La Barcelona universal de Joaquim Cabot
Dates: octubre 2023 - febrer 2024
Ubicació: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissària: Marta Grassot Radresa
Audiovisual: Veure audiovisual
Joaquim Cabot i Rovira (1861-1951) fou un dels presidents de l’Orfeó Català que deixaren una empremta més marcada a l’entitat. El presidí en un període de gairebé trenta anys, entre els anys 1902-1911 i 1915-1934, i ho feu en una època de grans esdeveniments per a l’entitat des de la seva consolidació com a cor als inicis del segle XX, amb primeres audicions de gran obres universals i èxits internacionals remarcables de l’Orfeó Català, encara que, se’ns dubte, una de les grans fites de Cabot fou el paper providencial a l’hora de portar a bon port la construcció del Palau de la Música Catalana.
L’entusiasme amb el qual Joaquim Cabot emprengué la presidència de l’Orfeó es traduí en uns resultats encomiables, tot guanyant-se l’admiració dels qui pogueren compartir camí personal o professional al seu costat. Fou el mateix entusiasme amb què va col·laborar en moltes altres activitats, ja fos l’ofici de joier orfebre, heretat de la família, ja fos l’afició a l’escriptura o els múltiples viatges a l’estranger i la col·laboració en entitats culturals o la vida política i econòmica del moment.
Parlar de Joaquim Cabot és obrir la porta al munt d’esdeveniments que van tenir lloc a la vida barcelonina, i de retruc a Catalunya, des de la Renaixença fins ben entrat el segle XX. Cabot era una personalitat que per damunt de tot s’estimava Catalunya, i la seva ànsia per treballar per a llengua i la cultura catalana el feren un actiu de gran valor en una Barcelona en creixement constant.
Citació:
Joaquim Cabot és, per la seva vida i la seva obra, un dels homes que honoren Catalunya, que donen to –un to elegant i cordial– a una època, i la nostra terra pot sentir-se justament orgullosa de comptar-lo entre els seus fills predilectes. [R.] «El Autonomista», suplement literari. 1/10/1931
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Pla Cerdà. Pla dels voltants de la ciutat de Barcelona i del projecte
per a la seva millora i ampliació. 1859. Autor: Ildefons Cerdà.Font: Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona.
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Acte d’inauguració de l’Exposició Universal de Barcelona. 20 de maig de 1888. Autor: desconegut.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Cartell de l’exposició de dibuixos dedicada a Xavier Gosé a la Sala
Quatre Gats. 1899. Autor: desconegutFont: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Retrat de Joaquim Cabot. 1900. Autor: Ramon Casas.
Font: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2023.
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Diversos exemplars relligats de la revista«Pèl i Ploma».Va ser una de les revistes més representatives del Modernisme català. Revista artística i literària, va editar cent números, del 3 de juny de 1899 al desembre del 1903. Joaquim Cabot hi va col·laborar amb alguns articles sobre artistes del moment. 1899-1900.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Publicació del consistori dels Jocs Florals amb motiu del cinquantenari del certamen literari de Barcelona. Maig del 1908.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Jocs Florals del primer diumenge de maig de 1888. Any XXX de llur restauració. Barcelona: Estampa Ibérica de Francisco Fossas. 1888.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Col·lecció de revistes «Eco d’Euperpe». Diari iniciat el 1859, promogut per Josep Anselm Clavé, amb què s’acompanyava l’entrada dels assistents als concerts de la societat coral Euterpe als Jardins d’Euterpe a Barcelona. 1865-1885.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Col·lecció de programes de concert que va oferir el pianista Isaac Albéniz, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. D’agost a octubre del 1888.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Fullet sobre algunes conferències a l’Ateneu Barcelonès durant l’Exposició Universal del 1888. Barcelona: Tipo-Litografia de Busquet y Vidal. 1889.
Font: CEDOC
- Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Joaquim Cabot de jove. Dibuix a llapis d’Enrich Serra. 1876.
Font: CEDOC
Joaquim Cabot. De la Renaixença al Modernisme
Joaquim Cabot (1861-1951) va néixer a l’inici de la gran transformació cultural i econòmica de Barcelona del darrer terç del segle XIX, a les portes de l'Exposició Universal del 1888.
