Palau de la MúsicaOrfeó Català

Artboard 45
Exposicions
La construcció del Palau de la Música i la seva preservació. 110 anys d’història (1908-2018)

expo construcció Palau

Dates: març-maig 2018
Ubicació: Foyer del Palau de la Música
Comissària: Marta Grassot Radresa
Textos: Mireia Freixa i Marta Grassot

Llicència CC - BY NC ND

El 9 de febrer de 2018 el Palau complia el 110è aniversari des que fou inaugurat. Aquest edifici emblemàtic de Lluís Domènech i Montaner, construït per a una època amb unes necessitats artístiques diferents de les actuals, s’ha hagut d’adaptar amb els anys a les noves vicissituds culturals, socials i artístiques dels diferents moments històrics.

A poc a poc, el que va néixer com la Casa dels Cants ha anat creixent com una casa amb molt més moviment artístic del que s’haurien imaginat mai els fundadors. És així com el Palau de la Música, un edifici creat per l’Orfeó Català com a seu per als seus concerts, s’ha convertit en un referent indiscutible com a sala de concerts, tant a nivell nacional com internacional.

Mantenir una sala d’una altra època, d’uns trets artístics tan emblemàtics, i alhora que ens sigui d’utilitat per a temps actuals no ha estat una tasca fàcil, ja que aquí han de conviure de manera equilibrada un patrimoni artístic original d’una època amb funcionalitats actuals adequades a l’ús d’una sala de concerts competitiva del segle XXI. Un dels secrets de l’èxit d’aquesta fita han estat les successives reformes i restauracions que ha tingut l’edifici des de l’interior fins a l’exterior. El manteniment del seu esperit originari, que ha fet brillar fins i tot una de les façanes que durant tants anys quedava amagada, ha estat un dels grans encerts de les successives remodelacions efectuades. A partir dels anys vuitanta van venir les ampliacions a banda i banda, que ajudaren el Palau a l’adaptació a les noves funcions i als nous temps; i, d’altra banda, han estat vitals les restauracions de tots els elements artístics que formen part de l’obra d’art total que és el Palau, des del seu cor –l’interior– fins a la pell, que són les façanes. Amb aquesta exposició resumim els principals fites sobre la construcció i la preservació del Palau, des de les primeres intervencions als anys cinquanta fins a les darreres del 2015.

 

expo construccio 1.1

1. La construcció de l’edifici. El cost i aportacions dels socis

El Palau de la Música, la casa de l’Orfeó Català, està situat encara a l’antiga Barcelona, del Quarter de Sant Pere, gairebé a tocar d’on havia estat la muralla. Els darrers anys s’havia hostatjat a la casa Moixó, a la plaça de Sant Just, i durant un temps molt breu al carrer de les Magdalenes. La nova ubicació estava en una zona més allunyada, però els cantaries s’hi podien desplaçar encara amb facilitat.

Després de buscar diverses alternatives que no descartaven el trasllat al nou Eixample, s’adquireix el terreny el 13 d’octubre de 1904. Tenia 35.755,703 pams quadrats i un cost de 240.322,60 pessetes. La venda de la finca la va fer la Societat Riva i Garcia i signaren, per part de l’Orfeó Català, Joaquim Cabot i Vicenç de Moragas.

Seguir llegint

Per tal de front a la despesa de la construcció, el 19 de maig de 1906 es va contractar un emprèstit de 600.000 pessetes, que es repartí en obligacions amortitzables de 500 i 1.000 pessetes. Moltes foren adquirides per personalitats conegudes, com Francesca Bonnemaison, promotora de la Biblioteca Popular de la Dona, o el dramaturg Àngel Guimerà, persona molt vinculada al catalanisme polític.

L’acte de col·locació de la primer pedra, el 23 d’abril de 1905, va revestir una gran solemnitat, presidit per la senyera. El projecte s’havia encarregat a Lluís Domènech i Montaner, que a més de presentar el projecte planimètric, en certifica el lliurament i descriu les condicions que havia de tenir l’edifici, signat el 26 de maig de 1906.

