La cobla. Tradició i modernitat. Centenari de la Cobla Barcelona
Dates: octubre 2022- febrer 2023
Ubicació: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissari: Albert Fontelles i Ramonet
Durant el primer terç del segle XX Barcelona va veure sorgir un conjunt d’iniciatives impulsades per grups socials i artistes delerosos d’una evolució que compartien un mateix objectiu: situar la cobla a les sales de concerts. El lligam dels concursos de composició –que fomentaven el rigor entre els compositors– amb la programació de les obres guardonades en cicles de concerts –que posicionaven la cobla als auditoris– descriu un ventall ideològic de pràctiques musicals que promovien la transformació del concepte “sardana” i ampliaven les possibilitats expressives de la cobla amb un repertori de forma més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics.
La Cobla Barcelona –que enguany commemora el centenari de la seva fundació–, el Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català van ser institucions capdavanteres en la transformació de la música per a cobla, que va esdevenir un referent de modernitat en consonància amb el pensament noucentista. Aquesta exposició revisita un moment històric emmarcat entre el Modernisme i la Guerra Civil en què la cobla i la música que l’envoltava ocupaven espais de prestigi, i els intèrprets, compositors i espectadors reivindicaven la vessant creativa i artística d’aquesta formació catalana, única al món.
Del Modernisme al Noucentisme
Entre els anys 1902 i 1907, amb l’expansió del catalanisme, les sardanes s’escamparen per Catalunya i es convertiren en un dels catalitzadors principals. Francesc Pujol, una de les figures impulsores de l’Orfeó Català i mà dreta de Lluís Millet i Pagès,rememorava així les primeres ballades celebrades a la plaça Reial: “sempre acabaven amb bastonades per venir a destorbar-les elements que hi veien un fi polític”. A la vegada, va recordar la persona que va ensenyar els cantaires de l’Orfeó Català a dansar-les: Francesc Cambó, un polític que va contribuir a la propagació de la dansa.
El 1912, des de la revista «Renaixement», el compositor Joan Lamote de Grignon va exposar que la sardana havia de ser considerada un mitjà per educar el poble. En la mateixa publicació, Francesc Pujol va donar a entendre que no n’hi havia prou que fos dansa nacional: “és quelcom més [...]. Escolteu-la”. Així, els dos músics defensaven dos elements inherents a l’ideari noucentista: “educar el públic” i “aprendre a escoltar”.
Dos anys més tard l’Orfeó Català va convidar La Principal de Peralada a interpretar al Palau tres sardanes “per escoltar”. El mateix any van emprendre una excursió artística per París i Londres, en la qual la cobla suplia l’absència de Maria Barrientos. La formació va actuar en auditoris, però sense cooperar amb el cor. A Londres va coincidir amb Richard Strauss: “féu grans elogis i confessà que no havia sentit un conjunt tan bell i de tant efecte produït per instruments tan aspres i de rares estridències”.
Així, l’actuació de La Peralada al Palau i els concerts celebrats a Europa van constituir un punt d’inflexió. Entitats corals van imitar aquests concerts i fins i tot algunes –com l’Orfeó Gracienc– van innovar en alguns aspectes, com la utilització de la cobla com a element acompanyant del cor.
- Concurs de sardanes
Concurs de sardanes, dècada del 1910. Autor: Brangulí.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- Concurs sardanistes 1906
Programa del concurs de sardanistes celebrat a Sabadell, juliol del 1906.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Bases concurs 1907
Bases del concurs de cobles organitzat el 1907 al Palau de Belles Arts de Barcelona.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Concurs Park Güell
Programa del concurs de sardanistes al Park Güell, juny de 1908. El jurat va estar format per Francesc Cambó i Francesc Pujol, entre altres personatges.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Per tu ploro
Partitura de la sardana Per tu ploro de Pep Ventura reinstrumentada per Francesc Pujol amb motiu del concurs de cobles el 1907 al Palau de Belles Arts de Barcelona.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Renaixement
El juliol del 1912 la revista «Renaixement» –adherida a la Unió Catalanista– va dedicar un monogràfic a la sardana i va publicar una sèrie d’articles redactats per una vintena d’intel·lectuals i compositors catalans.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Gran teatre del bosc
Programa del concert al Gran Teatre del Bosc de l’Orfeó Gracienc i La Principal de Peralada, maig del 1915.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Concert Champs Élysées
Programa dels concerts al Théâtre des Champs Élysées de París, per l’Orfeó Català i la cobla La Principal de Peralada, juny del 1914. Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
A la plaça d’Enric Morera és una de les sardanes que va sonar en aquest concert. Escolta-la aquí
- Trocadero
L’Orfeó Català actuant als Palais du Trocadéro de París, juny del 1914. Autor desconegut.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Vallvidrera
Aplec de la Sardana a Vallvidrera, 1911. Al centre de la imatge s’hi observa el penó de l’Orfeó Català.
Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- Albert Hall
L’Orfeó Català actuant a l’Albert Hall de Londres, 1914.
Autor desconegut
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Cobla Principal
La Cobla Principal de Peralada, 1914. El segon músic començant per l’esquerra de la fila del darrera és Josep Serra, director de la cobla i pare del compositor Joaquim Serra.
Font: Col·lecció particular Jordi Mestres.
Els concursos de composició. Una eina per a la transformació de la música per a cobla
A partir del 1919 l’Orfeó Català va organitzar el Concurs Eusebi Patxot i el Concurs Concepció Rabell, dos certàmens que van néixer amb la finalitat d’enriquir el patrimoni musical català. Paral·lelament, el Foment de la Sardana va convocar el Premi Sant Jordi, destinat a la música per a cobla. Aquestes iniciatives van ser capdavanteres a l’hora de concretar l’ampliació de les demandes expressives de la cobla en l’àmbit de concert, amb la inclusió de guardons inèdits, com les glosses o les composicions lliures. Ambdues entitats van complementar els concursos amb l'organització de concerts: les diades de Cap d’Any i els Concerts-Premis Sant Jordi.
Així, si a l’inici del segle XX les cobles interpretaven bàsicament sardanes, al final de la dècada del 1910 van incorporar la glossa, un gènere de concert –promogut pels certàmens– que atorgava més llibertat d’extensió que la sardana, però que obligava els compositors a utilitzar una melodia popular catalana. A mitjan dècada del 1920 van aparèixer les composicions lliures, unes obres que, fomentades novament pels concursos, van atorgar llibertat en termes d’escriptura musical als creadors.
Els concursos de composició van ser el veritable catalitzador de la reformulació de l’escriptura per a cobla, que amb les glosses i les composicions lliures assolia el rang superior, segons que es considerava, de la música “simfònica”. La Cobla Barcelona, fundada el 1922, va ser l’única formació que va participar permanentment a les diades de Cap d’Any i els Concerts-Premis Sant Jordi, tot convertint-se en un instrument ideal per presentar les obres guardonades. Alhora, va esdevenir un instrument clau d’experimentació creativa, no només per interpretar el repertori, sinó per assenyalar un camí a seguir.
- Eusebi Patxot
Cartell de la segona edició del Concurs Eusebi Patxot, 1920.
Font. Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Eusebi Patxot
Partitura de la Glossa del Ball de gegants de Solsona de Josep Sancho-Marraco, obra guardonada en els Premis Musicals Eusebi Patxot.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Eusebi Patxot
Cartell de la primera edició dels Premis Musicals Eusebi Patxot i Llagustera (1919-1920).
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Concepció Rabell
Col·lecció de quatre sardanes de Joaquim Serra, presentades amb el lema Garba, i guardonades en la XIV edició del Concurs Musical Concepció Rabell i Cibils. (1935-1936).
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Rocacorba de Joaquim Serra. Versió de la Cobla de Cambra de Catalunya (2003). Escolta-la aquí
- Concepció Rabell
Veredicte del jurat de la XIV edició del Concurs Musical Concepció Rabell i Cibils, en què signen Francesc Pujol, Frederic Alfonso i Antoni Pérez Moya.
Font: Centre de Documentació de l'Orfeó Català
Rocacorba de Joaquim Serra. Versió de la Cobla de Cambra de Catalunya (2003). Escolta-la aquí
- Premis Sant Jordi
Cartell de la quarta edició dels Premis Sant Jordi, 1928-1929.
