Josep Anselm Clavé.
D’Icària a la República Federal
Dates: del 15 Febrer al 15 de juliol de 2024
Lloc: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissària: Anna Costal i Fornells
Josep Anselm Clavé va néixer a Barcelona l’any 1824. De jove va abraçar les idees liberals i progressistes i es va implicar en les revoltes per transformar el Regne d’Espanya en una societat més justa i democràtica. Aquelles
S’inspirà en les idees plantejades per Étienne Cabet a la novel·la filosòfica Voyage en Icarie i aprofità l’impuls d’un associacionismepopulari recreatiu que s’inseria de ple en els nous espais de diversió contemporània. Al llarg de trenta anys Clavé va exercir d’activista, empresari, periodista, músic i poeta. També va estar empresonat diverses vegades, va conèixer l’exili de primera mà i va ocupar càrrecs de responsabilitat política.
Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic per la trajectòria vital i professional de Josep Anselm Clavé, i relaciona els punts més destacats d’aquest periple amb esdeveniments polítics i socials coetanis. Una història que forma part del nostre passat recent i que transcorre entre la descoberta d’Icària i la proclamació de la República Federal.
Violència, Icària i una guitarra
L’octubre del 1843 Josep Anselm Clavé va participar en l’assalt de la Ciutadella, una de les accions de la Jamància. Aquella insurrecció, iniciada a final d’estiu, enfrontà les forces governamentals moderades amb el progressisme més radical, liderat per un associacionisme obrer que reclamava la fi de l’Antic Règim i una societat més igualitària. Dos anys després Clavé fou tancat als calabossos de la fortalesa barcelonina, com ho demostren els poemes que va escriure durant el presidi.
Al final d’aquella dècada Narcís Monturiol i Francisco Orellana van començar a traduir al castellà Voyage en Icarie d’Étienne Cabet. Aquella novel·la filosòfica proposava un model social basat en el comunisme i allunyat de la violència. A Icària, la ciutat ideal, lamúsica hi té un paper indispensable: tothom sap cantar i tocar instruments perquè l’educació general inclou la musical; l’art noestà corromput pel poder ni per l’egolatria del geni; les festes nacionals les organitza el poble, hi participen milers de coristes i se celebren en passejos i jardins urbans. A més, els malalts no han de treballar i l’ajuda mútua fonamenta l’harmonia social.
El jove Clavé es va adonar que la violència duia a la repressió i que la majoria de comunes icarianes fundades a Amèrica fracassaven. El 1845 ja havia creat La Aurora, una primera agrupació instrumental, i el 1847, El Cantor de las Hermosas, una col·lecció de fulls volanders amb poesies musicades per ell mateix i diversos col·laboradors. Justament perquè havia freqüentat els espais de diversió de la ciutat amb la seva guitarra, va tenir una idea revolucionària: implementar les idees de Cabet no pas de manera sobtada, sinó aprofitant l’impuls de l’associacionisme de les classes populars i una pràctica de cantar a veus que ja formava part de la cultura del país.
- Jamancia
Gravat que il·lustra l’atac a la Ciutadella pel moviment de la Jamància l’any 1843.
Autor: desconegut.
Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- Viaje por Icària
Portada de Viaje por Icaria d’Étienne Cabet, traducció de Narcís Monturiol i Francisco Orellana. Barcelona: Imp. y Librería Oriental, 1848.
Font: Biblioteca Pública Arús.
- Guitarra
Guitarra que va pertànyer a Josep Anselm Clavé.
Fotografia: Eduard Selva Esquerrà.
Font: Museu de la Música de Barcelona. - A una hermosa
A una hermosa en sus días, cançó a dues veus i acompanyament d’orquestra; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1848.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Declaració enigmàtica
Declaración enigmática, poesia de Josep Anselm Clavé escrita al calabós de la Ciutadella de Barcelona. 27 de maig de 1845 (reproducció).
