Maria Canals. Una vida per la música, una passió pel piano
Dates: març-abril 2015
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Aquesta és la història d’una apassionada del món de la música i molt especialment del piano, la història d’una pianista que no només es va dedicar professionalment a la interpretació, sinó que també va creure en la necessitat que el món de la pedagogia a Catalunya valorés i promogués el talent i els coneixements musicals dels més joves. Per això Maria del Remei Canals, molt conscient de fomentar l’ensenyament musical, va impulsar la pedagogia musical, la projecció internacional i el perfeccionament dels joves intèrprets de piano, a fi de promoure l’excel·lència interpretativa i la voluntat de superar-se un mateix. Amb aquesta finalitat va crear dues eines: l’Acadèmia de Música Ars Nova i el Concurs de Piano Maria Canals, que fou el primer concurs internacional de música que es va crear a Espanya.
Aquestes dues eines van propiciar la visita a Barcelona de prestigiosos (no cal dir-ho, els millors) pianistes, compositors, musicòlegs i pedagogs d’arreu d’Europa, els quals foren testimoni i alhora partícips de tota la seva activitat. En aquesta tasca, però, cal no oblidar el suport constant del seu marit, Rossend Llates, amb el qual gaudia d’una complicitat immillorable que l’ajudà a aconseguir tots els objectius, especialment per a la creació tant de l’Acadèmia com del Concurs.
Gràcies al donatiu del fons documental que l’Associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona va fer al Centre de Documentació de l’Orfeó Català el 2014 passat, tenim a l’abast tot el llegat documental necessari per conèixer a fons l’activitat professional i també personal de Maria Canals. Aquesta exposició en constitueix una petita mostra: fotografies, programes, correspondència, documents biogràfics, partitures, retalls de premsa i molts altres documents que reflecteixen la intensa vida musical d’aquesta intèrpret i pedagoga excel·lent.
Dels inicis musicals als primers concerts
Des dels primers anys de la seva infància, Maria del Remei Canals va estar en contacte amb la música, ja que va començar els estudis de piano amb el seu pare, Joaquim Canals, que aleshores era professor de piano a l’Escola Municipal de Barcelona. A partir dels 11 anys es va matricular a l’Escola Municipal de Música; allà va rebre classes de piano del seu pare, mentre que Lluís Millet li impartia solfeig, teoria i també composició. Posteriorment Lluís Millet també li va oferir classes particulars, tot sorgint d’aquesta manera una relació d’una preciosa riquesa espiritual i un gran efecte. L’abril de 1932 va viure el seu debut professional amb dos recitals a l’Escola Municipal.
Després de la guerra, concretament el 30 de maig 1942, va oferir un concert juntament amb Ricard Viñes al Palau de la Música, on va debutar en solitari el novembre del mateix any.
En aquests primers anys de carrera, la Maria va tenir el privilegi de comptar amb un mestre extraordinari, es tractava de Ricard Viñes que li anava a impartir classes a casa seva durant dos anys molt intensos (1941-43), i esdevingueren un punt molt important per al seu perfeccionament tècnic i expressiu, ja que la va introduir en el treball i un coneixement més profund de la música francesa. Alhora, Viñes la va introduir en els concerts que se solien organitzar en moltes residències particulars.
Documentació acadèmica de Maria Canals. Notes d’harmonia, solfeig i piano. 1927-1931. Fons Maria Canals. CEDOC
Documentació acadèmica de Maria Canals. Notes d’harmonia, solfeig i piano. 1927-1931. Fons Maria Canals. CEDOC
Maria Canals i el mestre Lluís Millet, en un lloc rural 1935. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Maria Canals i el seu pare i professor, Joaquim Canals, asseguts al banc d’un parc l'any 1935. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Quadern amb apunts d’harmonia de Maria Canals. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa d’un dels primers concerts de Maria Canals quan encara era alumna de l’Escola Municipal de Música. Març de 1932. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa de la primera actuació de Maria Canals al Palau de la Música amb el pianista Ricard Viñes. 30 de maig de 1942. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
Correspondència de Lluís Millet i Pagès dirigida a Maria Canals en què li explica amb tot detall la interpretació d’una peça de piano 19 de gener de 1938. Fons Maria Canals. CEDOC
Manuscrit autògraf del compositor Eduard Toldrà dedicat a elogiar Maria Canals. 1942 Fons Maria Canals. CEDOC
Programa del debut professional en solitari de Maria Canals, al Palau de la Música Catalana. 10 de novembre de 1942. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
Manuscrit autògraf de Francesc Costa dedicat a elogiar Maria Canals. 1942. Fons Maria Canals. CEDOC
Trajectòria artística i contactes professionals. Les estrenes d’obres
Després de la Guerra Civil i gràcies a la seva trajectòria en el món de la música i els estudis i avenç en la tècnica del piano, Maria Canals s’envoltà a poc a poc de grans compositors i intèrprets que van veure en ella una intèrpret excel·lent per a les seves obres. Una altra de les amistats més destacades que va tenir va ser la de Manuel Blancafort, amic de la família des del 1933.