Font: Col·lecció particular Albert Fontelles i Ramonet.
- La fira
Partitura original de l’esbós simfònic per a dues cobles La fira de Joaquim Serra, obra guardonada en la IV edició dels Premis Sant Jordi (1928-1929).
Font: Músics per la Cobla.
La fira de Joaquim Serra. Versió de la Cobla de Cambra de Catalunya (2012). Escolta-la aquí
- Premis Sant Jordi
Veredicte de la quarta edició dels Premis Sant Jordi, en què signen Amadeu Vives, Francesc Pujol i Enric Casals.
- Glossa
Portada de la glossa Les danses de Vilanova d’Eduard Toldrà, premiada a la segona edició del Concurs Eusebi Patxot, 1920.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
La Cobla Barcelona (1922-1977). El centenari d’una formació exemplar
La Cobla Barcelona es va fundar el 1922 amb l’objectiu d’especialitzar-se en la música per a cobla de concert i de consolidar aquesta agrupació entesa en tant que formació orquestral. Durant els primers anys va estar dirigida per Josep Gravalosa i Josep Serra i va comptar amb l’assessorament artístic de Joan Lamote de Grignon. Avui dia no hi ha dubte de la vinculació entre els ideals del Noucentisme i la tasca desenvolupada per la Cobla, tant per les motivacions que en van promoure la fundació com pels resultats que va aconseguir.
En pocs anys va assolir un protagonisme important en la vida cultural catalana. Va actuar a espais emblemàtics, com el Palau de Nacional de Catalunya o el Palau de Belles Arts, i va estrenar obres de compositors catalans prominents, com Juli Garreta, Ricard Lamote de Grignon, Enric Morera, Francesc Pujol, Josep i Joaquim Serra, Eduard Toldrà o Amadeu Vives. El 1932 la Generalitat va atorgar-li la distinció de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, tot convertint-se en una de les poques institucions musicals que durant la Segona República va rebre cobertura institucional.
També va participar en esdeveniments d’abast internacional, com l’Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929), el XIV Festival de la Societat Internacional de Musicologia (1936) o la inauguració del Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París (1937), on la sonoritat de la cobla va mesclar-se amb la presentació pública del Guernica de Pablo Picasso. Durant el franquisme es va refundar, tot coincidint amb una nova generació de músics, com Manuel Oltra, Fèlix Martínez Comín o un jove Antoni Ros Marbà, fins al 1977, any en què es va dissoldre definitivament.
- Postal Cobla
Primera postal de la Cobla Barcelona, temporada 1922-23. Drets: Narcís Cla, Benvingut Tapis, Antoni Martori, Josep Juncà, Joan Tost, Antoni Frigola, Robert Renart. Asseguts: Alfred Sagols, Albert Martí, Josep Gravalosa, Ramon Mayans. Autor desconegut.
Font: Col·lecció particular Jordi Mestres.
- Carta Macià
Carta de la Cobla Barcelona enviada a Francesc Macià, agost del 1931.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons President Francesc Macià.
- Targeta Cobla
Targeta de promoció de la Cobla Barcelona, Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, editada entre els anys 1933 i 1935.
Font: Col·lecció particular Enric Mañosas.
- Garreta
Programa de l’audició en honor de Juli Garreta durant les festes de la Mercè del 1923 en què la Cobla Barcelona va estrenar-ne la darrera composició per a cobla: La llar.
Font: Col·lecció particular Enric Mañosas.
- La llar
Particel·les que va utilitzar la Cobla Barcelona durant l’estrena de La llar de Juli Garreta.
Font: Músics per la Cobla, Arxiu Cobla Barcelona.
La llar de Juli Garreta. Versió de la Cobla de Cambra de Catalunya (2019). Escolta-la aquí
- Atzavares
Particel·les d’Atzavares i baladres d’Eduard Toldrà amb la dedicatòria de l’autor.
Font: Músics per la Cobla, Arxiu Cobla Barcelona.
Atzavares i baladres d’Eduard Toldrà. Versió de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (2014). Escolta-la aquí
- ballada
Programa de la ballada del 21 de febrer de 1921 a l’Orfeó Gracienc.