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- El iris
El iris, vals per a guitarra compost per Josep Anselm Clavé. Barcelona, setembre de 1846.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- A una ingrata
A una ingrata, cançó per a dues veus i guitarra; poesia i música de Josep Anselm Clavé, publicada a la secció musical núm. 3 de la col·lecció El Cantor de las Hermosas.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- El Cantor de las Hermosas
Exemplar de la col·lecció El Cantor de las Hermosas que inclou La estrella matutina de Josep Anselm Clavé. La poesia va ser escrita, segons l’investigador Roger Canadell, el 1847 i s’hauria anat reimprimint en nombroses ocasions.
Font: Federació de Cors de Clavé.
- Viaje por Icaria-3
Viaje por Icaria d’Étienne Cabet, traducció de Narcís Monturiol i Francisco Orellana. Barcelona: Imp. y Librería Oriental, 1848.
Font: Biblioteca Pública Arús.
- Viaje por la Icaria-2
Viaje por Icaria d’Étienne Cabet, traducció de Narcís Monturiol i Francisco Orellana. Barcelona: Imp. y Librería Oriental, 1848.
Font: Biblioteca Pública Arús.
- Recuerdos de amor
Exemplar de la col·lecció El Cantor de las Hermosas que inclou Recuerdos de amor de Josep Anselm Clavé. La poesia va ser escrita, segons l’investigador Roger Canadell, el 1848, i s’hauria anat reimprimint en nombroses ocasions.
Font: Federació de Cors de Clavé.
La Fraternidad, els jardins i un trobador modern
El febrer del 1850 Clavé va fundar la societat coral La Fraternidad, que oferia concerts i balls corejats als nous espais de la diversió romàntica, els jardins, conjuntament amb l’Orquestra de Joaquim Verdaguer i la cooperació del cor de dones del Teatre del Liceu. El 1853 l’entitat s’establí als Jardins de la Nimfa, al capdamunt del passeig de Gràcia. Els estatuts eren estrictes i cercaven el compromís i la disciplina dels coristes, amb assajos periòdics i assistència obligada a les actuacions. Antoni Clavé, germà petit de Josep Anselm, n’era membre fundador, i també alguns amics íntims, com ara Ferran Marigó o Francesc Sanpons.
En aquells anys es fundaren altres societats corals a semblança de La Fraternidad.Les primeres foren El Porvenir de Sants, El Llobregat de l’Hospitalet i El Laurel d’Hostafrancs. La majoria de coristes devien formar part de la Milícia Nacional durant el Bienni Progressista (1854-1856), perquè en una carta al seu germà gran, Francesc, Clavé explica que “la organización de la M. N. me desorganiza aquellas sociedades la mayor parte de las noches que deben dar lección”.
El 1856 hi hagué a Barcelona una forta repressió del capità general que acabà amb l’exili i empresonament de polítics i líders obrers. Josep Anselm i Antoni Clavé van ser arrestats i enviats a Maó sense “motivo alguno conocido”. Després d’aquell tràngol, el 1857 La Fraternidad es refundà amb el nom d’Euterpe, i inaugurà els jardins homònims ben a prop dels antics de la Nimfa.
Fins aleshores Clavé només havia compost un parell d’obres musicals en català. El 1859, tanmateix, s’implicà en el moviment de la Renaixença i publicà diverses poesies al volum Los trovadors moderns. L’any abans, el 1858, havia estrenat la sarsuela catalana L’aplec del Remei al Teatre del Liceu.
- Societat Coral Euterpe
Fotografia de la Societat Coral Euterpe amb Josep Anselm Clavé, fundador i director, al centre. Autor desconegut, ca. 1864.
Font: Federació de Cors de Clavé.
- plànol de BCN
Plànol de Barcelona amb la ubicació dels diversos jardins i espais de diversió al passeig de Gràcia. Ildefons Cerdà, 1855.
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Gravats
Dos gravats que il·lustren les diversions als jardins del Tívoli, un ball corejat i una guingueta. Josep Noguera, ventall, 1872.
Fons: Joan Amades, Centre de Documentació de Cultura Popular.
