Antoni Ros Marbà: 80 anys vivint la música
Prestigiós director d’orquestra, podem considerar Antoni Ros Marbà com un dels millors directors catalans dels últims cinquanta anys. Repassar la seva extensa, rica i exitosa vida artística, ens fa alhora recórrer a una part també de la vida musical barcelonina, especialment entre els anys setanta i vuitanta, en què s’interpretaren primeres audicions i s’estrenaren també moltes obres mitjançant la direcció de Ros Marbà. El director ha portat sota la seva batuta des de la música clàssica fins a la més contemporània, passant també per diversos gèneres, com la música simfònica, l’òpera i també música per a cobla. Ell més que ningú sap com aprendre el coneixement més profund de qualsevol obra musical i amarar-se’n, fer-se-la seva –des de la primera a l’última nota, amb tots els seus matisos– i conduir qualsevol orquestra per extreure’n el millor resultat; aquesta és una de les principals grandeses de Ros Marbà, que esdevé sinònim de direcció amb paraules majúscules, a la qual durant tota la seva vida ha consagrat gran part del seu temps.
Antoni Ros Marbà ha fet vuitanta anys, en porta més de seixanta al món de la música, i amb aquesta mostra documental pretenem fer un breu repàs des dels seus primers inicis musicals fins a l’actualitat. El Palau ha estat i encara és la casa de Ros Marbà, un espai musical que el va veure créixer com a director i un espai on encara tenim la sort de poder veure’l dirigir. Aquesta mostra documental és un petit, però molt sentit homenatge, a qui ens ha acompanyat durant tants anys. Moltes gràcies, mestre, per poder comptar amb el teu immens talent.
Antoni Ros Marbà al Festival d’Osaka.
1975
Autor desconegut
1. Els inicis. Formació musical i primeres tasques de direcció
Antoni Ros Marbà neix a l’Hospitalet de Llobregat el 1937 i de ben jovenet es volia dedicar al món de la música; no sabia ben bé a quina especialitat, però finalment es va decantar per la direcció. Les primeres classes musicals les va rebre a la seva escola, on la seva professora ja es va adonar de les qualitats que tenia per la música i va aconsellar als seus pares que el portessin al Conservatori. Així va ser i hi començà els estudis amb tan sols nou anys. Ros Marbà hi va estudiar piano amb al mestre Joan Dotras, música de cambra amb Joan Massià, composició amb Joaquim Zamacois i direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà, i fou molt especialment aquesta darrera figura, la del mestre Toldrà, qui va fomentar definitivament el seu amor vers la direcció.
Posteriorment continuà els estudis de direcció d’orquestra amb Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i amb Jean Martinon a Düsseldorf. Professionalment va començar a guanyar-se la vida formant part d’orquestrines que tocaven en cabarets com El Rigat o Saratoga de Barcelona, o bé anava a tocar amb orquestres de ball en festes majors. Feia tot el que li sorgia, però sense deixar d’estudiar ni un sol moment, tot esperant la seva oportunitat.
Les seves primeres tasques de direcció les trobem documentades al Palau de la Música quan amb tan sols 19 anys es feia càrrec de la direcció musical de l’Esbart Verdaguer, com indica un programa de l’any 1956, i pocs any després, del 1962 al 1967, el trobem participant en els concerts de les Joventuts Musicals de Barcelona com a director de l’orquestra de cambra de la mateixa entitat, una tasca que va finalitzar amb l’entrada com a director titular el 1965 de l’Orquesta Sinfónica de RTVE, càrrec que assumí fins al 1967.
- expo ros marba 1.1
Antoni Ros Marbà en un moment de treball.
ca. 1960
Autor desconegut - expo ros marbà 1.2
Retrat escolar d’Antoni Ros Marbà.