Blancafort la va introduir en els ambients musicals de Barcelona i li presentà els compositors Frederic Mompou i Xavier Montsalvatge, entre altres personalitats del món de la cultura i la música. Va ser precisament Blancafort qui va proposar al reconegut pianista Ricard Viñes que li pogués fer classes de piano. De Blancafort, Maria Canals en va estrenar moltes obres, com el Concert Ibèric el 3 de març de 1950, i el Nocturn nº 2 el 9 de novembre de 1947, entre d’altres.
Al llarg de la seva trajectòria com a pianista observem la seva predilecció a interpretar música del moment i del país; així, estrenà obres de Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, o del seu propi marit, Rossend Llates. Maria Canals, doncs, es va convertir en una pianista que va promoure tant l’estrena com la interpretació de l’obra contemporània.
“En Blancafort solia venir cada setmana una vegada. Ell em portava els trossos de música que havia pogut compondre els darrers dies i jo executava els que m’havia portat la setmana anterior. [...] vaig adonar-me que en Blancafort encara que no fos pianista, em donava uns consells que jo tenia en molta estima i coincidien amb la manera de tocar dels grans pianistes [...]”, UVDLM, p. 99-100.
Maria Canals al piano. A la seva dreta Frederic Mompou, a la seva esquerra Manuel Blancafort, i a la dreta de la imatge Rossend Llates, crític musical, escriptor i compositor. ca. 1955. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Carta de Manuel Blancafort dirigida a Maria del Remei Canals. 17 de maig de 1936 Fons Maria Canals. CEDOC
Cartell d’un recital de Maria Canals. 9 de novembre de 1947. Col·lecció programes PMC. CEDOC
Retrat de Ricard Viñes. c. 1920. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Ricard Viñes i Maria Canals a la platja de Badalona. 22 de juny de 1942. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Partitura manuscrita de Manuel Blancafort. Dos Nocturns. 17 d’octubre de 1931. CEDOC
Programa d’un concert de Maria Canals al Palau de la Música amb l’estrena de Tema con variaciones y final del compositor. Rossend Llates, el seu marit. 17 de març de 1945. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC.
Maria Canals interpretant el Concert en Mi menor de Chopin, al Palau de la Música Catalana. 29 de desembre de 1944. Autor: Àngel Sala. Fons Maria Canals. CEDOC
Retrat del compositor Manuel Blancafort dedicat a Maria Canals. 1952. Fons Maria Canals. CEDOC
Partitura manuscrita Ritmos de Xavier Montsalvatge dedicada a Maria Canals. 7 d’octubre de 1942. Fons Maria Canals. CEDOC.
Programa de l’estrena de Maria Canals del Concert ibèric de Manuel Blancafort juntament amb l’Orquestra Municipal de Barcelona. 3 de març de 1950. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
Dels concerts a casa nostra a les gires internacionals
Maria Canals va iniciar la seva carrera pianística als anys quaranta, just després de la Guerra Civil. Una carrera que va discórrer per les principals capitals europees: a més de Madrid a Espanya, també a França, Itàlia, Suïssa i Alemanya, però sense oblidar les nombroses aparicions al Palau de la Música després del seu primer recital en solitari el 10 de novembre de 1942. Aquell primer programa incloïa una sèrie d’obres per les quals els principals compositors del moment es desferen en elogis vers la pianista. I des d’aleshores, al Palau, Canals va oferir recitals en moltes ocasions, incloent-hi estrenes, fins als anys seixanta, moment en què la intèrpret va donar pas a una dedicació més plena al seu propi Concurs i a la pedagogia.
Maria Canals va promoure en la seva majoria de concerts l’obra dels autors espanyols Granados, Falla, Turina, Blancafort i Mompou, motiu pel qual es convertí en una de les principals ambaixadores de la música per a piano del nostre país.
Principals Premis i Distincions:
- 1965: «Stella della Solidarità Italiana», concedida pel President de la República Italiana
- 1979: Diploma de la Generalitat de Catalunya i el Molt Honorable president Josep Tarradellas en reconeixement de la seva tasca en relació la cultura musical catalana
- 1981: «Chevalier de l’Ordre des Arts des Lettres» atorgat pel Ministre de la Cultura i de la Comunicació de la República Francesa
- 1990: Creu de Sant Jordi atorgat per la Generalitat de Catalunya
- 1990: «Medalla al Mérito en Bellas Artes» categoria de plata atorgat pel Ministeri de Cultura
- 1994: Medalla d’or al mèrit artístic atorgat per l’Ajuntament de Barcelona
Targetes i invitacions de concerts oferts per Maria Canals a París. 1963-1966. Fons Maria Canals. CEDOC
Targetes i invitacions de concerts oferts per Maria Canals a París. 1963-1966. Fons Maria Canals. CEDOC
Retalls de premsa i imatges del recital de Maria Canals al Teatre Municipal de Carcassona . 8 d’abril de 1954. Fons Maria Canals. CEDOC
Programes i retalls de premsa del recital de Maria Canals al Teatre Municipal de Carcassona. 8 d’abril de 1954. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa d'un recital ofert per Maria Canals a Milà. 28 d’abril de 1958. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa d'un recital ofert per Maria Canals a Milà. 29 d’abril de 1958. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa general de la temporada 1958-59 de l’Orchestre de Chambre de Lausana i programa del segon concert de la formació, amb Maria Canals com a solista. 13 d’octubre de 1958. Fons Maria Canals. CEDOC
Llibret amb la programació de temporada de l’Orquestra Filharmònica de Sanremo, el qual inclou un concert de Maria Canals. 4 de maig de 1963. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa del recital ofert per Maria Canals al Conservatori de Música de Ginebra. 13 de maig de 1965. Fons Maria Canals. CEDOC
Diploma atorgat per la Generalitat de Catalunya i el Molt Honorable president Josep Tarradellas en reconeixement de la seva tasca en relació a la cultura musical catalana. 2 d’abril de 1979. Fons Maria Canals. CEDOC
Maria Canals rep de la ma del Molt Honorable president Josep Tarradellas el diploma en reconeixement de la seva tasca en relació a la cultura musical catalana. 2 d’abril de 1979. Fons Maria Canals. CEDOC
De les classes particulars a l’Acadèmia Ars Nova. Un projecte fet realitat
L’any 1948, amb l’ajuda del seu promès i poc després espòs, Rossend Llates, que era crític musical, escriptor i compositor, va crear l’Acadèmia Ars Nova. Des de feia temps cada vegada costava més encabir el nombre d’alumnes que acudien al seu domicili particular i va pensar que la millor manera d’oferir un bon ensenyament seria obrint una acadèmia de música. Inicialment l’Acadèmia començà a funcionar al mateix domicili particular, però dos anys després la traslladà a un nou àtic a la Rambla de Catalunya, tot convertint-se en un prestigiós centre formatiu. Segons el que explica Maria Canals en el seu llibre Una vida dins la música:
“Ars Nova ens feia molta il·lusió i ens vam posar de ferm tant la meva mare com en Rossend, amb l’objectiu de crear una escola amb un ensenyament equivalent al dels millors conservatoris”, UVDLM, p. 214-215
Invitacions i entrades dels concerts que oferia Ars Nova a diferents espais de Barcelona. Fons Maria Canals. CEDOC
Invitacions i entrades dels concerts que oferia Ars Nova a diferents espais de Barcelona. Fons Maria Canals. CEDOC
Grup d'alumnes assistents al curs sobre El clave ben temperat de Bach, escoltant Henri Gagnebin al piano. Al centre de la imatge, Leonora Milà. c. 1965. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Cicle de conferències concerts sobre les Sonates de Beethoven ofert per Henri Gagnebin, compositor i director del Conservatori de Ginebra. Febrer-març de 1962. Fons Maria Canals. CEDOC
Comunicació de Maria Canals: “La música, ensenyament i professió”, dins les jornades Cultura Musical i Educació. Febrer de 1987. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa sobre el curs Per Què Analitzar?, a càrrec del compositor Joaquim Nin-Culmell. Organitzat per l’Acadèmia Ars Nova. Març de 1982. Fons Maria Canals. CEDOC
Documentació sobre els concursos que organitzava l’Acadèmia Ars Nova. Concurs Beethoven. 1970. Fons Maria Canals. CEDOC
Documentació sobre els concursos que organitzava l’Acadèmia Ars Nova. Concurs Beethoven. 1970. Fons Maria Canals. CEDOC
