La Festa de la Música Catalana
Dates: febrer-abril 2016
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Texts: Marta Grassot i Mercedes Conde
En record de la Festa de la Música Catalana, que va ser un concurs de composició musical promogut per l’Orfeó Català entre els anys 1904-1922 per incentivar la creació musical catalana –en plena efervescència patriòtica– reprenent la idea original dels Jocs Florals de poesia, presentem una mostra documental amb la història i els orígens del certamen i una selecció de les obres més representatives que s’hi presentaren.
El motiu d’aquesta exposició és la recuperació aquest any 2016 d’aquest concurs, que sota la nova denominació la Festa de la Música Coral, pretén donar suport a la creació coral a nivell internacional i recuperar i difondre el patrimoni coral català existent.
A l’inici del segle XX l’objectiu bàsic dels guardons era promoure la música a cappella amb la finalitat d’animar la vida coral catalana, però a mesura que es van anar succeint les edicions, s’hi van ampliar els premis i s’hi va promoure la composició de diversos gèneres musicals, per bé que sense perdre de vista els objectius originals.
En definitiva, un ventall de colors musicals a partir dels premis corresponents, que eren atorgats per diverses autoritats i institucions de Barcelona. A més, els premis també incentivaren la recerca popular de tonades populars i la reutilització de repertoris antics per mitjà dels arranjaments de música popular, a més de la recuperació i la transcripció de música dels nostres avantpassats anteriors al segle XVIII. En relació amb el jurat, s’ha de dir que no va ser sempre el mateix, sinó que va anar variant; si les figures de Lluís Millet i Francesc Pujol hi van ser presents com a ànima i impulsors del concurs, formaren part del jurat compositors i músics de renom, des d’Antoni Nicolau, Enric Granados, Joan Manén, Enric Morera, Lluís Romeu o l’alemany Kurt Schindler.
Ara, amb el llegat documental que es conserva d’aquest concurs, podem recuperar les músiques de compositors que aleshores encara no eren reconeguts: Juli Garreta, Joan Baptista Lambert, Joan Gibert, Joaquim Zamacois, Antoni Massana, Lluís Romeu, etc., tots ells presents en les successives Festes de la Música darrere l’anonimat d’un lema.
Els Jocs Florals, gènesi de la Festa de la Música Catalana
La vinculació de la família Millet en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona explica la idea original de traslladar a l’àmbit musical una “festa” que lloï les virtuts d’un art que manté estreta relació amb la poesia, tal com el poeta modernista Joan Maragall va desenvolupar en el seu magnífic assaig “Elogi de la poesia”.
Els annals dels Jocs Florals conservats a l’Arxiu Històric de Barcelona mostren la incipient relació entre poesia i música en el marc dels Jocs Florals de Barcelona creats com a record del certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l’any 1323. Alguns dels himnes presentats als Jocs Florals anaven acompanyats de la música creada per al poema original. No és estrany, doncs, que l’Orfeó Català decidís crear la Festa de la Música, per incentivar la creació musical d’autoria catalana.
Tampoc ho és, doncs, que un cop construït i inaugurat el Palau de la Música Catalana, tant la Festa de la Música Catalana com els Jocs Florals, se celebressin dins la sala modernista, tradició que es va mantenir fi ns al 1936, en què es va truncar per la Guerra Civil espanyola. És per això que el tron de la reina dels Jocs Florals dissenyat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1908 s’ha conservat durant tots aquests anys en uns magatzems del Palau de la Música quedant a l'oblit fins l'any 2015 que es va decidir restaurar la peça.
Ja a l’exili, i a partir de l’any 1941, se celebraren els Jocs Florals de la Llengua Catalana a diferents ciutats estrangeres, com per exemple a Mendoza, tot mantenint entre els seus premis mencions especials a l’Orfeó Català.
Els Jocs Florals al Palau de la Música Catalana. La reina de la Festa, Margarida Ortega, amb el poeta guanyador de la Flor Natural, Josep Janés Olivé. 06/05/1934. Autor: Carlos, Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Festa dels Jocs Florals. La reina de la Festa, Josefina Mataró de Conill, i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Ventós arribant al Palau de la Música Catalana amb carruatge. 08/05/1932. Autor: Josep Domínguez Martí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
La reina dels Jocs Florals, Benvinguda Coll, asseguda al tron al Palau de la Música Catalana. 5 de maig de 1935. Autor: Carlos Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Programa d’un concert extraordinari dedicat als Jocs Florals. En aquest concert de l’Orfeó es donaren a conèixer les composicions premiades en la Festa de la Música catalana. 9 de maig de 1908. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català CEDOC
Correspondència del consistori dels Jocs Florals dirigit a l’Orfeó Català que testimonia la cordial relació entre les dues entitats. 1904-1906. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet.
Correspondència del consistori dels Jocs Florals dirigit a l’Orfeó Català. En una es felicita a l’Orfeó per la creació de la Festa de la Música Catalana. 1904-1906. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
«La Veu de Catalunya» Crònica sobre la Festa dels Jocs Florals al Palau de la Música. 6 de maig de 1918. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet.
Apunts de valoració del concurs dels Jocs Florals. Lluís Millet i Pagès. 1920. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet
Cartell de la celebració dels Jocs Florals a l’Argentina. 1958. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet.
La creació de la Festa de la Música Catalana
L’any 1904 l’Orfeó Català creà la Festa de la Música tot prenent els Jocs Florals com a model. El jurat era compost per Felip Pedrell, Antoni Nicolau, Josep Garcia Robles, Eusebio Daniel i Lluís Millet.
Entre l’any 1904 i 1922 se’n van celebrar nou edicions. Les primeres Festes van tenir lloc al Teatre Novetats, amb un escenari presidit pel tron de la reina de la Festa, i a partir del 1908 ja es pogueren realitzar al Palau de la Música Catalana. El mestre Pedrell va llegir el discurs presidencial de l’any 1904 –publicat, com els de totes les edicions posteriors, a la «Revista Musical Catalana»–, en què deia que les Festes celebraven la causa de la música religiosa i la música popular, que fins aleshores estaven oblidades. La primera Festa, a la qual es van presentar 115 obres, es va iniciar amb tot un seguit de premis, únicament dedicats a la música coral de temàtica popular i religiosa; a partir de la tercera Festa s’hi va afegir un altre premi, per a una composició per a orquestra de corda, atorgat per l’Associació Musical de Barcelona, fet que obria la porta a nous gèneres, que s’hi anaren incorporant amb els anys.
Cada any la Festa donava diversos premis, que eren atorgats per institucions o autoritats: l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el mateix Orfeó Català, el bisbe de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Associació Amics de la Música, entre molts d’altres. Cadascun, destinat a un determinat tipus de composició.
Festa de la Música al Palau de la Música Catalana. Ballell Maymí, Frederic. Maig de 1915. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana. CEDOC
Primeres notícies sobre la organització de la Festa de la Música Catalana on la comissió organitzadora escriu a la Junta de l’Orfeó Català per tal que decideixi si vol organitzar i formar part del comitè organitzador del certamen. 1895. Fons històric de l’Orfeó Català. CEDOC
Primeres notícies sobre la organització de la Festa de la Música Catalana on la comissió organitzadora escriu a la Junta de l’Orfeó Català per tal que decideixi si vol organitzar i formar part del comitè organitzador del certamen. 1895. Fons històric de l’Orfeó Català. CEDOC
Veredicte de la segona edició de la Festa de la Música.1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Crònica sobre la Festa de la Música Catalana publicada al diari La Veu de Catalunya amb dibuix del Teatre Novetats .24 juliol de 1904. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC
Programa en que l’Orfeó Català oferí en primera audició les obres estrenades a la Festa de la Música Catalana. 18 de desembre de 1904. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Comprovants de premis. Cartes i fragments musicals de Joaquim Zamacois i Juli Garreta. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Comprovants de premis. Cartes i fragments musicals de Joaquim Zamacois i Juli Garreta. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Publicació dels premiats de la Festa de la Música en el VIII Concurs. 1920 «La Veu de Catalunya». Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Correspondència dirigida a l’Orfeó Català en què algunes institucions confirmen la seva aportació institucional a alguns dels premis de la Festa de la Música Catalana. Es tracta del Centre Excursionista de Catalunya, Associació Musical, Ateneu Barcelonès, Unió Catalanista i Diputació de Barcelona. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Correspondència dirigida a l’Orfeó Català en què algunes institucions confirmen la seva aportació institucional a alguns dels premis de la Festa de la Música Catalana. Es tracta del Centre Excursionista de Catalunya, Associació Musical, Ateneu Barcelonès, Unió Catalanista i Diputació de Barcelona. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Fragment del discurs de la Festa de la Música Catalana realitzat per Felip Pedrell el 1904 «Revista Musical Catalana», vol. I. CEDOC
Cartell del concurs de l’any 1905 amb cadascun dels premis especificats. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Obres i compositors premiats (I): 1904-1906
Els primers tres concursos tingueren lloc en tres anys consecutius: 1904, 1905 i 1906; la primera celebració fou el 24 de juliol de 1904. En aquella primera edició resultaren premiats Domènec Mas i Serracant, Josep Sancho Marraco, Joaquim Grant, Joaquim Pecanins i Josep Serra. En la segona Festa, novament oberta amb discurs inaugural de Felip Pedrell, repetiren premi Mas i Serracant i Joaquim Pecanins, que foren acompanyats per Joan Baptista Lambert, Valeri Serra, Francesc Civil i Francesc Pujol.
Durant aquells primers certàmens trobem també la participació de compositores com Narcisa Freixes, amb les seves Cançons d’infants, que posteriorment van ser publicades, i els noms de Montserrat Civil i Julita Farners, que obtingueren menció honorífica i cinquè accèssit, respectivament, amb els seus reculls de cançons populars catalanes. També cal assenyalar un dels premis, atorgat per a transcripcions de música antiga anterior al segle XVIII; val a dir que s’hi presentaren sovint Francesc Pujol i Francesc Fornells, amb transcripcions realitzades per recuperar compositors antics com Joan Pau Pujol, Mateu Fletxa, Pere Riquet o Josep Reig.
El jurat no sempre va ser el mateix; a partir del 1906 ja trobem alguns canvis en relació amb l’any de la instauració; concretament foren Antoni Nicolau, Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Lluís Millet i Francesc Pujol. Així mateix, els premis s’anaren consolidant i augmentant, ja que van passar dels deu premis oferts en la primera edició als catorze de l’octubre de 1908, ja per primera vegada al Palau de la Música Catalana.
Cants escolars a una veu i acompanyament de piano. Autor: Joan Baptista Lambert. Accèssit. 1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Recull de Cançons populars. Autor: Joaquim Pecanins. Premi Accèssit. 1906. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cançons del poble. Autor: Valeri Serra i Boldú. Premi de l’Ateneu Barcelonès. 1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Idil·li. Sardana llarga. Autor: Josep Serra. Premi de la Unió Catalanista. 1904. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Missa de Glòria a quatre veus mixtes. Josep Sancho Marraco. Accèssit del Premi del Cardenal Casañas .1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Missa de Glòria a quatre veus mixtes. Josep Sancho Marraco. Accèssit del Premi del Cardenal Casañas .1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cançó de la bandera. Composició coral a quatre veus d’home. Autor: Joan Baptista Lambert. Premi de la Diputació Provincial de Barcelona. 1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cançó de la bandera. Composició coral a quatre veus d’home. Autor: Joan Baptista Lambert. Premi de la Diputació Provincial de Barcelona. 1905. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Programa de concert de l’Orfeó Català amb la introducció d’obra presentada a la Festa de la Música. 7 de juny de 1908 Col·lecció de programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Retrat de la reina de la Festa de la Música Catalana, encarregada de donar els guardons. 1917. Autor desconegut. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Diploma ofert a Lluís Romeu per les seves obres guanyadores. Festa de la Música Catalana. 1906. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Programa de les audicions de les obres premiades l’any 1907. Col·lecció de Programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Obres i compositors premiats (II): 1908-1915
Els anys 1908, 1911 i 1915 se celebraren tres noves edicions, la primera de les quals a la nova seu, el Palau de la Música Catalana, inaugurat aquell mateix any.
Entre les obres premiades, el 1908 cal destacar el primer premi per a l’obra per a cor mixt l’Encís de mossèn Marian Viñas, el premi de la Unió Catalanista a la sardana l’Hostal de la Peyra, per a quartet de corda, de Joan B. Lambert, o la melodia Pirinenques, per a cant i piano, de Vicenç Maria de Gibert. En la Festa celebrada el 22 de gener de 1911 s’atorgaren dotze premis i cinc accèssits. El primer premi fou atorgat a l’obra Agonia de Joan Baptista Lambert, per a cor mixt, inspirada en la poesia patriòtica d’Àngel Guimerà. Quant al premi del Centre Excursionista, va ser atorgat al recull de Cançons populars catalanes aplicades al treball de Josep Masó i Goula. També el mateix Orfeó Català atorgava el premi a les millors cançons populars arranjades per a cor mixt, que en aquest concurs va donar una collita enorme, per la qual cosa el jurat va tenir dificultats a decidir la millor; en sortiren guanyadores Cançó de breçol de Josep Sancho Marraco i El dimoni escuat de Josep Cumellas.
L’any 1911 el jurat estava integrat per Josep Garcia Robles, Claudi Martínez Imbert, Eduard López Chávarri, Lluís Millet i Francesc Pujol, mentre que el 1915 el jurat canvià amb la presència de Francisco de P. Sánchez Gavagnach, Joan Manén, Joan Borràs de Palau, Lluís Millet i Francesc Pujol.
Retrat de la reina de la Festa de la Música Catalana, Giulia Novelli de Viñas, encarregada del donar els guardons. Autor: Pau Audouard. 1908. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Transcripcions d’obres d’antics músics catalans, com Joan Pujol, Joan Borgueres i Petrus Beulo. Autor: Francesc Fornells. Premi de la Societat Anònima Casa Dotesio. 1910. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Transcripcions d’obres d’antics músics catalans, com Joan Pujol, Joan Borgueres i Petrus Beulo. Autor: Francesc Fornells. Premi de la Societat Anònima Casa Dotesio. 1910. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cançons populars catalanes dedicades al treball. Autor: Josep Masó Goula.Premi del Centre Excursionista. 1910. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cançons populars catalanes dedicades al treball. Autor: Josep Masó Goula. Premi del Centre Excursionista. 1910. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
L’Hostal de la Peyra. Sardana per a quartet de corda. Autor: Joan Baptista Lambert i Caminal. Premi de la Unió Catalanista. 1907. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
L’aparegut. Poema simfònic per a gran orquestra. Autor: Josep Masllovet. Menció honorífica del President de l’Orquestra. Simfònica de Barcelona. 1914-915. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
L’aparegut. Poema simfònic per a gran orquestra. Autor: Josep Masllovet. Menció honorífica del President de l’Orquestra. Simfònica de Barcelona. 1914-915. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Agonia. Cor mixt. Autor: Joan Baptista Lambert. Primer Premi. 1910. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Agonia. Cor mixt. Autor: Joan Baptista Lambert. Primer Premi. 1910. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Col·lecció de melodies per a cant i piano. 1914. Premi Lliga Regionalista. Autor: Joan Vidal. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Obres i compositors premiats (III): 1917-1922
Arribem als últims certàmens de la Festa de la Música, que tingueren lloc els anys 1917, 1920 i 1922. Hi destaca la presència d’autors prou coneguts, com Juli Garreta, amb la presentació d’una obra per a piano a quatre mans, Joaquim Zamacois i la seva obra Quartet per a instruments de corda i, en el novè i últim concurs, obres del músic jesuïta Antoni Massana, Ferran Ardèvol i altres compositors que ja s’havien presentat en edicions anteriors, com Tomàs Buxó, Lluís Romeu i algunes compositores, com Pilar Roca i Mercè Fàbregas, juntament amb el recull de cançons populars elaborades per Joan Amades i Joan Tomàs. L’any 1920 va incloure divuit premis, entre els quals el de l’Associació de Música da Camera, amb el premi a la millor suite per a piano, violí violoncel; també el premi ofert per Joan Manén a la millor composició de violí amb acompanyament de piano (que no s’atorgà), i el premi ofert per Eusebi Bertrand i Serra, president de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, a la millor obra per a gran orquestra, que fou adjudicat a la Suite en Sol de Juli Garreta. En aquesta edició integraren el jurat els il·lustres compositors Lluís Romeu, Enric Morera, Josep Sancho Marraco, Lluís Millet i Francesc Pujol.
El 1922, amb un total de quinze premis, es va celebrar el darrer concurs de la Festa de la Música Catalana. S’hi oferiren nous premis, com el de la Banda Municipal de Barcelona i l’Obra del Cançoner Popular, que obtingué Joan Tomàs. En aquest últim certamen l’Orfeó Català comptà en el jurat amb el compositor, director, folklorista i musicòleg alemany Kurt Schindler.