1947-1958
Autor desconegut - ros marbà 1.3
Antoni Ros Marbà tocant l’orgue a la Parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat.
ca. 1955
Autor desconegut - ros marbà 1.4
Antoni Ros Marbà aixeca la partitura d’Eduard Toldrà després de la representació de El giravolt de maig al Palau de la Música Catalana amb les solistes Pura Gómez i Francesca Callao (sopranos), Anna Ricci (mezzosoprano), Joan Ferrer i Ferran Gimeno (tenors) i Raimon Torres i Antoni R. Quintana (barítons).
19 d’octubre de 1964 - ros marbà 1.5
L’Esbart Verdaguer amb Antoni Ros Marbà al centre i Juanito Valls, autor del famós ballet l’Envelat, ovacionats al Teatre Romea.
14 de desembre 1963
Autor desconegut - ros marbà 1.6
Antoni Ros Marbà tocant el piano a l’aire lliure, probablement en alguna festa major.
ca. 1955
Autor desconegut - ros amrbà 1.7
L’Orquestra de Cambra de Vic. El primer a la dreta Antoni Ros Marbà, d’esquena el flautista Salvador Gratacós.
ca. 1950
Autor desconegut - ros marbà 1.9
Qualificacions d’instrumentació del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
1964 - Ros Marbà 1.10
Matrícules d’Antoni Ros Marbà corresponents al Conservatori Superior Municipal de Música.
1954-1958
- ros marbà 1.11
Programa de l’Esbart Verdaguer amb el qual Ros Marbà va actuar per primera vegada al Palau de la Música Catalana
23 de desembre de 1956
- ros marba 1.12
Programa de l’Orquesta Sinfónica de RTVE amb Antoni Ros Marbà com a director opositor.
13 de novembre de 1965 - ros marba 1.13
Felicitació de l’Orfeó Català amb motiu del seu nomenament com a director de l’Orquesta de Radio Televisión Española el 1965.
17 de gener de 1966
- ros amrba 1.14
Antoni Ros Marbà, al centre, amb els Amics de la Música de l’Hospitalet de Llobregat. A l’esquerra la seva mare: Dolors Marbà.
Autor desconegut
2.El mestre Ros Marbà i l’Orquestra Municipal de Barcelona (1967-1986).
A partir del 1967, concretament el dia 6 d’octubre, Antoni Ros Marbà va pujar per primera vegada a l’escenari del Palau com a director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona del període 1967-1978, de la qual també fou director posteriorment, entre els anys 1981-1986. El Palau es va convertir en testimoni de la nova i exitosa trajectòria artística de Ros Marbà, durant la qual va poder dirigir una gran quantitat d’obres de mestres universals i tingué l’oportunitat de dirigir grans solistes. Entre els grans noms que va dirigir trobem: Alícia de Larrocha (1971, gener del 1979, juny del 1982), Henry Szeryng (març del 1971), Rosa Sabater (abril del 1970, 1973), Jean-Pierre Rampal (1972), Victòria dels Àngels (desembre del 1975 i 1976), Maria João Pires (gener del 1985), Mstislav Rostropóvitx (1970), Yehudi Menuhin (1967) o Alexis Weisenberg (1972, 1974, 1976...). Cal destacar també que moltes d’aquestes programacions al Palau eren impulsades per l’Associació Patronat Pro Musica i el Festival Internacional de Música de Barcelona, que convidaren l’Orquestra Ciutat de Barcelona a oferir-hi molts programes.
Així mateix, Ros Marbà ha dirigit al mateix Palau moltes primeres audicions i estrenes, tant de compositors internacionals com també catalans, amb obres de Carles Guinovart, Joan Guinjoan, Xavier Benguerel o Josep Soler, entre molts d’altres.
