La dona i la música
Dates: abril-juny 2014
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Suport documental: Sayuri Akimoto
Des de final del segle XIX, a Catalunya es pot constatar una intensa vida musical i també compositiva d’un nombre important de dones, i en aquest aspecte, la història de l’Orfeó Català i el Palau de la Música testimonia la rica activitat de moltes d’elles.
Amb aquesta exposició realitzada amb el comissariat del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), volem donar a conèixer diferents moments biogràfics de moltes d’aquestes compositores, intèrprets i també pedagogues, moltes de les quals nascudes a Catalunya, que gràcies a les seves qualitats interpretatives es van donar a conèixer a nivell internacional. Gràcies a una part important de la documentació guardada al nostre Centre durant més d’un segle, i amb la col·laboració d’alguns arxius i museus, volem donar a conèixer una mica més la història d’aquestes dones, sovint profundament actives i compromeses en la seva professió i els seus ideals.
Observem tres rols principals entre la nostra selecció de personatges femenins: des de la dona compositora, com Wanda Landowska, Blanca Selva, Narcisa Freixas o Paquita Madriguera, fins a la dona que destaca en el paper de la pedagogia i la interpretació, com Ònia Farga, Conxita Badia, Maria Canals, Alícia de Larrocha o Rosa Sabater.
La figura de la dona en el món de la cultura i la música
Carme Karr Alfonsetti (1865-1943)
“Per altre part son cor sensible i femení, enamorat del ritme melangiós de nostra música la obligue afer cançons i allevors composa sense rebuscaments, amb elegància pròpia, recollint la palpitació sonora que troba en les estrofes de nostres mellors poetes.”«Scherzando», núm. 10, 1 abril 1907, p. 2
Carme Karr va contribuir generosament a la difusió del paper de la dona en el món de la cultura, tant la dona escriptora, com l’artista i compositora.
Ella mateixa freqüentava cercles culturals en els que coincidia amb intel·lectuals com Apel·les Mestres, Joan Maragall, Eugeni d’Ors o Felip Pedrell, els quals li serviren d’estímul per les seves creacions tant literàries com musicals.
Va fundar la revista especialitzada «Feminal», que va donar a conèixer un gran nombre de personalitats femenines del món de la cultura i de l’art: escriptores, poetesses, pintores, actrius, compositores i un llarg etcètera.
A nivell personal, cal destacar-ne la faceta d’escriptora, va conrear la narrativa breu, la novel·la, el teatre, contes per a nens , conferències, com també la composició de música per a veu i piano.
Carme Karr al seu despatx. 1910-1915. Autor: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Coberta del llibre dedicat a Carme Karr escrit per Josep Maria Ainaud de Lasarte. Ed Infiesta, Barcelona, 2010.
Correspondència de Carme Karr dirigida a Francesc Pujol, aleshores administrador de l’Orfeó Català i el Palau de la Música. 1910. Fons Francesc Pujol.
Correspondència de Carme Karr dirigida a Francesc Pujol, aleshores administrador de l’Orfeó Català i el Palau de la Música. 1910. Fons Francesc Pujol.
Retall de premsa. «La Vanguardia», 10 novembre 1907.
Correspondència de Carme Karr dirigida a Francesc Pujol, aleshores administrador de l’Orfeó Català i el Palau de la Música. 1922. Fons Francesc Pujol.
Correspondència de Carme Karr dirigida a Francesc Pujol, aleshores administrador de l’Orfeó Català i el Palau de la Música. 1922. Fons Francesc Pujol.
Correspondència de Carme Karr dirigida a Francesc Pujol, aleshores administrador de l’Orfeó Català i el Palau de la Música. 1922. Fons Francesc Pujol.
Col·lecció de cançons compostes per Carme Karr, Flors d’escardot.Biblioteca de Catalunya. Barcelona.