Concert celebrat al Palau de la Música Catalana amb motiu del cinquè aniversari d'Ars Nova. Maria Canals al piano; d'esquena, Rafael Ferrer. 26 de desembre de 1952. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Concert celebrat al Palau de la Música Catalana amb motiu del cinquè aniversari d'Ars Nova. Maria Canals, en primer terme. Segon piano, Núria Escofet. 26 de desembre de 1952. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Concert celebrat al Palau de la Música Catalana amb motiu del cinquè aniversari d'Ars Nova. (d’esquerra a dreta) Núria Escofet, Maria Neus Miró, Rafael Ferrer, Maria Canals. 26 de desembre de 1952. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Grup d'alumnes de l'Ars Nova que van interpretar la integral de l'Àlbum per a la joventut de Schumann, al Palau de la Música Catalana, i les seves mestres. D'esquerra a dreta: Antoni Barberà, Maria Roma, Carles Julià, Eugènia Gasull, Maria Canals, Roser Puigoriol, Raquel Millàs, A. Monnar, Ll. Amenós i A. Rodríguez. ca. 1980. Autor: Pau Barceló. fons Maria Canals. CEDOC
Una classe de solfeig a l’Acadèmia Ars Nova. 1972. Autor: Josep Postius. Fons Maria Canals. CEDOC
L’Acadèmia Ars Nova. Activitats de difusió i alumnes de prestigi
Des de l’inici, l’Acadèmia no només volia oferir l’excel·lència en les seves classes, sinó que també considerava important organitzar recitals dels alumnes a diferents espais, com ara a la Sala Lluís Millet del Palau de la Música, a la Biblioteca Municipal o a l’Institut Francès. Per a Maria Canals era molt important entrenar els alumnes a tocar davant el públic, per tal que guanyessin seguretat.
A més de recitals, l’Acadèmia també oferia una intensa activitat de conferències i cursos de música amb ponents de gran prestigi internacional, així com també la creació de premis per esperonar la qualitat interpretativa dels alumnes. Fruit d’aquesta intensa activitat musical, en van començar a sorgir alguns deixebles destacats, entre ells: Maria Neus Miró, Maria Roma, Pere Carboné, Núria Escofet i Leonora Milà, la qual va ser un sorprenent cas de precocitat, ja que debutà amb tots sols set anys al Palau de la Música el 6 de gener de 1950 i esdevingué una alumna predilecta de Maria Canals; i l’any 1966, amb 24 anys, va obtenir el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals.
A més de les activitats de l’Acadèmia, Maria Canals va crear un Curs Internacional de Música de Sitges amb el suport d’ un Patronat i l’organització a càrrec de l’Ajuntament de Sitges i Conciertos Aster. El curs es va dur a terme entre els anys 1960 i 1963, amb la finalitat de posar en contacte bons executants joves de diversos països i diferents escoles.
Àlbum amb recull de programes de concert d’algunes alumnes destacades de Maria Canals. Fons Maria Canals. CEDOC
Àlbum amb recull de programes de concert d’algunes alumnes destacades de Maria Canals. Fons Maria Canals. CEDOC
Leonora Milà, alumna de Maria Canals, en un concert a Pforzheim (Alemanya). 6 de desembre de 1952. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Leonora Milà després d’un concert a Ginebra 27 de novembre de 1952. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Retall de premsa del concert de Leonora Milà al Palau de la Música «La Vanguardia», 7 de gener de 1950. Fons Maria Canals. CEDOC
Cartell del concert de Maria Neus Miró, alumna de Maria Canals, ofert al Palau de la Música. 22 de març de 1953. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
Imatges de Maria Neus Miró durant el concert al Palau de la Música. 22 de març de 1953. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Imatges de Maria Neus Miró durant el concert al Palau de la Música. 22 de març de 1953. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
Retall de premsa sobre la clausura del I Curs Internacional de Música, celebrat a Sitges. Setembre de 1960. Fons Maria Canals. CEDOC
I Curs Internacional de Música de Sitges. D'esquerra a dreta: Rossend Llates, Max Egger, Alberto Mozzatti, Maria Canals i Henri Gagnebin, davant el Palau Maricel, seu del curs.12 de setembre de 1960. Fons Maria Canals. CEDOC
Maria Canals amb una alumna del I Curs Internacional de Música de Sitges al Palau Maricel12 de setembre de 1960. Autor desconegut.Fons Maria Canals. CEDOC
Rossend Llates pronunciant una conferència durant el I Curs Internacional de Música de Sitges al Palau Maricel. 12 de setembre de 1960. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC
El Concurs Internacional Maria Canals
L’any 1954 va veure la llum el gran somni de Maria Canals, un concurs per a piano organitzat per la mateixa Acadèmia Ars Nova. La idea del concurs va començar a gestar-se a l’Acadèmia, però no va ser fins al 1953 que va començar a prendre cos. Va resultar una inquietud avançada, ja que de fet a Espanya no hi havia cap iniciativa semblant.
