmens de fi de curs de la Quinta Seció de solfeig i teoria de la música. Agost de 1909.
2. Mestre de la secció infantil i professor de l’escola coral (1919-1966)
El 1919 Lluís Millet va nomenar Joan Tomàs mestre de la secció de nois i el 1920, va ser escollit, a més, professor de l’escola coral. Aquests dos càrrecs els va exercir fins al 1966, en què es va jubilar. D’aquesta manera passà a ser company dels qui havien estat els seus mestres i compartí amb ells reunions, assaigs, concerts, sortides, viatges, homenatges...
Sensible i observador com era, tenia les paraules i ensenyances dels seus mestres dins la seva pròpia ànima, les sentia i hi creia profundament. Joan Tomàs va seguir pregonant i treballant amb la mateixa fe i ideals que els fundadors de la institució, formant-ne part i fent realitat aquest projecte fidelment al llarg de la seva vida.
“L’escola i l’estil del nostre fundador era consubstancial amb ell i aquestes ensenyances eren trameses als cantaires amb naturalitat i senzillesa.” (Lluís Maria Millet, El mestre Joan Tomàs, en el primer aniversari de la seva mort 7 de novembre de 1968. Guia Musical, temporada 1968/69 - 18 de novembre de 1968 - nº 6)
Incorporat a l’equip de directors i mestres de l’Orfeó, entre d’altres, feren amb grans èxits la primera audició a l’estat espanyol, el 1921, de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach; la Novena simfonia de Beethoven, el 1923, amb Pau Casals i la seva orquestra; el mateix any, la commemoració del 715è aniversari de Jaume I, a Barcelona i a Montpeller; el 1925, uns concerts a Roma que de tant èxit foren el detonant perquè la dictadura de Primo de Rivera ordenés la clausura de l’Orfeó durant quasi quatre mesos. El 1926 cantaren en l’emissió inaugural de Ràdio Barcelona; el 1927 interpretaren la Missa Solemnis de Beethoven; el 1930 feren els multitudinaris concerts a València i Sevilla; el 1935, la Missa en Si m i la Cantata 161 de J. S. Bach, commemorant el 250è aniversari del compositor.
- expo J tomas 2.1
L’Orfeó Català a Sallent. Joan Tomàs davant a la dreta assegut amb els nens. 14 de maig de 1922. Foto Enric Homs. CEDOC
- expo tomas 2.2
L’Orfeó Català a Sallent. Joan Tomàs davant, el segon home amb llacet començant per l'esquerra. 14 de maig de 1922. Foto Enric Homs. CEDOC
- expo j tomas 2.3
Festival d’Orfeons de Catalunya celebrat a l’estadi de Montjuïc en el marc de l’Exposició Universal. Joan Tomàs a la dreta. 13 de juliol de 1930. CEDOC
- expo joan tomas 2.6
L'Orfeó Català a Montjuïc, en l'enregistrament cinematogràfic d'El cant de la senyera. Joan Tomàs, dret, darrere de Lluís Millet, en primer pla a la dreta. 25 de febrer de 1934. Fot. Ascher. CEDOC
- expo joan tomas 2.5
Arribada a l'estació. Excursió artística de l'Orfeó Català a Girona. Joan Tomàs, davant, el segon de la dreta. 1930. CEDOC
- expo joan tomas 2.7
Excursió d’esbarjo de l’Orfeó Català a Montserrat per tal de celebrar l’èxit del Festival Bach. Joan Tomàs dret, a la dreta.
30 de juny de 1935. Foto M. Piguillem. CEDOC - expo Joan tomas 2.8
Excursió artística a Madrid i València. Grup de cantaires de l'Orfeó Català. Joan Tomàs a la dreta de Lluís Maria Millet, drets darrera els nois ajupits. Abril de 1950. Fot. Aracil fotos Goya. CEDOC
3. Deixeble de Lluís Millet i Pagès
Joan Tomàs va tenir Lluís Millet de professor de solfeig a l’Escola Municipal de Música, i com a director a la Capella de Música de Sant Felip Neri i a l’Orfeó Català.
