125è aniversari Orfeó Català
Dates: setembre 2016-gener 2017
Ubicació: Foyer del Palau
Comissària: Marta Grassot
Documentació: Laura Espert i Marta Grassot
Texts: Marta Grassot, Maria Ibarz i Lluís Millet i Loras
La commemoració enguany, del 125è aniversari de l’Orfeó Català, evoca alguns dels esdeveniments més importants que ha protagonitzat i viscut durant la seva llarga trajectòria, en què ha superat canvis generacionals, circumstàncies polítiques adverses (dues dictadures i una guerra civil) i que, actualment, mena una activitat oberta a importants perspectives de futur.
L’Orfeó Català, doncs, ha tingut històricament un paper important en la configuració del mapa musical de la Catalunya del segle XX, mitjançant la centralitat de l’activitat coral, com també gràcies a les iniciatives culturals paral·leles que ha liderat. A més, ha transcendit l’àmbit artístic, per sintonitzar en els moments de màxima representativitat, a nivell sentimental, cívic i patriòtic, amb les inquietuds més candents de la societat catalana. Perquè això fos possible, calia un grau molt alt d’identificació amb la sensibilitat i les necessitats dels moments més significatius de la seva història.
Amb una continuïtat exemplar, formen part del llegat històric de l’Orfeó Català: el mateix Palau de la Música Catalana, un edifici emblemàtic que parla d’un ideari propi, àmpliament compartit; els treballs etnomusicològics que va impulsar o en els quals va col·laborar; la promoció d’un corpus important de música coral propi, encara en part pendent d’estudi aprofundit; l’amistat i la col·laboració amb grans personalitats, com Richard Strauss, Felip Pedrell, Blanca Selva, Wanda Landowska, Albert Schweitzer, Kurt Schindler, Josef Canteloube, Pau Casals, Francis Poulenc o Arvo Pärt, i, en resum, l’exemple de l’amplitud de criteris per donar a conèixer al país les grans obres corals orquestrals de la història de la música, interpretades pel mateix Orfeó.
El naixement de l'Orfeó Català
El 6 de setembre de 1891 es féu la primera Junta de l’Orfeó Català i tingué lloc el naixement d’aquesta institució. Era una època d’una ebullició cultural enorme, en plena vigència del Modernisme que va impregnar totes les arts del moment. Pocs anys abans, el 15 de novembre de 1888, moment de l’Exposició Universal, es va organitzar un concurs de cors a Barcelona, fet que en comportà la vinguda de cors procedents de diversos indrets. Aquests cors estrangers demostraren una enorme qualitat, molt superior a la de les nostres masses corals, situació que desvetllà l’interès de dos joves músics, Lluís Millet i Amadeu Vives, en la necessitat de formar un orfeó d’unes qualitats similars als cors estrangers.
La idea sorgida de Lluís Millet i Amadeu Vives, entre conversa i conversa als cafès que sovintejaven en aquella època, es concretà en la creació d’un cor de gran qualitat amb persones formades en música, que recuperessin la música tant de compositors catalans actuals com del nostre passat i que alhora donessin a conèixer grans obres de mestres universals. Lluís Millet també tenia molt present la figura d’Anselm Clavé, impulsor del moviment coral català, en una època en què després de morir l’any 1874 es veia necessari impulsar aquest moviment, però des d’una vessant més elevada.
Entre les primeres personalitats que impulsaren l’Orfeó, hi trobem també els primers presidents, com Ferran Trulls, Joan Millet o Joaquim Cabot; també els professors de música que ensenyarien als cantaires, així com els integrants de la Junta i els socis, amb personalitats tan reconegudes com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà, Enric Granados, Isaac Albéniz o Higini Anglès, entre moltíssims d’altres. Gràcies a l’impuls i el suport de tots ells, la institució va créixer i va anar guanyant prestigi en pocs anys.
Imatge de la Junta Directiva 25è aniversari de l’Orfeó Català. Dempeus, d’esquerra a dreta: Frederic Font, Abel Bonet, Josep M. Blanc, Josep Mabras, Manuel Rocamora, Francesc Pujol i Tomàs Millet. Asseguts, d’esquerra a dreta: Francesc X. Pons, Lluís Serrahima, Martí Estany, Lluís Millet, Joaquim Cabot, Vicenç de Moragas i Jaume Roig. 1916. Autor desconegut. CEDOC.
Programa del primer concert de l’Orfeó Català, que tingué lloc al saló de congressos del Palau de les Ciències. El repertori fou íntegrament de cançons catalanes, una part de música per a piano de les Danses espanyoles executada pel mateix Enric Granados i una obra per a quintet de corda, La fada de Roses de Josep Lapeyra. 31 de juliol de 1892. CEDOC
Quaderns de registre amb la llista dels cantaires de l’Orfeó assistents als concerts i als assajos.1895-1896. CEDOC.