Diu Ros Marbà:
“Dirigir és entendre la relació orgànica que s’estableix entre la fisiologia corporal i el disseny musical. Dirigir significa transmissió d’energia. Una energia que s’ha de saber dosificar, saber quanta energia es necessita per comunicar el necessari des de l’impuls musical energètic fins a la seva resolució...” Dins Madigan, Antonio. Un Acto de libertad p. 127
- expo ros marba 2.1
Concert de debut d’Antoni Ros Marbà al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
6 d’octubre de 1967
Autor: Carlos Pérez de Rozas - ros marba 2.2
Antoni Ros Marbà, dirigeix la pianista Rosa Sabater i l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
27 d’octubre de 1978
Autor desconegut - ros marbà 2.3
Antoni Ros Marbà amb alguns assistents al concert de debut de l’Orquestra Ciutat de Barcelona. A la seva esquerra Concepció Badia i a la seva dreta el professor i pianista Josep Dotras. A l’esquerra, de perfil, el president de l’entitat Joan Anton Maragall, i al seu costat el vescomte de Güell.
6 d’octubre de 1967
Autor: Emili Bosch
- ros marba 2.4
Actuació del violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Antoni Ros Marbà.
2 desembre de 1970
Autor: Antoni Bassó
- rosmarbà 2.5
Antoni Ros Marbà i Frederic Mompou, assegut, després d’un concert amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona al XXIII Festival Internacional de Música de Barcelona.
19 d’octubre de 1985
Autor: Pau Barceló
- ros amrbà 2.6
Antoni Ros Marbà (esquerra) i el pianista búlgar Alexis Weissenberg (centre), a qui va dirigir en diverses ocasions, tant al Palau com en altres sales. També hi és Xavier Montsalvatge (dreta).
15 de gener de 1978
Autor: Pau Barceló
- ros marba 2.7
Agenda mensual de concerts i assaigs d’Antoni Ros Marbà.
1974-1989
- ros marbà 2.8
Dirigint Victòria dels Àngels en un concert del VI Festival Internacional de Música.
28 de setembre de 1968
Autor: Emili Bosch - ros marbà 2.9
Alícia de Larrocha rep l’escultura La Dama de Barcelona, sota l’atenta mirada d’Antoni Ros Marbà, després del concert de Chopin que va oferir al Palau de la Música Catalana, amb la Orquestra Ciutat de Barcelona.
17 o 18 d’abril de 1971
Autor desconegut
- ros marba 2.10
Programa del 2 de desembre de 1970 amb Ros Marbà dirigint Mstislav Rostropóvitx al Palau de la Música Catalana
- ros marba 2.11
Programa de l’1 de desembre de 1967, amb Ros Marbà dirigint Elisabeth Schwarzkopf al Palau de la Música Catalana.
- ros marba 2.12
Programa del 31 d’octubre de 1967, amb Ros Marbà dirigint al violinista Yehudi Menuhin al Palau de la Música Catalana.
3.La vinculació constant de Ros Marbà amb el Palau de la Música (1990-2018)
La finalització dels concerts al Palau de la Música amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona no va significar l’adéu de Ros Marbà al Palau, sinó un “a reveure” per tornar-hi ben aviat. Un retorn que amb els anys l’ha convertit en la seva sala de referència i part important de la trajectòria professional. Les darreres dècades el director hi ha dirigit concerts actuant amb l’orquestra Real Filharmonía de Galícia, que va intervenir als concerts del centenari del Palau, també amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb una nova interpretació d’El giravolt de maig, i darrerament hi ha dirigit alguns concerts amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, com també concerts de cobla al capdavant de la Cobla Sant Jordi, i igualment cal recordar el concert del 2016 en què Ros Marbà va tornar a dirigir la Cantata Virgo Maria de Manuel Blancafort, una obra que no s’havia tornat a interpretar mai més des que fou estrenada el 1968, després de guanyar el Premi Orfeó Català el 1963.
