Amadeu Vives. L'entusiasme i l'èxit
Dates: maig-juliol 2015
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Suport documental: Laura Espert
L'entusiasme que envoltà la trajectòria artística d'Amadeu Vives queda reflectit clarament al llarg de tota la seva vida, primer a Catalunya i després a Madrid. L'afany de superació i una actitud positiva envers les seves creacions artístiques el portaren a una vida ricament productiva, amb innombrables peces musicals, totes basades sempre en un enfocament clarament identitari, en què la música va esdevenir l'instrument i el mitjà d'expressió dels costums i l'essència d'un poble, que segons ell era en el que s'havia d'inspirar tota obra musical.
Pel que fa a la seva obra compositiva, hi coexisteixen dos elements importants: d'una banda, la seva vinculació espiritual amb Catalunya, amb obres dedicades a l'Orfeó Català, moltes de les quals amarades del nacionalisme musical català, tal com ho són les lletres de Jacint Verdaguer, com L'Emigrant i el drama líric Canigó, del qual només va musicar alguns fragments, i també altres obres de clara arrel catalana, com La Balanguera, amb lletra de Joan Alcover. D'altra banda, dedicà una part important de la seva trajectòria al gènere líric en castellà, amb títols com les sarsueles Doña Francisquita, Colomba, Bohemios o Maruxa, però sense oblidar creacions de petita dimensió, com les Cançons epigramàtiques, basades en textos d'escriptors com Góngora i Quevedo. De tota aquesta intensa vida productiva, el CEDOC en conserva fragments originals de gran valor per conèixer de primera mà la gènesi de moltes de les seves reconegudíssimes obres, fins i tot d’algunes pràcticament inèdites.
Amadeu Vives i Lluís Millet, fundadors de l’Orfeó Català
Des de ben jove, als 13 anys, Amadeu Vives va establir amistat amb Lluís Millet; concretament, es van conèixer a la llibreria de música de Can Guàrdia, on treballava Lluís Millet. A partir d’aleshores, els dos joves, plens d’entusiasme per la música, coincidiren i freqüentaren molt sovint les tertúlies dels cafès Colón i Pelayo; així fou com Millet i Vives teixiren una rica amistat que els portà a la decisió de crear l'Orfeó Català amb la finalitat de fomentar la música catalana i de recuperar la música de grans mestres universals.
Malgrat l'entusiasme inicial, però, Amadeu Vives, mogut per altres objectius personals més centrats en l’afany compositiu, va deixar l'any 1894, la direcció de l’entitat, que va compartir amb Millet i va renunciar a tots els càrrecs que hi ocupava esdevenint soci protector. Tot i aquesta renúncia, l'amistat entre Millet i Vives, i la relació que va tenir amb l’entitat, van continuar sent cordials al llarg de la seva vida.
Amadeu Vives, fundador de l’Orfeó Català. ca. 1899. Autor: Pau Audouard. Arxiu fotogràfic de Barcelona
Lluis Millet i Pagès, fundador de l’Orfeó Català ca. 1890-1895. Autor desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música. CEDOC
D’esquerra a dreta: Lluís Millet, Francesc Mateu, Joaquim Cabot (president de l’Orfeó Català) i Amadeu Vives. Autor desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música. CEDOC
Partitura autògrafa d'Amadeu Vives de L’emigrant. Amb lletra de Jacint Verdaguer, estrenada el 8 d'abril de 1894. Col·lecció de partitures de l'Orfeó Català. CEDOC
Correspondència de Vives –dirigida a Lluís Millet– sobre la composició Tres idil·lis, dedicada a la seva esposa, Montserrat Giner. Sant Pol de Mar, abril de 1926. Arxiu administratiu històric de l’Orfeó Català.