El concurs tindria com a seu principal la Sala de Concerts del Palau de la Música i alhora, i des de bon començament, caràcter internacional.
L’any 1958 el Concurs va entrar a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, la qual cosa en va afavorir la internacionalització i consolidació, tot assolint gran prestigi internacional.
El patronat fundador, juntament amb les entitats civils que hi han anat donant suport, també s’ha anat incrementant amb el pas dels anys, la qual cosa ha permès que l’activitat del Concurs, sense ànim de lucre, s’hagi consolidat com un referent mundial dels concursos per a intèrprets de piano.
Entre els principals objectius, actualment figuren el d’incentivar els joves intèrprets a desenvolupar la seva carrera com a professionals del piano i, alhora, acostar la música i també el mateix piano com a instrument a la societat i fer-ho en àmbits i espais poc convencionals.
Aquest objectiu s’emmarca dins les activitats del que s’anomena Off Concurs, que inclou un conjunt d’activitats en què la música i l’instrument es donen a conèixer paral·lelament al Concurs, i que a més fomenta el coneixement i la difusió a nivell estatal d’un concurs que des del començament és un dels principals referents mundials.
Àlbum amb recull d’imatges dels primers guardonats del I Concurs Internacional de Piano. 1954. Fons Maria Canals. CEDOC
Àlbum amb recull d’imatges dels primers guardonats del I Concurs Internacional de Piano. 1954. Fons Maria Canals. CEDOC
Fragment del discurs de Hèlene Rieder, primera presidenta del jurat del Concurs Internacional. Impressions després del naixement d’aquest concurs. 17 de juliol de 1954. Fons Maria Canals. CEDOC
Jurat de la III edició del Concurs Maria Canals, fotografiat al Palau de la Música Catalana. Asseguts, d'esquerra a dreta: Helène Rieder, Emile Bosquet (president), Vlado Perlemuter, Frederic Mompou. De peu, d'esquerra a dreta: Alberto Mozzatti, Lluís M. Millet (director de l'Orfeó Català), Tomás Buxó i Rossend Llates. Març-abril de 1957. Autor: Josep Postius. Fons Maria Canals. CEDOC
Maria Canals i Henri Gagnebin, envoltats dels finalistes de la X edició del Concurs en un despatx del Palau de la Música Catalana. Darrere Canals (el més alt), el suec Dag Achatz, guanyador del primer premi de piano. A la seva dreta , l'argentí Rubén González, Premi Eduard Toldrà (violí). 23 de febrer de 1964 Autor: Josep Postius. Fons Maria Canals. CEDOC
Jurat del XXIX Concurs Maria Canals, fotografiat a les escales del Palau de la Música Catalana. En primer terme, Miriam Alió. Asseguts, d'esquerra a dreta: no identificat, Montserrat Albet, Carme Bustamante i Takashi Yamazaki. Drets, recolzats a la barana: Anna Maria Castiglioni, Tatsuji Hayashi, Luigi Mostacci i no identificat. Drets, d'esquerra a dreta: Carlos Cebro, Ludwig Hoffmann, no identificat, Gerassimos Kakalis, Maria Canals, Jacques Pernoo, Joaquim Nin-Culmell. Darrere: Joan Pich Santasusana (mig tapat) i un membre del jurat no visible. 24 d’abril de 1983 Autor: Pau Barceló. Fons Maria Canals. CEDOC
Programes del I Concurs Internacional de Piano. 1954 i 1959. Fons Maria Canals. CEDOC
Programa d’un recital de Leonora Milà ofert en la sessió inaugural del II Concurs Internacional. 1 de gener de 1956. Fons Maria Canals. CEDOC