Ricard Viñes, el Palau i la música catalana
Dates: del 10 de març al 20 de juliol de 2026
Lloc: Foyer del Palau de la Música Catalana
Audiovisual: Veure audiovisual
Guia de l'exposició (PDF)
Ricard Viñes (1875-1943) fou un dels pianistes més singulars del seu temps. Instal·lat a París des dels dotze anys, des d’allí va bastir la seva carrera concertística internacional, bàsicament centrada a donar a conèixer la música de les noves generacions de compositors. Viñes va ser el responsable de les estrenes i les primeres audicions de la nova música per a piano, des de Debussy i Ravel fins als compositors dels anys 30.
Viñes no va tornar a Catalunya fins a l’any 1908, quan la seva figura era ja un referent internacional. Ho feu per participar en els concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana. A partir de llavors, la seva presència a casa nostra comença a ser més habitual. A més, des de la seva privilegiada situació dins els cercles culturals parisencs, Viñes va jugar un paper decisiu en la difusió de la música de compositors catalans com Frederic Mompou o Manuel Blancafort.
Aquesta exposició, organitzada pel CEDOC, vol posar l’accent en l’estreta relació que Viñes va mantenir amb el Palau, així com amb els vincles que va mantenir amb diverses generacions de compositors i intèrprets catalans.
- El pianista enlluernador
Ricard Viñes després de guanyar el primer premi de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Barcelona, juliol del 1887.
Font: Joan Martí. Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Cartell. Concert de “música moderna“ a la Salle Érard. París, 18 d’abril de 1898. Estrena de Menuet antique de Ravel.
Font: Fons Ricard Viñes, Arxiu Municipal de Lleida - El pianista enlluernador
Georges d’Espagnat. Réunion de musiciens chez les Godebski. 1910. Oli sobre tela.
D’esquerra a dreta, Florent Schmitt, Déodat de Séverac, Michel-Dimitri Calvocoressi, Albert Roussel, Cipa Godebski (assegut) i el seu fill Jean, Ricard Viñes al piano i Maurice Ravel (recolzat al piano).
Font: Bibliothèque Nationale de France –Musée de l’Opéra. París - El pianista enlluernador
Ricard Viñes. Autor desconegut, cap al 1920-1930.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - El pianista enlluernador
Ricard Viñes. Caricatura de Charles Léandre. París, 14 de juny de 1905.
Reproduïda a Le Monde musical, 28 de febrer de 1910. - El pianista enlluernador
Charles de Bériot i la seva classe de piano al Conservatori de París, 13 de juny de 1895.
Asseguts al piano, Charles de Bériot i Joaquim Malats.
Dempeus, d’esquerra a dreta: Maurice Ravel, C. Decreux, J. Lherie, E. Bernard, F. Lemaire, H. Schindelhelm, E. Chadeigne, Ricard Viñes, Cortes, A. Salomon i Motte Lacroix. Foto Eugene Pirou.Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Claude Debussy. Images. 2e série. París: Durand et Fils, 1908. Amb dedicatòria autògrafa del compositor a Ricard Viñes. La tercera de les peces de la col·lecció, Poissons d’or, està dedicada a Ricard Viñes.
Font: Col·lecció particular
- El pianista enlluernador
Man Ray.
Ricard Viñes, Olga Khokhlova, Picasso i Manuel Ángeles Ortiz en un bal masqué a casa del comte Étienne de Beaumont París, 1924.Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Joaquín Terraza, professor de Ricard Viñes a Lleida
Font: Fons Ricard Viñes
- El pianista enlluernador
Joan Baptista Pujol , professor de Ricard Viñes a Barcelona.
Font: Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Charles Wilfrid de Bériot, el professor de Ricard Viñes a París.
Font: Col·lecció particular
- El pianista enlluernador
Concert de presentació de Ricard Viñes a la Salle Pleyel després de guanyar el Primer premi de piano del Conservatori de París. 21 de febrer de 1895
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Maurice Ravel. Menuet antique. París: Enoch & Cie, 1898. Obra dedicada a Ricard Viñes. Estrenada per Ricard Viñes a la Salle Érard el 18 d’abril de 1898.
Font: Col·lecció particular
- El pianista enlluernador
Ricard Viñes. Bloc de notes corresponent a l’any 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Jean Cocteau. Le Coq et l’arlequin. París: Plon, 1919. Amb dedicatòria autògrafa de l’autor a Ricard Viñes
Font: Col·lecció particular
- El pianista enlluernador
Carta autògrafa d’Erik Satie a Ricard Viñes. París, 18 de març de 1919
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- El pianista enlluernador
Foto de Francis Poulenc dedicada a Ricard Viñes
Font: Col·lecció particular
- El pianista enlluernador
Carta autògrafa de Georges Auric a Ricard Viñes. París, 1915
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
El pianista enlluernador
Ricard Viñes demostrà ben aviat un talent musical precoç.