Aquest fou un moment d’inflexió important que donaria una embranzida a grans esdeveniments. Quan Cabot neix, Barcelona feia pocs anys que havia enderrocat les muralles (1854) i estava en vies de créixer, alhora que Catalunya vivia en plena Renaixença.
El 1859 el govern central dona l'encàrrec a Ildefons Cerdà de posar en marxa el seu projecte al pla de l'Eixample. Aquell any, els Jocs Florals de Barcelona també es van tornar a instaurar - el primer diumenge de maig de 1859-, una festa a la qual Cabot era assidu, per l'amor a la llengua i la literatura catalanes.
Després de l’Exposició Universal del 1888 s’esdevindria un creixement cultural i social importantíssim. El Modernisme també va irrompre amb força a la darreria del segle XIX; el nou corrent estètic anava lligat a la reivindicació de la tradició i la identitat nacional. És un moment en què es creen tallers, obradors, acadèmies, fàbriques. I en el cas de la família Cabot inspiraria la seva obra de joieria i orfebreria. Molts dels intel·lectuals del moment es reunien al cafè Els Quatre Gats, del qual Cabot també n’era assidu. Entre les seves amistats de l’època trobem Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir o mossèn Cinto Verdaguer.
A nivell musical destacaríem que va promoure la difusió del moviment dels Cors de Clavé, i si bé el seu origen es remunta uns anys abans, el 1850, ja progressivament s’havia anat consolidant arreu del país amb la creació de societats corals, fraternitats i agrupacions socials que acostaven la música a les classes populars. El 1891 també es creà l’orquestra de la Societat Catalana de Concerts, que esdevindria la primera manifestació a Barcelona d’una organització simfònica i també el mateix any va néixer l’Orfeó Català. Fou, doncs, una època en què s’impulsaren nombroses entitats culturals que enllaçarien més endavant amb el pensament noucentista.
- La joieria de la família Cabot
Façana de la joieria de Joaquim Cabot situada a la plaça de Catalunya, num. 17, a Barcelona. Autor: desconegut
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot.
- La joieria de la família Cabot
Interior de la joieria situada a la plaça de Catalunya, num. 17.
Autor desconegut.Font: Col·lecció particular de Soler Cabot.
- La joieria de la família Cabot
Interior del taller d’orfebreria i joies a la planta baixa de la joieria de la plaça de Catalunya. Autor: desconegut.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot.
- La joieria de la família Cabot
Circular manuscrita emesa per la vídua de Cabot en la qual s’expliquen amb tot detall les peces més destacades que ha realitzat el seu taller de joieria.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- La joieria de la família Cabot
Circular manuscrita emesa per la vídua de Cabot en la qual s’expliquen amb tot detall les peces més destacades que ha realitzat el seu taller de joieria.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- La joieria de la família Cabot
Cabot. Calze que Barcelona regalà a Pius IX. Calze d’estil bizantí. Argent i or, esmalts, brillants, maragdes, robins i perles. 1877.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- La joieria de la família Cabot
Retall de premsa referent a la custòdia d’argent daurat i d’estil gòtic florit, realitzada per a l’església dels Pares Dominics del carrer d’Ausiàs March. «La Publicidad». 1925
- La joieria de la família Cabot
Fco. Cabot e Hijos, bàcul neoromànic amb la representació de la Mare de Déu del Claustre Bàcul destinat al nou bisbe de Solsona. Segona meitat del segle XIX.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- La joieria de la família Cabot
Cabot. Corona de la Mare de Déu de Montserrat que va ser regalada pels catalans. 1880.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- La joieria de la família Cabot
Joaquim Cabot. Mànec per a ombrel.la.
Inici del segle XX.
Font: Col.lecció particular de Soler Cabot
- La joieria de la família Cabot
Joaquim Cabot, rellotge Art Déco en esmalt i diamants, de principis del segle XX.
Font: Col.lecció particular de Soler Cabot
La joieria de la família Cabot
En aquest context efervescent de creixement econòmic i cultural es contextualitza la joieria de la família Cabot, fundada el 1843 pel seu pare, Francesc Cabot, natural de Mataró i amb una gran tradició familiar en l’orfebreria, de la qual es té constància des del segle XVII.
Quan neix Joaquim Cabot, la família té el taller i la botiga al carrer de l’Argenteria. Aquesta joieria estava dedicada principalment als encàrrecs de peces religioses, amb un estil tradicional i d’un gran perfeccionisme en els detalls de les peces, que li van fer guanyar diversos premis internacionals. Algunes de les seves obres es troben als Estats Units, Mèxic, l’Uruguai o Roma (al Vaticà).
Dels cinc fills que va tenir el matrimoni Cabot, Emili i Joaquim van ser els que es dedicarien a la joieria i al col·leccionisme d’obres d’art i de vidre. Si bé l’Emili destacà com a col·leccionista, en Joaquim fou l’únic que va ser reconegut com a joier de prestigi de Barcelona.
En morir el pare, la joieria va passar a anomenar-se Joyería Vda. de Fco. Cabot e Hijos, i es traslladà al número 21 del mateix carrer. Posteriorment la botiga passaria al carrer de Ferran, 61, cantonada amb la plaça de Sant Jaume, i el 1905 es traslladà al número 17 de la plaça de Catalunya.
Un article de la revista «La Il·lustració Catalana» es va desfer en elogis per la nova botiga de la plaça de Catalunya: “la instal·lació mereix elogis de veritat, no només per la riquesa en què es feta, sinó per la serietat, plena elegància i distinció, que tota ella respira”. També elogia les joies exposades a les vitrines, tot destacant-ne la secció d’orfebreria religiosa, i així mateix n’esmenta el reconeixement internacional, per la qualitat de les peces civils.
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Publicitat de la joieria de Joaquim Cabot.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot.
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Façana de la Joieria Joaquim Cabot a la Gran Via de les Corts Catalanes. Barcelona. Autor : desconegut.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot.
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Interior de la Joieria Joaquim Cabot el 1939. Gran Via de les Corts Catalanes. Barcelona. Autor: desconegut
Font: Col.lecció particular Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
El Salón de Moda. «El Noticiero», divendres 6 d’octubre de 1922.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Interiors de la Joieria Cabot a la plaça de Catalunya. ca. 1910.
Autor desconegut.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Interiors de la Joieria Cabot a la plaça de Catalunya. ca. 1910.
Autor desconegut.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Interiors de la Joieria Cabot a la plaça de Catalunya. ca. 1910. Autor desconegut.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Entrada de la joiera de la plaça de Catalunya. ca. 1910. Autor desconegut.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Retall de premsa sobre les joies que s’estaven confeccionant als tallers a l’avinguda de les Corts Catalanes, 636. 1932.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Detall d’alguns rebuts de la joieria Vda. Cabot e Hijos, situada a la plaça de Catalunya, 17.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Detall d’alguns rebuts de la joieria Vda. Cabot e Hijos, situada a la plaça de Catalunya, 17.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
L’art a català de la joieria, dins«La Il·lustració Catalana. Feminal».Març del 1911.
Font: Col·lecció particular de Soler Cabot.
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Vda. de Francisco Cabot e Hijos, arracades de diamants, del segle XIX.
Font: Col.lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Vda. de Cabot e Hijos, arracades de diamants i paridots, del segle XIX.
Font: Col.lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Vda. de Francisco Cabot e Hijos, anell rosetó de diamants, del segle XIX.
Font: Col.lecció particular de Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Joaquim Cabot. Fermall floral Belle Époque de diamants. ca. 1910.
Font: Col.lecció particular Soler Cabot
- Joaquim Cabot. El filador d’or
Joaquim Cabot, fermall de platí i diamants. ca. 1925
Font: Col.lecció particular de Soler Cabot
Joaquim Cabot. El filador d’or
Joaquim Cabot es va dedicar a la joieria, un ofici que el fascinava, i cada peça era una petita obra d’art. Entre les seves peces destaquen tiares impressionants i fermalls amb motius florals i ocells, corones, i inclús alguns instruments musicals.
Els retalls de premsa del primer terç del segle XX lloen moltes de les grans peces que elaborà, i es feien ressò com a notícia dels encàrrecs de peces rellevants que va dur a terme.
Durant l’època de la plaça de Catalunya, va innovar el to clàssic de la joieria del seu pare treballant amb platí, diamants i perles, i emfatitzant les formes geomètriques d’inspiració neoclàssica. Les joies de Cabot destacaven per la gran excepcionalitat, tant de la tècnica emprada com per la qualitat exquisida de les seves gemmes. Destacava tant, el seu savoir fair, que mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar el poema titulat Lo filador d’or quan Cabot tenia tan sols vint-i-sis anys. Cal dir que el logotip de la casa, com a símbol, esdevindria un trèvol de tres fulles, un signe evocador de l’equilibri, de la Santíssima Trinitat i de la fortalesa.
L’estil de Cabot joier ve influenciat pel perfeccionisme del seu pare en els perfilats i les simetries, i sobretot per tot allò après als seus viatges a l’estranger, entre els quals destaquen els que va fer a Egipte, Palestina i París. Les seves joies eren tan delicades que el propi Amadeu Vives n’escriví una vegada:
“Joaquim Cabot, el joier que ha filat l’or més dringaire del món, doncs se li ha convertit en música”.
Cabot plantejava la joieria com una oda a la bellesa, les seves peces Belle Époque de caire afrancesat són tan espectaculars que es poden comparar a les de grans noms com són Cartier, Fabergé o Chaumet.
- Els inicis a l’Orfeó Català
Col·locació de la primera pedra del Palau de la Música Catalana. A la dreta, darrere la taula, Joaquim Cabot; al seu costat, el musicòleg Felip Pedrell. Abril del 1905. Autor: Adolf Mas.
Font: CEDOC.
- Els inicis a l’Orfeó Català
Arribada de l’Orfeó Català del viatge artístic a Londres i París, amb la recepció de les autoritats municipals. D’esquerra a
dreta: Joaquim Cabot, Lluís Millet i Pagès, desconegut i Francesc Matheu, aleshores president de l’Orfeó. 1914.
Autor: Josep Maria Sagarra.Font: CEDOC.
- Els inicis a l’Orfeó Català
Travessia amb vaixell en el viatge artístic de l’Orfeó Català a Londres. Al centre, el director de l’Orfeó, Lluís Millet i Pagès,
i Joaquim Cabot a la seva esquerra. 1914. Autor: Josep Maria Sagarra.Font: CEDOC.
- Els inicis a l’Orfeó Català
Forçut aguantant el Palau (caricatura de Joaquim Cabot). Autor: Joan Garcia-Junceda Supervia (1881-1948). Tinta i color.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
Carta de Granados a Joaquim Cabot, president de l’Orfeó Català, agraint l’audició privada de l’obra Dante al Palau de la Música Catalana. 26 de juny de 1908.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
Rebut emès per Joaquim Cabot i signat per l’escultor Dídac Masana, per al Palau de la Música Catalana.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
“El senyor Joaquim Cabot, amic dels cantaires”. Dedicatòria de Mateu Piguillem, antic bibliotecari de l’entitat, adreçada a Joaquim Cabot. 1930.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
Carta d’Isaac Albéniz dirigida a Joaquim Cabot. 7 de desembre de 1908.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
Retrat de Joaquim Cabot (facsímil). Autor: Ramon Casas.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
Correspondència de Francesc Cambó, aleshores ministre de Foment, dirigida a Joaquim Cabot, on confirma l’aportació econòmica com a ministre de Foment, per a la Festa de la Música Catalana. 30 d’octubre de 1918.
Font: CEDOC
- Els inicis a l’Orfeó Català
Carta adreçada a Joaquim Cabot referent al projecte del conjunt escultòric per al Palau de la Música Catalana. 22 d’agost de 1905.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Miquel Saperas. UC o sig. 101
- Els inicis a l’Orfeó Català
Poesia de Joaquim Cabot dedicada a l’Orfeó Català quan arribà victoriós del Concurs Internacional de Niça. 1897.
Els inicis a l’Orfeó Català
“Veniu, obriu els ulls, esteneu les mans, contempleu i toqueu el que no fóreu capaços de somniar”. Són les paraules de Joaquim Cabot, president de l’Orfeó Català, el 9 de febrer de 1908 en la inauguració del Palau de la Música.