“El mestre Millet era un gran pedagog, sabia fer entenedores les coses més intricades i atenia amablement qualsevol consulta que li fessin els deixebles. El mestre donava amenitat a la seva classe, que mai no era rígida, sinó cordial. Entre el mestre i nosaltres hi havia aquella franquesa que mai no sobrepassa els límits, i mai no li perdíem el respecte. Així era Lluís Millet com a pedagog de la música: es manifestava tal com era arreu: cordial, franc, sincer i, sobretot, bona persona. I així s’havia guanyat la voluntat i la veneració, no tan sols dels seus deixebles, sinó de tothom que va tenir la sort de conèixer-lo, de tractar-lo i d’estimar-lo." (Joan Tomàs, El meu mestre Millet)
Lluís Millet va presentar Joan Tomàs com a director, en un concert el 1930, tot dient:
“Un mestre d’orfeons no s’improvisa; cal una forta vocació, una pràctica d’anys, un ver temperament i un pregon sentiment i coneixement del que representa aquesta obra musical popular en la nostra terra. En Joan Tomàs reuneix totes aquestes qualitats tan difícils de trobar en una sola persona.
Així en Joan Tomàs ha aconseguit ésser un model de mestre d’orfeons. Ell, dominant aquest art nobilíssim de la música; ell, vivint sempre en l’amor i en la pràctica de l’art choral; ell, naixent i vivint sempre en el fogar pairal dels nostres orfeons en sent tot l’enamorament, en copsa tot el sentit profund i, per això, és per amor i per vocació que exerceix fa temps el mestratge choral en nostra terra. I si en Joan Tomàs com a artista és complet, com a home és el resultat d’aquesta educació que suaument penetra fins al fons de l’ànima dels que exerceixen encisats aquest art pairal, sien com a mestres, sien com a cantaires. El mestre Tomàs té cor i ànima formats en aquest ambient nobilíssim dels orfeons de Catalunya; artísticament n’ha après tots els secrets i humanament l’embolcalla l’aurèola d’aquella gran simpatia que encomana aquesta gran obra choral educadora del nostre poble.”(Lluís Millet, «Revista Musical Catalana». Maig 1930, pàg. 227-228)
- expo jaon tomas 3.1
Fotografia de Lluís Millet dedicada a Joan Tomàs, febrer de 1936. Arxiu Família Tomàs
- expo tomas 3.2
Lluís Millet amb un grup d’alumnes. Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs. 1912/13. Autor: A.F.Imperio. CEDOC
- expo tomas 3.3
Revista Musical Catalana núm. 317, pàg. 227-228. Crònica del concert de presentació de Joan Tomàs al capdavant de l'Escola Choral de Terrassa, al teatre Principal d'aquella ciutat. Maig de 1930.
- expo joan tomas 3.4
Els directors de la Germanor d’Orfeons. Festival d’Orfeons de Catalunya celebrat a l’estadi de Montjuïc en el marc de l’Exposició Universal. Lluís Millet, Joan Salvat, Joan Llongueres i Joan Tomàs. 13 de juliol de 1930. Foto Jaume Ribera Llopis. CEDOC
- expo j tomas 3.5
Primer concert de l'Orfeó Català al Palau Nacional de l'Exposició Universal de Barcelona. Joan Tomàs darrera Lluís Millet, dret amb llacet, entremig d'un nen amb ulleres i Joan Salvat (també amb ulleres). 1930. CEDOC
- expo j. tomas 3.6
L'Orfeó Català al Palau Nacional de l'Exposició Universal de Barcelona. 1930. CEDOC
- expo j tomas 3.7
Fragment del Benedictus de la missa per a infants Cantate Pueri, de Joan Tomàs, amb dedicatòria al mestre Lluís Millet. Llibre de dedicatòries pels 50 anys de la fundació de l'Orfeó Català. 1941. CEDOC