Primer reglament de la Societat de l’Orfeó Català.17 d’octubre de 1891. CEDOC.
Estat de comptes i llista de contribuents al concert de l’Orfeó Català ofert el 31 de juliol de 1892 al saló de congressos del Palau de les Ciències. 1 de juliol de 1892. CEDOC.
Documents d’admissió de socis protectors per part de la Junta Directiva. Admissió d’Àngel Guimerà.1893-1930. CEDOC.
Angel Guimerà, un dels primers socis protectors de l’Orfeó Català. Autor desconegut. Font: Wikipedia commons.
Josep Puig i Cadafalch, un dels primers socis protectors de l’Orfeó Català. Autor: Pau Audouard. Font: Wikipedia commons.
Joan Millet. Segon president de l’Orfeó Català entre 1893 i 1901. CEDOC.
Documents d’admissió de socis protectors per part de la Junta Directiva. Entre els documents, admissió d’Enric Prat de la Riba. 1893-1930. CEDOC.
Documents d’admissió de socis protectors per part de la Junta Directiva. Entre els documents, admissió de Francesc Cambó. 1893-1930. CEDOC.
Estat de comptes i llista de contribuents al concert de l’Orfeó Català ofert el 31 de juliol de 1892 al Saló de Congressos del Palau de les Ciències de Barcelona. 31 de juliol de 1892. CEDOC.
Recull de premsa dels primers concerts oferts per l’Orfeó Català. Crítiques del primer concert. 1892-1896. CEDOC.
Joaquim Cabot. Tercer president de l’Orfeó Català entre 1912-1910 i 1915-1934. Dibuix de Ramon Casas. CEDOC.
Primeres seccions de cantaires i l'ensenyament
El naixement de l’Orfeó Català estigué vinculat des d’un bon inici a una escola d’ensenyament musical intern que ensenyaria cant i solfeig als cantaires. Per això es va formar una Comissió d’Ensenyança destinada a vetllar per la formació dels cantaires. La Comissió estava integrada per Amadeu Vives, Lluís Millet, Jacint E. Tort, Josep M. Comella, Enric Granados, A. Garcia Faria i Andreu Artés. El reglament d’aquesta comissió especificava exactament quins cursos haurien de seguir els cantaires i els continguts corresponents, des de solfeig fins a cant, i explicava a més a més les obligacions, tant dels mateixos professors com dels alumnes i membres de cor. Del detall d’aquest reglament es desprèn la professionalitat i la rigorositat que volia seguir l’Orfeó Català.
En un principi l’Orfeó va néixer només amb una secció masculina, però pocs anys després, el 1895, apareix la secció de nois i el 1896 la secció femenina. Els primers mestres de les diverses seccions foren: Lluís Millet, Josep M. Comella –professor de cant i subdirector de l’Orfeó–, Enric Serra, Joan Salvat –professor de solfeig– i Emerenciana Wehrle –responsable de la secció femenina i professora de cant. Poc després també s’hi incorporà Francesc Pujol com a professor de solfeig.
Durant els primers anys l’Orfeó dugué a terme alguns dels primers grans esdeveniments musicals, com la interpretació del moviment coral de la Novena Simfonia de Beethoven al Liceu l’any 1900 comandat per Antoni Nicolau, el Requiem de Berlioz el 1901, o primeres audicions d’obres com L’emigrant de Vives el 1894 i El cant de la Senyera (himne de l’Orfeó Català) el 1896. A destacar també la col·laboració de Richard Strauss en el concert del 6 de març de 1901 amb la interpretació del motet a setze veus Der Abend (Cap al vespre), sota la direcció del mateix autor, Richard Strauss.
Els mestres de les diferents seccions l’any 1915. D’esquerra a dreta Emerenciana Wehrle, Francesc Pujol al seu darrera, seguit de Josep M Comella, Enric Serra, Joan Salvat i Lluís Millet assegut al piano. Autor desconegut.
Reglament interior de la secció coral. Inclou reglaments específics per a cada secció coral, així com per als assajos i els concerts. 1907.
Grup de coristes aspirants a entrar a l’Orfeó. A primera fila, al centre, el mestre Joan Salvat, professor de solfeig.1897. Autor desconegut.
Programa de concert de l’Orfeó Català al Teatre Tívoli del Vendrell. 27 de juliol de 1902.