- Les flors de maig
Les flors de maig, pastorel·la catalana a veus soles; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1858.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Los trovadors moderns
Los trovadors moderns, col·lecció de poesies catalanes publicada per Víctor Balaguer. Barcelona: Llibreria de Salvador Manero, 1859. El volum va recollir cinc poesies de Josep Anselm Clavé: Les flors de maig, Les nines del Ter, La nina dels ulls blaus, Lo pom de flors i Cap al tard.
Font: CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona.
- Orla
Orla amb els retrats dels membres de la Societat Coral Euterpe. 1874.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Casa de recreo-1
Casa de recreo. Relación de las cantidades recaudadas de los individuos del cuerpo de coros titulado La Fraternidad para el pago de alquileres, compra de mueblaje, adornos y mejoras de la Casa de recreo del mismo y su inversión. 1855.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- Casa de recreo-2
Casa de recreo. Relación de las cantidades recaudadas de los individuos del cuerpo de coros titulado La Fraternidad para el pago de alquileres, compra de mueblaje, adornos y mejoras de la Casa de recreo del mismo y su inversión. 1855.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- Extensó dels instruments-1
Música. Estension de los instrumentos de orquesta y banda militar, con algunas observaciones, acerca el modo de escribirlos, y estension de las voces en el canto. Març del 1852. Josep Anselm Clavé va sintetitzar en aquest document diversos tractats de composició, però sobretot el d’Anton Reicha (1770-1836) i el de Francesc Andreví (1786-1853).
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Extensión de los instrumentos-2
Música. Estension de los instrumentos de orquesta y banda militar, con algunas observaciones, acerca el modo de escribirlos, y estension de las voces en el canto. Març del 1852. Josep Anselm Clavé va sintetitzar en aquest document diversos tractats de composició, però sobretot el d’Anton Reicha (1770-1836) i el de Francesc Andreví (1786-1853).
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Instància
Instància dels germans Josep Anselm i Antoni Clavé al ministre de la Governació des de la presó de Maó. 5 de juliol de 1856.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- L'aplec del remei
Llibret manuscrit de L’aplec del Remei, sarsuela bilingüe de costums catalanes en dos actes i en vers; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1858.
Font: Federació de Cors de Clavé.
Associació euterpense, Tannhäuser i un pensament d'or
El maig del 1864 l’associació Euterpense de Clavé ja comptava amb vuitanta-cinc entitats corals. Dirigides per líders locals, aquestes entitats articulaven les classes treballadores de pobles i ciutats i dotaven els coristes de classes de solfeig i d’un programa d’estudis que incloïa matèries útils per al progrés de la menestralia i la indústria, des d’aritmètica fins a dibuix lineal. L’associació tenia per objectiu estendre’s arreu d’Espanya i, fora del Principat, es fundaren cors a Vinaròs, Mallorca, Saragossa, Sevilla, Madrid, l’Havana, Cienfuegos i Matanzas.
Els quatre festivals que Clavé va organitzar a Barcelona en aquella dècada van ser multitudinaris.
El resultat s’aproximà força a l’ideal icarià: uns certàmens artístics de participació popular en un dels espais urbans de diversió més amplis de la ciutat, els Camps Elisis. La implicació d’altres escriptors i compositors va confegir, a més, un ampli corpus de partitures compartides que s’afegien al repertori d’autoria claveriana. La societat Coral Erato de Figueres va guanyar el festival del 1864 i el premi va ser un pensament d’or
que duia la inscripció “Todo por el arte y para el arte”.
En aquest mateix context Clavé va dirigir per primera vegada a Espanya la “Marxa triomfal” de Tannhäuser de Richard Wagner. A l’òpera, la marxa s’interpreta durant l’entrada dels convidats al concurs de cant que organitza un protector de les arts, el príncep Hermann. La comparació era senzilla: Clavé emulava l’amfitrió de Turíngia a qui tothom desitjava glòria i honor, els Camps Elisis es convertien en una “mansión de paz y esplendor” i els festivals populars quedaven legitimats, precisament, pel nou concepte de cant popular que Wagner havia plantejat en aquella òpera estrenada el 1845.