Resposta de la Junta de l’Orfeó Català en relació amb la dimissió d’Amadeu Vives. Desembre de 1894. Arxiu administratiu històric de l’Orfeó Català. CEDOC
Dibuixos a llapis del mestre Amadeu Vives realitzats per qui llavors era president de l’entitat, Joaquim Renart. 1928. Col·lecció d'Art. CEDOC
Dedicatòria d’Amadeu Vives que consta al Llibre d'Or de l'Orfeó Català: “Al gran Orfeó Català que va obrir els ulls de la meva joventut i que voldria tanqués els de la meva vida”. Barcelona, 12 de gener de 1928. Llibre d’Or de l'Orfeó Català. CEDOC
Partitura de l’himne de Catalunya El cant del poble, compost i harmonitzat a partir d’una melodia de Josep Anselm Clavé, amb poesia de Josep M. de Sagarra. Col·lecció de partitures de l'Orfeó Català. CEDOC
Programa d'homenatge a Vives al Gran Teatre del Liceu. 7 de febrer de 1933. Col·lecció de programes de l'Orfeó Català. CEDOC
Homenatge d’Amadeu Vives al Palau de la Música amb una programació íntegra dedicada al compositor. 24 de maig de 1933. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Cançons per a l’Orfeó
En els seus inicis Vives va compondre inspirades cançons, que han estat magistralment interpretades per l'Orfeó Català, com La complanta d’en Guillem, amb lletra de Milà i Fontanals, estrenada el 31 de juliol de 1892 per a cor d'homes amb acompanyament de corda, piano i harmònium; també la conegudíssima L’emigrant, estrenada el 8 d’abril de 1894, que fou interpretada nombroses vegades pel reconegut tenor Emili Vendrell, i La Balanguera, estrenada el 29 de maig l’any 1926, juntament amb els Tres idil·lis, amb lletra d'Apel·les Mestres, i la suite Follies i paisatges, estrenada el 1927.
Alhora també va harmonitzar diverses peces corals, com La filadora, Els tres tambors i Els segadors, que es va cantar en el concert inaugural de l'Orfeó Català que va tenir lloc el 31 de juliol de 1892. També d’aquesta època destaca l'estrena de la suite Somnis, Fulla d’àlbum per a quartet de corda i, tampoc no s’ha d’oblidar, el drama líric Canigó, amb lletra de Verdaguer, el qual, tot i restar inacabat, és una mostra més del perfil identitari que li servia d’inspiració en moltes obres.
Retrat d’Amadeu Vives. Autor desconegut. ca. 1900. Arxiu fotogràfic de l’Orfeó Català. CEDOC
Retrat de grup de l’Orfeó Català amb totes les seves seccions, davant el Teatre Líric l’any 1900. Autor desconegut. Arxiu fotogràfic de l’Orfeó Català. CEDOC
Partitura per a veu i piano del drama líric Canigó amb autògraf del mateix compositor; obra basada en la poesia de Jacint Verdaguer i que A. Vives va deixar inacabada. Arxiu de partitures de l’Orfeó Català. CEDOC
Les fades del Canigó partitura orquestral manuscrita d’Amadeu Vives. Arxiu de partitures de l’Orfeó Català. CEDOC
La complanta d’en Guillem. Partitura original d’Amadeu Vives. Arxiu de partitures de l’Orfeó Català. CEDOC
La Balanguera amb lletra de Joan Alcover. Manuscrit autògraf d’Amadeu Vives. Arxiu de partitures de l’Orfeó Català. CEDOC
Carta d’Amadeu Vives adreçada a Lluís Millet en relació la composició de La Balanguera. 1926. Fons Lluís Millet i Pagès. CEDOC
Programa d’homenatge a Amadeu Vives dedicat integrament al compositor. 14 de juliol de 1926. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català. CEDOC
Programa de l’estrena de les Cançons epigramàtiques, estrenades per Concepció Badia (soprano) i Ricard Viñes al piano. 29 de maig de 1927. Col·lecció de programes del Palau de la Música. CEDOC
L’obra menys coneguda
Amadeu Vives va ser un compositor d’origen humil, per això de ben jovenet no ho va tenir gens fàcil. Tanmateix tenia clar que es volia dedicar a la música, i va ser amb la música com va començar a guanyar-se la vida. A aquesta primera època correspon la majoria de música religiosa, de la qual el nostre arxiu conserva una bona mostra: misses, rosaris, càntics, himnes, motets, villancets i algunes pregàries, així com una Missa en Fa amb acompanyament d’orquestra que va compondre als vint anys i que va ser molt sol·licitada pels mestres de capella d’aleshores.
Vives també va deixar testimoni d’esborranys i partitures que no van veure mai la llum o bé que han quedat inèdites.
