Robert Gerhard (1896-1970) va convertir les seves arrels catalanes en un llenguatge musical de projecció universal, entenent la creació com un espai de llibertat, compromís intel·lectual i construcció nacional. El Palau de la Música Catalana va ser un escenari clau en aquesta trajectòria, acollint algunes de les seves primeres obres i, especialment, el concert del 14 de desembre de 1929, que va marcar la seva presentació a Catalunya després dels estudis amb Arnold Schönberg i la consolidació d’un llenguatge renovador.

El vincle amb el Palau es reforçà amb el Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània de 1936, del qual Gerhard fou un dels principals impulsors. Aquell esdeveniment va situar Barcelona en el centre de les avantguardes europees i va exemplificar la seva voluntat d’obrir la cultura catalana als corrents més innovadors sense renunciar a la pròpia identitat.

L’exili després de la Guerra Civil va truncar aquest projecte, però des de Cambridge Gerhard continuà desenvolupant una obra d’abast internacional, mantenint viu el vincle amb Catalunya. La seva trajectòria simbolitza la capacitat de la cultura catalana per projectar-se al món i convertir la tradició en una expressió moderna, oberta i universal.

Aquest exposició formarà part de la Biennal Robert Gerhard que se celebrarà a Barcelona i a Valls entre el 30 de setembre i el 22 de novembre de 2026.