- Festival
Gravat del festival que Josep Anselm Clavé va organitzar als Camps Elisis l’any 1864. «El Museo Universal», 19 de juny de 1864.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Llista societats corals
Llista de societats corals de l’associació Euterpense fins al 1864, publicada per Mariano Soriano Fuertes, músic i amic de Clavé.
Memoria sobre las sociedades corales en España.
Autor: Narcís Ramírez, 1865.Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Pensament d'or
Pensament d’or, primer premi del Festival de Cors de Clavé de Barcelona del 1864.
Font: Societat Coral Erato, Figueres.
- La maquinista
La maquinista, polca catalana per a veus i orquestra; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1867.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Al festival
Al festival!, cor a veus soles; música de Nicolau Manent i poesia de Mariano Soriano Fuertes. 1864.
Font: Federació de Cors de Clavé.
- Euterpe
Retrat de grup de la Societat Coral Euterpe. 1860. Josep Anselm Clavé és al centre, dret i amb la batuta a la mà.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Tannhauser
Particel·la de soprano de la “Marxa triomfal” de l’òpera Tannhäuser de Richard Wagner. Còpia manuscrita de Josep Anselm Clavé per a la primera interpretació de música wagneriana a Espanya, el 16 de juliol de 1862, als Camps Elisis de Barcelona.
Font: Federació de Cors de Clavé.
- El Áncora
Felicitació d’aniversari de la Societat coral El Áncora a Josep Anselm Clavé. Aquesta societat s’havia fundat a Tarragona l’any 1862.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Eco de Euterpe
Exemplar de l’«Eco de Euterpe»del 4 d’agost de 1862. El programa del concert vespertí que s’hi anuncia inclou la “Marxa triomfal” de Tannhäuser de Wagner tres setmanes després de l’estrena.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- El Carnaval de Barcelona
Clavé, Josep Anselm. “El carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos… y otras quisicosazas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso”, Barcelona, Libr. Española , 1860.
Font: Arxiu històric de Barcelona
- Batuta
Batuta que va pertànyer a Josep Anselm Clavé. 1862.
Font: Federació de Cors de Clavé.
Guerra d'Àfrica, Montserrat i un tango
La consolidació del projecte claverià va coincidir amb la Guerra d’Àfrica (1859-1860), impulsada pel general O’Donnell, president del Consell de Ministres. El conflicte armat pretenia demostrar que el Regne d’Espanya mantenia una certa capacitat militar i, alhora, provocar un sentiment de pertinença i orgull nacionals. El retorn dels voluntaris catalans a Barcelona la primavera del 1860 i la visita d’Isabel II a Catalunya la tardor del mateix any van confirmar l’èxit d’aquella estratègia. La producció poètica i musical de Clavé durant aquesta contesa il·lustra el moment d’eufòria patriòtica. En són bons exemples Los nets dels almogàvers i ¡Honra a los bravos!.
Aquella guerra va provocar, de retruc, el boom de les havaneres. Cuba es projectà com un símbol de l’antic imperi, una colònia que Espanya encara podia lluir davant d’Europa. La cadència lenta de l’havanera va esdevenir la preferida als salons de ball, i en la fórmula cantada proveïa d’imatges exòtiques i sensuals. També conegudes amb el nom d’americanes, Clavé en va compondre cinc entre el 1860 i el 1867: Tula, La guanábana,
La guajira, La mascarita i ¡Ay, qué risa! A més d’El chinito, un tango, denominació que identificava les americanes que incloïen, al text poètic, un diàleg entre personatges afroamericans.