La primera notícia que tenim de Cabot a l’Orfeó Català es remunta al 1897, quan encara era un soci de l’entitat poc conegut. Amb motiu del retorn de l’exitós concurs a Niça, Cabot dedicà uns versos vibrants d’amor i de joia a l’Orfeó i el seu estatge.
Des d’aquella feta, Cabot es donà a conèixer públicament a l’entitat.
Amb la rellevància que es guanyà, ben aviat es va fer un lloc dins l’entitat. Així, a les actes de la Junta del 1900, Cabot ja figura com a vicepresident de l’entitat i dos anys més tard la pròpia Junta el proposà com a president en obtenir un brillant resultat en les votacions.
Cabot assumí la presidència a l’Orfeó Català en dues etapes diferents, la primera va ser del 1902 al 1911. El 1901, quan ell encara era vicepresident, l’Orfeó va viatjar al Migdia de França. El 1904, i ja sota la seva presidència es crea la Festa de la Música Catalana a semblança dels Jocs Florals; també neix la «Revista Musical Catalana», i a partir del 1905 s’inicien les obres del Palau de la Música, en què Cabot va tenir un paper decisiu com a mediador entre la Junta de l’entitat i l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Cabot abandona la presidència de l’Orfeó un cop l’obra del Palau ja està enllestida i en funcionament, a causa de la gran quantitat de tasques que havia d’atendre, especialment en la vessant política. Així del 1911 al 1914, la presidència va recaure en mans de Francesc Matheu, encara que Cabot va haver d’assistir-lo en diverses gestions. De fet, Cabot i Moragas van continuar gestionant els assumptes econòmics; el 1912 Cabot va organitzar el viatge que l’Orfeó va fer a Madrid, i també va ajudar en els viatges de l’Orfeó a París i Londres el 1914.
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Retrat oficial de la Junta de l’Orfeó Català, en el vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català. Assegut al centre de la taula, Joaquim Cabot; a la seva dreta, Lluís Millet i Pagès, i a l’esquerra, el vicepresident Vicenç de Moragas. 1916. Autor: desconegut.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Lluís Millet i Joaquim Cabot envoltats dels coristes davant la basílica de Sant Pere del Vaticà, en el viatge artístic de l’Orfeó Català a Roma. 1925. Autor : Pasqual Boada.
Font: CEDOC.
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Retrat de Joaquim Cabot, amb motiu de la celebració del vint-i-cinquè aniversari com a president de l’Orfeó Català. 1930.
Autor: Ramon Casas.Font: CEDOC.
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
L’Orfeó Català a Joaquim Cabot. Publicació realitzada com a homenatge pel vint-i-cinquè aniversari de la presidència de Joaquim Cabot. Desembre del 1930.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Circular enviada als amics i socis de l’Orfeó amb la voluntat de publicar un llibre amb dedicatòries a Joaquim Cabot. Octubre del 1930.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Llista d’alguns assistents al dinar en l’homenatge al president Joaquim Cabot que va tenir lloc a l’Hotel Colon.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Menú ofert en l’homenatge al president Joaquim Cabot que va tenir lloc a l’Hotel Colon.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Circular del Govern Civil on es notifica a Joaquim Cabot la clausura de la societat Orfeó Català. 24 de juny de 1925.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Entrega d’alguns presents a l’Orfeó Català al casino teatre de l’Exposició de Sevilla, en el marc de “l’excursió artística” de l’Orfeó Català a Sevilla i València. Maig del 1930. Autor: Dubois.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
La llotja presidencial durant el partit de futbol en honor de l’Orfeó Català, després de “l’excursió artística” a Roma. D’esquerra a dreta: Cambó (barret), Millet, Gamper, Cabot, Moragues i (al fons a la dreta) el mestre Pujol. 14 de juny de 1925. Autor: desconegut.
Font: CEDOC
- La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
L’Orfeó Català desfilant a l’estadi de Montjuïc durant el Festival d’Orfeons de Catalunya celebrat a l’estadi de Montjuïc en el marc de l’Exposició Internacional. A l’esquerra s’observa Joaquim Cabot. 13 de juliol de 1930. Autor desconegut.