El 1885 es traslladà a Barcelona per continuar els seus
estudis de piano amb Joan Baptista Pujol. El 1887, després de guanyar el primer premi de piano de l’Escola de Música, marxà a París per prosseguir la seva formació.
L’obtenció del primer premi de piano del Conservatori de París l’any 1894 i el consegüent i reeixit concert de presentació el van convertir en un dels grans noms que calia tenir en compte al panorama pianístic francès i internacional.
Viñes començava així una carrera concertística prometedora.
L’orientació del seu recorregut artístic, però, s’impregnà de nous matisos a partir de l’estrena, el 18 d’abril de 1898, de Menuet antique de Maurice Ravel. Viñes conegué Ravel pocs mesos després d’arribar a París, quan tots dos tenien tretze anys. Entre els dos adolescents va créixer una amistat íntima que els va portar a descobrir plegats la vida, l’art i el món. En prendre la decisió d’estrenar l’obra primerenca del seu amic, llavors un complet desconegut i fins a cert punt un fracassat, Viñes va inclinar la seva carrera envers una actitud ferma i constant de generositat i compromís amb els joves compositors i la nova música. A partir d’aquest moment, i durant tot el seu periple artístic, es dedicà a donar a conèixer incansablement els nous llenguatges del piano del segle XX amb innombrables estrenes i primeres audicions, mentre es convertia en un personatge central de la vida cultural artística i social del París de l’època.
- Un convidat de primera hora
Inauguració del Palau de la Música Catalana, 1908.
Font: CEDOC - Un convidat de primera hora
Ricard Viñes a Lleida, finals de març de 1908.
Font: Manuel Herrera i Ges. Arxiu Fotogràfic de l’Institut
d’Estudis Ilerdencs - Un convidat de primera hora
Programa de mà. Sèrie de concerts inaugurals del Palau de la Música. 5è concert, 18 de març de 1908. Orfeó Català i orquestra, sota la direcció d’Antoni Nicolau. Ricard Viñes, piano.
Font: CEDOC - Un convidat de primera hora
Programa de mà. Concert al Palau de la Música Catalana, 21 de març de 1908. “La moderna literatura pianística”. Ricard Viñes, piano.
Font: CEDOC - Un convidat de primera hora
Concert “La moderna literatura pianística”. Palau de la Música Catalana, Barcelona, 21 de març de 1908
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Concerts inaugurals: quint i últim d'abonament. Palau de la Música Catalana, Barcelona, 18 de març de 1908
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Carta de Ricard Viñes a Lluís Millet amb la proposta de repertori pel concert del 18 de març de 1908. París, 28 de febrer de 1908
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Carta de Ricard Viñes a Lluís Millet amb la proposta de repertori pel concert del 18 de març de 1908. París, 28 de febrer de 1908
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Carta de Ricard Viñes a Lluís Millet amb la proposta de repertori pel concert del 18 de març de 1908. París, 28 de febrer de 1908
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Carta de Ricard Viñes a Lluís Millet amb la conformitat per actuar als concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana i els honoraris a percebre. París, 17 de febrer de 1908
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Crítica del concert del 21 de març de 1908 de Ricard Viñes al Palau de la Música Catalana. Revista Musical Catalana, any 5, núm. 52 (abril de 1908), pp. 69-70
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Un convidat de primera hora
Targeta postal de Ricard Viñes a Francesc Pujol. París, 30 de juny de 1908. Acusament de recepció de la col·lecció completa de la Revista Musical Catalana.
- Un convidat de primera hora
Ricard Viñes. Diari, 16 de març de 1908: "Me aguardaban en el andén de la estación de Barcelona [...] Lluís Millet y su segundo director de orquesta, un tal Pujol. Me pidió Millet de ir á ensayar por la noche mismo! Así que sin poderme cambiar de traje ni prepararme nada, —solo toqué el piano de Amelia un cuarto de hora después de comer!— ensayé con la orquesta del "Orfeó Català", quedándose todos admirados. Dirigió Nicolau que recordó haber sido del jurado cuando tuve el premio en la Escuela Municipal el 18 de julio de 1887! Había en la orquesta algunos músicos que me conocían, y entre ellos uno o dos de Lérida mismo, pero no recuerdo los nombres. Naturalmente paro en casa de Amelia. Ricardo me acompañó al ensayo y después fue también al "Palau de la Música Catalana" en cuyo edificio nunca ha tocado ningún pianista, de manera que yo estrené dicho local —han hecho ya en él tres conciertos, pero sin pianista. […] ."