L’acostament de la reina Isabel II als catalans va ser precís i amb tota la intenció, s’havia de fer present i mostrar-se com el cap visible de l’Estat. Després d’haver-se conegut a Montserrat el 1860, Clavé va tornar a coincidir amb la reina el juny del 1863 a Madrid. Ell s’havia entossudit a organitzar un festival en aquella ciutat, però no hi havia cap teatre ni cap espai a l’aire lliure prou ampli per a un esdeveniment tan multitudinari. Tanmateix, els concerts corals que va organitzar al Teatro de la Zarzuela van ser un èxit i van rebre l’aplaudiment reial.
- El chinito
Partitura del tango El chinito, compost per Josep Anselm Clavé el 1863, que va pertànyer a la Sociedad Coral La Fraternidad de Martorell.
Font: Col·lecció particular d’Anna Costal.
- Montserrat
Il·lustració de la sortida dels reis d’Espanya del monestir de Montserrat durant la visita reial del 1860, publicada per Antonio Flores a Crónica del viaje de sus majestades y altezas reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón en 1860. Madrid: Rivadeneyra, 1861.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Arribada dels voluntaris
Gravat que il·lustra l’arribada dels voluntaris catalans a Barcelona
la primavera del 1860 procedents de la Guerra d’Àfrica. Autor desconegut, full volander.Font: Fons Joan Amades, Centre de Documentació de Cultura Popular.
- La guanábana
La guanábana, reducció per a piano d’aquesta americana de Josep Anselm Clavé original per a cor i orquestra. Partitura publicada a El carnaval de Barcelona: colección de piezas fáciles de baile. Barcelona: La Ausetana, 1861 (reproducció).
Font: Biblioteca Nacional de España.
- Los nets dels almogàvers
Los nets dels almogàvers, rigodons catalans per a cor i orquestra; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1860.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Honra a los bravos
¡Honra a los bravos!, cor militar; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1860.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Alfons XII
Gravat d’Alfons XII vestit de pagès català, publicat al llibre d’Antonio Flores Crónica del viaje de sus majestades y altezas reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón en 1860. Madrid: Rivadeneyra, 1861 (reproducció).
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Als voluntaris catalans
Als voluntaris Catalans, lo dia de sa arribada, poema de Josep Anselm Clavé dedicat al batalló de voluntaris Catalans que van combatre a la Guerra d’Àfrica. 1860.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Desperta ferro-1
Desperta ferro: gran escena y coro de guerra, dedicat als voluntaris de Cataluña, en motiu de la guerra contra’ls moros; música i poesia de Francesc d’Assís Altimira. Imprès a Barcelona per Antoni Bosch i Josep Anselm Clavé. 1860 (reproducció).
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Desperta ferro 2
Desperta ferro: gran escena y coro de guerra, dedicat als voluntaris de Cataluña, en motiu de la guerra contra’ls moros; música i poesia de Francesc d’Assís Altimira. Imprès a Barcelona per Antoni Bosch i Josep Anselm Clavé. 1860 (reproducció).
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Gloria a España
¡Gloria a España!, cantata; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1860.
Font: Federació de Cors de Clavé.
Revolucions, exili i assassinat de Prim
L’agost del 1867 Joan Prim va impulsar un pronunciament de progressistes i demòcrates contra Isabel II. Clavé hi va participar, igual com altres membres del Grup del Cafè Suís, que es reunien en aquest establiment de la plaça Reial de Barcelona i a la rebotiga de Frederic Soler Pitarra. L’acció va ser fallida i hi va haver empresonaments i exilis. En aquella ocasió Clavé va ser tancat a Madrid, a la presó d’El Saladero.
Un any després, la Revolució Gloriosa del 1868 va triomfar. Abans que es constituís el Partit Democràtic Republicà Federal, Clavé va ser fundador del Club dels Federalistes, que tenia com a objectius el liberalisme democràtic, el progrés permanent de la humanitat i una estructura de govern federal.
També va fundar el periòdic «La Vanguardia», que a la capçalera incloïa el lema: “Instruíos y sed libres. Agrupaos y sed fuertes. Amaos y sed felices”.