  • expo construccio 1.1

    Visita a les obres efectuada pel director d’obra i el president Joaquim Cabot. Vista de la Sala Lluís Millet en construcció.
    ca. 1906

    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.5 131

  • Expo construcció 1.5

    Descripció de la normativa de l’emprèstit emès per l’Orfeó Català, per tal de comprar el terreny on s’havia de construir el Palau de la Música.

    CEDOC 3.22 39

  • Expo construcció 1.4

    Emissió d’obligacions per fer front a l’emprèstit demanat per assumir el cost de la construcció del Palau de la Música.
    Maig del 1906

    CEDOC 2.1 07

  • Expo construccio 1.3

    Document sobre la decisió de reunir-se la Junta de l'Orfeó Català al solar on s’ha d’ubicar el Palau de la Música per col·locar-hi la primer pedra.

    CEDOC 3.22 33

  • Expo construcció 1.6

    Certificats de compra d’obligacions per part de Francesca Bonnemaison de Verdaguer.

    CEDOC 3.22 845

  • Expo construccio 1.2

    La col·locació de la primera pedra al Palau de la Música Catalana
    23 d’abril de 1905
    Autor: Adolf Mas i Ginestà

    CEDOC 2.4.2  5144

  • Expo palau 1.7

    Certificats de compra d’obligacions d'Angel Guimerà.

    CEDOC 3.22 845

  • Expo construcció 1.10

    Interior de la sala de concerts del Palau de la Música en construcció. Estructura bàsica de la sala sense cap element ornamental.
    ca. 1907

    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.5 136

  • expo construcció 1.11

    Obres de l’estructura metàl·lica del Palau de la Música. Un dels aspectes més importants per Lluís Domènech i Montaner per tal que l'edifici fos incombustible.
    ca. 1906
    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.5 130.1

  • Expo construcció 1.8

    Certificat autògraf de Lluís Domènech i Montaner de l’adjudicació de les obres del Palau, on especifica les característiques que ha de tenir l’edifici perquè compleixi la normativa de seguretat.

    CEDOC 3.22 45

  • Expo construcció 1.9

    Contracte de fusteria de l’Edifici del Orfeó Català
    22 de desembre de 1906

    CEDOC 2.01 33

Expo construcció 2.9

2. Lluís Domènech i Montaner, un gran arquitecte per a un edifici singular

Entre la primavera del 1905 i els inicis del 1908 es va estar treballant al nou edifici. La inauguració va ser el 9 de febrer de 1908, però ja a final del  1907 s’hi van traslladar les activitats quan encara estava en construcció. L’arquitecte signa una liquidació de les obres el 27 de novembre de 1907 en què explica que s’han justificat despeses per 378.634,66 pessetes, i que en resten 71,170 perquè es facin les obres necessàries per poder ser obert al públic.
Els materials conservats a l’arxiu de l’Orfeó Català permeten conèixer molts detalls de la construcció. El mateix Domènech explica que una de les fites és aconseguir un edifici absolutament incombustible, per la qual cosa es farà servir el maó i la pedra als murs i que les voltes es faran de maó de pla –la volta tradicional catalana està feta amb petites capes de rasilles reforçades amb tirants de ferro. 

Seguir llegint

També havien de ser de ferro les armadures de la coberta i els pilars de l’estructura, recoberts d’una capa de mescla de ciment i revestits amb mosaic. El savi ús combinat dels murs de maó amb els pilars de ferro permet solucions arriscades, com ara situar l’auditori aixecat al segon pis i dissenyar unes façanes lliures que donen gran transparència a tot l’edifici.

Per tal de poder iniciar les obres, era fonamental establir contractes amb les empreses proveïdores, com la fusteria amb Francesc Garriga, el marbre amb Víctor Colomer, entre d’altres. Però s’ha de destacar la mà dreta de Domènech i Montaner, el també arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, que a més era el seu gendre.