Font: Col·lecció particular d’Enric Mañosas. Músics per la Cobla.
- Germanor
Particel·les originals que va utilitzar la Cobla Barcelona per a l’estrena de Germanor de Joaquim Serra.
Font: Col·lecció particular d’Enric Mañosas-Músics per la Cobla.
Germanor de Joaquim Serra. Versió de la Cobla de Cambra de Catalunya (2003). Escolta-la aquí
- Festival danses
Programa del Festival de Danses i Ballets Populars celebrat al Poble Espanyol durant el III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Esbart Folklore
L'esbart Folklore de Catalunya dansa La Bolangera de Solsona en el Festival de Danses i Ballets Populars celebrat al Poble Espanyol durant el III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia, abril del 1936. Fotografia: autor desconegut.
Font: Biblioteca de Catalunya, Fons José Subirà.
- Cobla Bcn
Postal de la Cobla Barcelona, temporada 1923-1924.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Cobla bcn 2
Postal de la Cobla Barcelona, temporada 1924-1925.
Font: Col·lecció particular Eduard Boada
- Somni gris
La Cobla Barcelona, minuts abans d’interpretar Somni gris i Giberola de Juli Garreta, durant el concurs de cobles celebrat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, 27 de juliol de 1932.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Josep Maria Sagarra.
- Concurs cobles
Jurat del concurs de cobles celebrat al Palau de la Generalitat de Catalunya. Asseguts, Joan Llongueras, Pau Casals, Francesc Macià i Francesc Pujol.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Josep Maria Sagarra
La Cobla Barcelona, ambaixadora del patrimoni musical català a Europa
La Cobla Barcelona va ser considerada una entitat amb un alt valor educatiu que contribuïa a la difusió de les obres que integraven el cànon de la cobla, juntament amb les més innovadores. La formació va utilitzar diferents tipologies d’actuació per interpretar un determinat tipus de sardanes, qualificades com a “selectes” o “de concert”, ja que a causa de les característiques estètiques eren més adients per ser escoltades. A la vegada, va mesclar-les amb altres obres ideades amb el convenciment que determinades músiques estaven dotades de capacitat educativa i transformadora. Aquesta barreja va implicar la reconsideració de la sardana com a forma vàlida per a concert i va fomentar la idea que una cobla també es podia erigir en un model orquestral, a partir de la interpretació d’obres –sardanes, glosses i composicions lliures– creades des d’aquest plantejament.
Durant la Guerra Civil va fer dues gires per Europa, organitzades pel Comissariat de Propaganda. La primera, entre l’octubre del 1936 i el gener del 1937, va recórrer França i Bèlgica. La segona, iniciada el febrer del 1937, va reunir el ballarí Joan Magrinyà, el tenor Emili Vendrell, el pianista Isidre Marvà i la Cobla Barcelona, i va recórrer França, Bèlgica, Luxemburg i Txecoslovàquia: dos-cents cinquanta concerts en nou mesos.
La Cobla va actuar a sales emblemàtiques i va participar en esdeveniments destacats, com la inauguració del Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París o a la Gala Internacional de la Dansa, on va actuar conjuntament amb Teresina Boronat. La música i la dansa interpretada en aquestes tournées es va convertir en un instrument important de propaganda de guerra, no només en suport de la lluita republicana i antifeixista, sinó també en defensa del reconeixement de Catalunya com a nació dins Espanya.
- Cartell
Cartell del concert celebrat a la Sala Vooruit de Gante el 13 de març de 1937.
Font: Col·lecció particular Jaume Nonell
- Postal promoció poble espanyol
Postal de promoció de la Cobla Barcelona feta al Poble Espanyol. Probablement es va captar el mes de febrer del 1937. Autor desconegut.
Font: Col·lecció particular Albert Fontelles i Ramonet.
- Postal Cobla
Postal de la Cobla Barcelona, temporada 1931-32. Autor: Morona.
Font: Col·lecció particular Albert Fontelles i Ramonet.
- Vinil
Revers del vinil publicat pel segell discogràfic Le Chant du Monde que inclou enregistraments que la Cobla Barcelona va fer el 1937 durant la primera gira per Europa.
