El giravolt de maig constitueix una de les obres més emblemàtiques, per no dir la que més, del compositor Eduard Toldrà, una obra que constitueix la culminació de l’estètica noucentista, com a fruit de la col·laboració entre Eduard Toldrà i Josep Carner, juntament amb la col·laboració de l’artista Xavier Nogués, que en realitzà els decorats i els figurins. L’estètica d’aquesta òpera feia al·lusió al que havia de ser l’òpera catalana i va esdevenir un punt d’inflexió per al revifament modernitzat d’un gènere que havia anat quedant enrere.

L’origen de la creació el trobem un 23 de gener de 1927 quan al Palau va tenir lloc un dels concerts del cicle Els Poetes i els Músics, dedicat a Josep Carner, unes sessions que eren organitzades per Manuel Clausells i Francesc Martí. Aquell dia, Carner, després d’haver escoltat algunes de les cançons de Toldrà, i durant l’intermedi, explicà a Toldrà, Clausells i Martí que havia pensat d'escriure una petita comèdia sobre un tema que li semblava molt apte per fer-ne una òpera còmica, i els va fer un ràpid esbós del projecte. Immediatament i amb entusiasme es comprometeren; Toldrà a musicar-la, i Clausells i Martí a muntar-ne la representació. I així comença la història d’una llarga col·laboració. Carner anà lliurant l’obra per entregues i Toldrà va anar treballant en la música. A més, segons el que s’explica al diari «La Nau» el 26 d’octubre de 1928, Carner l’anava escrivint pensant fins i tot en quins intèrprets l’estrenarien, com Emili Vendrell en el paper de Golferic, Mercè Plantada com a Rosaura i Concepció Callao com a Jovita.

L’estrena d’El giravolt de maig tingué lloc al Palau el 27 d’octubre de 1928, amb els papers principals interpretats per Emili Vendrell, Mercè Plantada i Concepció Callao, i el mateix Toldrà dirigí l’orquestra. Pocs dies després, l’1 de novembre, hi hagué un nova representació. L’expectació per l’estrena va ser molt important i s’ha de dir que el 23 de setembre es feu una primera audició íntima de l’òpera davant un nombre reduït d’artistes a casa de Francesc Cambó; entre d’altres hi havia: Lluís Millet, Josep Carner, Amadeu Vives –a qui dedicà l’obra–, Rafael Patxot i Xavier Nogués. Per a aquella ocasió, l’obra fou cantada pels mateixos intèrprets de l’estrena.

La primera audició de l’obra tingué un gran impacte en la crítica, tal com s’observa en diversos diaris. Així, a «La Veu de Catalunya» aparegué una crítica signada per Frederic Lliurat el dilluns 29 d’octubre, que deia: “Toldrà ha palesat una vegada més que és un bon músic, o millor dit, que és un músic. La seva escriptura apareix fàcil, precisa i agradosa [...]. Eduard Toldrà salta, bruscament pel damunt de les inquietuds dels nostres dies i es situa en un ambient netament setcentista. I la llum apareix. Toldrà ha escrit, doncs, un música clara, variada, tothora francesa i sentida. La tendresa, la passió, la ironia, etc., tot hi és expressat”.

Xavier Nogués fou un artista molt destacat durant el Noucentisme, amb inquietuds molt diverses: va ser pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire. A més, també va practicar el figurinisme, amb la confecció de dissenys de vestuari i decorats teatrals, un especialitat en què destacaren artistes com ara Francesc Soler i Rovirosa, Lluís Labartra i Adrià Gual, i és en aquest camp que Nogués pogué experimentar en els dissenys del decorat i del vestuari per a l'estrena de l'òpera El giravolt de maig. Els dissenys dels figurins de Nogués han estat el segell identificador de la imatge d’aquesta obra, que s’han reproduït molt sovint al llarg de les dècades, dins el propi anunci de la programació de l’obra, als programes i en revistes i cròniques de premsa.

Toldrà insisteix en la necessitat de definir cada personatge amb un caràcter que ha d’arribar amb facilitat al públic, amb diàlegs dinàmics marcats per ràpides figuracions sil·làbiques, amb un ritme i girs intervàlics subtils i elegants i així els descriu Lluís Millet al programa de l’1 de novembre de 1928: “una ballarina sobtada per un sentiment de misticisme; un seminarista que amb la bullida primaveral de les sangs es torna un foll enamorat; un capità de lladres, ferotgement vulgarot, que s’ajeu a la pau d’un hostal, i una hostalera que li revé l’antic amor de la joventut i el daler [sic] d’una vida aventurera. Tot aquest bellugament de caràcters oposats, tot aquest joc d’unes dèries passatgeres, que el poeta tracta amb un humor exquisit, el músic el plasma amb una encisera naturalitat prenent-ne l’esperit, la gràcia i els accents més característics”.

Fem tot seguit un breu recorregut per algunes de les principals interpretacions al llarg dels anys, especialment al Palau de la Música Catalana. Si bé l’obra s’estrenà el 27 d’octubre de 1928 al Palau, pocs dies després, l’1 de novembre, se’n va fer una nova representació. Arran de l’èxit assolit, se’n celebraren dues audicions més al Teatre Novetats una setmana més tard.

L’obra haurà d’esperar trenta anys per ser novament representada, al mateix Palau; fou amb motiu de la celebració del cinquantenari de la Sala de Concerts, els dies 5 i 14 de desembre de 1958, una interpretació que es feu en homenatge dels autors, artistes i intèrprets d’aquella estrena: Francesc Martí i Manuel Clausells, amb les intèrprets M. Rosa Barbany, Anna Ricci, Gaietà Renom, Manuel Ausensi, Bartomeu Bardagí i Joan Josep Escoto, sota la direcció del mateix compositor.

Una altra interpretació al Palau s’esdevé el 19 d’octubre de 1964. Un concert que tingué lloc dins un cicle de set concerts dedicats a Eduard Toldrà l’octubre i novembre d’aquell any, juntament amb una exposició dedicada al compositor. Cal destacar també que el 29 d’abril de 1953 El giravolt arribà a Madrid, al Teatro Español. Posteriorment són rellevants noves interpretacions de l’òpera i el protagonisme d’Antoni Ros Marbà com a director que l’ha dirigida en nombroses ocasions al Palau els darrers cinquanta anys: 31 de maig de 1968 amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, les representacions del 13 i el 14 de maig de 1972 en un homenatge a Toldrà en el desè aniversari de la seva mort, amb les veus de Montserrat Alavedra, Anna Ricci i Josep Carreras, i una nova interpretació els mateixos 13 i 14 de novembre, però del 1982 .