  • Expo construcció 2.9

    Lluís Domènech i Montaner
    1903
    Autor: Pau Audouard
    Arxiu Fotogràfic de Barcelona

  • expo construcció 2.1

    Un primer tast del que havia de ser l’edifici el va donar una informació a tota plana apareguda a «La Veu de Catalunya» el dia 9 de febrer de 1905, que presentava una perspectiva, un alçat i les plantes d’accés i de la Sala de Concerts. És una informació molt interessant, ja que no es conserven els plànols originals. Un bell text de Joan Maragall, “La casa dels cants”, i una petita descripció acompanyava les imatges.

    CEDOC 3.22 60

  • Expo construcció 2.2

    Pla general de l’escultura de Miquel Blay dedicada a la cançó popular, situada a la cantonada exterior de l’edifici. La realització va ser pagada per Joaquim de Càrcer i d’Amat, marquès de Castellvell. El conjunt al·legòric, constitueix una obra cabdal del Modernisme. La donzella, que representa la cançó, és acompanyada per personatges de diferents edats i oficis que simbolitzen el poble català, del qual sorgeix la música tradicional; tot ells sota la protecció de Sant Jordi, patró de Catalunya.
    ca. 1925-30

    Autor: Adolf Zwerkowitz
    CEDOC 2.4.2 5156.2

  • Expo construcció 2.3

    Acord entre el marquès de Castellvell i l’Orfeó Català, pel qual el marquès es responsabilitza del pagament de l’escultura de Miquel Blay.
    31 de desembre de 1906

    CEDOC 2.1 07

  • Expo construcció 2.4

    Carta de Joaquim Cabot dirigida a Lluís Domènech i Montaner, on es parla de la col·locació dels vitralls per part de Rigalt per tenir a punt l’edifici per a la imminent inauguració del mes de febrer (carta del 22 de gener de 1908).

    CEDOC 2.1 49

  • Expo construcció 2.5

    Carta de Joaquim Cabot dirigida a Lluís Domènech i Montaner, on es parla de la finalització de l’arc esculturat de l’embocadura, que es va enllestir després de la inauguració del Palau (carta del 26 març de 1908). 

    CEDOC 2.1 49

  • Expo construcció 2.6

    Resum de les despeses de construcció del Palau de la Música Catalana, el novembre del 1907.

    CEDOC 2.1 49

  • Expo construcció 2.7

    Projecte per al gran plafó decoratiu que corona la façana del Palau de la Música Catalana. El dibuix va sorgir del taller de Lluís Domènech i Montaner i el mosaic va ser fet per Lluís Bru.

    Obra del 1909. Reproducció de l’original (24 x 37cm).

    CEDOC 1.09 06

  • Expo construcció 2.8

    La Sala d’Assaig de l’Orfeó Català
    ca. 1925-1930
    Autor: Adolf Zerkowitz 

    CEDOC 2.4.2 5156.6

  • Expo construcció 2.10

    La primera Sala de Juntes de l'Orfeó Català al Palau
    ca. 1925-1930
    Autor: Adolf Zerkowitz 

    CEDOC 2.4.2 5156.10

  • Expo construcció 2.11

    El primer saló-cafè del Palau
    ca. 1925-1930
    Autor: Adolf Zerkowitz 

    CEDOC 2.4.2.5156.5

expo construccio palau 3.1

3. Les arts aplicades i decoratives, la pell de l’arquitectura

Un aspecte importantíssim a destacar al Palau de la Música Catalana és tot el treball decoratiu i ornamental, fet amb tanta cura que la decoració s’integra i recobreix l’arquitectura com si es tractés d’una pell, a través de les diverses tècniques emprades, la ceràmica, l’escultura aplicada, els paviments o els vitralls.