Primera secció de nois, amb Josep M. Comella, professor de cant i subdirector de l’Orfeó. 1895. Autor desconegut
Programa de concert de l’Orfeó Català al Teatre Campos de Sabadell. 5 d’agost de 1906.
La primera secció de senyoretes, nascuda l’any 1896, amb la professora Emerencia Wehrle. 1896. Autor desconegut.
Programa de concert de l’Orfeó Català al Teatre Novetats, amb la col·laboració de l’Schola Cantorum de París. 8 de març de 1906.
Concert de l’Orfeó Català a la Festa Major d’Arenys de Mar. 12 de juliol de 1903.
Concert al Liceu l’any 1900, on l’Orfeó tingué l’oportunitat de col·laborar en la interpretació de la 9a Simfonia de Beethoven. Autor desconegut.
Primer pla de Francesc Pujol i Pons, que va integrar la plantilla de professors i formà part de la Junta com a administrador i director de la Biblioteca i Arxiu de l’Orfeó. Més endavant fou subdirector i també director de l’Orfeó Català. ca. 1900. Autor desconegut
Anunci a premsa d’un concert de l’Orfeó amb la interpretació de la 2a Simfonia de Mahler sota la direcció de Volkmar Andreae. 26 de febrer de 1910. Hemeroteca de La Vanguardia
Primer pla d’Emerenciana Wehrle, professora de la secció de senyores. ca. 1900. Autor desconegut.
Programa del concert que va oferir l’Orfeó Català a la V Exposició Internacional d’Art. Concert organitzat i dirigit per Camille Saint-Saëns. 6 octubre de 1907. Col·lecció de programes de l’Orfeó Català.
Reglament de la secció de senyores de l’Orfeó. 14 d’agost de 1896. Fons Lluís Millet i Pagès.
L'Orfeó construeix el Palau. Grans estrenes musicals
Les estances i els llocs d’assaig de l’Orfeó foren molt variats en el decurs dels primers anys, ja que passà per cinc llocs diferents. El 1905, però, es va posar la primera pedra del nou edifici, el Palau de la Música Catalana, que va ser creat per tenir seu pròpia. Des d’aleshores s’hi han dut a terme grans estrenes musicals, com la interpretació de la Segona Simfonia de Mahler el 1910, sota la batuta de Volkmar Andreae, pocs anys després de la seva estrena. Cal destacar especialment la introducció de l’obra de Bach per part de l’Orfeó; Albert Schweitzer, organista i filantrop, especialista en aquest compositor, va col·laborar amb l’Orfeó per ajudar a materialitzar-ne l’audició.
També estrenà la Missa en Si menor en primera audició a Espanya el 1911, la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach igualment en primera audició a l’Estat el 27 de febrer de 1921, i dugué a terme la primera audició a la Península del Magnificat d’aquest compositor; era el 1908. Altres primeres audicions han estat: Requiem de Mozart el 1915 amb la col·laboració de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, Les estacions de Haydn (1916), la Missa Solemnis de Beethoven el juny de 1927, que va ser retransmesa per Ràdio Barcelona i se’n féu també un enregistrament en disc. Ja més endavant trobem altres estrenes importants, com la primera audició de l’Stabat Mater de Poulenc el 1958, el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge el 1960, o l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort, interpretada novament aquest 2016 per l’Orfeó Català.
Interpretació de la 9a Simfonia de Beethoven sota la mà d’Enrique Fernández Arbós i l’Orquesta sinfónia de Madrid. Autor desconegut. 5 de maig de 1910. CEDOC
Nombre d’entrades venudes durant el concert inaugural al Palau de la Música Catalana el 26 de febrer de 1908. CEDOC
Programa dels concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana. El primer concert tingué lloc el 26 de febrer. El segon concert fou dirigit per Antoni Nicolau el dia 1 de març. Els següents concerts inaugurals, dirigits per Lluís Millet, s’esdevingueren els dies 11, 14 i 18 de març. CEDOC