Crònica sobre la Festa de la Música Catalana publicada al diari La Veu de Catalunya amb dibuix del Teatre Novetats .24 juliol de 1904. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC
Crònica de la Festa de la Música Catalana celebrada l’any 1922. Últim certamen, presidenciat per Kurt Schindler Juliol de 1922. La veu de Catalunya. Fons Lluís Millet i Pagès. CEDOC
Programa del concert de l’Orfeó Català amb la interpretació d’algunes obres premiades en la Festa de la Música Catalana. 8 de juny de 1908. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Programa del concert de l’Orfeó Català amb la interpretació d’algunes obres premiades en la Festa de la Música Catalana. 18 de març de 1917. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Recull de tonades amb els corresponents textos de Cançons populars de ses feines des camp de Mallorca. Autor: Antoni Pol de Mallorca. Premi extraordinari. 1916-1917. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Recull de tonades amb els corresponents textos de Cançons populars de ses feines des camp de Mallorca. Autor: Antoni Pol de Mallorca. Premi extraordinari. 1916-1917. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Suite en Sol. Autor: Juli Garreta. Premi de Bertrand i Serra. 1919-1920. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Suite en Sol. Autor: Juli Garreta. Premi de Bertrand i Serra. 1919-1920. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cuarteto para violín 1º, violín 2º, viola y violoncello. Autor: Josep M. Benaiges i Pujol. Premi dels Amics de la Música. 1919-1920. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cuarteto para violín 1º, violín 2º, viola y violoncello. Autor: Josep M. Benaiges i Pujol. Premi dels Amics de la Música. 1919-1920. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Quartet per a instruments de corda. Autor: Joaquim Zamacois. Premi de l’Associació Amics de la Música. 1921-1922. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Quartet per a instruments de corda. Autor: Joaquim Zamacois. Premi de l’Associació Amics de la Música. 1921-1922. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
La Festa de la Música Coral del segle XXI
L’Orfeó Català va convocar el 2015 passat el I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” amb l’objectiu d’incentivar la nova creació coral catalana i internacional. Paral·lelament, la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) va convocar els VI Premis Internacionals Catalunya de Composició Coral per a composicions sobre text català i harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes. Ambdues propostes, a partir d’ara de caràcter biennal, tenen com a punt de trobada la Festa de la Música Coral, amb l’estrena de les obres guardonades, enguany el 28 de febrer de 2016 al Palau de la Música Catalana, i que converteixen la celebració un espai de reunió de tota la família coral catalana. En aquesta edició 2016, hi participen el Cor Jove de l’Orfeó Català, Cor Madrigal, els cors de noies Plèiade de Granollers i Exaudio d’Igualada, i el Cor Infantil de Sant Cugat.
El jurat d’aquesta primera edició del Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” ha estat format per Antoni Ros Marbà, director i compositor, president del jurat; Benet Casablancas, compositor; Xavier Pagès i Corella, director i compositor; Fredrik Malmberg, director de l’Eric Ericsons Kammarkör de Suècia, i Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i compositor.
Els premiats en aquesta primera edició del Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” convocat per l’Orfeó Català han estat: Joan Magrané Figuera, per Come fontana piena, madrigale; Paul Ayres, per The players ask for a blessing; Concepción Meseguer, per Brujas, hadas y sirenas; Gerard López Boada, per Three japanese songs; Mariona Vila, per Cançó de l’home parat al cantó, i Josep Maria Guix, per Why is my verse.
Veredicte del Jurat del I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” convocat per l’Orfeó el 2015. 24 d’octubre de 2015. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Veredicte del Jurat del I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” convocat per l’Orfeó el 2015. 24 d’octubre de 2015. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Three japanese songs. Premi a la millor composició coral per a veus iguals. Esborrany autògraf de l’autor. Autor: Gerard López Boada. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Three japanese songs. Premi a la millor composició coral per a veus iguals. Esborrany autògraf de l’autor. Autor: Gerard López Boada. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Retrat de Gerad López. Autor de l’obra premiada Three japanese songs. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Cançó de l’home parat al cantó. Menció especial a la millor obra sobre text català. Autor: Mariona Vila Blanco. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Retrat de Mariona Vila. Autora de l’obra amb menció especial Cançó de l’home parat al cantó. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
The players ask for a blessing. Premi a la millor composició coral per a veus iguals. Autor: Paul Ayres. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Retrat de Paul Ayres. Autor de l’obra premiada The players ask for a blessing. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Why is my verse. Menció especial en la categoria de cor mixt. Autor: Josep M. Guix. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Retrat de Josep Maria Guix. Autor de l’obra premiada Why is my verse. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Fragment de l’obra “Come Fontana Piena” madrigale. Autor : Joan Magrané. 2015. Premi a la millor composició coral per a cor mixt. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC
Retrat de Joan Magrané Figuera premiat en el I Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral”. Autor: Pierre Morlet. Fons Festa de la Música Catalana. CEDOC