El 2011 és nomenat vicepresident segon de la Junta Directiva de l’Orfeó Català i també hi esdevé membre de la Comissió Artística, càrrecs que li permeten fer un seguiment de les activitats dels cors de l’Orfeó i de la programació artística del Palau. Diu Ros Marbà: “Per a mi seria impensable la meva pròpia vida sense aquesta casa il·lustre i al mateix temps tan simbòlica per a la nostra música i la pròpia ciutat de Barcelona”.
Principals obres i estrenes
1. Gustav Mahler. Cant de la terra. 8 d'octubre de 1963. Primera audició a Barcelona
2. Ludwig van Beethoven. Obertura Lenora núm. 1. 8 d'octubre de 1963. Primera audició a Barcelona
3. Alberto Ginastera. Concert per a violí i orquestra. 12 d'octubre de 1968. Primera audició a Barcelona
4. Igor Stravinsky. Agon. 28 de setembre de 1968. Primera audició a Barcelona
5. Witold Lutoslawsky. Concert per a orquestra. 15 de febrer de 1970. Primera audició a Barcelona
6.Krzysztof Penderecki. Prelude. 9 d'octubre de 1971. Primera audició mundial
7. Krzysztof Penderecki. Anaklasis i Tren ofiarom Hiroszimy (Plany per els víctimes d'Hiroshima). 9 d'octubre de 1971. Primera audició a Espanya
8. Arnold Schönberg.Concert per a piano i orquestra, op. 42. 7 d'octubre de 1972. Primera audició a Barcelona
10. Gustav Mahler Tercera Simfonia. 29 d'octubre de 1972. Primera audició a Barcelona
11.Arnold Schönberg. Concert per a violí i orquestra. 14 i 15 de desembre de 1974. Primera audició a Espanya
12. Maurice Ravel. L'enfant et les sortilèges. 8 i 9 de març de 1975. Primera audició a Barcelona
13. Manuel de Falla. Fuego fatuo, sobre temes d'Chopin.13 i 14 de novembre de 1976. Estrena
14.Luciano Berio. Simfonia per a vuit veus i orquestra. 23 i 24 d'abril de 1977. Primera audició a Barcelona
- expo arba 3.1
Concert de la celebració del centenari del Palau de la Música Catalana amb Ros Marbà dirigint la Real Filharmonía de Galícia, juntament amb l’Orfeó Català i solistes.
9 de març de 2009Autor: Antoni Bofill
- ros marbà 3.5
Concert de la celebració del centenari del Palau de la Música amb Ros Marbà i la Real Filharmonía de Galícia, juntament amb l’Orfeó Català . A la imatge el centre el director de l'Orfeó Josep Vila i Antoni Ros Marbà a la dreta.
9 de març de 2009
Autor: Antoni Bofill
- expo ros marba 3.2
Ros Marbà dirigint l’Orfeó Català, l’Orquestra Simfònica del Vallès i les solistes María Espada i Marta Almajano, al cicle Concerts Simfònics al Palau.
19 de maig de 2001Autor: Gerard Poch
- ros marbà 3.3
Ros Marbà dirigint l’Orfeó Català i l’Orquestra Simfònica del Vallès dins el cicle Concerts Simfònics al Palau.
19 de maig de 2001Autor: Gerard Poch
- ros marba 3.4
Antoni Ros Marbà dirigint les cobles: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, La Principal de Llobregat i Mediterrània, en commemoració dels aniversaris respectius.
6 de març de 2004
Autor desconegut
- ros marba 3.6
Concert d’homenatge amb motiu del centenari del Futbol Club Barcelona, en què es va estrenar l’Himne del Centenari, amb música de Ros Marbà i lletra de Ramon Solsona. L’obra va ser interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orfeó Català.
22 de setembre de 1998
Autor desconegut
- ros marba 3.7
Ros Marbà dirigeix l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu
amb la interpretació de El giravolt de maig d’Eduard Toldrà.
11 de juny de 2012Autor: Antoni Bofill
- ros marbà 3.8
Ros Marbà amb la Netherlands Chamber Orchestra.