Font: Col·lecció particular
- Un convidat de primera hora
Ricard Viñes. Diari, 17 de març de 1908: "Por la mañana Ricardo me acompañó a la peluquería [...] y al "Palau", donde probé el piano Erard que acababan de instalarles allí, pues la noche ensayé con un [...]. Por la noche tuvo lugar el ensayo general [...]. Además había bastante gente en la sala. Ya me acompañó algo mejor la orquesta. Luego ensayaron Parsifal, orquesta y coros. [...] Después todos se empeñaron en hacerme dar un concierto solo, el sábado, y pasé con Guimet á un salón donde estaban reunidos los del Comité del Orfeó cuyo presidente y un tal Pujol, segundo director de orquesta, me acabaron de hacerme consentir á dar dicho segundo concierto. Ellos mismos lo organizarán, es decir, que me contratan, como para el miércoles, y quedamos en que me aseguran un mínimum de 600 pesetas para dicho concierto, y el 40 por ciento de la ganancia. [...]."
Font: Col·lecció particular
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert.. El Poble Català, 17 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. La Vanguardia, 18 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. La Veu de Catalunya, 19 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. Diario Oficial de Avisos de Barcelona, 20 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. Diario de Barcelona, 20 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. El Diluvio, 20 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. El Poble Català, 20 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Un convidat de primera hora
Article de premsa sobre la presència de Ricard Viñes a Barcelona i l’èxit del primer concert. La Tribuna, 20 de març de 1908
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
Un convidat de primera hora
El 9 de febrer de 1908 s’inaugurà el Palau de la Música Catalana, la nova seu de l’Orfeó Català, amb la interpretació d’El cant de la Senyera de Millet, a més d’algunes obres corals. Uns dies més tard, el 13 de febrer, s’inaugurà el nou orgue Walcker.
L’autèntica inauguració del Palau com a sala de concerts va tenir lloc unes setmanes més tard amb una sèrie de cinc concerts, entre el 26 de febrer i el 18 de març. Els quatre primers van suposar un bon tast de l’esperit que definia l’estètica i l’ideari de l’Orfeó: música coral, repertori simfònic, música per a orgue, alguna estrena –Glossa de Felip Pedrell, sobre un poema de Joan Maragall–, la reivindicació d’autors antics com Bach, o picades d’ullet a la modernitat que suposava la música de Wagner.
Per al cinquè i darrer concert es va convidar Ricard Viñes, llavors en un moment àlgid de la seva singladura artística.
Viñes, que no havia tornat a trepitjar terra catalana –des que se n’anà a París, l’any 1887– fins al març del 1907, per acompanyar les despulles de la seva mare per ser enterrada a Lleida, va ser el primer concertista de renom internacional a tocar al Palau, en un programa que combinava repertori solista amb orquestra i recital de piano.
Tres dies més tard d’aquell concert, el 21 d’abril, Viñes va ser el protagonista del primer recital pianístic que es va fer al Palau.
Amb el títol eloqüent “La moderna literatura pianística”, es van poder escoltar en primera audició a Catalunya obres de Ravel, Debussy o Séverac, entre d’altres.
- Fidelitat i compromís
Ricard Viñes.
Autor desconegut, cap a 1920-1930.Font: CEDOC
- Fidelitat i compromís
Retall de premsa. La veu de Catalunya (Barcelona), 29 de maig de 1927.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Fidelitat i compromís
Programa de mà. Concert al Palau de la Música Catalana, 22 d’abril de 1919. Associació de Música Da Camera de Barcelona. Ricard Viñes, piano.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Fidelitat i compromís
Programa de mà. Concert al Palau de la Música Catalana, 19 de maig de 1925.