- expo joan tomas 3.8
Enterrament de Lluís Millet i Pagès. Joan Tomàs i Joan Llongueres portant el fèretre. Foto: X. Brangulí. 9 de desembre de 1941. CEDOC
- expo joan tomas 3.9
Enterrament de Lluís Millet i Pagès. Joan Tomàs i Joan Llongueres portant el fèretre. Foto: X. Brangulí. 09/12/1941. CEDOC
- expo j tomas 3.10
Missa de l'aplec d'orfeons a Montserrat en homenatge a Lluís Millet. Joan Tomàs el primer de la dreta. 1962. Autor: Ramírez CEDOC
- expo joan tomas 3.11
Inauguració del monument a Lluís Millet durant l'aplec d'orfeons a Montserrat. Joan Tomàs davant a l'esquerra. 1962. Autor: Ramírez. CEDOC
- expo joan tomas 3.12
Inauguració del monument a Lluís Millet durant l'aplec d'orfeons a Montserrat. Joan Tomàs al costat de Lluís Maria Millet. 1962. Autor: Ramírez. CEDOC
4. Successor de Francesc Pujol
Francesc Pujol era el mestre de la secció de nois i el segon director de la Capella de Música de Sant Felip Neri mentre Joan Tomàs hi cantà. Igualment, fou professor de l’escola coral amb Josep M. Comella, Emerenciana Wehrle, Joan Salvat i el mateix Joan Tomàs. Pujol també va ser sotsdirector de l’Orfeó al costat de Comella, amb Lluís Millet de director.
Joan Tomàs, al llarg del temps, exercí diferents càrrecs que prèviament havia assumit el seu estimat i referent mestre Francesc Pujol. El va succeir com a cap de la Secció de Folklore de l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, càrrec que tingué del 1946 al 1966.
El mestre Tomàs va deixar escrites dues conferències on explica amb tot detall qui va ser Francesc Pujol. Així, el 6 de juliol de 1955 a la sala d'assaig de l'Orfeó Català, Tomàs va llegir la seva conferència Records d’infantesa relacionats amb el mestre Francesc Pujol. En ella queda palesa la gran capacitat d'observació i memòria que tenia, així com l'admiració i estima vers el seu mestre Pujol. De la mateixa manera, amb paraules de Lluís Maria Millet:
"L'últim acte de servei que, abans de morir, féu el mestre Tomàs a l'Orfeó Català, fou la conferència magnífica que sobre la personalitat del mestre Pujol escriví en el seu llit de dolor amb motiu del 75è aniversari de l'entitat, i que jo vaig tenir l'honor de llegir: Estudi complet, sobretot viscut, de la personalitat del nostre segon director, que estic segur que més serà apreciat com més temps transcorri." (El mestre Joan Tomàs, en el primer aniversari de la seva mort, 7 novembre 1968. Guia Musical, temporada 1968/69 - 18 de novembre de 1968 - número 6)
"El mestre Pujol quan assajava, sobretot amb els nois, feia sentir a l’harmònium el baix de l’harmonia, i quan ja havien adquirit una certa seguretat, no tocava l’harmònium i els deixava sols. Procurava que treiessin veu, impostant així la dels petits dels quals estava encarregat. Cuidava l’afinació i els matisos. Juntament amb la secció de nois, el mestre Millet el va fer treballar amb els cantaires grans. Llavors assajaven junts els homes i juntes les noies. Veient l’eficàcia del seu treball, a proposta del mestre Millet, va ésser nomenat subdirector, juntament amb el mestre Josep M. Comella que ja ostentava aquest càrrec.” (Joan Tomàs, El mestre Francesc Pujol i Pons, segon director de l’Orfeó Català. 5 de març de 1967)
- expo jaon tomas 4.1