Els treballs ornamentals eren seguits molt de prop  pel mateix Domènech i Montaner com ho demostren tots els dibuixos i croquis que es guardaven en el seu arxiu personal, ara dipositat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Al Palau de la Musica Catalana, com a contrapartida, es conserven les factures i els rebuts dels proveïdors que ens permet identificar els seus noms i tallers.

Seguir llegint

Al Palau es reuniren els millors professionals actius en els anys del Modernisme, com el cas del mosaïcista , Mario Maragliano que aporta paviments de mosaic romà; un altra professional remarcable va ser el  ceramista actiu va ser Lluís Bru qui probablement va fer també part dels dibuixos ornamentals; de l’esplèndid treball de ceràmica només en coneixem el nom de dos proveïdors, Josep Orriols i Modest Sunyol; els vitralls, entre els que destaca la claraboia penjada que cobreix la sala és de la casa Rigalt i Granell; el paviment hidràulic és de la casa Escofet, així com part de la ceràmica vidriada que recobreix murs i voltes. A l’escultura ornamental hi van participar diversos autors, els bustos de les donzelles músiques de l’escenari són d’Eusebi Arnau, en canvi, els caps dels músics de la façana, i tot l’arc esculturat de la la boca de l’escenari va ser realitzat per Dídac Masana Majó, tot i que es pot demostrar la participació de Pablo Gargallo que, podem suposar que era el responsable del disseny. 

 

 

  • expo construccio palau 3.1

    Pla general dels vitralls laterals que cobreixen les parets del Palau, obra de Lluís Rigalt.

    Autor: Matteo Vecchi

  • Expo construcció 3.2

    Conjunt escultòric de l’escenari del Palau. L’escultura és d’Eusebi Arnau, mentre que el mosaic que formen els vestits va ser realitzat per  Mario Maragliano.

    Autor: Antoni Bofill

  • expo construccio 3.3

    Vista parcial de les columnes a la balconada del Palau, obra
    del mosaïcista  LLuís Bru

    Autor: Matteo Vecchi Palau

  • Expo construcció 3.14

    Disseny per a les columnes del Palau de la Música Catalana
    Autor: Lluís Bru
    Data: 1906
    Tècnica: dibuix a llapis i aquarel·la sobre paper
    Mesures: 30x45cm

    Procedència: Col·lecció particular Família Muñoz-Varela

  • Expo construccio 3.4

    Factura del mosaïcista Mario Maragliano on s’especifiquen tots els fragments i les parts de mosaic en què va col·laborar, des de flors al sostre, per al sostre del primer pis, dues voltes de la façana, i els vestits de les muses de l’escenari, entre d’altres intervencions

    29 de novembre de 1907

    CEDOC 2.1 843

  • Expo cosntrucció 3.11

    Detall d’una de les petxines de mosaic del sostre, obra de Mario Maragliano.

    Autor: Matteo Vechi

  • Expo construcció 3.5

    Factures del mosaic corresponent a les columnes del Palau, obra de Lluís Bru.
    31 de desembre de 1906

    CEDOC 2.1 843

  • Expo construccio 3.8

    Mosaic ceràmic en forma de petxina al sostre del Palau, obra de Lluís Bru. Al fons, escultura del cavall alat, Pegàs, de Dídac Massana

    Autor: Pepe Encinas

  • Expo construccio 3.6

    Factura de E. F. Escofet amb el cost de les rajoles hidràuliques.
    2 de març de 1907

    CEDOC 2.1 843

  • Expo construcció 3.10

    Mostra de rajoles hidràuliques dels interiors del Palau, obra de la reconeguda empresa de mosaics J. Romeu Escofet.

    Autor: Antoni Bofill

  • Expo construcció 3.7

    Anotacions i rebuts de l’escultor Dídac Massana corresponent a diversos treballs escultòrics del Palau, com a l’embocadura de l’escenari,  els florons de l’escala principal, capitells de columnes  o els cavalls alats Pegàs de la part superior al final de la sala.
    1907-1908

    CEDOC 2.1 843

  • Expo construcció 3.9

    Fragment escultòric de l’escenari que mostra una escena de l’obra La valquíria de Richard Wagner obra de Dídac Massana, una de les més populars a l’època que es va construir el Palau.