Associació Amics de la Música. Ricard Viñes, piano.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Fidelitat i compromís
Concert del Trio Francés (Jules Bucherit, violí; André Hekking, violoncel; i Ricard Viñes, piano) al Palau de la Música Catalana. Barcelona, 7 de febrer de 1916. Associació de Música Da Camera de Barcelona
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Fidelitat i compromís
Carta de Ricard Viñes a Manuel Clausells amb relació a la proposta de concert de l’Associació de Música Da Camera de Barcelona. París, 16 gener de 1916
Font: Fons Manuel Clausells. Museu Abelló, Mollet del Vallès
- Fidelitat i compromís
Concert de Conxita Badia (soprano) i Ricard Viñes (piano) al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 29 de maig de 1927. Associació de Música Da Camera de Barcelona
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Fidelitat i compromís
Concert de Conxita Badia (soprano) i Ricard Viñes (piano) al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 29 de maig de 1927. Associació de Música Da Camera de Barcelona
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Fidelitat i compromís
Ricard Viñes. París, cap a 1924. Foto Carol-Bérard
Font: Col·lecció particular
- Fidelitat i compromís
Concert en homenatge a Ricard Viñes al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 8 de desembre de 1940.
Agencia Internacional de Conciertos
Font: Centre de documentació de l’Orfeó Català
- Fidelitat i compromís
Carta de Ricard Viñes a Manuel Clausells amb relació a la proposta de concert de l’Associació de Música Da Camera de Barcelona. París, 16 gener de 1916
Font: Fons Manuel Clausells. Museu Abelló, Mollet del Vallès
- Fidelitat i compromís
Ricard Viñes, Thrénodie ou Funérailles antiques à la mémoire de Erik Satie. Partitura autògrafa. Barcelona. 1942.
Font: Maria Canals. CEDOC
Fidelitat i compromís
La presència de Viñes a la sèrie de concerts inaugurals
del Palau i el concert sobrevingut dedicat a la literatura
pianística més moderna eren tota una declaració d’intencions dels promotors, Lluís Millet i Francesc Pujol. Comptar amb Viñes era disposar del músic català d’abast internacional més compromès amb l’esperit modern amb què l’Orfeó volia amarar el Palau.
Aquesta actitud va impregnar les cada cop més freqüents visites de Viñes al Palau. A partir del 1908 la seva presència a Catalunya començà a sovintejar, amb visita obligada al Palau.
De forma regular, Viñes oferia cada any un concert benèfic a la seva Lleida nadiua i aprofitava el deure autoimposat de visitar la tomba de la mare i la ciutat que el va veure néixer per combinar-ho amb altres concerts per Catalunya i Espanya.
També al Palau, com era habitual en la seva manera de fer, mai desaprofitava l’ocasió d’incorporar repertori nou als programes, amb nombroses primeres audicions d’obres de compositors d’estètiques molt diferents. A més de Ravel, Debussy, Séverac o els russos, que ja havia inclòs als concerts del 1908, ben aviat va impulsar la presència regular d’altres autors, com Satie, Milhaud, Poulenc o els compositors espanyols i catalans que començaven a ser habituals als seus recitals.
- Catalans a París
Programa de mà. Concert de música catalana a la Schola Cantorum. París, 11 de desembre de 1900.
Maria Pitxot de Gay, soprano. Joan Pujal, violoncel. Ricard Viñes, piano. Marcel Labey, piano acompanyant.
Font: Fons Ricard Viñes. Universitat de Lleida - Catalans a París
Sala de concerts de l’Schola Cantorum, ca. 1900.
- Catalans a París
Maria Gay
- Catalans a París
Ricard Viñes. Diari, 6 de maig de 1905.
“Por la noche fuimos mamá, Eugenio y yo, en coche, llovía, a la Schola Cantorum donde tuvo lugar un concierto de música catalana con la Gay, Selva, Llobet y yo por intérpretes.”
Font: Col·lecció particular - Catalans a París
Ricard Viñes
Diari, 6 de juny de 1897
Volví aquí, y sólo me estuve un momento, el de ecoger tres dibujos-pasteles de Sunyer que ví por primera vez. [...] Vine á comer á casa, donde todavía estaba Sunyer que es simpático y muy muy adelantado en ideas estéticas y literarias; me parece que será uno de los más interesantes amigos que tendré.
Font: Col·lecció particular
- Catalans a París
Ricard Viñes
Diari, 20 d’octubre de 1897
Por la tarde, Pepe y yo á casa Nonell y luego subido al cuarto de Canals, á invitarles a comer mañana aquí. Imaginando de ver como lo haría para poder comprar toda la colección de los Crétins que es única en el mundo: veremos de trabajarlo.
Font: Col·lecció particular
- Catalans a París
Retrat d’Isaac Albéniz. 1898
Font: Museu Isaac Albéniz de Camprodon (MIAC)
- Catalans a París
Foto d’estudi de Ricard Viñes. París, 26 de juliol de 1900. Foto J. Cañellas
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Catalans a París
Concert de música catalana a l’Schola Cantorum, París, 6 de maig de 1905, amb la participació de Maria Gay, Miquel Llobet, Blanca Selva i Ricard Viñes.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Catalans a París
Targeta postal d'Isidre Nonell a Ricard Viñes. Barcelona, 1903.