A la terrassa de l’Hotel Nervión, Sevilla. D'esquerra a dreta: Joan Tomàs, Joan Salvat, Francesc Pujol i Lluís Millet. 1930. CEDOC
- expo j tomas 4.2
Primer enregistrament fonogràfic de l'Orfeó Català, a l'estudi de "La voz de su amo". Joan Tomàs, el segon a l'esquerra de Francesc Pujol. 1915. CEDOC
- ex po tomas 4.3
Sortint de la mesquita de Córdova. Excursió artística de l'Orfeó Català a Sevilla i València. Joan Tomàs, darrere a la dreta de Francesc Pujol, al capdavant del grup de nois. 1930. CEDOC
- EXPO JOAN TOMAS 4.4
Eduard Toldrà, Joaquim Zamacois i Joan Tomàs acompanyant el seguici funerari de Francesc Pujol, 1945. CEDOC
- expo j. tomas 4.5
Original de l'inici de la conferència Records d’infantesa relacionats amb el mestre Francesc Pujol de Joan Tomàs i que ell mateix va llegir el 6 de juliol de 1955 a la sala d'assaig de l'Orfeó Català. Fons Joan Tomàs i Parés. Dep. Cultura
- expo tomas 4.6
Carta de Joan Tomàs adreçada a Francesc Pujol, preocupat per la seva salut. 13 de febrer de 1931. CEDOC
- expo tomas 4.7
Targeta postal de Joan Tomàs dirigida a Francesc Pujol des de Ribes de Freser, en la missió de recerca per l'OCPC, el 31 de juliol de 1935. CEDOC
5. Obra del Cançoner Popular de Catalunya
El 6 de gener de 1922 s’inaugurà al Palau de la Música la primera sessió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Joan Tomàs hi assistí convocat com a membre de la Secció Folklòrica de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
L’Obra del Cançoner, mitjançant la Festa de la Música Catalana, el 1921-22 va impulsar la recollida de tonades i lletres de cançons populars inèdites amb el IX Concurs. Joan Tomàs hi participà i hi obtingué un accèssit de 150 pessetes pel Recull de cançons populars catalanes i un premi extraordinari de 100 pessetes pel Recull de cançons populars de la contrada del Vallès.
D’altra banda, juntament amb Joan Amades, van obtenir: 75 pessetes pel seu recull núm. 21, Recull de cançons populars; 50 pessetes pel seu recull núm. 22, Folklore barceloní; 150 pessetes pel seu recull núm. 75, Recull de cançons populars catalanes, i 250 pessetes pel seu recull núm. 13, Tonades infantils, recull abundós i important de cants, cantarelles i jocs d’infants inèdits. També van rebre 150 pessetes pel recull núm. 14, Baladers [Baladrers?] barcelonins, un recull abundós i important de tocades i crides típiques inèdites; i encara un premi, el 1924, de 250 pessetes per un recull de tonades i crides típiques amb el lema Soroll de carrer.
A més, també el 1924 Joan Tomàs va fer una donació de melodies cantades per la seva mare, Rosa Parés.
Amb tot, la seva aportació més important a l’Obra del Cançoner Popular van ser les vint-i-tres missions de recerca del 1922 al 1936: vint juntament amb un altre col·lector i tres tot sol. Els missioners amb qui va fer cerques conjuntes van ser: Joan Llongueres i Badia, Bartomeu Llongueres i Galí, Antoni Bonell, Joan Amades, Lluís M. Millet, Esteve Albert i Joan Llongueres i Galí.
“... el mestre Tomàs fou el folklorista de Catalunya que més materials de cançons recollí, car més de deu mil melodies deuen la seva existència a les seves mans i al seu treball. Fou una tasca ímproba, feta amb una vocació i una competència excepcionals." (Lluís M. Millet, El mestre Joan Tomàs, en el primer aniversari de la seva mort. «Guia Musical 1968-69»).