Font: Col·lecció particular Albert Fontelles i Ramonet.
Himne de Riego de Josep Melcior Gomis, arranjat probablement per Josep Serra. Versió de la Cobla Barcelona (1937).
Escolta-la aquí - Cinema Recreu
Programa del Festival de Música Catalana celebrat al Cinema Recreu, gener del 1936.
Font: Col·lecció particular Eduard Boada.
- Cartell
Cartell dissenyat per Ricard Fàbregas per il·lustrar la gira europea. Publicació oficial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, febrer del 1937.
Font: Col·lecció particular Albert Fontelles i Ramonet.
- Dibuix
Dibuix fet durant el concert de la Cobla Barcelona a la Salle du Conservatoire de París, novembre del 1936. Radio-liberté(20-11-1936).
- Luxemburg
L’ambaixada artística a Luxemburg, 25 de maig de 1937. Autor desconegut.
Font: Biblioteca Víctor Balaguer, Fons Joan Magrinyà.
- Le Havre
Programa del concert ofert a Le Havre, 12 d’abril de 1937.
Font: Biblioteca Víctor Balaguer, Fons Joan Magrinyà.
- Marsella
Anunci del concert a Marsella durant la primera gira, gener del 1937. «Rouge-Midi» (12-1-1937:3).
- Lluís Companys
El president Lluís Companys rep la Cobla Barcelona al Palau de la Generalitat després del seu primer viatge de propaganda per Europa, 22 de gener de 1937.
Autor: Josep M. Sagarra
Font: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Josep Maria Sagarra i Plana
- Picasso
Picasso acompanyat de Joan Magrinyà, d’alguns membres de la Cobla Barcelona i d’altres personalitats al seu taller de la Rue des Grands-Augustins. Al fons s’hi observa el Guernica en ple procés d’elaboració, 7 de juny de 1937.
Font: Fons particular Solange Roca.
La Cobla Barcelona al Palau de la Música Catalana
El 1918 l’Orfeó Català va organitzar el primer gran recital de sardanes al Palau de la Música Catalana: les diades de Cap d’Any. En el decurs dels anys hi van participar diverses cobles, com La Principal de la Bisbal, l’Antiga Pep o Els Montgrins. Del 1923 al 1936 la Cobla Barcelona va actuar-hi de manera permanent, tot estrenant obres tan emblemàtiques com ara Trista d’Enric Casals, el poema per a cor i cobla Cantada de Cap d’Any de Francesc Pujol o la impressió lírica per a tres cobles i timbales La maledicció del comte Arnau d’Eduard Toldrà.
A la segona edició dels Concerts-Premi Sant Jordi, esdevinguda el 1927 al Palau, la Cobla Barcelona va estrenar-hi Impressions camperoles de Joaquim Serra, una obra lliure que desafiava els convencionalismes de la música per a cobla i que Baltasar Samper va qualificar “d’interessantíssima”. Una de les edicions més innovadores d’aquest certamen va ser la del 1928, any en què es van intercalar obres per a cobla amb el mimodrama Niobe d’Ambrosi Carrion. El crític de «La Publicitat» va afirmar que Impressions i Niobe –interpretat per l’actriu Carme Buxadós, l’organista Montserrat Guiu i la ballarina Àurea de Sarrà– havien estat els moments més brillants de l’acte.
En plena dictadura de Primo de Rivera, la Cobla Barcelona va interpretar una enigmàtica obra lliure de Francesc Pujol: Serenata lamentable d’un galan desdenyat, una obra que es va programaral concert inaugural de l’Associació d’Amics de la Música de Barcelona celebrat al Palau. És probable que Pujol escrigués aquesta obra –que incloïa una citació de L’emigrant d’Amadeu Vives– commocionat per la clausura de l’Orfeó Català durant els mesos de juny a octubre del 1925 per ordre governativa del règim: “el sentit i la intenció de l’obra esdevenen claríssims, és una obra deliciosa”, reblava Francesc Lliurat des de «La Veu de Catalunya».