Wanda Landowska (1879-1959)
"Aixís mateix, mercès a les delicadeses d’interpretació de Mme. Landowska, poguerem fruir tota la bellesa y expressivitat de l’oblidat clavicèmbal, y tota la gracia y la musicalitat dels vells mestres que per a ell escrigueren, compositors a tots els quals Mme. Landowska rendeix tribut traient-los de l’injust oblit en que romanen, com ho mostren les ben interessants obres dels clavicembalistes anglesos, francesos, y alemanys que figuren en els programes." – « Revista musical Catalana», Any 1910, núm 83-84, p.344-345.
Intèrpret i compositora, Wanda Landowska va actuar en nombroses ocasions al Palau de la Música Catalana. La seva trajectòria en l’àmbit de la música destaca sobretot pel seu treball intens en la recuperació de la música antiga de grans mestres dels segles XVII i XVIII, i més concretament per la interpretació d’aquesta música amb el seu instrument original, el clavicèmbal.
Wanda Landowska al clavecí. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Correspondència de Wanda Landowska dirigida al pianista i crític musical Frederic Lliurat. Inclou dibuixos dels seus amics de l’Orfeó. Fons Francesc Pujol.
Correspondència de Wanda Landowska dirigida al pianista i crític musical Frederic Lliurat. Inclou dibuixos dels seus amics de l’Orfeó. Fons Francesc Pujol.
Programa del concert de Wanda Landowska del 13 i 17 de desembre de 1909, en què va presentar la seva pròpia composició Bourées d’Auvergne. Col·lecció de programes del PMC.
Programa de l’estrena al Palau de la Música Catalana del Concert per a clavicèmbal, flauta, oboè, clarinet, violí i violoncel compost per Manuel de Falla. Concert compost expressament per a la interpretació de Landowska. Col·lecció de programes del PMC.
Dedicatòria de Wanda Landowska conservada al Llibre d’Or de l’Orfeó Català. 4 de febrer de 1911.
Partitura autògrafa de Wanda Landowska “De petits couturiers cheminaient” cant popular polonès transcrit per cor mixta. Col·lecció partitures de la Fundacio OC-PMC
Partitura autógrafa de Wanda Landowska dedicada a Lluís Millet, Mazur (ca. 1909), canto popular polaco transcrito para coro mixto. Colección de partituras de la Fundació OC-PMC.
Entre la interpretació, la pedagogia i la composició
Ònia Farga (1882-1936)
“Ònia Farga, aquesta artista ben coneguda i aplaudida en les seves repetides manifestacions musicals a casa nostra i a París, on es fa sentir cada any, ha donat darrerament noves proves de les seves aptituds en el triple aspecte de pianista, compositora i violinista.” «Revista Musical Catalana», any 1928, núm. 295, p. 249
Va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir diversos primers premis. Seguidament va completar la formació de composició amb Melcior Rodríguez Alcántara, i de violí amb Matthieu Crickboom. Com a violinista i pianista, va donar concerts a Suïssa, França i Espanya. A París va presentar algunes de les seves composicions i va obtenir una bona acollida per tota la crítica.
Dibuix: Concert d’Ònia Farga (al piano). Desembre de 1926. Autor: Llorenç Brunet Torroll. Museu de la Música. L'Auditori.
Reproducció del programa del concert dels alumnes de l’Acadèmia d’Ònia Farga que va tenir lloc el 16 de juny de 1929 a la sala d’audicions de l’Orfeó Gracienc. Museu de la Música. L’Auditori.
El 1928 Ònia Farga va fundar i dirigir l’orquestra de l’Associació Música Pro Amore Artis, i el 1929 va fundar l’Acadèmia de Música Ònia Farga, on va desenvolupar una intensa tasca pedagògica. Museu de la Música. L’Auditori.
Narcisa Freixas (1859-1926)
“Dijo Felipe Pedrell: «Per la teva satisfacció, oh Narcisa, te dec dir que ets la regina de les cançons d’infants i de l’educació elemental de la música».” «Revista de Oro», febrer de 1927
En destaquem la seva activitat en l’àmbit de la pedagogia, elaborant manuals i col·leccions de cançons dedicades als infants. Fruit d’aquesta activitat va realitzar diversos llibres de cançons infantils, com araCançons d’infants, que va obtenir el primer premi de la Festa de la Música Catalana que va celebrar l'Orfeó Català el 1905. En el camp pedagògic va fundar a la Garriga l’any 1907 l’escola de música Cultura Musical Popular, on s’impartia solfeig, cant i danses populars, i que va fer una tasca de difusió musical per centres obrers, hospitalaris i penitenciaris, amb l’objectiu de difondre la música popular. També va musicar poesies de diferents autors, com Jaume Sabartés, Jacint Verdaguer, Artur Masriera i Colomer, Apel·les Mestres o Joan Maragall.