Per més informació consultar la web del mestre Joan Tomàs
- expo joan tomas 5.1
Joan Tomàs, un cantaire i Lluís Maria Millet, missió 29, a l’Alt Empordà, del 19 al 24 d’agost de 1927 per l'OCPC. Fons Joan Tomàs i Parés. Dep. Cultura
- expo j tomas 5.4
Joan Tomàs recollint la música del flabiol de Bonaventura Gili Reig (a) Ventura, en la missió de recerca núm. 28 per l'OCPC, el 2 d'octubre de 1927 a Viladrau. Fons Joan Tomàs i Parés. Dep. Cultura
- expo joan tomas 5.5
Joan Tomàs transcrivint la música del flabiol d'Albert Cruells Aragay "el Pastoret", a Aiguafreda, el 4 de juny de 1932. Missió núm. 49, OCPC. Fons Joan Tomàs i Parés. Dep. Cultura
Recull de cançons populars catalanes, presentat per Joan Tomàs al IXè Concurs de la Festa de la Música Catalana, 1921-22, pel qual va obtenir l'accèssit de 150 pessetes. CEDOC
Recull de cançons populars de la contrada del Vallès, presentat per Joan Tomàs al IXè Concurs de la Festa de la Música Catalana, 1921-22, pel qual va obtenir el premi extraordinari de 100 pessetes. CEDOC
6. Correspondència
Al Centre de Documentació de l’Orfeó Català podem trobar diverses cartes escrites per Joan Tomàs dirigides als mestres Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol i Pons, i també a Lluís Maria Millet i Millet, localitzades en els fons respectius.
La correspondència amb Lluís Millet i Pagès consta de vint cartes i postals que Joan Tomàs va escriure entre l’any 1922 i el 1941. Són destacables les sis cartes que li adreçà entre el 24 de juliol i el 17 d’agost de 1927 des d’un hotel de Figueres. Allà s’estava amb Lluís Maria Millet (que aleshores tenia dinou anys) mentre feien junts la missió de recerca número 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per l’Alt Empordà. En aquest cas, Lluís Maria Millet encapçalava les cartes i Joan Tomàs hi escrivia al final o en algun marge. Aquestes feien referència a la tasca de recollida de cançons, amb comentaris sobre la música i els cantaires (amb partitures i fotografies incloses).
Amb Francesc Pujol trobem diverses notes de treball de principis dels anys vint i cartes del 1930 i el 1931, sobre aspectes referents a altres cors que Tomàs dirigia, com l’Orfeó Mossèn Cinto o l’Avenç d’Esplugues de Llobregat. També cartes des de les missions del 1922, 1923 i 1924, amb Joan i Bartomeu Llongueres, realitzades per a l’Obra del Cançoner Popular, i postals del 1935, 1940 i 1941. Igualment, Joan Tomàs li escriu durant les missions de recerca musicològica fetes per terres espanyoles gràcies a l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’any 1945.
Dirigides a Lluís Maria Millet trobem vint-i-nou cartes, enviades entre els anys 1928 i 1967, des de molts diversos indrets i amb tot tipus de temàtiques, explicacions i comentaris, que són el clar testimoni d’una amistat profunda i intensa. Algunes tracten de temes professionals, projectes futurs; d’altres expressen aspectes personals, familiars, i en ocasions Joan Tomàs també li explica descriptivament tot el que va vivint i sentint en algunes missions.
Totes aquestes cartes donen molta informació de la feina, de les relacions, responsabilitats, valors... i de l’època. Són, doncs, documents d’una gran vàlua històrica.
Lluís M. Millet i Joan Tomàs a Palma de Mallorca, l'any 1947. CEDOC
- expo j tomas 6.7
Lluís Maria Millet i Joan Tomàs a Porto Cristo (Mallorca) el juny de 1950. Foto Balear. CEDOC
- expo j tomas 6.8
Lluís M. Millet amb Joan Tomàs, 1965. CEDOC
Carta de Joan Tomàs a Lluís Millet, felicitant-lo pel seu sant, l'agost de 1922, durant la missió de recerca per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb Joan Llongueres, per la Garrotxa. CEDOC
- expo jo tomas 6.3
Carta conjunta de Lluís M. Millet i Joan Tomàs a Lluís Millet, l'agost de 1927, durant la missió de recerca per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l'Alt Empordà. CEDOC
- expo j tomas 6.4
Darrer full de la carta conjunta de Lluís M. Millet i Joan Tomàs a Lluís Millet, l'agost de 1927, durant la missió de recerca per l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l'Alt Empordà. CEDOC
- expo j tomas 6.5
Carta de Joan Tomàs a Francesc Pujol, amb data del 13 d'agost de 1942. CEDOC
- expo j tomas 6.6
Carta de Joan Tomàs a Lluís Maria Millet del 29 de desembre de 1951. Segurament per motius de salut, la carta és mecanoscrita. CEDOC
7. Joan Tomàs, compositor
L’obra musical de Joan Tomàs té com a punt de partida la cançó popular. Les primeres composicions, encara a l’etapa de formació, són cançons amb acompanyament de piano o grup instrumental, de marcat caràcter popular. Ben aviat, i com a fruit de la seva activitat folklorista a l’Ateneu Enciclopèdic Popular o a l’Agrupació Excursionista de Catalunya, s’inicià i es dedicà a l’harmonització de cançons tradicionals (quasi totes recollides per ell mateix) per a diferents formacions, la majoria amb acompanyament instrumental. Descobrí una passió incansable a l’hora d’harmonitzar cançons populars.
Cal dir que Joan Tomàs va exercir la composició musical com una tasca implícita en la seva llarga i prolífica carrera de mestre de música i director de cors, i per satisfer, d’altra banda, la pròpia necessitat personal i creadora. La majoria de les seves obres originals són destinades als grups que ensenyava o dirigia i, tot i això, moltes van escampar-se més enllà i es van convertir també en cançons populars que cantaven altres cors de l’època en les seves programacions.
Enamorat del Nadal, va escriure i adaptar moltes nadales per a cors d’infants, de veus iguals i per a cor mixt a quatre i sis veus, que tingueren molt bona acollida i algunes encara es canten avui. També va compondre obres de caire popular o religiós, com ara himnes escolars, goigs, alguns drames lírics i cançons per ser escenificades amb gestos.
El mestre Tomàs fou un clar exemple del que podríem dir-ne l’ofici de músic, exercit amb una passió i una vocació sense límits. Sabia trobar per a cada melodia l’acompanyament precís i donava a les seves obres una marcada personalitat.
Moltes de les seves obres, d’una senzillesa exquisida i un alt grau d’inspiració, penetren directament al cor.
Entre les composicions i harmonitzacions, en destaquen: Cançó de les noies maques, Cançó de l’ocell, Bressant, Les cardines, Nit serena de Nadal, Alegria de sant Josep, La passió sagrada, Cargol treu banya (sardana), Fum, fum, El Tió de Nadal, Nadal...
- expo tomas 7.1
Quadern de Cinc melodies per a cant i piano originals de Joan Tomàs, amb data de 1917 i dedicatòria autògrafa a Lluís Millet. CEDOC
- expo tomas 7.2
Partitura de la cançó popular La nit de Nadal, harmonitzada per Joan Tomàs i dedicada al mestre Lluís Millet. 1920. CEDOC
- expo tomas 7.3
Programa del concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català de l'any 1924 on Joan Tomàs hi apareix com a compositor i com a pianista acompanyant. CEDOC
- expo tomas 7.4
Programa del concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català de l'any 1930 on Joan Tomàs hi apareix com a compositor. CEDOC
- expo tomas 7.5
Programa del concert de l'Escola Choral de Terrassa i l'Orfeó Català al Palau de la Música, el febrer de 1933. Joan Tomàs hi apareix com a director i com a compositor. CEDOC
- expo tomas 7.6
Programa del concert de l'Escola Choral de Terrassa i l'Orfeó Català al Palau de la Música, el febrer de 1933. Joan Tomàs hi apareix com a director i com a compositor. CEDOC
- expo j tomas 7.7
Programa del concert de l'Orfeó Català al Palau de la Música, el gener de 1947. Joan Tomàs hi apareix com a sotsdirector, compositor i com a organista. CEDOC
- expo tomas 7.8
Partitura original de Les noies maques, per a cor mixt, amb lletra de Joan Llongueres i música de Joan Tomàs. Datada a Montserrat el setembre de 1950. CEDOC
- expo tomas 7.9
Programa del concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català de l'any 1958 on Joan Tomàs hi apareix com a sotsdirector i com a compositor. CEDOC
- expo tomas 7.10
Partitura original de Grèvol i vesc, nadala per a cor mixt, original de Joan Tomàs. 1961. CEDOC
8. Programes de concerts
Joan Tomàs va estar vinculat a l’Orfeó Català des del 1908, quan amb onze anys va entrar al cor de nois, fins al 1967, any de la seva mort. Al llarg de tots aquests anys va desenvolupar una carrera musical intensa, ja fos com a cantaire, mestre i director, ja fos com a autor o intèrpret acompanyant, dins i fora de l’Orfeó Català.
Els diferents programes de mà de concerts, tant del Palau de la Música com de l’Orfeó, són un valuós testimoni de la trajectòria del mestre, ja que hi és present des de l’any 1916, quan només tenia vint anys, sense comptar els programes en què actuava com a cantaire.
Hi podem trobar referències com a autor i harmonitzador de cançons, sobretot als concerts de Nadal, Sant Esteve i Reis de l’Orfeó Català, però també en d’altres, com el concert de la tercera sessió d’Els Poetes i els Músics, dedicat a Carner, per exemple.
El veiem com a director del cor de nois de l’Orfeó, però també dels cors i orfeons que ell mateix dirigia i que cantaven al Palau de la Música, fins i tot col·laborant amb l’Orfeó (com el Chor Infantil Mossèn Cinto, Orfeó Mossèn Cinto o l’Escola Choral de Terrassa). També com a director de la secció de rítmica del Chor Infantil Mossèn Cinto, per exemple; com a músic acompanyant de concerts, amb el piano, l’orgue o l’harmònium, i, sobretot, com a sotsdirector de l’Orfeó Català durant l’època en què el dirigia Lluís Maria Millet.
Dels centenars de programes on apareix referenciat, en destaquem alguns que es poden veure a la galeria.
- expo tomas 8.1
Programa del concert de l'oratori Elias de Mendelsshon, per l'Orfeó Català, de l'any 1948. Joan Tomàs hi consta com a sotsdirector. CEDOC
- expo tomas 8.2
Programa del Festival a profit de l'Escola Mossèn Cinto al Palau de la Música el maig de 1916. Joan Tomàs hi surt com a director, com a compositor i com a pianista. CEDOC
Programa del Festival a profit de l'Escola Mossèn Cinto al Palau de la Música el març de 1918.
Joan Tomàs hi surt com a director i com a compositor. CEDOC- expo tomas 8.4
Programa del concert homenatge a Joan Tomàs de l'octubre de 1949, al teatre Odeón de Barcelona. CEDOC
- expo j tomas 8.5
Programa del concert de la Missa en Si m de J.S. Bach, el 1951. Joan Tomàs consta com a sotsdirector. CEDOC
- expo j tomas 8.6
Joan Tomàs tocant l'harmònium a l'Església de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú, 29 de novembre de 1953. CEDOC
- expo j tomas 8.7
Assaig de l’Orfeó Català en presència de directius i jugadors del F.C. Barcelona. Lluís M. Millet, dirigint. Joan Tomàs, harmònium.
23 de febrer de 1959. Fto Brangulí. CEDOC - expo j tomas 8.8
Programa d'un concert de l'Orfeó Català a Mataró, l'any 1961. Joan Tomàs (fotografia inclosa) hi apareix com a sotsdirector. CEDOC
- expo tomas 8.9
Programa d'un concert de l'Orfeó Català a Mataró, l'any 1961. Joan Tomàs hi apareix com a sotsdirector. CEDOC
- expo tomas 8.10
Programa de la Misa Solemnis de Beethoven per l'Orfeó Català, l'any 1962. Joan Tomàs, sotsdirector. CEDOC
- expo tomas 8.11
Programa commemoratiu del 75è aniversari de l'Orfeó Català, l'any 1966. Joan Tomàs hi apareix com a únic sotsdirector. CEDOC
9. Sotsdirector de l'Orfeó Català (1946-1967)
El 1946, quan Lluís M. Millet passà a ser el director de l’Orfeó Català, Joan Tomàs en va ser nomenat sotsdirector juntament amb Josep Jordi Llongueres.