    Autor: Antoni Bofill

  • Expo construccio 3.12

    Els vitralls i els elements florals es repeteixen constantment al llarg de totes les decoracions del Palau.

    Autor: Antoni Bofill

  • Expo construcció 3.13

    Factura de recompte de vitralls modernistes del taller Rigalt Granell & Cia. Per la data s’observa que va ser un dels últims artistes que intervingueren abans de la inauguració del  Palau de la Música.

    31 de gener de 1908

expl construcció 4.1

4. Primeres actuacions de reforma i remodelació (1946-1972)

La primera documentació que tenim relacionada amb reformes i remodelacions del Palau és del 1946, moment en què es posa calefacció a la sala principal, però l’any 1957 és quan hi ha el primer projecte important d’obres i remodelació dels diversos espais del Palau. En aquest projecte l’arquitecte Jordi Bonet va dirigir una sèrie d’obres relacionades amb l’aïllament acústic, el condicionament i la refrigeració, obres al vestíbul, bar, sanitaris, il·luminació de l’hemicicle, sala d’assajos, catifes, paviments, etc., tal com ho documenta l’acta de la Junta de l’Orfeó amb data del 4 de març de 1957. A partir de llavors l’edifici ha tingut diverses intervencions, com per exemple la nova climatització el 1968, moment en què també es pintaren les escultures de l’escenari. Posteriorment vindria una fase més important a partir del 1971, després que el Palau fos declarat monument històric artístic d’interès nacional el mateix any. La direcció de les obres fou confiada als arquitectes Jordi Vilardaga i Joan Bassegoda i Nonell amb la voluntat de reintegrar al Palau les qualitats originals a partir d’una rigorosa restauració seguint el model de l’obra de Domènech i Montaner. 

Seguir llegint

La primera fase de la restauració es va fer a la Sala de Concerts sobre ceràmiques, vidres, mosaics, escultures, pintures, estucs... La segona fase incloïa els serveis privats i escènics, mentre que la tercera afectava els locals de la planta baixa destinats a l’Orfeó. L’última fase va abastar l’exterior: façanes i terrats. Tot plegat per reintegrar el Palau al seu estat original. També dins aquest projecte es va restaurar l’orgue. El 21 de febrer de 1973 Montserrat Torrent va inaugurar la restauració del gran orgue Walcker del Palau, intervenció que no va arribar a bon port, ja que el seu so tenia uns trets barroquitzants i de clara desnaturalització de les característiques originals de l’instrument. Un any després, el 27 de febrer de 1974, l’orgue va deixar de sonar per una falla estrepitosa.

  • expl construcció 4.1

    Restauració del mosaic corresponent a l’Orfeó Català. 1973
    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.5 66.1

  • expo cosntruccio 4.2

    Restauració dels vitralls del Palau.
    1971
    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.2 5160.1

  • Expo construcció 4.3

    Canvi de l’entapissat de les cadires.
    Restauració del 1973

    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.2 5161.4

  • Expo construcció 4.4

    Col·locació de la calefacció al Palau de la Música
    1946
    Autor: Joaquim Brangulí

    CAT CEDOC 2.4.5 140.4

  • Expo construcció 4.5

    Restauració de la Sala de Concerts després que l’any 1971 fos nomenat  patrimoni artístic d’interès nacional.
    1973

    Autor desconegut

    CAT CEDOC 2.4.2 5161.9

Construccio Palau. 5.1

5. Projecte d’adaptació del Palau (1982-1989). El projecte Illa del Palau. Condicionar el Palau per als temps moderns

Abans d’iniciar aquestes importants obres de remodelació amb el nom d’Illa del Palau, l’edifici tenia una sèrie de deficiències importants quant a seguretat i acústica, i també hi havia una manca de confort per al públic, sense bar ni guarda-roba, ni sanitaris adequats a l’aforament, a més de manca de confort també per als artistes, amb pocs camerinos i vestuaris, etc., o bé deficiències dels serveis complementaris, com ara l’arxiu i biblioteca, que eren mal ubicats.