Aquest és el cas d’El Abanico, composta per ser interpretada per Maria Barrientos, o bé un esborrany de La Santa Espina, que finalment va compondre Enric Morera. També forma part d’aquest grup una menys coneguda i podríem dir inèdita simfonia per a gran banda, amb el títol d’Episodios de mi vida, composta durant un dels seus primers contractes com a mestre de la banda d’un asil d’orfes a Màlaga, i, per últim, el cas d’una obra desconeguda procedent d’un arxiu particular, L’últim pensament del Sr. Casas i Amigó, datada l’agost de 1887, una de les seves primeres obres.
Retrat d’Amadeu Vives. Autor: Amadeu Mariné. Arxiu fotogràfic de Barcelona
Amadeu Vives va escriure als quinze anys un dels primers fragments a llapis titulat Episodios de mi vida, que després es convertirà en obra musical per a banda. Màlaga 1888. Fons Amadeu Vives. CEDOC
Esborrany original d’Amadeu Vives de La Santa Espina, obra que Vives finalment no va compondre per desacord amb l’empresari musical i pintor Lluís Graner quant al sistema de cobrament de drets d’autor. Fons Amadeu Vives. CEDOC
Missa en Fa per a tres veus i petita orquestra, original d’Amadeu Vives i dedicada al seu germà Camil Vives, que li va donar les seves primeres lliçons de música. 1891. Fons Amadeu Vives. CEDOC
Partitura original d’Amadeu Vives L’últim pensament del Sr. Casas i Amigó. Agost de 1887. Arxiu particular d’Oriol Vidal i Arderiu.
Partitura inacabada de l’obra El Abanico. Fons Amadeu Vives. CEDOC
Retrat de Maria Barrientos a qui Amadeu Vives va dedicar l’obra, El abanico que finalment no va acabar. Autor desconegut. Arxiu fotogràfic del Palau de la Música. CEDOC
L’èxit consolidat. Madrid i la sarsuela
A partir del 1897, Vives comença a elaborar obres de teatre líric, com el cas de l’òpera Artús, estrenada el 1897 amb gran èxit. Aquesta fou l’obra que li obrí les portes a dedicar-se a conrear aquest gènere musical que tants èxits li portà a Madrid. L’èxit més clar que inicià la popularitat de Vives va ser aconseguit per la sarsuela Bohemios el 1904, de la qual es van oferir milers de representacions; també va destacar l’èxit de Maruxa, ègloga lírica en dos actes, representada al Liceu per primera vegada el 1917.
Pocs anys després, el 17 octubre de 1923, Vives estrenà Doña Francisquita, comèdia lírica en tres actes que va escriure en quatre mesos i que es va proclamar arreu com l’obra mestra del músic, amb unes melodies d’autèntic gust espanyol, estil castís i ple de vivor i gràcia. L’èxit de l’obra el portà a una gira per tot Amèrica. Una obra que a Barcelona Emili Vendrell cantà 1.315 vegades, segons el que afirma el secretari d’Amadeu Vives, Josep M. Lladó.
Retrat d’Amadeu Vives. Autor: Amadeu Mariné. Arxiu fotogràfic de Barcelona
Esborrany de la partitura Doña Francisquita. Autògraf d’Amadeu Vives. Fons Amadeu Vives. CEDOC
Esborrany de la partitura Bohemios. Autògraf d’Amadeu Vives. Fons Amadeu Vives. CEDOC
Retall de premsa. Estrena de Doña Francisquita al Teatre Tívoli. 15 de desembre de 1923. Hemeroteca de «La Vanguardia»
Retall de premsa. Estrena de Bohemios. 26 d’abril de 1904. Hemeroteca de «La Vanguardia»
Partitura de la sarsuela Doña Francisquita d'Amadeu Vives. Lletra de F.Romero i G. F. Shaw. Part de l'Apuntador. Estrenada al Teatre Apolo de Madrid el 17 d'octubre de 1923 Ed. SGAE, 1941. Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya.
Doña Francisquita. Llibret. Text de Federico Romero y Guilermo Fernández-Shaw. Ed. Arba ca.1945-1950. Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya.
Partitura de la sarsuela Maruxa comedia lírica en dos actes. Lletra de Luis Pascual Frutos Estrenada al Teatro de la Zarzuela el 28 de maig de 1914. Ed. Union Musical Española Copyright 1915. Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya.
Bohemios. Llibret. Text de Guillermo Perrin i Miguel de Palacios. Ed. Alas ca.1940-1942. Centre de Documentació i Arxiu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya.