Richard Strauss. 150 aniversari del seu naixement
La recepció de la seva obra a Barcelona i la seva relació amb l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana
La figura de Richard Strauss, des de l'inici del segle XX, ha estat present en els cicles de concerts del Palau. Però aquesta exposició vol fer incidència especial a les seves visites a Barcelona: com a director en els concerts que va organitzar Antoni Nicolau al Liceu, i també més endavant al Palau de la Música l’any 1908.
Strauss, amb la seva tendència innovadora i profundament moderna, es va nodrir de grans compositors, com Liszt, Berlioz, Wagner o Brahms, i va conrear des del gènere simfònic fins a l’òpera i també la intimitat del lied, tot convertint la seva obra en un repertori de referència al costat dels grans compositors: Richard Wagner, Ludwig van Beethoven o Gustav Mahler.
El Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha reunit una sèrie de documents, alguns d’autògrafs, que palesen la relació afectuosa que hi va haver amb l’Orfeó Català, Lluís Millet i el Palau de la Música, així com també molts d’aquells programes que testimonien la interpretació de la seva música durant els més de 100 anys de música al Palau.

Richard Strauss, Barcelona i els Concerts Nicolau
A finals del segle XIX i principi del segle XX, Barcelona tingué l’honor de poder gaudir de Richard Strauss com a eminent compositor i també com a director. Fou gràcies a un altre director, Antoni Nicolau, el qual en la seva producció dels Concerts Nicolau al Teatre Líric i com a promotor dels cicles de Quaresma del Gran Teatre del Liceu va convidar-lo a Barcelona per estrenar-hi alguna de les seves obres.
En aquells primers concerts de l’any 1897 el trobem dirigint els poemes simfònics Don Juan, Mort i transfiguració, i també el preludi de l’òpera Guntram. L’any 1901 Strauss fou convidat novament per Antoni Nicolau per dirigir al Liceu diverses obres seves, com els poemes simfònics Vida d’heroi, Les aventures de Till Eulenspiegel i la seva obra coral a 16 veus Cap al vespre, que va ser interpretada per l’Orfeó Català. La interpretació de la peça, va deixar a Strauss meravellat per l’extraordinària qualitat del conjunt.
Llibre d’Or de l’Orfeó Català amb la signatura i dedicatòria de Richard Strauss: “A l’Orfeó, un bell refugi de l’ànima d’Espanya, amb l’expressió del més alt reconeixement i la meva sincera admiració”. 4 de març de 1901. Llibre d’Or de l’Orfeó Català. Fons d’arxiu.
Programa del concert que va oferir Strauss al Gran Teatre del Liceu el 6 de març de l’any 1901 amb la col·laboració de l’Orfeó Català. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català.
Programa del concert que va oferir Strauss al Gran Teatre del Liceu el març de l’any 1901 amb la col·laboració de l’Orfeó Català. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català.
Programa de concert que va oferir l’Orfeó Català al Gran Teatre del Liceu el març de l’any 1901 sota la direcció d’Antoni Nicolau i Richard Strauss. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català.
Crítica de premsa sobre els concerts de Richard Strauss. «La Vanguardia», 7 de març de 1901.
Targeta personal de Richard Strauss dedicada a l’Orfeó Català. “A l’estimat i admirat Orfeó Català i al seu excel·lent cap, Lluís Millet, i el seu amable president. El meu homenatge més sincer i l’assegurança de la meva fidel amistat”. Gener de 1904. Fons d’arxiu.
Correspondència que Richard Strauss va escriure a Antoni Nicolau on el mateix Strauss explica el seu currículum professional. Setembre de 1897. Fons Antoni Nicolau.
Correspondència que Richard Strauss va escriure a Antoni Nicolau on el mateix Strauss explica el seu currículum professional. Setembre de 1897. Fons Antoni Nicolau.
Correspondència que Richard Strauss va escriure a Antoni Nicolau per a l’organització dels concerts al Liceu. 5 de gener de 1901. Fons Antoni Nicolau.
Correspondència que Richard Strauss va escriure a Antoni Nicolau per a l’organització dels concerts al Liceu. 5 de gener de 1901. Fons Antoni Nicolau.

La primera recepció de la música de Richard Strauss al Palau
Richard Strauss va tornar a Barcelona el 1908 amb tres concerts, els dies 15, 16 i 17 de maig, en què ell mateix va dirigir la Filharmònica de Berlín, amb un predomini sobretot del repertori alemany, com Wagner i Beethoven, i també composicions pròpies: Mort i transfiguració i Don Juan, unes de les obres més interpretades al llarg del segle XX al Palau de la Música Catalana.
Van ser uns concerts que s’esdevingueren després dels concerts inaugurals del Palau, que van assolir un èxit clamorós i testimonien l’enorme afecte que el compositor i director sentia per Lluís Millet i l’Orfeó Català.
Durant les primeres dècades de concerts al Palau de la Música, l’obra d’Strauss que s’hi va interpretar fou promoguda per algunes associacions musicals, com l’Associació Musical de Barcelona i l’Associació de Música Da Camera. Aquestes societats estaven molt obertes als nous corrents europeus,tot donant a conèixer grans obres de compositors internacionals.
Retrat de Richard Strauss amb dedicatòria a l’Orfeó Català després dels concerts al Palau el 17 de maig de 1908.
Els concerts de la Filharmònica de Berlín. «Revista Musical Catalana», 1908, núm. 53.
Partitura de l’obra Cap al vespre a setze veus de R. Strauss amb dedicatòria del mateix autor a l’Orfeó Català. Arxiu de partitures de l’Orfeó Català.
Programa del tercer concert que Richard Strauss va oferir al Palau de la Música el 17 de maig de 1908. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Programa de la primera audició a Espanya d’El burgès gentilhome de Richard Strauss. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Programa del concert de l’Orquestra de l’Associació dels Amics de la Música, amb la segona audició de l’obra la Simfonia dels Alps de R. Strauss. 20 de febrer de 1920. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Programa del concert ofert per l’Orquestra Simfònica de Barcelona amb la interpretació de Don Quixot. 7 de març de 1912. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Programa del Festival Wagner-Strauss de l’any 1910. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.

De la música simfònica al gènere més íntim
L’obra de Richard Strauss va abastar des de les grans obres simfòniques i l’òpera, fins al lied més íntim, gèneres que han estat presents entre la multiplicitat de cicles del Palau. Les seves principals obres simfòniques –que fins i tot arribaren a necessitar una paleta orquestral més gran que la de Richard Wagner– han estat interpretades per les grans orquestres autòctones: Orquestra Pau Casals i Orquestra Ciutat de Barcelona, i per moltes altres orquestres internacionals, com les filharmòniques de Berlín i de Viena, així com també orquestres americanes, com la de Detroit, la canadenca Orquestra Simfònica de Mont-real, i fins i tot asiàtiques, com l’Orquestra Simfònica Japonesa Yomiuri, de Tòquio.
Richard Strauss va escriure uns 150 lieder, la majoria compostos abans del 1900, tot i que entre les seves cançons més famoses i interpretades al Palau trobem les seves Quatre últimes cançons, compostes abans de morir a Munic el 1949, i també el seu reconegut lied Morgen, compost com a regal de noces a la seva esposa Pauline l’any 1894. En les últimes dècades el Palau ha gaudit de la interpretació dels seus lieder, tant per part de destacades sopranos com també tenors: així, en destaquen les sopranos Kiri Te Kanawa, Elisabeth Schwarzkopf, Violeta Urmana, Jessye Norman, Montserrat Caballé i Gundula Janowitz, i els tenors Kurt Equiluz i Anton Dermota.
Programa de concert dedicat al lied romàntic. Sobre les melodies d’Strauss. 10 de desembre de 1990. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Programa del concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb programació dedicada a Gustav Mahler i Richard Strauss.
17 de gener de 2004. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.Programa del concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb programació dedicada a Gustav Mahler i Richard Strauss.
17 de gener de 2004. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.Imatges de l’Orquestra Simfònica del Vallès durant la interpretació del Concert per a oboè i orquestra en Re major de Richard Strauss. 17 de gener de 2004. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana Catalana.
Imatges de l’Orquestra Simfònica del Vallès durant la interpretació del Concert per a oboè i orquestra en Re major de Richard Strauss. 17 de gener de 2004. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana Catalana.
Programa del concert organitzat pel cinquantenari de la mort
de Richard Strauss amb la interpretació de Metamorfosi i Mort i transfiguració. 30 i 31 de gener de 1999. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.Programa del concert organitzat pel cinquantenari de la mort de Richard Strauss amb la interpretació de Metamorfosi i Mort i transfiguració. 30 i 31 de gener de 1999. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Imatges del concert que va oferir l’Orquestra Simfònica de Viena el 14 de novembre de 2002 amb una programació dedicada exclusivament a Richard Strauss. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Imatges del concert que va oferir l’Orquestra Simfònica de Viena el 14 de novembre de 2002 amb una programació dedicada exclusivament a Richard Strauss. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Programa del concert que va oferir l’Orquestra Simfònica de Viena el 14 de novembre de 2002 amb una programació dedicada exclusivament a Richard Strauss. Col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana.
Imatge del concert de la BBC Symphony Orchestra amb el director Sir John Pritchard durant la interpretació de Don Juan de Richard Strauss. 25 d’abril de 1985. Autor: Pau Barceló. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Carme Bustamante amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona durant la interpretació dels Quatre últims lieder d’Strauss. 12 d’octubre de 1968. Autor: Bosch. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Actuació de l’Orquestra Simfònica de Mont-real, amb el director Charles Dutoit. En aquella ocasió s’interpretà el poema simfònic Don Juan. 2 de novembre de 1987. Autor: Pau Barceló. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Gundula Janowitz, amb el pianista Irwin Gage, el 16 d’octubre de 1972. Autor: desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.