Fragment del programa dels concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana, en els quals es va estrenar l’obra Glosa de Felip Pedrell i s’executà la primera audició del Magnificat de J. S. Bach. 26 de febrer i 11, 14 i 18 de març de 1908. CEDOC
Contracte per a la construcció de l’orgue del Palau de la Música Catalana entre l’Orfeó Català i la casa Walcker. 25 d’octubre de 1906. CEDOC
Crònica a premsa sobre la construcció del nou Palau de la Música Catalana. La Casa dels cants. Febrer de 1905. La veu de Catalunya. CEDOC
Programa de concert amb motiu del lliurament oficial de l’orgue de la casa E. F. Walcker de Ludwigsburg a la Sala de Concerts de l’Orféo Català. 13 de febrer de 1908. CEDOC
Primera audició a Espanya de la Passió de J. S. Bach. 27 de febrer i 6 de març de 1921. Autor desconegut. CEDOC
Imatge de l’Orfeó i Albert Schweitzer després de les audicions de la Missa en Si menor de Bach que tingueren lloc el novembre del 1911. Autor desconegut. En suposà la primera audició a Espanya. Novembre del 1911. CEDOC
Albert Schweitzer tocant l’orgue al Palau. Organista i col·laborador per a les primeres audicions de grans obres de Bach per part de l’Orfeó. Autor desconegut. Archives Centrales Albert Schweitzer Gunsbach. ca.1911. CEDOC
Imatge de l’Orfeó Català i l’orquestra per a l’audició de la Missa Solemnis de Beethoven l’any 1927. Intervingueren com a veus solistes: Andrea Fornells, Concepció Callao, Hermann Brunig i Emili B. Forgas. Eduard Toldrà com a violí solista i Vicenç M. de Gibert com a organista. 8 de juny de 1927. Autor desconegut. CEDOC
Àpat al Tibidabo després de l’èxit en la interpretació de la Missa Solemnis de Beethoven. D’esquerra a dreta: Andrea Fornells (soprano solista), Lluís Millet , Vicenç de Moragas i Emerenciana Werhle. CEDOC
Programa de concert dels festivals wagnerians. L’Orfeó Català, en col·laboració amb l’Associació Wagneriana, també va celebrar el centenari de la mort de Richard Wagner l’any 1913 organitzant cinc concerts dedicats al compositor. La base principal dels programes fou l’audició gairebé íntegra de l’òpera Parsifal. CEDOC
Programa de concert dels festivals wagnerians. L’Orfeó Català, en col·laboració amb l’Associació Wagneriana, també va celebrar el centenari de la mort de Richard Wagner l’any 1913 organitzant cinc concerts dedicats al compositor. La base principal dels programes fou l’audició gairebé íntegra de l’òpera Parsifal. CEDOC
Un Orfeó català i internacional. Viatges artístics: 1897-1936
Entre la documentació que guardem de la història de l’Orfeó, tenim testimoni de les nombroses sortides artístiques, de les quals ens han quedat imatges, llistes d’assistents, bitllets de tren, programes, correspondència... N’hi ha de tots els llocs on va anar a actuar, des dels pobles de Catalunya fins a l’estranger. La primera sortida a l’estranger fou a Niça, on l’Orfeó assolí per unanimitat el primer premi de lectura a vista, el segon premi d’interpretació de l’obra obligada i el tercer premi del concurs d’honor.
L’any 1912 viatjà a Madrid i Saragossa, on es programaren concerts sota la batuta de Lluís Millet i Fernández Arbós amb l’Orquesta Sinfónica de Madrid. Dos anys més tard, el 1914, va ser el torn del viatge a París i a Londres. A la capital francesa oferí dos concerts, al Théâtre des Champs Elysées i al Palais du Trocadéro, mentre que a Londres actuà a l’Albert Hall, amb la intervenció de la soprano Maria Barrientos i el violinista Joan Manén. Aquest viatge significà el reconeixement internacional definitiu de l’Orfeó, en ser-ne reconeguda la vàlua artística, tal com testimonien les nombroses i favorables crítiques de premsa. Però no podem oblidar el viatge del 1925 a Roma, amb dos concerts a la sala Augusteo, on obtingué un èxit memorable i nombroses felicitacions. Abans de la Guerra Civil, l’Orfeó encara viatjà a Sevilla i a València l’any 1930, arran de l’Exposició Iberoamericana, amb la col·laboració de la Cobla de Sardanes Barcelona.
L’Orfeó Català pels carrers de Niça durant la seva participació al concurs de cant coral. En aquest concurs li fou atorgat el primer premi en lectura a vista, el segon premi en el concurs d’execució de la peça obligada i el tercer premi del concurs d’honor. 19-23 de novembre de 1897. Autor desconegut. CEDOC
Una imatge de l’Orfeó davant de l’església de Notre Dame de la Garde a Marsella, en motiu del seu viatge artístic a la zona del Migdia de França. 1901. Autor desconegut. CEDOC
Programa del Concurs Internacional a Niça. 1897. CEDOC
Programa del viatge artístic a París i Londres. 1914. CEDOC
Llibreta d’organització del viatge a París i Londres.1914. CEDOC
Entrades del Royal Albert Hall de Londres del concert de l’Orfeó Català que tingué lloc el juny de 1914. CEDOC
Arribada a Barcelona després del viatge a París i Londres. Rebuda de les autoritats. A primera fila, a l’esquerra, Joaquim Cabot i Lluís Millet. Juny de 1914 Autor: Josep M. Sagarra. CEDOC
Carta de la Lliga Nacional Catalana dirigida a l’Orfeó amb motiu del viatge artístic a París i Londres. 12 de juny de 1914. CEDOC
Llibre en forma de crònica sobre el viatge a Roma. 29 d’abril a 9 de maig de 1925. CEDOC
L’Orfeó Català davant la basílica de Sant Pere del Vaticà.1925. Autor desconegut. CEDOC
Programa del pelegrinatge de l’Orfeó Català a Roma. El 5 de maig tingué lloc el primer concert, a la sala Augusteo, i el 7 de maig el segon concert. 29 d’abril a 9 de maig de 1925. CEDOC
Concert al Teatre Novedades de Madrid. 22 d’abril de 1912. Autor desconegut. CEDOC
Entrada del Teatre Novedades a Madrid abans del concert de l’Orfeó Català . 22 d’abril de 1912. Autor desconegut. CEDOC
Alguns membres de l’Orfeó i de la junta directiva davant del Reial Alcázar de Sevilla. Al davant al centre Emerenciana Wehrle, al seu darrera Joaquim Cabot, Vicenç de Moragas i Francesc Pujol. Viatge artístic a Sevilla. 3-11 maig de 1930. Autor desconegut. CEDOC
Concert a Sevilla, al Teatre de l’Exposició, dins els actes de l’Exposició Internacional Iberoamericana. Autor: Dubois. 7 de maig de 1930. CEDOC
Programa del concert que oferí l’Orfeó Català i la Cobla Barcelona a València, en el marc de l’excursió artística a Sevilla i València. 10 de maig de 1930. CEDOC
Lliurament de presents a l’Orfeó Català al Teatre de l’Exposició de Sevilla, en el marc de l’excursió artística a Sevilla i València. A primera fila s’observa Emerencia Wehrle amb mantellina i a la dreta Lluís Millet, Joaquim Cabot i també Francesc Pujol. 7 de maig de 1930. Autor: Jaime Ribera Llopis. CEDOC
Viatges artístics: 1950-1994
Les excursions artístiques no es reprengueren fins a l’inici de la direcció de Lluís M. Millet. Al llarg dels seus trenta anys com a director de l’Orfeó, destaquen les excursions –amb molt d’èxit– a Madrid i a València el 1950, l’excursió artística a París l’any 1952, en què es va interpretar la Missa en Si menor de Bach, i també els concerts a Pamplona i a Sant Sebastià del 1961. Memorable fou la gira artística per Itàlia –Assis, Florència i Roma– i Tolosa de Llenguadoc, amb l’estrena a Europa de l’oratori El pessebre de Pau Casals, dirigint ell mateix l’Orfeó.
L’any 1970 s’emprengué un creuer per la Mediterrània, amb concerts a Mallorca, Maó, l’Alguer i Càller, que l’Orfeó definia com una conjunció d’esforços al servei d’una idea: la difusió de la nostra música i del nostre patrimoni cultural. Després, la direcció de l’Orfeó tingué com a successor Lluís Millet i Loras, tot destacant-hi el viatge a Roma i Volterra l’any 1979; aleshores feia nou anys que l’Orfeó no sortia a l’estranger i es van preparar algunes actuacions a Roma i va participar al Festival Internacional de Corals a Volterra. Posteriorment, ja amb un nou director titular, Simon Johnson, s’han de recordar els viatges a les illes Canàries el 1985 i a París el 1987 o la gira artística per Cuba que tingué lloc el 1988, amb l’ aleshores director Jordi Casas. Sota la direcció de Casas, l’Orfeó va viatjar el 1990 a Ginebra per a la interpretació del Requiem de Britten en commemoració del dia de les Nacions Unides i quatre anys més tard, el 1994, a Evian (França), tot participant en el Festival Internacional de Música, en el qual l’Orfeó Català cantà la Missa de Requiem de Verdi sota la batuta de Rostropóvitx. La projecció de l’Orfeó va ser constant i permanent també a ciutats espanyoles: Toledo, Sevilla i Saragossa, com també per França, a Marsella i Montpeller.