Font: CEDOC
La consolidació de l’Orfeó a nivell nacional i internacional
Joaquim Cabot tornaria pocs anys després a la presidència, va ser l’any 1915, i hi restà fins al 1935.
D’aquesta segona etapa destaca la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català.
La celebració d’aquesta efemèride tingué el seu clímax el 27 de maig de 1917 amb la Festa dels Orfeons de Catalunya. Durant aquest període, l’entitat es prodiga generosament arreu del país: viles i ciutats es disputen la presència de l’Orfeó en les seves programacions artístiques.
Fou una època esplendorosa per a l’Orfeó, que aconseguí grans èxits, tant a Espanya com també a l'estranger.
Segons escrivia el corista Emili Jové: “la personalitat del senyor Cabot va fortament lligada a la vida de l’Orfeó Català i això fa que els coristes vegem en ell, demés del símbol de l’obra social feta, el braç fort que venç totes les dificultats per tal de seguir avant la genial obra del mestre Millet".
Després dels èxits obtinguts a París i al Royal Albert Hall de Londres el 1914, destaca la seva anada a Roma el 1925, amb l’actuació davant del papa Pius XI. També fou molt remarcable el viatge a l’Exposició Iberoamericana de Sevilla el 1930 i tot seguit a València. Aquell mateix any es celebrà la Festa dels Orfeons a l’estadi de Montjuïc i també actuaren al Palau Nacional de Montjuic, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, tot això sumat a l’efusiu i celebrat homenatge que l’Orfeó Català va retre al president en reconeixement de tota la seva labor dedicada a l’entitat durant vint-i-cinc anys.
Tanmateix, va haver d’afrontar la dictadura de Primo de Rivera en el període 1923-1930, que no privà del viatge a Roma el 1925, però que també comportà a l’entitat el tancament del juny a l’octubre del 1925 amb l’acusació de fer propaganda catalanista.
El 1935, després de trenta anys de lideratge a la presidència de l’Orfeó, Cabot és nomenat president honorífic i cedeix el seu càrrec a Albert Bastardas, que l’hauria de presidir durant els difícils anys de la Guerra Civil.
"En Joaquim Cabot és un home dels que tenen el sentiment de l'art i al mateix temps toquen de peus a terra; homes de sensibilitat i de seny; homes cordials; d’empenta sense violència; vessant distinció i senzills de tracte; que es fan respectar i estimar a la vegada. Aquest és el secret de l’èxit de la seva presidència.”
Lluís Millet i Pagès. 1930
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Retrat de Joaquim Cabot i Rovira, cap al 1899.
Autor: Lluís Graner Arrufí. Museu Nacional d’Art de Catalunya, donació de Joaquim Cabot, 1936.Font: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2023.
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
«La Renaixensa», publicació quinzenal fundada el 1871 per Pere Aldavert i dirigida per Francesc Matheu, primer, i posteriorment per
Àngel Guimerà. La revista es va convertir en representant de l’esperit literari i cultural de tota una època. Joaquim Cabot hi va escriure amb el pseudònim Dr. Franch. - Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Portada del setmanari «La Veu de Catalunya», nascut el 1891.
Joaquim Cabot fou un dels primers directors de la revista. - Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Alexandre de Riquer Inglada, exlibris de Joaquim Cabot. 1903.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, antic fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats.Fons: Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2023.
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Carta proposant la publicació d’un article d’Eveli Dòria a «La Veu de Catalunya». 1908.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Enric Prat de la Riba. Sig. 2350
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Inauguració del monument erigit en memòria del novel·lista Narcís Oller. 6 de maig de 1934. Autor: Brangulí (fotògrafs).
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí (fotògrafs). Sig. 20361.
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
De fora casa. Narracions de viatge. Barcelona: Ed. Estampa “La Catalana” de J. Puigventós. 1898.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
A cop calent. Poesies. Joaquim Cabot. Ed. Francesch Puig i Alfonso.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Carta de Narcís Oller adreçada a Joaquim Cabot comentant-li la lectura sobre la seva narració Una nit al desert.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Correspondència de la Lliga Regionalista i la Unió Catalanista adreçada a Joaquim Cabot. Hi traspua l’ajuda mútua sobre la difusió de la llengua i la cultura catalanes.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
La obra del excursionisme. Barcelona: Llibreria d’Àlvar Verdaguer. 1899.