El cor de l’escola Cultura Musical Popular amb la directora Narcisa Freixas asseguda al mig a primera fila. 1917. Autor: Frederic Ballell. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Fragment de la revista «La Catalunya». 16 de novembre de 1907.
Cançons d’infants de Narcisa Freixas. 2a edició. Barcelona, ca. 1908. Col·lecció de partitures de la Fundacio OC-PMC.
Programa d’un concert de l’Orfeó Català amb les audicions d’obres de Narcisa Freixas. 23 de desembre de 1904. Col·lecció de programes del PMC.
Andrea Fornells (1890-1967)
"La labor de Andrea Fornells en este concierto, como siempre fué magnífica. Su voz de dulcísimo timbre, su fácil manera de frasear, su gran musicalidad y su pureza de “dicción”, que tanto prestigio le han hecho merecer, brillaron en la sesión que motiva este comentario, en todo su esplendor [...]"Alfredo Romea «Noticiero Universal», citació extreta del programa de mà de l'11 de novembre de 1945.
Va estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau i es va especialitzar en cant amb Elisa Vázquez. Des del 1915 va ser professora de cant a l’Escola Municipal de Música, on va formar nombroses deixebles.
A partir del 1916 va ser solista de l’Orfeó Català i el 1921 va participar en la primera interpretació a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al Palau de la Música Catalana, sota la direcció de Lluís Millet i Pagès.
Programa de mà del concert ofert l’11 de novembre de 1945. Col·lecció de programes del PMC.
Vocalizaciones estudios para soprano o tenor. Libro 1. Arranjadora: Andrea Fornells (còpia manuscrita). Museu de la Música. L’Auditori.
Imatge de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu al Palau de la Música l’any 1921. Entre els solistes, en primera fila a l’esquerra i de blanc, Andrea Fornells; a la dreta, com a solista contralt, Concepció Callao. Autor: desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Fragment del programa del concert de l’estrena de la Passió segons sant Mateu al Palau de la Música l’any 1921, amb el detall dels intèrprets, entre els quals Andrea Fornells. Col·lecció de programes del PMC.
Fragments de premsa extrets d’un programa de concert. 11 novembre de 1945. Col·lecció de programes del PMC.
Blanca Selva i Henry (1884-1942)
“Blanca Selva, com dèiem, és una pianista original. És una artista que posseeix una tècnica i pel damunt de tot un ideal. I defensa la seva tècnica i el seu ideal de manera ardent, incansable. L’exemple és bellíssim. Per la nostra part havem estat sempre uns admiradors fervents de l’exquisida gran artista.” «Revista Musical Catalana», any 1924, núm. 244
La seva vida va bascular entre França i Catalunya. Entre els anys 1902 i 1922 va destacar la seva tasca pedagògica a l’Schola Cantorum de París i publicà el llibre pedagògic L’enseignement musical de la technique du piano. Del 1924 fins al 1938 es va establir a Barcelona, on va impulsar l’Acadèmia de la Música de Barcelona, que junt amb la Societat Obrera de Concerts, fundada per Pau Casals, va conduir als Estudios Musicales Blanca Selva, institució d’estudis musicals per a treballadors que va funcionar fins al 1938 amb un claustre de professors notable.
Blanca Selva al piano. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Partitura autògrafa d’Isaac Albéniz “Triana”de la suite Iberia. Partitura dedicada a Blanca Selva i escrita expressament perquè la interpretés ella. Col·lecció de partitures de la Fundacio OC-PMC.
Fragment d’un programa de mà del 8 de març de 1927. Col·lecció de programes del PMC.