Imatge de l’Orfeó Català durant el seu viatge artístic a París, davant la porta de l’església de Notre Dame. Juny de 1952. Autor desconegut. CEDOC
Programa del concert que l’Orfeó Català va oferir a Pamplona sota la direcció de Lluís M. Millet i Millet. 19 de març de 1961. CEDOC
Lluís Millet dirigint l’Orfeó Català a Pamplona. 19 de març de 1961. Autor desconegut. CEDOC
Concert a Palma, en el marc del creuer per la Mediterrània. Claustre de Sant Francesc. 18 de juliol de 1970. Autor: Josep Postius. CEDOC
Programa del creuer per la Mediterrània que realitzà l’Orfeó. Juliol del 1970. CEDOC
L’estrena a Europa de l’oratori El pessebre de Pau Casals. L’Orfeó en la seva interpretació a Tolosa de Llenguadoc, sota la direcció de Casals. Foren solistes en aquesta gira: Montserrat Caballé, Rosario Gómez, Juan Oncina, José Simorra i Raimundo Torres. Octubre de 1962. Autor: Josep Postius. CEDOC
Imatges de la participació de l’Orfeó Català al XVIII Festival Nacional de Cors a Cuba. Desembre del 1988. Autor desconegut. CEDOC
L’Orfeó Català durant el seu viatge a Roma amb el director Lluís Millet i Loras. Església de Sant Pietro in Montorio. 1979. Autor: Josep M. Roig. CEDOC
Imatge del concert de l’Orfeó Català al Palais Chaillot, a París. 9 de juny de 1952. CEDOC
Programa del concert que l’Orfeó Català va oferir a Cecina durant el seu viatge a Roma i Volterra. 1 d’octubre de 1979. CEDOC
Crònica a la premsa sobre el viatge de l’Orfeó a Cuba. 18 de desembre de 1888. «La Vanguardia»
Grans esdeveniments. Relacions artístiques i institucionals
Producte de tota una trajectòria sens dubte brillant, l’Orfeó ha gaudit d’una amplíssima xarxa de contactes difícil de resumir. Fent un breu apunt del llegat documental, hi ha el testimoni d’una intensa i ingent quantitat de contactes: més de 50 associacions vinculades amb la música, 31 agrupacions de caràcter polític, 173 orfeons i cors d’arreu de Catalunya, de la resta de l’Estat i també estrangers, 98 entitats culturals i 24 publicacions periòdiques, diaris o revistes. Entre aquests esdeveniments, es poden esmentar la celebració del vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó el 1917, amb importants actes de celebració a Barcelona; també l’homenatge que el 1925 oferí el Futbol Club Barcelona a l’Orfeó amb motiu de l’èxit obtingut a Roma. Un homenatge, per cert, que produí el tancament del club esportiu durant sis mesos arran dels xiulets que va rebre la Marxa reial durant l’acte, i també la clausura de l’Orfeó de juny a octubre d’aquell mateix any.
Altres esdeveniments remarcables foren els magnes concerts que va oferir el mes de març de 1930 al Palau Nacional de Montjuïc i el juliol del mateix any, en què es va celebrar l’aplec d’orfeons a l’estadi de Montjuïc, amb més de sis mil cantaires pertanyents a una cinquantena d’entitats. Posteriorment també trobem esdeveniments com el de l’any 1956, amb el romiatge dels orfeons de Catalunya a Montserrat.
El mestre Millet davant i al bell mig, acompanyat dels directors dels orfeons de Catalunya, el dia de la Festa d’Orfeons a Catalunya, celebrada a l’estadi de Montjuïc, després de l’assaig al Palau Nacional. 13 de juliol de 1930 Autor: J. Ribera Llopis. CEDOC
Imatge de l’Orfeó Català al Palau Nacional de Montjuïc amb motiu dels concerts de retrobament amb la ciutadania després que durant la dictadura de Primo de Rivera li fou prohibida la presència a l’Exposició Internacional del 1929. 16 i 23 de març de 1930. Autor desconegut. CEDOC
Cartell del Festival d’Orfeons a Catalunya amb el detall de tots els seus participants. 13 de juliol de 1930. CEDOC
Imatge de l’assaig dels orfeons abans de la celebració del Festival d’Orfeons a Catalunya a l’interior del Palau Nacional. 13 de juliol de 1930. Autor: J. Ribera Llopis. CEDOC
Pergamí ofert per l’Ajuntament de Terrassa a l’Orfeó Català amb motiu del concert que hi va oferir. 1898. CEDOC
Carta de menú ofert a l’Orfeó Català pel Centre Català de París amb motiu del viatge artístic del 1914. 15 de juny de 1914. CEDOC
Imatges de la Festa d’Orfeons a Catalunya amb motiu del 25è aniversari de l’Orfeó Català. 27 de maig de 1917. Autor: Frederic Ballell. CEDOC
Un moment de la Festa d’Orfeons davant del Palau de la Generalitat, seu de la Diputació de Barcelona, on s’organitzà l’acte d’homenatge a l’Orfeó amb motiu del 25è aniversari. Autor: Josep M. Sagarra. CEDOC
Record en forma de dedicatòria il·lustrada que l’Orfeó de l’Ametlla de Merola oferí a l’Orfeó Català amb motiu del seu pelegrinatge a Roma. 1925. CEDOC
Lluís Maria Millet dirigint els orfeons a Montserrat, durant la diada de romiatge d’Orfeons a Montserrat. 14 octubre de 1956. Autor: Valls. CEDOC
Una imatge de Richard Strauss dedicada a l’Orfeó després dels concerts que va oferir al Palau de la Música Catalana. Maig de 1908. Autor desconegut. CEDOC
Retrat d’Antoni Nicolau. Impulsor de la interpretació simfònico coral a Barcelona a inicis del segle XX. Va dirigir l’Orfeó Català en diverses ocasions. Autor desconegut. CEDOC
Dedicatòria d’Antoni Gaudí a l’Orfeó Català. Juny de 1922. Dins el 1er Llibre d’Or de l’Orfeó Català. CEDOC
Els directors de l'Orfeó Català
Nou han estat els directors oficials de l’Orfeó Català, però al llarg de la seva història també ha estat dirigit per més d’una vuitantena, tant nacionals com estrangers. Sense desmerèixer la vàlua de cap, que per límits d’espai no podem recollir, n’esmentem alguns.