Font: Col.lecció particular
- Catalans a París
Foto d’Isidre Nonell dedicada a Ricard Viñes. Barcelona, 1904.
Font: Col·lecció particular - Catalans a París
Concert de la Diada de Sant Jordi del Casal Català de París, 23 d’abril de 1922.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Catalans a París
Crònica periodísica dels actes de la Diada de Sant Jordi del Casal Català de París, 23 d’abril de 1922. La Veu de Catalunya, 14 de maig de 1922
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Catalans a París
Vetllada literària i musical al Centre Català de París, 7 de juny de 1913, amb la participació, entre d’altres, de Ricard Viñes i Miquel Llobet.
Font: Fons Frederic Mompou, Biblioteca de Catalunya
- Catalans a París
Vetllada literària i musical al Centre Català de París, 29 de novembre de 1903, amb la presència d’Àngel Guimerà.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Catalans a París
Recital de Ricard Viñes al Festival Franco-Català, a la sala de l’antic Conservatori de París, 7 de maig de 1927, amb el Cor Mixt de París, dirigit per Marc de Ranse, interpretant cançons populars del repetori l’Orfeó Català.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
Catalans a París
Des de la seva arribada a París, el 13 d’octubre de 1887, Viñes i la seva família freqüentaren la colònia espanyola i sud-americana establerta a la ciutat, amb presència també d’alguns catalans. La bona recepció i el suport d’aquesta comunitat foren cabdals per subsistir en un París on tot era nou i difícil, quan la situació econòmica de la família era força precària i en alguns moments realment crítica. L’esforç per integrar-se i crear xarxa fou crucial per poder mantenirse a París. Primer, en l’àmbit privat –com quan sovint ell i el seu germà Pepe es presentaven a recepcions i balls de disfresses abillats amb barretina catalana. Després, en el si d’entitats com ara el Centre Català de París, fundat el 1902.
Un cop establert fermament a l’ecosistema artístic parisenc, Viñes esguarda l’arribada de músics –sobretot instrumentistes que volen prosseguir els estudis allà– i d’altres artistes catalans –com els pintors Canals, Nonell o Sunyer– que van a París atrets per les meravelles de la cité lumière. Viñes es relacionava amb tots ells i els freqüentava regularment.
El desembre del 1900 fou convidat a participar en un
concert català a la Schola Cantorum, en realitat un concert d’intèrprets catalans. Els anys a venir prendria part en molts altres concerts semblants en companyia d’intèrprets més o menys establerts a París o de pas, com Maria Gay o Miquel Llobet. La seva aposta per un repertori cada cop més escorat cap a la música d’autors catalans va ser una tendència que aniria prenent força amb el temps.
- Entre compositors, entre amics
Frederic Mompou i Manuel Blancafort a les golfes del Balneari Blancafort de la Garriga.
Autor: Joan Baptista Blancafort, 1922.Font: Fons Manuel Blancafort, Biblioteca de
Catalunya - Entre compositors, entre amics
Ricard Viñes amb Enric Granados. París, 21 de gener de 1889. Autor: Balaguer
Font: Col·lecció particular
- Entre compositors, entre amics
Cartell. Concert a la Salle Érard, París, 26 de febrer de 1927. Primeres audicions d’obres de Frederic Mompou i Manuel Blancafort.
Font: Fons Ricard Viñes, Arxiu Municipal de Lleida - Entre compositors, entre amics
Ricard Viñes i Enric Granados a l’Hôtel de Cologne et d’Espagne. París, 18 de febrer de 1889. Foto Balaguer
Font: Col·lecció particular
- Entre compositors, entre amics
Enric Granados. Paisatge. Pintura a l’oli sobre taula. París, 1888
Font: Fons Ricard Viñes, Arxiu Municipal de Lleida
- Entre compositors, entre amics
Programa de mà. Concert al Teatro Odeón de Buenos Aires, 26 de novembre de 1924.
Primera audició de Charmes (“Encantaciones”) de Frederic Mompou.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Entre compositors, entre amics
Frederic Mompou. Charmes. París: Max Eschig, 1926. Les tres darreres peces de la col·lecció (IV. … pour les guérisons; V. … pour évoquer l'image du passé; VI. …pour appeler la joie), dedicades a Ricard Viñes
Font: Fundació Mompou, Barcelona
- Entre compositors, entre amics
Concert benèfic de Ricard Viñes al Teatre Sala Victoria de Lleida amb motiu de la Festa Major de la ciutat, el 13 de maig de 1925. Presentació de les tres Charmes de Frederic Mompou que li estaven dedicades, abans d’oferir-les en primera audició al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1925. Correccions i afegits autògrafs al programa de mà del propi Ricard Viñes.
Font: Fons Frederic Mompou, Biblioteca de Catalunya
- Entre compositors, entre amics
Concert de Ricard Viñes al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 19 de maig de 1925. Associació d’Amics de la Música. Primera audició de Charmes (IV. … pour les guérisons; V. … pour évoquer l'image du passé; VI. …pour appeler la joie) i d’una Cançó i dansa, de Frederic Mompou
Font: CEDOC
- Entre compositors, entre amics
Programa de mà. Concert a la Salle du Cinéma Pathé, Tolosa de Llenguadoc, 7 de novembre de 1921. Ricard Viñes, piano. Primera audició de Charmes (“Chants magiques”) de Frederic Mompou.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Entre compositors, entre amics
Manuel Blancafort. El Parc d’atraccions. París: Maurice Senart, 1927. Obra dedicada a Ricard Viñes
Font: Fons Manuel Blancafort, Biblioteca de Catalunya
- Entre compositors, entre amics
Concert de Ricard Viñes a la Salle Érard, París, 26 de febrer de 1927. Primera audició a Paris de Trois variations de Frederic Mompou i de diversos fragments d’El Parc d’atraccions de Manuel Blancafort
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Entre compositors, entre amics
Foto promocional dels enregistraments de rotlles de pianola fets per Ricard Viñes per a la marca Victoria, propietat de la famíla Blancafort. La Garriga, 9 de juny de 1928. Foto Joan Baptista Blancafort
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Entre compositors, entre amics
Foto dedicada a Ricard Viñes per Manuel Blancafort i la seva esposa, la violinista Helena París. A l’esquerra, Ricard Viñes. La Garriga, 11 de juny de 1928. Foto Joan Baptista Blancafort
Font: Fons Ricard Viñes, Arxiu Municipal de Lleida
- Entre compositors, entre amics
Disc de gramòfon enregistrat per Ricard Viñes a París per al segell Columbia el 4 de novembre de 1929. Conté dues peces d’El Parc d’Atraccions de Manuel Blancafort: L’orgue dels cavallets i Polka de l’equilibrista. Columbia LFX 73 – WLX 1146
Font: Col·lecció particular
- Entre compositors, entre amics
Carta de Joan Baptista Blancafort a Ricard Viñes relativa als seus enregistraments de rotlles de pianola per a la marca Victoria. La Garriga, 26 de juny de 1928
Font: Col·lecció particular
Entre compositors, entre amics
Una de les primeres persones amb qui els Viñes van establir contacte tot just arribar a París fou Enric Granados.
El compositor se’ls havia avançat tot just unes setmanes, el setembre del 1887, amb la intenció d’ingressar també a la classe de Bériot al Conservatori. L’atzar va fer que els dos lleidatans coincidissin un temps al mateix allotjament, l’Hôtel de Cologne et d’Espagne. Durant els prop de dos anys que Granados va residir a París, ell i Viñes tenien cambres veïnes i, tot i que Granados era vuit anys més gran, l’amistat va brollar i feien música, prenien classes de francès i es divertien junts, un afecte que es va allargar fins a la sobtada mort del compositor. Naturalment, Viñes va ser un dels primers a integrar la música de Granados als seus recitals i contribuí decisivament a donar-la a conèixer als cercles privats i les sales de concert parisenques.
Molt més tard, ja a la dècada dels anys vint, el Viñes més militant a favor dels joves creadors es deixà seduir per les sonoritats d’una nova generació de compositors catalans amb els quals va mantenir també una sincera amistat personal.
Frederic Mompou i Manuel Blancafort, com també Agustí Grau, foren els principals beneficiaris del seu compromís.
D’algunes obres d’aquests, Viñes n’oferí l’estrena absoluta, però més decisives foren les primeres audicions d’aquests autors a París i el fet d’integrar-los amb normalitat als seus programes de concert i difondre’ls arreu. Al seu torn, com a gest d’agraïment, tots ells li van dedicar alguna composició.
- Reeixir a París
Ricard Viñes amb els membres del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, violí; Josep Recasens, violí; Lluís Sánchez, viola; Antoni Planàs, violoncel), la contralt Concepció Callao i el pianista acompanyant
Sebastià Rafart, en ocasió dels dos concerts en què intervingueren amb motiu de la inauguració del Teatre
Viñes. Lleida, 3 i 4 de maig de 1919.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Reeixir a París
Foto d’estudi del Quartet Renaixement, amb dedicatòria signada pels quatre membres de la formació a Ricard Viñes. París, octubre de 1913.
Font: Fons Ricard Viñes, Arxiu Municipal de Lleida
- Reeixir a París
Foto dedicada a Ricard Viñes pel guitarrista Emili Pujol.
Sense lloc ni data.Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Reeixir a París
Retrat de Ricard Viñes dedicat al guitarrista Miquel Llobet. París, 29 de juny de 1905.
Font: Museu de la Música - Reeixir a París
Foto d’estudi de Joaquim Malats dedicada a Ricard Viñes. París, juny de 1891. Foto Charles Allevy
Font: Col·lecció particular
- Reeixir a París
Feuillets d’album. París, febrer de 1891. Àlbum musical amb composicions de joventut de Joaquim Malats i Ricard Viñes. Amb dedicatòria autògrafa a llapis de Joaquim Malats a Ricard Viñes.
Font: Fons Ricard Viñes, Arxiu Municipal de Lleida
- Reeixir a París
Odilon Redon. Miquel Llobet. Litografia. París, 1908
- Reeixir a París
Foto d’estudi de Miquel Llobet, cap a 1908
Font: Museu de la Música, Barcelona
- Reeixir a París
Foto d’estudi de la pianista Carme Matas de Ricart i del seu fill, el violoncel·lista Josep Ricart i Matas, dedicada a Ricard Viñes. París-Barcelona, 25 de maig de 1913
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Reeixir a París
El Quartet Renaixement assajant al Xop-Bot, amb Ricard Viñes dempeus. Lleida, maig de 1919
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Reeixir a París
Programa de l’estrena d’El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla, a casa de la Princesa de Polignac, París, 25 de juny de 1923, amb la signatura autògrafa dels participants. Hernando Viñes, nebot de Ricard Viñes, s’encarregà del disseny del programa
Font: Col·lecció particular
- Reeixir a París
Estrena d’El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Palau de la princesa Edmond de Polignac. París, 26 de juny de 1925. El guitarrista Emili Pujol i la seva esposa Matilde Cuervas apareixen al centre de la foto. A l’extrem dret de la imatge, Ricard Viñes.
Font: Col·lecció particular - Reeixir a París
Concerts de Gaspar Cassadó (violoncel) i Ricard Viñes (piano) al Teatro Campoamor, Oviedo, 19 i 20 de novembre de 1918. Sociedad Filarmónica de Oviedo.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
Reeixir a París
Altres músics catalans van anar arribant a la capital francesa durant la llarga estada de Viñes a la ciutat, sobretot pianistes delerosos de perfeccionar la tècnica i l’estil al gran centre musical que era el París de finals del segle XIX.
M. Lluïsa Ponsa, Mercè Rigalt o Carme Matas foren
companyes pianistes des dels primers anys. Una mica més tard arribarien Joaquim Malats o Enric Montoriol-Tarrés.
Tots comparteixen els afanys per progressar en el territori aspre i difícil del competitiu món musical parisenc. Entre ells estableixen complicitats, comparteixen emocions i experiències
musicals i, també, sorgeixen legítimes rivalitats. De tota la corrua de pianistes catalans que van intentar obrir-se camí a París, Viñes fou l’únic que va desenvolupar-hi una trajectòria artística sòlida i duradora.
A París va tractar tots els músics catalans més o menys establerts o de trànsit per la ciutat. Maria Gay, Miquel Llobet, Pau Casals, Blanca Selva, Joaquim Nin, Gaspar Cassadó, Emili Pujol i tants d’altres formen part del seu cercle de relacions, s’ajuden, es visiten els uns als altres i coincideixen sovint en concerts. Amb alguns va establir un fort vincle d’amistat: va introduir Llobet al cercle dels Apaches o va implicar Pujol en l’estrena d’El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla a casa de la princesa de Polignac.
A París, durant les seves visites a Catalunya o en gires per Europa o Amèrica del Sud, va tenir ocasió de compartir escenari i fer música amb altres pianistes, com el mateix Granados o Blanca Selva, cantants com Maria Gay o Conxita Badia, violinistes com ara Francesc Costa o Eduard Toldrà i el seu Quartet Renaixement, o violoncel·listes com foren Josep Ricart i Matas o Gaspar Cassadó.