El maig del 1869 Clavé va estrenar La revolución al Teatre del Liceu. L’obra està dedicada al figuerenc Abdó Terrades, mort a l’exili el 1856 i convertit en màrtir de la causa republicana. La música inclou diverses referències polítiques, com ara la interpretació de les primeres notes de la Marxa Reial mentre les veus canten“¡Abajo los tiranos!”. Al llarg d’aquell any hi va haver fortes tensions entre el govern i els republicans federals. A la tardor van esclatar diverses insurreccions arreu d’Espanya que van ser reprimides ràpidament; en el cas de Barcelona pel general Gaminde. Per aquests fets Clavé va haver de marxar a l’exili, primer a Marsella i després a Lió.
El novembre del 1870 les Corts van aprovar la monarquia d’Amadeu I d’Espanya. Al desembre, la notícia de l’assassinat de Prim, principal artífex de la idea monàrquica, va sorprendre Clavé a Madrid. Sobtat per aquella notícia, es va amargar uns dies, convençut que l’acusarien d’haver format part d’aquella conspiració.
- Joan Prim
Dibuixos de Joan Prim i de l’escena del seu assassinat a Madrid el 27 de desembre de 1870. Autor: desconegut, ventall, ca. 1880.
Fons Joan Amades, Centre de Documentació de Cultura Popular.
- Insurrecció
Insurrecció federal del setembre del 1869 a Barcelona i repressió de les tropes del general Gaminde. Autor: Tomàs Padró.
Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- Brindis
Fotografia d’un brindis amb diversos col·legues republicans.
Clavé està assegut al darrere de la taula i és el quart per la dreta. Autor: Leopold Rovira Deloupy, 1868-1869.Font: Col·lecció particular de la família Domènech Ballester.
- Pacte de Tortosa
Retrat dels membres del Partit Republicà Democràtic Federal que van participar a l’Assemblea per al Pacte Federal de Tortosa el 18 de maig de 1869. Clavé s’identifica amb el número 3 i és el tercer començant per l’esquerra de la primera filera d’homes drets.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Saladero
Gravat de la presó de Madrid coneguda amb el nom del Saladero, on va estar tancat Josep Anselm Clavé, publicat a Los misterios del Saladero: novela filosofico-social de Ceferí Tresserras. Barcelona: Librería de Salvador Manero, 1860.
Font: CRAI Biblioteca de Lletres, Universitat de Barcelona.
- La revolución
La revolución, gran cor descriptiu amb acompanyament d’orquestra i banda; música i poesia de Josep Anselm Clavé. 1869. L’obra inclou diversos fragments musicals de significació política republicana i federal.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Carta Marsella-1
Carta que Josep Anselm Clavé escriu a la seva esposa Isabel i a la seva filla Àurea Rosa des de l’exili, a Marsella. 18 de novembre de 1869. Hi ha diversos detalls en els quals fa explícits els tràngols en aquell periple (reproducció).
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- Carta Marsella-2
Carta que Josep Anselm Clavé escriu a la seva esposa Isabel i a la seva filla Àurea Rosa des de l’exili, a Marsella. 18 de novembre de 1869. Hi ha diversos detalls en els quals fa explícits els tràngols en aquell periple (reproducció).
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- La Vanguardia
Capçalera de «La Vanguardia. Periódico Republicano Federalista», núm. 1. 30 d’octubre de 1868. El setmanari va ser fundat per Josep Anselm Clavé, que n’era l’únic redactor, i del qual només es van publicar una dotzena d’exemplars fins al gener del 1869.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Pel juny
Pel juny, la falç al puny, cor descriptiu català a veus soles; poesia i música de Josep Anselm Clavé. 1869. Obra dedicada a Josep Badrena, amic de Clavé.
Font: Federació de Cors de Clavé.
La Mercè, càrrecs polítics i república federal
Durant el regnat d’Amadeu I d’Espanya (1870-1873), Clavé va continuar treballant per concretar els seus ideals polítics en accions culturals. Per les Festes de la Mercè del 1871, l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar l’organització d’un festival coral.