2 de juny de 1981Autor desconegut
- ros marba 3.9
Antoni Ros Marbà aixeca la partitura de la Cantata Virgo Maria de Manual Blancafort el dia de la seva recuperació; l’obra no s’havia tornat a interpretar mai des que fou estrenada el 1968, en guanyar el Premi Orfeó Català el 1963.
7 de juliol de 2016
Autor: Antoni Bofill
- ros marbà 3.10
Ros Marbà al moment final del concert que va tenir lloc al Palau de la Música en homenatge als seus 80 anys amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.
Autor: Antoni Bofill
11 de març de 2018
4.La direcció d’orquestres, camp d’ampli aprenentatge.
La direcció de múltiples orquestres ha significat per a Antoni Ros Marbà un enorme ventall de possibilitats, a partir de les quals ha pogut conèixer diferents actituds musicals envers les partitures, tot modelant les orquestres segons les seves característiques a fi de donar resultats òptims. Aquest és un dels elements que ha ajudat Ros Marbà a créixer enormement com a director i a convertir-se en un referent indispensable en l’àmbit nacional, i també internacional. Segons Ros Marbà, cada orquestra defineix en certa manera la personalitat d’un país i la seva gent.
Així, cal destacar als seus inicis el període de treball amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, també la tasca del 1978 al 1981 amb l’Orquesta Nacional de España i, a partir del 1979 i fins al 1986, l’activitat en ser nomenat director titular de la Netherlands Chamber Orchestra, amb la qual va fer importants gires internacionals, fins i tot a la Xina. Ha dirigit també gran quantitat de prestigioses orquestres a tot el món i cal destacar la invitació que va rebre de Herber von Karajan el 1978 per dirigir l’Orquesta Filharmònica de Berlín, juntament amb les angleses London Philharmonic Orchestra i Royal Philharmonic Orchestra, Royal Liverpool Philharmonic, a més de la Philharmonie de París, l'Orchestra Sinfonica Nazionale della RAI d’Itàlia, o a Alemanya les orquestres de Leipzig i Dresden, entre un llarg etcètera.
Posteriorment, el 1993 el trobem com a director musical del Teatro Real de Madrid, càrrec al qual va renunciar abans de la reobertura del Teatro i entre l’any 2000 i el 2012 com a titular de la Real Filharmonía de Galícia i alhora director de l’Escola de Altos Estudos Musicales de Galícia.
Altres activitats, a més de la direcció, han estat la de professor i director titular de la Càtedra d’Orquestra de Cambra Freixenet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, així com el càrrec de professor dels cursos de direcció del Conservatori Superior del Liceu; igualment, fou president del jurat del Concurs de Piano de Santander en repetides ocasions.
- expo ros marba 4.1
Ros Marbà en un curs de direcció amb l’Orquesta Sinfónica de Madrid.
1990-1995Autor: Ramon Cotelo
- expo ros marba 4.2
Ros Marbà saluda el públic durant un concert amb l’Orquesta de Cámara Freixenet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía.
ca. 2000-2005Autor desconegut
- ros marba 4.3
Ros Marbà amb Piet Nieland, segon concertino de la Netherlands Chamber Orchestra.
ca. 1980-1985Autor desconegut
- expo ros marba 4.4
Carta de Pau Casals dirigida a Antoni Ros Marbà en relació amb la direcció que va fer de l’obra El pessebre al Vendrell.
28 d’agost de 1972
- expo ros marba 4.5
Antoni Ros Marbà en un assaig amb Victòria del Àngels a l’Auditorio Nacional de Madrid.
ca. 1990Autor: Agustín Muñoz
- expo ros marba 4.6
Antoni Ros Marbà al Festival Internacional d’Osaka el 1982 amb el pianista Alexis Weissenberg.
1982
Autor desconegut - expo ros marba 4.7
Retall de premsa sobre la direcció de Ros Marbà de l’Orquestra Mundial de Joventuts Musicals, amb més de cent joves instrumentistes.
23 de juny de 1983
5.La crítica musical. Grans moments i estrenes
Antoni Ros Marbà ha donat en primera audició a Barcelona una gran quantitat d’obres contemporànies. Va participar al primer Festival Internacional de Música, on obtingué reconeixements importants, com ara per la direcció del Pierrot lunaire d’Arnold Shönberg.
Amb els anys, però, el repertori que dirigirà s’anirà ampliant del repertori clàssic, amb Mozart i Beethoven, fins als compositors Richard Strauss o Benjamin Britten, així com també els francesos Claude Debussy i Maurice Ravel, els quals l’atreuen especialment.
Però a més, entre el seu repertori destaca un amor incondicional pels músics catalans; un dels seus preferits és Eduard Toldrà, amb El giravolt de maig, obra que va dirigir en el marc del segon Festival Internacional de Música de Barcelona. Al camp operístic ha dirigit amb gran èxit la major part de títols emblemàtics, amb preferència pel repertori mozartià, així com d’Strauss i Britten. També ha dirigit estrenes d’òperes: Divinas palabras d’Antón García Abril i l’estrena mundial de The duenna de Robert Gerhard l’any 1992 al Teatro de la Zarzuela. El 1995 Ros Marbà va dirigir al Teatro de la Maestranza de Sevilla Salome de Richard Strauss, que ja havia dirigit el 1986 a La Zarzuela i també al Gran Teatre del Liceu.
Ens diu Ros Marbà:
“Jo personalment penso que dirigir és un mica com nedar. El corrent et porta i no has de lluitar-hi. No pots batre contra la música, com no es pot nedar contra corrent” Dins Madigan, Antonio. Un Acto de libertad. p. 128
- expo ros marba 5.1
Estrena de la cantata Concert desconcertant, obra d’Antoni Ros Marbà, al Palau d’Esports de Barcelona.
14 de juny de 1987Autor: Fotodos
- expo ros marbà 5.2
Estrena de la cantata infantil Concert desconcertant.
15 de juny de 1987
Retall de premsa Diari «Avui» (fragment) - expo ros marba 5.3
La direcció d’Antoni Ros Marbà de l’obra El pessebre a l'esglèsia de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb motiu del 75è aniversari del FC Barcelona
26 de novembre de 1974Autor: Eduard Olivella
- expo ros marba 5.4
La direcció d’Antoni Ros Marbà de l’obra El pessebre a l'esglèsia de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb motiu del 75è aniversari del FC Barcelona
26 de novembre de 1974Autor: Eduard Olivella
- expo ros marba 5.5
Reportatge de l’estrena de l’obra The Duenna de Robert Gerhard amb Antoni Ros Marbà com a protagonista.
10 de febrer de 1992«La Vanguardia»
- expo ros marba 5.6
Celebració del 75è aniversari de Pau Casals. Enric Casals saluda Antoni Ros Marbà.
17 de juny de 1972Autor: Guixeus
- expo ros marba 5.7
Signatura d’Igor Stravinsky per a Enric Casals, inclosa dins l'edició de la partitura d’Igor Stravinsky La consagració de La primavera. Regal d’Enric Casals a Antoni Ros Marbà
29 de març de 1925
- expo ros marbà 5.8
Entrevista a Antoni Ros Marbà en relació amb la seva direcció de l’obra Salome al Teatro de la Maestranza de Sevilla.
13 desembre de 1995«El Correo de Andalucía»
- expo ros marbà 5.9
La pianista Eulàlia Solé i l’Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Antoni Ros Marbà durant el X Festival Internacional de Barcelona. Moment en què es va fer la primera audició a Barcelona del Concert per a piano i orquestra, op. 42 d’Arnold Schönberg.
7 d’octubre de 1972
Autor desconegut
- expo ros amrba 5.10
Antoni Ros Marbà a la seva arribada a Osaka per participar al Festival de la ciutat.
1975Autor desconegut
6. Dels arranjaments a la composició
Abans d’iniciar-se al món de la composició, Antoni Ros Marbà va fer arranjaments per a cantants de la Nova Cançó, com Serrat, Marina Rossell, Raimon, etc. Entre les primeres obres compostes, destaquem les cantates infantils Tirant lo Blanc (1977), Un concert desconcertant (1986), Así como el viento y el mar (2000). Dos anys abans d’aquesta darrera, el 1998 Ros Marbà va estrenar el Cant del centenari amb motiu del centenari del FC Barcelona, amb lletra de Ramon Solsona, i posteriorment, el 2005, durant la Diada de l’11 de setembre, en un acte institucional celebrat al Parc de la Ciutadella, es va estrenar una nova versió que va fer de l’himne Els Segadors.
D’aquests últims anys destaquem obres com: Set dies que van canviar el món, cantata infantil estrenada el 2012, o Tres homenatges, a Toldrà, Mompou i Montsalvatge (2017). Es tracta d’una obra en tres moviments, cadascun dels quals evoca d’una manera o altra la música i la figura del compositor a qui està dedicada. La seva última obra, de moment, és una òpera que s’estrenarà al Liceu el 2021, titulada Walter Benjamin, amb llibret d’Antonio Madigan
L’obra té caràcter retrospectiu i reflecteix la personalitat de Benjamin i els difícils moments en què els intel·lectuals alemanys i jueus van ser marcats pel naixement del nazisme. La seva obra compositiva també ha girat entorn de la sardana i la música per a cobla, amb més d’una dotzena d’obres. Entre les primeres trobem Alimara, seguida de Barcelona 1957 o De Calonge a Palamós, pel camí vell, així com Homenatge olímpic, Porta Ferrada, o la seva última fins ara: Quatre vegades vint, sardana escrita a través d’un tema que va escriure als vint anys i que té com a punt de partida i diàleg arran del tema que clou l’homenatge a Toldrà, obra del 2012.
Diu Ros Marbà:
“Un dels elements més importants per al director és tenir una bona competència en el món de l’harmonia, el contrapunt o la composició. Els grans directors sempre han estat grans compositors, com exemplifiquen Wagner, Strauss, Furtwängler, Igor Markevich, Toldrà o el mateix Lamote de Grignon”
- expo ros marba 6.1
Alimara. Sardana, obra de Ros Marbà composta
a Barcelona el 1964. - expo ros marba 6.2
De Figueres a Portlligat. Sardana. Dedicada a Ramon Boixador i a la Fundació Gala Dalí. L’obra, té com a citació el famós acord de Tristany de l'òpera Tristany i Isolda de Richard Wagner, i notes de la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals a l’inici dels llargs.
- expo ros marba 6.3
La Guerra Civil, música per a veu i orquestra de la Història de Catalunya en cançons. Una obra de l’any 1971 formada per 32 cançons que inclouen peces que parlen dels nostres avantpassats fins a la Renaixença, amb textos de Jaume Picas i peces des del modernisme fins a l’actualitat amb lletra de Miquel Desclot. Tota la música de les obres és d’Antoni Ros Marbà.
- expo ros marba 6.4
Quatre vegades vint (viatge en el temps a partir d’un tema adolescent), sardana d’Antoni Ros Marbà, amb lletra de Josep M. Serracant.
20 de gener de 2018
- expo ros marba 6.5
Recull d’obres del compositor de sardanes Joaquim
Serra amb la Cobla Barcelona i el director
Antoni Ros Marbà.
1996
Edita: PDI S.A. - expo ros marba 6.6
Antoni Ros Marbà dirigint la pianista portuguesa Maria João Pires i la Netherlands Chamber Orchestra.
Juny del 1989
Autor: Agustín Muñoz
- expo ros marba 6.7
Els Segadors. Nova versió de l'himne, estrenat l'11 de setembre de 2005 al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Autor: Antoni Ros Marbà
7. Els clàssics i Ros Marbà, més de 50 anys dirigint.
Ros Marbà ha dirigit a pràcticament tots els països europeus, però també a l’Àfrica, als Estats Units, Mèxic, Cuba i el Japó, entre d’altres. El seu repertori comprèn des de la música simfònica, la de cambra, òpera i també la direcció de cobla. Al llarg de la seva vida recorda molts dels repertoris dirigits amb la Netherlands Chamber Orchestra, com algunes obres de Haydn de l’època preromàntica de l’Sturm und Drang, i obres posteriors com les Simfonies Londres i París o també Simfonies de Mozart, Schubert, etc.
Grans obres simfòniques que recorda amb gran estima són les Simfonies de Brahms i Beethoven, així com les de Bruckner. La Vuitena Simfonia de Bruckner li portà deu anys de reflexió i estudi, mentre que la va memoritzar durant un estiu.
Pel que fa al món de l’òpera, ha dirigit diverses vegades Le nozze de Figaro de Mozart, així com en versió concert el Parsifal de Richard Wagner. També en aquest apartat ha dirigit diversos cops el repertori simfònic de Richard Strauss, i les seves òperes Elektra i Salome. Pel que fa a l’àmbit contemporani, tampoc no es pot oblidar la seva direcció de l’obra d’Igor Stravinsky La consagració de la primavera, al capdavant l’Orquestra Ciutat de Barcelona als anys setanta, i Petruixka, L’ocell de foc i Agon.
Recordem alguns dels seus principals conceptes sobre la direcció, que Ros Marbà va explicar en el seu llibre entrevista amb Antonio Madigan, són els següents:
“El gest no és interpretable, depèn del que hi ha a la partitura [...]. Uns gesticulen més que uns altres, el que és més important és que el gest, essent personal, sigui funcional” Dins Madigan, Antonio. Un Acto de libertad. p. 129
- expo ros marba 7.1
Ros Marbà al moment final del concert que va tenir lloc al Palau de la Música en homenatge als seus 80 anys amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.
11 de març de 2018Autor: Antoni Bofill
- expo ros marba 7.2
Caricatura d’Antoni Ros Marbà realitzada per la seva filla Nataixa Ros.
Juny del 2000
- expo ros marba 7.3
“Homenatge a Toldrà”, una de les parts de l’obra Tres homenatges, estrenada a Barcelona el novembre del 2017
- expo ros marba 7.4
Antoni Ros Marbà amb el crític i compositor Xavier Montsalvatge.
ca.1990-1995Autor desconegut
- expo ros marba 7.5
Crítica sobre l’estrena de l’obra Tres homenatges d’Antoni Ros Marbà.
Novembre del 2017«La Vanguardia»
- expo ros amrba 7.6
Enregistrament F. J. Haydn amb Antoni Ros
Marbà, la Orquesta Ciudad de Granada i els
solistes Pablo Martos i Alberto Martos.
2016
Edita: Sony Music - expo ros marba 7.7
Alícia de Larrocha rep l’escultura La Dama de Barcelona, sota l’atenta mirada d’Antoni Ros Marbà, després del concert de Chopin que va oferir al Palau de la Música Catalana, amb la Orquestra Ciutat de Barcelona.
17 o 18 d’abril de 1971
Autor desconegut
- expo ros marba 7.8
Antoni Ros Marbà amb la mezzosoprano Birgit Finnlae en un concert al Palau de la Música Catalana.
31 de març de 1984Autor: Pau Barceló
- expo ros amrba 7.9
Cartell de l’orquestra Concerts Lamoureux a
la Sala Pleyel de París amb Antoni Ros Marbà i
Victòria dels Àngels.
25 de gener de [1969-70]