Font: Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Fitxa de soci número 2, pertanyent a Joaquim Cabot i Rovira. Secció d’Arqueologia. Alta: 27 de novembre de 1878. Baixa: 16 de gener de 1951.
Font: Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Fotografies del viatge de Joaquim Cabot a Egipte i Palestina. Autor: Joaquim Cabot
Font: Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Fotografies del viatge de Joaquim Cabot a Egipte i Palestina. Autor: Joaquim Cabot
Font: Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Conjunt de targetes postals d’alguns viatges que va fer Joaquim Cabot. En aquests exemplars hi ha postals procedents de: Nàpols, Colònia, Haifa (Israel), París i Roma.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Conjunt de targetes postals d’alguns viatges que va fer Joaquim Cabot. En aquests exemplars hi ha postals procedents de: Nàpols, Colònia, Haifa (Israel), París i Roma.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Conjunt de targetes postals d’alguns viatges que va fer Joaquim Cabot. En aquests exemplars hi ha postals procedents de: Nàpols, Colònia, Haifa (Israel), París i Roma.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Conjunt de targetes postals d’alguns viatges que va fer Joaquim Cabot. En aquests exemplars hi ha postals procedents de: Nàpols, Colònia, Haifa (Israel), París i Roma.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Conjunt de targetes postals d’alguns viatges que va fer Joaquim Cabot. En aquests exemplars hi ha postals procedents de: Nàpols, Colònia, Haifa (Israel), París i Roma.
Font: CEDOC
- Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Conjunt de targetes postals d’alguns viatges que va fer Joaquim Cabot. En aquests exemplars hi ha postals procedents de: Nàpols, Colònia, Haifa (Israel), París i Roma.
Font: CEDOC
Una personalitat polifacètica. De l’escriptura a la política
Joaquim Cabot va ser un home polifacètic, amb nombrosos interessos que el portaren a presidir o impulsar altres entitats.
Cabot tenia afició per la llengua i la literatura catalanes, de manera que es va subscriure a les primeres revistes culturals catalanes i alhora col·laborà com a articulista en diverses publicacions:
«La Renaixença», amb el pseudònim de Dr. Franch; «La Il·lustració Catalana», que ell finançà, i també fou fundador de la revista «La Veu de Catalunya» (1899).
Molts dels treballs literaris, en vers i prosa, de Joaquim Cabot resten dispersos entre diaris i revistes; però també publicà dos libres: De fora casa (poesies), el 1898, i A cop calent (narracions de viatge), el 1900, i més endavant el llibre de poesia El cant del cigne (1938). Va guanyar, a més, el premi de la Copa Artística als Jocs Florals de Barcelona del 1924 amb la narració Una nit al desert. També va estar molt vinculat als Jocs Florals, com a mantenidor, tresorer i més endavant s’hi incorporà al consell directiu.
Cabot va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya el 1871, com a soci número 2, i va ser-ho fins al 1951, inscrit a la Secció d’Arqueologia i posteriorment com a president.
A nivell polític va estar vinculat a la Lliga Regionalista.
A les eleccions provincials de Barcelona, el març del 1911, va obtenir la segona posició al Districte Segon, tot exercint el càrrec de diputat fins al 1915. I va assolir la primera posició en el mandat següent, fins al 1919. D’altra banda, el 1917, després de la mort d’Enric Prat de la Riba, fou president accidental de la Diputació de Barcelona, tasca que combinà amb la direcció del negoci de joieria i també amb la renovada presidència de l’Orfeó entre el 1915 i el 1935.
Durant aquest període també va formar part de les comissions de governació, de l’Exposició d’Indústries Elèctriques de la Junta Mixta de Reclutament, fou president de diverses entitats financeres, com ara la Cambra de Comerç, o de la Junta de Creditors del Banc de Barcelona.
Igualment, va representar la Junta de Museus de Barcelona i fou fundador de la Fira de Mostres el 1920.