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes en concert al Palau de la Música, 19 de març de 1943. Aquest fou el darrer concert ofert per Ricard Viñes unes setmanes abans de morir, a Barcelona, el 29 d’abril de 1943.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes. Barcelona, cap al 1940.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Epíleg i memòria viva
Concert simfònic al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 16 de novembre de 1940. Ricard Viñes (piano); César Mendoza Lasalle (director). Orquesta Filarmónica de Barcelona
Font: CEDOC
- Epíleg i memòria viva
Conferència de Georges Auric sobre Ricard Viñes amb motiu del desè aniversari del concurs Maria Canals, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 22 de febrer de 1964.
Font: Fons Maria Canals, CEDOC
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Manuel Blancafort i Maria Canals. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC
- Epíleg i memòria viva
Programes del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona. A partir de 1973 el programa general del concurs reproduïa a la portada la partitura manuscrita, autògrafa de Ricard Viñes, de la seva peça per a piano Crinoline ou La Valse au temps de la Montijo (Hommage à Léon-Paul Fargue).
Font: Fons Maria Canals, CEDOC
- Epíleg i memòria viva
Premi Ricard Viñes – Concurs Maria Canals. X aniversari de l’Escola de Música Ars Nova, Barcelona, 27 de febrer de 1960
Font: Fons Maria Canals, CEDOC
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Maria Canals a la platja de la Barceloneta. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC i Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Maria Canals a la platja de la Barceloneta. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC i Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Maria Canals a la platja de la Barceloneta. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC i Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Maria Canals a la platja de la Barceloneta. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC i Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Maria Canals a la platja de la Barceloneta. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC i Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes amb Maria Canals a la platja de la Barceloneta. Barcelona, cap a 1941-1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC i Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes. Menuet spectral. (À la mémoire de Maurice Ravel). Partitura autògrafa. Barcelona, 1942
Font: Fons Maria Canals, CEDOC
- Epíleg i memòria viva
Ricard Viñes. Barcelona, cap a 1942
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida
- Epíleg i memòria viva
Programa de mà. Concert al Palau de la Música Catalana, 30 de maig de 1941. Associació Amics de la Música.
Ricard Viñes i Maria Canals, piano.
Font: Fons Ricard Viñes, Universitat de Lleida - Epíleg i memòria viva
Concert de Ricard Viñes i el Quartet Labor Artis al Palau de la Música Catalana, Barcelona, 19 de març de 1943. Obra Sindical Educación y Descanso. Darrer concert de Ricard Viñes.
Font: CEDOC
Epíleg i memòria viva
El 14 de juny de 1940 l’exèrcit alemany entrava a París.
L’activitat musical a la França ocupada no es va aturar del tot i Viñes encara tingué ocasió d’oferir alguns concerts a París durant aquell estiu i tardor. El darrer tingué lloc el 12 de novembre a la Salle Chopin. L’endemà Viñes agafà el tren cap a Barcelona, on des de molt abans tenia contractat un concert al Palau de la Música per al dia 16 de novembre.
Mai va poder tornar a París, al seu apartament, a la seva biblioteca, a la seva col·lecció d’art… Mai va poder tornar a veure-hi els seus familiars i amics, mai va tornar al món que havia anat afaiçonant a París durant més de cinquanta anys.
Problemes burocràtics i permisos que no van arribar mai el van retenir a Barcelona. En una Espanya que acabava de sortir de la Guerra Civil, on l’activitat musical tot just s’estava començant a recuperar amb moltes dificultats, un concertista de piano ja gran, sol i cansat hi tenia totes les de perdre.
Les promeses i l’esperança de tornar a París es van anar diluint i Viñes va malviure a Barcelona vora dos anys i mig, amb l’ajuda puntual d’alguns amics, concerts ocasionals promoguts pel nou règim franquista i alguna classe particular, com les que començà a impartir a la jove pianista Maria Canals al principi del 1941. No va ser suficient. A la fi, Viñes fou trobat moribund, desnodrit, a l’habitació de la pensió on s’allotjava al Portal de l’Àngel i va morir l’endemà, el 29 d’abril de 1943.
Maria Canals fou la darrera i més devota deixebla de Viñes.
La seva determinació a mantenir viu el record del seu mestre admirat es va traduir en múltiples iniciatives en forma de concerts, conferències, escrits i edicions. El Concurs Internacional de Piano que porta el seu nom i que el Palau de la Música acull cada any és també, en certa manera, una mena de tribut a l’empremta indeleble que el pianista lleidatà va deixar a casa nostra durant els tristos darrers anys de la seva vida.