Directors oficials:
- 1891-1941. Lluís Millet i Pagès
- 1941-1945. Francesc Pujol i Pons
- 1945-1977. Lluís Maria Millet i Millet
- 1977-1981. Lluís Millet i Loras
- 1982-1983. Simon Johnson (mestre preparador)
- 1983-1985. Salvador Mas i Conde
- 1985-1988. Simon Johnson
- 1988-1998. Jordi Casas i Bayer
- 1998-2016. Josep Vila i Casañas
- 2016. Simon Halsey
Altres directors
Antoni Nicolau (1901),Richard Strauss (1901),Charles Bordes (1901-1903),Camille Saint-Saëns (1907), Franz Beidler (1908), Felix Weingartner (1924), Pau Casals (1923, 1962, 1966-67), Antoni Ros Marbà (1974-2016), Zubin Mehta (1993), Mstislav Rostropóvitx (1994 i 2004), Gianandrea Noseda (1998), Josep Pons (1999-2008), Lorin Maazel (2005), Robert King (2002-2011), Simon Rattle (2013), Charles Dutoit (2014), Daniel Barenboim (2015), Gustavo Dudamel (2015-2016), Daniele Gatti (2016)...
El director Lluís Millet i Pagès dirigint l’Orfeó al Poble Espanyol de Barcelona. 8 de febrer de 1931. Autor desconegut. CEDOC
Francesc Pujol dirigint la seva obra Pirinenques en el festival de dansa popular organitzat pel Centre Cultural de la Creu Roja al Palau de la Música Catalana. 21 d’octubre de 1944. Autor: Fotos Sales. CEDOC
Retrat en primer pla de Francesc Pujol dedicat a una de les cantaires de l'Orfeó. ca. 1944. Autor desconegut. CEDOC
Lluís Maria Millet saludant el públic després de la interpretació del Requiem de Verdi. 13 i 15 de març de 1964. Autor: Josep Postius. CEDOC
El director Lluís Millet i Loras en un Concert de Sant Esteve. 26 de desembre de 1978. Autor: Pau Barceló. CEDOC
El director Salvador Mas en una actuació a l’església de Sant Esteve d’Olot. 8 de febrer de 1983. Autor: Reportatges Villaplana. CEDOC
Simon Johnson en un Concert de Sant Esteve. 26 de desembre de 1985. Autor: Pau Barceló. CEDOC
Jordi Casas durant la interpretació de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach. 29 de desembre de 1991. Autor: Pau Barceló. CEDOC
Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català. Temporada 2015-2016. Autor: Antoni Bofill. CEDOC
Un imatge del director Daniel Barenboim dirigint l’Orfeó Català, el Cor de Cambra i Staatskapelle Berlin. 7 de juliol de 2015. Autor: Antoni Bofill. CEDOC
Antoni Nicolau dirigint l’Orfeó Català l’any 1908, en un dels seus primers concerts al Palau. Autor desconegut. CEDOC
El director alemany Franz-Paul Decker que ha dirigit vàries vegades l’Orfeó Català des de 1985 fins el 2007. CEDOC
L'Orfeó Català. Present i futur
Al llarg dels seus 125 anys d’existència, l’Orfeó Català ha guanyat un gran prestigi actuant als nuclis principals de Catalunya i de la resta de la Península, així com als centres musicals més destacats del Regne Unit, Alemanya, França, Suïssa, Itàlia, Cuba i Mèxic. L’Orfeó ha col·laborat amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, així com la Suisse Romande, Simfònica de Mont-real, NDR Hamburg, Austro-Hungarian Haydn Orchestra, Orchestra of the 18th Century, i amb la majoria de les orquestres de l’Estat espanyol. Entre les activitats recents del cor, en destaquen l’enregistrament de la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir Neville Marriner, la interpretació de la Missa en Si menor de Bach amb The King’s Consort i Robert King en el centenari de l’estrena a l’Estat oferta per l’Orfeó Català mateix al Palau de la Música Catalana, i el debut de l’Orfeó a la Konzerthaus de Viena. També l’abril del 2015 va actuar al Royal Festival Hall de Londres i al Cadogan Hall i el maig del 2016 va fer una gira per Itàlia al costat de la Mahler Chamber Orchestra, dirigit per Daniele Gatti, amb la Novena Simfonia de Beethoven.