- Cap d'any
Programa de la diada de Cap d’Any de 1933.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Cap d'any 1927
Programa de la Diada de Cap d’Any del 1927.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Cap d'any 1920
Esborrany del programa de la diada de Cap d’Any de 1920.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Festa de la Música
Programa de la Festa de la Música i de la Dansa Popular Catalana organitzada al Palau de la Música Catalana, 21 de gener de 1934.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Serenata
Partitura hològrafa de la Serenata lamentable d’un galant desdenyat de Francesc Pujol .
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Programes
Programes de diferents concerts al Palau de la Música Catalana.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Programes 2
Programa d'audició d'obres de Francesc Pujol amb la participació de la Cobla Barcelona entre d'altres.
Font. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Programes 3
Programa amb la intervenció de l'Orfeó Català i la Cobla Barcelona
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Programes 4
Programes de diferents concerts al Palau de la Música Catalana. Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Carta
Carta d’Eduard Toldrà a Francesc Pujol, tot demanant consells per a la instrumentació de La maledicció del comte Arnau, novembre del 1926.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Comte Arnau
Partitura hològrafa de la impressió lírica per a tres cobles La maledicció del comte Arnau d’Eduard Toldrà.
Font: Músics per la Cobla.
La maledicció del comte Arnau d’Eduard Toldrà. Versió de la Cobla de Cambra de Catalunya, Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Cobla Mediterrània (2016). Escolta-la aquí
- postals cobles 1
Postal de la Cobla Rossinyols que va estrenar La maledicció del comte Arnau. Autor desconegut.
Font: Centre de Documentació de l'Orfeó Català
- Postals cobles 2
Postal de la Cobla Antiga Pep que va estrenar La maledicció del comte Arnau. Autor desconegut
Font: Centre de Documentació de l'Orfeó Català
- Postals cobles 3
Postal de la Cobla Barcelona que va estrenar La maledicció del comte Arnau. Autor desconegut
Font: Centre de Documentació de l'Orfeó Català
- Postal cobla
Postal de la Cobla Barcelona, temporada 1930-1931. Fotografia feta al Palau de la Música Catalana. Drets, Pere Moner, Pere Aragonès, Antoni Martori, Pere Garriga, Josep Serra, Antoni Cassi. Asseguts, Josep Buscarons, Josep Juncà, Ferran Blanch, Josep Coll i Francesc Civit.
Font: Col·lecció particular Albert Fontelles-Ramonet
L’Orfeó Català i la Cobla Barcelona. De l’Exposició Iberoamericana de Sevilla al Palau Nacional de Catalunya
Al llarg dels anys la Cobla Barcelona va mantenir una estreta relació amb l’Orfeó Català i amb Francesc Pujol, a qui consideraven un autèntic conseller artístic. Cor i cobla van fer una gran quantitat de recitals plegats, entre els quals destaca l’estrena de la versió per a cor i cobla de La balanguera durant el concert en honor a Amadeu Vives ofert al Teatre Olympia el 1926 o el concert en honor al Comitè Olímpic Internacional al Palau Nacional de Catalunya el 1931, on ambdues formacions van estrenar El cant del poble d’Amadeu Vives i Josep Maria de Sagarra. També en destaquen els concerts celebrats a l’Exposició Iberoamericana de Sevilla el maig del 1930, on l’actuació de la Cobla va substituir l’esperada estrena de L’Atlàntida de Manuel de Falla. Durant aquesta estada van actuar al Teatre de l’Exposició i també a la plaça de San Fernando amb grans elogis de la premsa. De retorn a Barcelona, van oferir un concert al Teatre Principal de València.
L’Orfeó Català i la Cobla Barcelona també van compartir escenari en actes institucionals, com el concert organitzat per la Generalitat en homenatge al president de la Segona República que es va fer al Palau Nacional de Catalunya el setembre del 1932. En el qual la Cobla Barcelona i La Principal de la Bisbal van precedir l’actuació de l’Orquestra Pau Casals, que sota la batuta del violoncel·lista va interpretar la Novena Simfonia de Beethoven amb la col·laboració de l’Orfeó Català, l’Orfeó Gracienc i els cantants Conxita Badia, Concepció Callao, Emili Vendrell i Aníbal Vela.