La idea fonamental era reduir la llargada de l’església de Sant Francesc de Paula que hi havia al costat del Palau, per tal que li deixés més espai. Per això es proposà la construcció d’un nou absis que permetés la visibilitat de la façana esquerra del Palau i que del Palau quedessin visibles tres façanes, cadascuna amb la seva pròpia identitat. Per a tot això es va generar un projecte global d’una veritable Illa del Palau en què l’obra de Domènech i Montaner quedés integrada d’una forma harmònica. L’encàrrec fet a diversos arquitectes propers a l’àmbit del Palau va quedar en mans d’Oscar Tusquets i Lluís Clotet, i posteriorment en substitució de Clotet s’hi va afegir Carles Díez.

Seguir llegint

Pel que fa a la remodelació, la idea bàsica era condicionar l’edifici a les exigències d’una sala de concerts moderna, amb un respecte a la voluntat originària de l’autor, com en el cas de la façana lateral annexa a l’església. Les obres de remodelació consistien en la consolidació de l’estructura metàl·lica, la disposició d’una nova teulada amb lluernaris, dotació d’aire condicionat, ampliació i remodelació de l’hemicicle, aplicació de mesures diverses per a la millora acústica, habilitació de nous accessos als pisos primer i segon, restauració completa de façanes, equipaments complementaris, etc. Pel que fa a l’ampliació,va consistir en un nou edifici annex i connectat al Palau, on es col·locarien camerinos, oficines i el nou arxiu i biblioteca.

  • Construccio Palau. 5.1

    La balconada de la façana corresponent al carrer d’Amadeu Vives. Restauració de la balustrada amb el seu interior d’acer inoxidable i reposició de les peces de vidre.
    [1985-1988]
    Autor: Gerard Poch

    CEDOC 2.4.5 026

  • Construcció del Palau 5.2

    Retall de premsa relatiu a l’enderrocament parcial
    de l’església de Sant Francesc de Paula, permetent
    visibilitat d’una de les façanes del Palau de la Música.
    Diari Avui
    1986

  • cosntruccio Palau 5.3

    Construcció de l’edifici annex al Palau en forma de torre, i una base amb motius vegetals; l’edifici acollirà des de camerinos fins a oficines administratives.
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.5 0014

  • construccio palau 5.4

    Imatge de la Sala de Juntes situada al nou edifici en forma de torre annexa al Palau.
    Autor: Hisao Suzuki

    CEDOC 2.4.5 0127

  • construccio Palau 5.5

    Quadern sobre el projecte d’Illa del Palau, on s’explica amb detall cadascuna de les restauracions, ampliacions i millores de tot l’edifici.
    1982

  • construcció palau 5.6

    Pla general d’una part de la façana del Palau que havia quedat amagada durant gran part del segle XX. A la dreta encara resta la part de l’església que serà enderrocada totalment l’any 1999
    Autor: Hisao Suzuki

    CEDOC 2.4.5 0127

  • construccio Palau 5.7

    L’ampliació de l’escenari del Palau és notícia a la premsa
    18 de setembre de 1987

    «El País»

  • construcció Palau 5.8

    Instal·lació del sistema de climatització al sostre del Palau.
    Projecte Illa del Palau.
    1987
    Autor: Gerard Poch

    CAT CEDOC 2.4.5 26.8

  • construccio Palau 5.9

    L’entrada principal quan encara no hi havia accés directe a l’actual Foyer. A l’esquerra s’aprecia un fragment de la pintura mural de Miquel Massot que es situava en una paret que actualment ja no existeix, al construir-se el Petit Palau.
    1985
    Autor: Francesc Català Roca

    CAT CEDOC 2.4.2 5169.1

  • construcció Palau 5.10

    Intervencions realitzades al Palau de la Música durant la segona
    meitat de la dècada de 1980. Consolidació de l’estructura metàl·lica, la disposició d’una nova teulada amb lluernaris, dotació d’aire condicionat, ampliació i remodelació de l’hemicicle, aplicació de mesures diverses per a la millora acústica, habilitació de nous accessos als pisos primer i segon. Projecte Illa del Palau.
    1985
    Autor: Gerard Poch

    CAT CEDOC 2.4.5 117.2

expo construccio Palau

6. Segona ampliació del Palau (1998-2004). Restauració de l’orgue, llum total a la façana esquerra i inauguració del Petit Palau.

Del 1989 al 1998 es van emprendre una sèrie de projectes i negociacions per efectuar una segona ampliació i millora de serveis. Paral·lelament va començar la molt necessària posada a punt de l’orgue, una meravella que estava sense funcionar des del 1973 a causa d’una restauració desafortunada. El 1998 se’n va iniciar el projecte de reforma absoluta a càrrec del restaurador d’orgues i constructor Gerhard Grenzig. La restauració va trigar cinc anys i el 2003 l’orgue va tornar a sonar.

Un dels objectius de la segona fase d’ampliació va ser fer realitat el somni de Domènech i Montaner: donar llum total a la façana esquerra del Palau. Després de cinc anys de negociació amb l’Església es va arribar a un acord per poder enderrocar l’església de Sant Francesc de Paula. L’any 2000 l’església havia desaparegut i el mateix setembre es van començar a col·locar els murs pantalla per afavorir l’excavació posterior de la futura sala del Petit Palau. 

Seguir llegint

A partir del 2001, el mes d’octubre es feia l’acte oficial d’inici amb la col·locació de la primera pedra. El 2002 el Petit Palau es deixava entreveure i el 2003 començava a rebre els diversos revestiments, paviments, graderies, mampares i altres acabats. Les parets de la sala es van aplacar amb pedra d’Egipte, cosa que li proporcionava bona part de l’aspecte elegant, modern i funcional que es pretenia. La segona ampliació del Palau va ser realitat el 2004.

Mentre es treballava al nou edifici, el principal també era objecte de remodelació adequant-lo a les noves necessitats.

  • expo construccio Palau

    Una de les façanes del Palau de la Música totalment descoberta i visible un cop enderrocada l'església de Sant Francesc de Paula. Obres de construcció de la plaça del davant.
    2000
    Autor desconegut

    CEDOC 2.4.5 80

  • expo construcció 6.4

    Quadern informatiu de l’evolució del projecte d’Illa del Palau. Evolució de l’estructura geomètrica compositiva a partir de les propostes del projecte Un Palau per al Segle XXI. Amb l’enderrocament de l’església, el Palau recupera tota una nova façana, amb una plaça al seu davant, i es construeix el Petit Palau.

     

  • Expo construccio 6.2

    Pla general de l’inici de les obres de construcció del Petit Palau, amb tot l’espai lliure deixat per l’església i l’espai excavat destinat a la sala. Durant les obres aquesta façana va quedar semi tapada per les instal·lacions provisionals de l’aire condicionat i el tancament de l’escala.
    2001
    Autor: Antoni Bofill

    CEDOC 2.4.5 82

  • expo palau 6.9

    Diversos moments de l'acte de col·locació de la primera pedra de l'ampliació del Palau de la Música Catalana, amb la presència de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i altres personalitats.
    7 de novembre de 2001
    Autor: Antoni Bofill

    CEDOC 2.4.3 0116

  • expo construccio 6.3

    La construcció del Petit Palau i l’actual Escola Coral, amb totes les seves aules, i una de les imatges de l’estructura del que seria l’actual restaurant Mirador del Palau.
    2003
    Autor: Antoni Bofill