Correspondència de Blanca Selva dirigida a Francesc Pujol, administrador del Palau de la Música Catalana. Ens parla sobre les dates d’un concert i mostra agraïment sobre l’homenatge rebut el 1927. Fons Francesc Pujol.
Correspondència de Blanca Selva dirigida a Francesc Pujol, administrador del Palau de la Música Catalana. Ens parla sobre les dates d’un concert i mostra agraïment sobre l’homenatge rebut el 1927. Fons Francesc Pujol.
Programa del concert que Blanca Selva va oferir en homenatge als amics Charles Bordes, Isaac Albéniz i Déodat de Séverac, el 20 de desembre de 1921 al Palau de la Música Catalana. Col·lecció de programes del PMC.
Programa del concert i conferències que se celebraren en el centenari del Romanticisme, l’any 1930. Blanca Selva va participar en la interpretació musical i com a conferenciant de l’acte inaugural al Palau de la Música Catalana. Col·lecció de programes del PMC.
Autògraf de l’obra Muntanya blava de Blanca Selva dedicada a Joan Llongueres. Museu de la Música. L’Auditori.
Retrat de Blanca Selva al piano. Museu de la Música. L’Auditori.
Paquita Madriguera i Rodón (1900-1965)
“Paquita Madriguera es una deliciosa criatura d’onze anys, rossa com una bromera d’or, gentil com una aucella, d’ulls claríssims y de llavis riallers, que’ns sorprengué la nit del 18 de Març en el Palau de la Música Catalana, ab un Recital en que’s revelà pianista notable y originalíssima compositora.” Revista «Feminal», núm. 60, 31 de març de 1912
Destaquem la seva faceta tant com a pianista com a compositora. Als 12 anys va fer un recital al Palau de la Música Catalana, tot incloent en el programa algunes de les seves pròpies obres. Dos anys més tard, el 1914, va fer el debut internacional tocant al Royal Albert Hall en un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos. A partir d’aquí realitzà gires per Europa, els Estats Units i Llatinoamèrica.
Cantants líriques
Concepció Callao (1895-1959)
“Este último fragmento produjo una impresión de las más profundas, siendo aclamado y bisado. Nutridas salvas de aplausos coronaron también la ejecución de las demás obras interpretadas por la señorita Callao.” «La Vanguardia», 6 d’abril de 1924, referint-se a la interpretació de la Passió segons sant Mateu de Bach al Palau de la Música.
Debutà com a contralt l’any 1913 al Gran Teatre del Liceu amb una òpera de Wagner. Després vingueren les seves actuacions a València, al Teatre Real de Madrid i a Lisboa. S’especialitzà en el repertori wagnerià, tot prenent part, per exemple, en l’única òpera de Wagner que es cantà sencera en català a Barcelona, Lohengrin, l’any 1924 al Teatre Tívoli. Fou sol·licitada per companyies i teatres de Catalunya, Espanya, Amèrica i Portugal.
El 1921 col·laborà amb l’Orfeó Català en l’estrena de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al nostre país. L’any 1959, un cop retirada de l’escenari, es va dedicar a l’ensenyament. Va ser professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.
Programa de concert del 8 desembre de 1930. Col·lecció de programes del PMC.
Retrat de Concepció Callao dedicat a l’Orfeó Català i Lluís Millet en record de l’audició de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach l’any 1921, en el qual ella va intervenir com a solista. Fons fotogràfic de l’Orfeó Català.
Concepció Callao i la soprano Anna Rici, a la seva esquerra, durant les audicions de les Misses de Requiem de Mozart i Fauré. 18 de març de 1955. Autor: Josep Postius. Fons fotogràfic de l’Orfeó Català.
Concepció Callao a primera fila (banda esquerra) asseguda al costat de Lluís M. Millet durant el III Festival Bach-Beethoven. 1 de novembre de 1955. Autor: Josep Postius. Fons fotogràfic de l’Orfeó Català.