Els tres junts van ser capaços de fer renéixer la institució després de la guerra i les defuncions dels mestres Millet i Pujol. A més, igualment van tirar endavant l’escola coral i les diferents seccions de cors de l’Orfeó.
El nou equip directiu, amb la seva dedicació i una entesa convincent, va aconseguir concerts tan memorables com els que acumulava la pròpia història de l’Orfeó. Així, es van oferir amb èxits tan multitudinaris com els d’abans de la guerra i per diferents llocs: Requiem de Mozart (1946); oratori Elies de Mendelssohn (1949); Gran Missa en Si menor de J. S. Bach (1951); Les estacions de F. J. Haydn (1952), de la qual obra dos anys després es feu un enregistrament discogràfic; Requiem de G. Fauré (1953); Festival Bach i Beethoven (1955); Passió segons sant Mateu de J. S. Bach (1958), de la qual també es feu un enregistrament discogràfic; Stabat Mater de F. Poulenc (1958), amb la presència del mateix autor; El pessebre de Pau Casals (1962), amb la gira de l’estrena per Europa (Roma, Tolosa de Llenguadoc, Assís i Florència); Missa Solemnis de L. van Beethoven (1963); Requiem de G. Verdi (1964), concert número 1.000 de l’Orfeó, entre altres.
“Puc parlar amb fonament complet de judici en afirmar la tasca ímproba, conscient, amorosa i abnegada del mestre Tomàs en la subdirecció de l’Orfeó Català, que constituí, com ja havem dit, des de l’any 1946, el centre de la seva vida artística. L’escola i l’estil del nostre fundador era consubstancial amb ell i aquestes ensenyances eren trameses als cantaires amb naturalitat i senzillesa.
Jo vaig trobar-hi un col·laborador incondicional, intel·ligentíssim, amb qui vaig compartir (junt amb el mestre J. J. Llongueres) totes les dificultats (que sempre es troben en tots els camins) i totes les joies, i a qui més d’una vegada vaig demanar consell, fruit sempre de la seva experiència i veterania.” (Lluís Maria Millet, El mestre Joan Tomàs, en el primer aniversari de la seva mort. 7 novembre de 1968)
- expo j tomas 9.1
Estrena de l’Stabat Mater de F. Poulenc. Francis Poulenc, la solista Jacqueline Brumaire, Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Postius. CEDOC
- expo j. tomas 9.2
Josep Jordi Llongueres, Lluís Maria Millet, Antònia Sancristòfol i Joan Tomàs. Madrid. Abril, 1950. CEDOC
- expo j tomas 9.3
L’Orfeó Català a Vilanova i la Geltrú. Lluís M. Millet, Joan Tomàs i Josep Jordi Llongueres. 29 de novembre de 1953. Foto Luis Ferret. CEDOC
- expo j tomas 9.4
Cartell anunci del concert de Les Estacions de Haydn, per l'Orfeó Català, l'octubre de 1954. Foto: J. Capdevila. CEDOC
- expo j. tomas 9.5
J.J. Llongueres, G. Renom, J. Tomàs, J.M. Roma, J. López Esparbé, C. Callao, LL.M. Millet, P. Gómez. Festival Bach i Beethoven.
1 de novembre de 1955. CEDOC - expo j tomas 9.6
Cantaires dels Cors Infantils de l'Orfeó Català al Concert de la Passió segons St. Mateu de J.S.Bach, 1958. Joan Tomàs dret a la dreta. Foto: Joan Capdevila i Nogués. CEDOC
- expo j tomas 9.7
Audició de la Passió segons St. Mateu de J.S.Bach, 1958. Foto Brangulí. CEDOC
- expo j tomas 9.8
Actuació als jardins de Senya Blanca, IV Festival de Música de s’Agaró, Platja d’Aro. Lluís M. Millet, Joan Tomàs i Josep Jordi Llongueres. 25 de juliol de 1959. Foto Brangulí. CEDOC
- expo j tomas 9.9
Assaig de la Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi sota la direcció de Lluís M. Millet i Millet. 1964. Foto: J. Capdevila. CEDOC