Va presentar un pressupost d’11.000 rals de bilió que incloïa: els assajos i l’actuació de cent coristes, una orquestra de vuitanta músics i la banda del cos d’artilleria, a més del seu caixet, les còpies de partitures i els drets de propietat de les seves obres. Coincidint amb el 24 de setembre, dia de la patrona, l’Euterpe va estrenar la versió claveriana de La marsellesa de Rouget de l’Isle al Teatre Novetats. Ràpidament les societats corals d’arreu del país van incloure aquesta obra als seus concerts, igual com altres himnes republicans compostos per autors locals.
Per les Festes del 1872 Clavé va tornar a preparar un festival musical, però no va estar gens d’acord amb la petició de la comissió municipal, que li demanava d’afegir-hi “música extranjera”. Ell preferia un “festival euterpense”, és a dir, “de carácter puramente catalán y popular”. Tanmateix, es va adaptar a la demanda i va proposar obres de Meyerbeer, Halévy, Wagner i Mendelssohn, per a les quals va comptar amb la cooperació de seixanta veus femenines procedents de diversos teatres i capelles de la ciutat.
L’11 de febrer de 1873 es va proclamar la Primera República Espanyola. En aquesta nova etapa política Clavé va ser nomenat governador civil de la província de Castelló de la Plana, on va viure en primera persona els atacs carlins i va patir per la seva vida, i delegat provincial a Tarragona.
Josep Anselm Clavé va morir el febrer del 1874, després d’haver dut a terme una empresa política, social i cultural que, encara avui, sorprèn per l’abast, la solidesa i la coherència.
- La Flaca
Dibuix de Tomàs Padró per a la revista "La Flaca" de l'1 de maig de 1873. Es refereix a les eleccions generals espanyoles que va convocar Estanislau Figueras, aleshores president de la Primera República, amb l'objectiu de redactar una nova constitució.
Font: Biblioteca de Catalunya
- 3a carlinada
Dibuix de Tomàs Padró que il·lustra l’estupor dels dirigents republicans davant la violència de la tercera carlinada. «La Flaca», 24 d’abril de 1873.
Font: Biblioteca de Catalunya.
- Cartell
Cartell de les Festes de la Mercè de l’any 1872.
Autor: desconegut.Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- Pl Sant Jaume
Gravat de la proclamació de la Primera República a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Autor: Josep Lluís Pellicer i Bernardo Rico, 1873.
Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
- La marsellesa
La marsellesa, himne revolucionari francès compost l’any 1792 per Claude Joseph Rouget de Lisle, traduït al català i adaptat a veus soles per Josep Anselm Clavé. 1871.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Nomenament
Nomenament de Josep Anselm Clavé com a governador civil de la província de Castelló de la Plana. Estanislau Figueras era aleshores el president del govern de la Primera República Espanyola. El document inclou els vistiplau de Francesc Pi Maragall, ministre de la Governació, i de Basili Ballester, secretari del govern de la província de Castelló.
Font: Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
- Pressupost
Pressupost de Josep Anselm Clavé per a un gran concert vocal i instrumental a l’hipòdrom de Barcelona per les Festes de la Mercè del 1871, aprovat per Francesc de Paula Rius i Taulet.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya.
- Flores de estío
Flores de estío. Poesías de Josep Anselm Clavé. Barcelona: Librería Española, tercera edició, 1893.
Font: Biblioteca Pública Arús.
- Flores de estío-2
Flores de estío. Poesías de Josep Anselm Clavé. Barcelona: Librería Española, tercera edició, 1893.
Font: Biblioteca Pública Arús.
- Tres obres
Tres obres per a veus soles de temàtica republicana federal compostes per Camil Isern, de Castelló d’Empúries, i Domènec Terrarol, de Figueres: Viva la República federal, cor nacional; El republicano federal universal, gran vals, “regalo a los sinpaticos figuerenses”; El Federal, himno republicano, amb poesia de F. Bosch, “ofrécenlo a la Sociedad Coral Erato”.
Font: Societat Coral Erato, Figueres.