Concepció Supervia (1895-1936)
“De seda, de viola, de coral, de platejada perla i d’alegria, té tota la dolçor i tota la sal” “Sap encendre l’estiu dins de l’hivern i perfuma la rància melodia amb l’alcohol més fresc i més modern” Cites de Josep Maria de Sagarra dins programa de mà d’un concert del Palau de la Música del 22 de febrer de 1931.
Debutà l’1 d’octubre de 1910 al Teatro Colón de Buenos Aires amb el tenor Francesc Viñas quan tan sols tenia quinze anys. El 1912 actuà al Liceu amb l’òpera Carmen. Va fer gires per Itàlia, Rússia i els Estats Units i va actuar amb Maria Barrientos en diversos concerts recorrent totes les Antilles i participant en un festival al Casino Español de l’Havana.
Entre els anys 1916 i 1935 va interpretar els papers de les protagonistes de la trilogia de Rossini: La Cenerentola, El barber de Sevilla i L’italiana in Algeri.
Programa desplegable del 20 d’abril de 1928 ofert al Palau de la Música. Col·lecció de programes del PMC.
Programa de mà del 20 d’abril de 1928 ofert al Palau de la Música. Col·lecció de programes del PMC.
Retrat de Conxita Supervia amb dedicatòria al mestre A. Colomé. 29 de maig de 1912. Autor: desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Maria Barrientos (1883-1946)
“Posee un registro completo de soprano lírica; una voz cristalina de inmaculada pureza, respiración amplísima y poderosa, graves vibrantes y potentes, y sobreagudos incomparables por su limpieza y bello timbre, que le permiten ejecutar los trinos, gorjeos y picados más difíciles, además de una vocalización y fraseo clarísimos y de una gran intuición musical y escénica.” Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, vol. II, p. 262-263.
El 1898 debutà al Liceu amb quinze anys, amb l’òpera L’Africaine, i al 1899 es va presentar al Liceu cantant fragments de l’òpera Lucia de Lammermoor de Donizetti. També la trobem actuant en nombrosos teatres europeus, des del barceloní Liceu, el Teatro Real de Madrid, La Scala de Milà, Teatro Colón de Buenos Aires, Covent Garden de Londres, i també a París. En la seva carrera destaca l’any 1914, en què va actuar juntament amb l’Orfeó Català i Joan Manén en una gira conjunta per París i Londres. Va estrenar a París els Veinte Cantos populares españoles de Joaquim Nin i va col·laborar amb Falla en diversos enregistraments.
Programa de mà del 8 de març de 1925. Col·lecció de programes del PMC.
Maria Barrientos junt amb Lluís Millet i el violinista Joan Manén a la porta de l’Albert Hall de Londres el dia que l’Orfeó va donar el seu últim concert en aquella ciutat, el 24 de juny de 1914. Autor: desconegut. Fons fotogràfic de l’Orfeó Català.
Programa que l’ Orfeó Català va oferir al Royal Albert Hall de Londres amb Maria Barrientos com a solista. Col·lecció de programes del PMC.
Cartell de l’actuació de l’Orfeó Català al Teatre dels Camps Elisis de París amb la col·laboració de Maria Barrientos com a solista. Col·lecció de cartells del PMC.
Els debuts professionals al Palau de la Música
Concepció Badia (1897-1975)
“A la dulzura de la voz, y a la claridad de la emisión y de la expresión, la soprano Concepción Badia une una inteligencia viva y un exquisito gusto expositivo. Estas cualidades, [...] resaltaron de nuevo en el concierto que la artista ofreció el domingo, por la tarde, en el Palacio de la Música [...]” «La Vanguardia», 24 de febrer de 1948.
Destacà per la seva doble faceta: com a cantant i com a pianista. Va ser deixeble de Granados i de Rosa Culmell. Esdevingué una de les cantants preferides de diversos compositors: Granados, Pahissa i Robert Gerhard, els quals li concediren el privilegi d’estrenar moltes de les seves obres. L’any 1913 els responsables de l’Associació Wagneriana li van proposar el paper de nena flor en l’estrena al Palau de la Música de la versió en concert del Parsifal de Richard Wagner, el qual va marcar el seu debut professional. Entre 1915 i 1930 la seva activitat musical es va estendre a Barcelona, Madrid, Viena, París, Lisboa i altres ciutats. Va col·laborar en nombroses ocasions amb Pau Casals, sota la direcció d’aquest i amb la seva orquestra.
Imatge de Concepció Badia signada i dedicada a la seva mestra Rosa Culmell. 1915. Autor: desconegut. Fons fotogràfic de l’Orfeó Català.
Conxita Badia amb Jaume Baró després d’una de les interpretacions d’El pessebre de Pau Casals al Palau de la Música. Desembre de 1967. Autor: Bassó. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Programa del debut de Conxita Badia amb la interpretació de Parcival de Wagner que va tenir lloc durant els Festivals Wagner del Palau de la Música el 1913. Col·lecció de programes del PMC.
Rosa Sabater (1929-1983)
Va néixer el 29 d’agost de 1929 a Barcelona en una família amb gran tradició musical. El seu pare, Josep Sabater, era director d’orquestra i pianista i la seva mare era professora de cant. Va ser alumna de l’Acadèmia Frank Marshall. Va desenvolupar una important activitat docent en els Cursos Internacionals Manuel de Falla a Granada i a Santiago de Compostel·la. Professora a la Hochschule für Musik de Friburg (Alemanya), va fer una important tasca de divulgació de la música espanyola. A més del trio Falla-Granados-Albéniz, va donar a conèixer autors més contemporanis, com Mompou o Montsalvatge.
Portada del programa de presentació de la jove pianista Rosa Sabater, el 15 de novembre de 1942. Col·lecció de programes del PMC.
Programa del recital de Rosa Sabater el 24 de novembre de 1946 al Palau de la Música. Recull d’extractes de premsa. Col·lecció de programes del PMC.
El director Eugen Jochum i Rosa Sabater, abans d’un concert al Palau de la Música Catalana, el 26 d’octubre de 1967. Autor: Pau Barceló. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Rosa Sabater i l’Orquesta Nacional de España en el concert del 7 d’octubre de 1983 al Palau de la Música. Autor: Pau Barceló. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Recital de piano de Rosa Sabater organitzat per l’Orfeó Català amb el nou piano de gran cua Grotrian Steinweg. 20 d’abril de 1956. Autor: Josep Brangulí. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Recital de piano de Rosa Sabater organitzat per l’Orfeó Català amb el nou piano de gran cua Grotrian Steinweg. 20 abril de 1956. Autor: Josep Brangulí. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Victòria dels Àngels (1923-2005)
“Victòria dels Àngels fou la gran cantant del segle XX. Un segle on hi hagué grans cantants, extraordinàries [...], però un cantant que fos perfecte en tota mena de repertoris, [...] només n’hi ha hagut una: Victòria dels Àngels.” Manuel Capdevila, «Revista Musical Catalana», núm. 244, febrer de 2005 p. 35.
Als catorze anys va ingressar al Conservatori de Música del Liceu, on va estudiar cant i es va centrar en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G. Tarragó. L’any 1947 guanyà el primer concurs internacional a Ginebra, i el 1948 actuà a Londres interpretant La vida breve de Falla amb l’orquestra de la BBC. A partir d’aquell any també inicia les col·laboracions amb el segell discogràfic EMI. Posteriorment la trobem debutant a París, Milà i també als Estats Units, en llocs com el Carnegie Hall i el Metropolitan de Nova York. A partir del 1980 es va retirar de l’escena i se centrà en l’activitat concertística i de recitals, especialment de caràcter líric.
Recital de Victòria dels Àngels el 28 de setembre de 1968 al Palau de la Música Catalana. Autor: Bosch. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Programa d’un recital de Victòria dels Àngels al Palau de la Música, el 9 de gener de 1959. Autor: Eduard Olivella. Col·lecció de programes del PMC.
Programa d’un recital de Victòria dels Àngels al Palau de la Música, el 9 de gener de 1959. Autor: Eduard Olivella. Col·lecció de programes del PMC.
Actuació de Victòria dels Àngels i Alícia de Larrocha en un concert d’homenatge a Manuel de Falla. 23 de novembre de 1976. Autor: Eduard Olivella. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana.