El mateix any Francesc Pujol va assistir la Cobla Barcelona durant els actes celebrats a Madrid amb motiu de les festes del primer aniversari de la Segona República Espanyola. Durant aquesta estada, la cobla –precedida per una conferència del musicòleg José Subirà– va oferir un concert a l’Ateneo de Madrid amb un programa que mesclava sardanes, glosses i composicions de tema lliure.
- Palau Nacional
Concert de l’Orfeó Català al Palau Nacional de Catalunya, dècada de 1930.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Palau Nacional
Programa del concert al Palau Nacional de Catalunya en honor del president del Govern de la República, setembre del 1932.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Olympia
Programa del concert d’homenatge a Amadeu Vives interpretat al Teatre Olympia, juliol del 1926.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Sevilla retall premsa
Retall de premsa del concert al Teatre de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla, maig del 1930.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- El cant del poble
Partitura hològrafa d’El cant del poble d’Amadeu Vives, estrenada per l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona al Palau Nacional de Montjuïc, abril del 1931.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Cobla a Sevilla
La Cobla Barcelona celebrant una ballada
de sardanes a la plaça de San Fernando de Sevilla, maig del 1930. Autor desconegut.Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Orfeó Català a Sevilla
L’Orfeó Català i la Cobla Barcelona oferint un concert a la mateixa plaça de Sevilla, maig del 1930. Autor desconegut.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Programa Sevilla
Programa del concert de l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona al Teatro de la Exposición Iberoamericana de Sevilla. Maig del 1930.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Entrega copes sevilla
Fotografia de l’entrega de copes a representants del cor i la cobla al Teatro de la Exposición de Sevilla, maig del 1930.
Autor desconegut.Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Sevilla
La Cobla Barcelona al Teatre de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla, 1930.
Autor desconegutFont: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Valencia programa
Programa del concert ofert al Teatre Principal de València per l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona, maig del 1930.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Sant Jordi
El novembre del 1930 l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona van enregistrar un disc que incloïa Sant Jordi triomfant de Francesc Pujol i Marinada d’Antoni Pérez Moya.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Sant Jordi triomfant de Francesc Pujol. Versió de l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona (1930). Escolta-la aquí
- Comitè Olímpic
Programa de concert de l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona en honor dels delegats del Comité Olímpic Internacional, abril de 1931.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català
- Postal cobla
Postal de la Cobla Barcelona, temporada 1931-1932, signada pels intèrprets de la formació després del concert celebrat a l’Ateneo de Madrid, 14 d’abril de 1932. Seguint les indicacions numèriques de la dreta: 1) Pere Moner, 2) Pere Garriga, 3) Antoni Martori, 4) Josep Gràcia, 5) Pere Magret, 6) Francesc Civit, 7) Antoni Juncà, 8) Josep Coll, 9) Josep Serra, 10) Antoni Cassi, 11) Josep Buscarons.
Font: Biblioteca de Catalunya, Fons Josep Subirà.
Stravinsky, Strauss, Bartók, Falla i la Cobla Barcelona
Les autoritats que van visitar Barcelona durant la dècada del 1920 van conèixer la Cobla Barcelona en les audicions que els eren organitzades en honor seu. El 1924 Igor Stravinsky, després d’escoltar Juny i Llicorella de Garreta, no pogué estar-se d’exclamar: “Ah! Ça c’est fort, c’est beau!”. L’any següent la cobla va participar en un recital en honor a Richard Strauss: “En acomiadar-se, Strauss va dir-nos que la més grata impressió que se n’emportava, de la nostra ciutat, era la d’haver oït la Cobla Barcelona”, explicava el tenora Albert Martí. El 1927 Béla Bartók va assistir a un concert de la Cobla al Palau i el mateix any Manuel de Falla va escoltar-la al Teatre Olympia. Fins i tot va escoltar-la el científic Albert Einstein, tot afirmant que la sardana era “una obra d’art agermanada amb un esport”.