En el marc dels valors fundacionals de la institució, que vetllen per la centralitat dels cors mitjançant l’excel·lència i la internacionalització, l’Orfeó ha començat un camí de col·laboracions amb intèrprets i directors del més alt prestigi. Aquest camí exitós portarà l’Orfeó a tornar a col·laborar amb l’Orquesta Simón Bolívar i Gustavo Dudamel i a actuar amb l’organista Cameron Carpenter, entre altres projectes destacats d’aquesta temporada 2016-17, juntament amb concerts i gires d’altíssim nivell.
Simon Halsey. Actual director de l’Orfeó Català des de setembre de 2016. CEDOC
Imatge de l’Orfeó Català interpretant La Creació de J. Hadyn, sota la direcció de Frans Brüggen. 21 d’abril de 2008. Autor desconegut. CEDOC
Programa de l’Orquestra del Segle XVII amb Frans Brüggen al capdavant i dirigint l’Orfeó Català, amb la interpretació de La Creació de J. Haydn, en una gira que va començar a Bilbao a l’abril i que continuà per les ciutats de Madrid, Barcelona, Rotterdam, Utrecht i Nàpols. Abril del 2008. CEDOC
Programa que l’Orfeó Català va oferir a Portugal a l’Auditori Gulbenkian. 16 de febrer de 2014. CEDOC
Una imatge de l’Orfeó al Cadogan Hall de Londres. 26 d’abril de 2015. Autor: Alex MacNaughton. CEDOC
Programa del concert al Cadogan Hall de Londres. 26 d’abril de 2015. CEDOC
Programa del viatge a Tolosa de Llenguadoc, amb la interpretació d’Un rèquiem alemany de Brahms. Dos concerts amb l’Orchestre National du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, sota la direcció de Tugan Sokhiev i Josep Vila i Casañas, al Halle aux Grains de Tolosa. 27-28 de maig de 2011. CEDOC
Programa del concert de l’Orfeó Català a Viena amb motiu del Tricentenari de Catalunya. 1 de novembre de 2014. CEDOC
Actuació durant els actes de celebració del Tricentenari, al Palais Auesperg de Viena. 1 de novembre de 2014. Autor desconegut. CEDOC
Un moment del concert que l’Orfeó Català i el Cor de Cambra van realitzar a la Konzerthaus de Viena. Juny del 2013. Autor: Lukas Beck. CEDOC
Una imatge de la celebració del centenari del Concert de Sant Esteve. Els directors de les diverses seccions corals i el director de l’Orfeó Català a l’entorn del pastís. 26 de desembre de 2013. Autor: Lluís Brunet. CEDOC
Actuació al Royal Festival Hall de Londres al costat de la London Philharmonic Orchestra i el London Philharmonic Choir, sota la direcció del txec Thomaš Netopil, interpretant la Missa glagolítica de Leoš Janáček. Autor: Alex MacNaughton. 25 d’abril de 2015. CEDOC
Concert de l’Orfeó Català a la Sagrada Família. 2 de desembre de 2012 Autor: Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família. CEDOC
Actuació de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau a Ferrara al costat de la Mahler Chamber Orchestra, sota la batuta del director Daniele Gatti. El concert formava part de la gira que van oferir a diverses ciutats italianes: Torí, Bèrgam i Brescia, amb la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven. 28 de maig de 2016. Autor desconegut. CEDOC
Els professors de l’actual Escola Coral creada per oferir formació musical i vocal als futurs cantaires del cor de l’Orfeó Català. D’esquerra a dreta: Esteve Nabona, Mercè Pi, Glòria Fernández , Buia Reixach i Josep Vila (ex director de l’Orfeó Català). Autor: Antoni Bofill. CEDOC