Biografia de Victòria dels Àngels per Jaume Comellas. Edicions 62, Barcelona, 2005.
Grans intèrprets de piano al Palau
Maria Canals i Cendrós (1914-2010)
“Maria R. Canals: he aquí una verdadera artista. Instinto y reflexión se equilibran maravillosamente. Invisible el esfuerzo, todo parece en ella espontáneo, facial, natural. Sus cualidades son de excepción. Un brillante porvenir le aguarda.” Eduard Toldrà dins programa de mà del 10 de novembre de 1942
Va iniciar els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i després va continuar-los amb el pianista Ricard Viñes. Als quinze anys va començar la carrera com a concertista, primer a Espanya i més endavant a l’estranger. La seva activitat com a concertista va ser molt intensa, amb actuacions a tot Europa i Amèrica. Entre el seu ampli repertori cal destacar les estrenes d’algunes de les obres dels compositors catalans més importants de la primera meitat del segle XX, especialment les de Manuel Blancafort.
Maria Canals al piano, ca. 1930. Fons Maria Canals i Rossend Llates. Autor: desconegut.
Cartell d’un concert ofert per Maria Canals al Palau de la Música. 1943. Col·lecció de Cartells del PMC.
Maria Canals i el seu espòs Rossend Llates, amb qui va fundar l’Acadèmia Professional de Música Ars Nova el 1948. Autor: desconegut. Fons Maria Canals i Rossend Llates.
Programa del primer Concurs Internacional Maria Canals, el juliol de 1954. Col·lecció de programes del PMC.
Programa del concert de Maria Canals ofert al Palau de la Música el 10 de novembre de 1942. En sobresurten les frases de destacats compositors i intèrprets. Col·lecció de programes del PMC.
Alícia de Larrocha (1923-2009)
“El Palau estaba prácticamente lleno (arriba, totalmente). La gente parecía estupefacta, electrizada. ¡Ya era hora! A nuestra fenomenal Alicia le ha costado profetizar en su tierra (ella lo sabe mejor que nadie) pero al fin lo ha logrado y ha quedado en evidencia la realidad, ahora aceptada sin reticencias: la que en ella tenemos una de las mejores pianistas del mundo.” «La Vanguardia», 26 de gener de 1975, després del concert Pro-Música.
El 1927 començà a estudiar música amb el compositor Frank Marshall. El 1928, amb cinc anys, va celebrar el primer recital públic a la seva ciutat natal. Entre els anys 1965 i 2003 realitzà cada any nombroses gires per tot el món, en què actuà a les més importants sales de concerts de nombroses ciutats, com Chicago, Nova York, Boston, Cleveland, Filadèlfia, Los Angeles..., però sense abandonar les múltiples sortides a altres continents: Sud-àfrica, Nova Zelanda, Austràlia, el Japó, Iberoamèrica i tot Europa. Diversos compositors han realitzat obres dedicades expressament per a ella: Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge,Carles Suriñach i Lleonard Balada.
Programació d’un concert ofert per Alícia de Larrocha l’11 de maig de 1941. Col·lecció de programes del PMC.
Partitura de l’obra Coral, manuscrita i signada per Alícia de Larrocha.1930. Arxiu Alícia de Larrocha.
Partitura de l’obra Coral, manuscrita i signada per Alícia de Larrocha.1930. Arxiu Alícia de Larrocha.
Retall de premsa sobre el concert i la direcció de l’obra Coral per part d’Alícia de Larrocha que va tenir lloc al Palau de la Música el 1934. «Las Noticias», 22 de juny de 1934.
Imatge del lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat oferta pel president Jordi Pujol el 1984. Autor: EFE. Fons fotogràfic del Palau de la Música.
Actuació d’Alícia de Larrocha al Palau de la Música el 23 de maig de 1980. Al Palau de la Música Catalana va actuar un total de 94 vegades. L’any 1930 va fer-hi el seu primer concert i el 2002 hi va actuar per última vegada. Fons Fotogràfic del Palau de la Música.