El desembre del 1929 l’Associació Música da Camera va dedicar un concert a Robert Gerhard. El músic –que feia poc que havia tornat d’estudiar amb Arnold Schönberg– va reunir un seguit d’obres que encarnaven l’avantguarda musical centreeuropea, entre les quals destacaven dues sardanes per a cobla. Lluís Millet va recordar el “murmuri” que s’havia creat durant l’audició: “sovint sentíem molèstia en comptes de plaer estètic”, reblava Millet.
Tot i criticar alguns aspectes de les obres –com la incorporació del saxofon a la cobla–, les sardanes van agradar en certa manera a Millet: “l’aire i les idees, animades pel ritme, denoten una ànima d’artista racial que no està pas del tot esmortuïda i que té prou sensibilitat per a reaccionar a la creació lliure de l’obra d’art”.
Totes aquestes audicions van projectar atenció i visibilitat a la cobla i van encarnar la idea que un conjunt instrumental, imaginat com antic i català, podia ésser revestit de modernitat o, fins i tot per alguns, d’avantguarda, una concepció que dialogava amb la tradició i que encaixava amb els ideals del neoclassicisme musical.
- Strauss
Richard Strauss, acompanyat de diverses personalitats barcelonines, com Antoni Nicolau i Lluís Millet, a punt d’escoltar l’actuació de la Cobla Barcelona durant la “sessió íntima” organitzada en honor seu al Sindicat Musical de Catalunya, març del 1925. Autor desconegut. Publicat a «El Día Gráfico» (20-3-1925).
Font: Hemeroteca de l'Arxiu històric de Barcelona
- Strauss 2
Richard Strauss, acompanyat de diverses personalitats barcelonines, com Antoni Nicolau i Lluís Millet, a punt d’escoltar l’actuació de la Cobla Barcelona durant la “sessió íntima” organitzada en honor seu al Sindicat Musical de Catalunya, març del 1925. Autor desconegut.
Font: «El Día Gráfico» (20-3-1925).
- Dedicatòria Strauss
Dedicatòria de Richard Strauss conservada a l’àlbum del Sindicat de Músics de Catalunya, 18 de març de 1925.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Stravinsky
Dedicatòria d’Igor Stravinsky conservada a l’àlbum del Sindicat de Músics de Catalunya, 18 de març de 1924.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Stravinsky
Igor Stravinsky arribant a l’Hotel Ritz de Barcelona, març de 1924.
Font: Paul Sacher Foundation, Igor Stravinsky Collection
- Einstein
El científic Albert Einstein a l’Escola Universitària Tècnica Industrial de Barcelona, on va presenciar una audició de la Cobla Barcelona, febrer del 1923.
Autor desconegut.Font: Universitat Politècnica de Barcelona, Fons Representació i Relacions Públiques.
- Manuel de Falla Programa
Programa del festival en honor de Manuel de Falla organitzat al Teatre Olympia el 20 de març de 1927 .
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Carta Falla
Carta manuscrita del compositor Manuel de Falla datada el 1932.
Font: Centre de Documentació de l'Orfeó Català
- Robert Gerhard
Programa de la “sessió Robert Gerhard” organitzada per l’Associació Música Da Camera al Palau de la Música Catalana, desembre del 1929. En aquest concert, la Cobla Barcelona-Albert Martí va estrenar dues sardanes de Robert Gerhard.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Sardana II de Robert Gerhard. Versió interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (1997).
Escolta-la aquí - Rosa del folló
Particel·les originals de Rosa del folló de Joan Lamote de Grignon utilitzades perla Cobla Barcelona al festival en honor de Manuel de Falla i també a la sessió íntima en honor de Richard Strauss.
Font: Músics per la Cobla, Arxiu Cobla Barcelona.
Rosa del folló de Joan Lamote de Grignon, versió de la Cobla Barcelona (1958). Escolta-la aquí
- Pau Casals
Particel·les originals de la sardana A en Pau Casals de Juli Garreta.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Pau Casals
Pau Casals i el seu germà Enric fotografiats al costat de la Cobla Barcelona, Sant Salvador (El Vendrell).
Font: Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Pau Casals.
- Tossa
Manuel de Falla, Frank Marshall, Jaume Pahissa i els intèrprets de La Principal de la Bisbal a Tossa de Mar, dècada de 1920.
Font: Centre de Documentació de l’Acadèmia Marshall