    CEDOC 2.4.5 101

  • expo construccio 6.7

    Imatges de l’interior del Petit Palau en construcció,
    amb la col·locació de les pedres d’Egipte a les parets.
    2001
    Autor: Antoni Bofill

    CAT CEDOC 2.4.5 97.3

  • expo Palau 6.8

    Obres d'ampliació de l’escenari.
    2003
    Autor: Antoni Bofill

    CAT CEDOC 2.4.5 99.2

  • expo construccio 6.5

    Detall interior de la restauració de l’orgue del Palau. L’orguener responsable del projecte, Gerhard Grenzing, es va proposar recuperar amb fidelitat les característiques tècniques i la sonoritat de l’instrument original.
    Treballs del 2002
    Autor: Antoni Bofill

    CEDOC 2.4.3 230

  • expo construccio 6.6

    Gerhard Grenzing, responsable de la restauració de l’orgue al seu taller al Papiol.
    2002
    Autor: Antoni Bofill

    CEDOC 2.4.3 232

expo palau 7.1

7. Últimes restauracions i reformes (2005-2015). Restauració de les façanes i la Sala de Concerts

El 2005 es va presentar el projecte de restauració de les façanes, que es va iniciar el 2006 i va acabar l’any següent, una restauració que va comportar unes actuacions en elements presents a les façanes, com la pedra artificial, ceràmica vidriada, terra cuita, bronze, llautó, ferro, marbre blanc, acer laminat, forja i vidre. L’estructura interior de les balconades del primer pis estaven en un estat lamentable, per a les quals van caldre immediatament un reforç i un tractament especial i així evitar-ne la corrosió i potenciar-ne la resistència. Els balustres d’aquestes balconades es van canviar totalment; així, l’ànima de ferro rovellat va ser substituït per acer inoxidable, i els nous balustres es van encarregar a una cristalleria de Palma que va donar garantia d’aparença de l’original.

Un altre dels elements que es van restaurar van ser els bustos de la façana i l’escultura cantonera de Miquel Blay, que amb el pas dels anys havia patit molts desperfectes, brutícies, esquerdes, erosió i pèrdua d’elements.

Seguir llegint

Posteriorment, entre els anys 2006 i 2008, es van fer obres de restauració a la sala per adequar-la a les noves tecnologies. D’aquesta intervenció, en destaca la restauració del pati de butaques, la millora en la il·luminació basada en la jerarquia lumínica segons els espais, i la restauració dels elements artístics –ceràmica, mosaics, balustres, làmpades i muses de l’escenari–, als quals es van extreure antigues capes pictòriques i foren retornats al color original, a més de la restauració dels elements escultòrics superiors de l’embocadura de l’escenari.

També foren destacables l’adequació de l’edifici del Petit Palau a les prescripcions de protecció contra incendis, seguretat i evacuació en cas d’emergència l’any 2013 i, finalment, el 2015 la restauració de les fusteries i vitralls de les façanes del carrer d’Amadeu Vives i Sant Pere Més Alt.

  • expo palau 7.1

    La restauració de les muses, amb l’extracció de la capa de pintura no original. 2008

    Autor: Palau de la Música Catalana

  • expo palau 7.4

    La restauració de les escultures de les muses de l'escenari.
    2008
    Autor: Palau de la Música Catalana

  • expo palau 7.2

    Restauració i consolidació de la pedra dels cavalls
    situats a l’embocadura de l’escenari.
    2008
    Autor: Palau de la Música Catalana

  • expo Palau 7.3

    Canvi dels entapissats de les cadires.
    2008
    Autor: Palau de la Música Catalana

  • expo Palau 7.5

    Restauració de vitralls i fusteria de la Sala Lluís Millet i Pagès.
    2015
    Autor: Palau de la Música Catalana

  • expo Palau 7.6

    Restauració de vitralls.
    2015
    Autor: Palau de la Música Catalana

  • expo palau 7.7

    Nova amplicació de l'escenari
    2016
    Autor: Palau de la Música Catalana