Tresors del Palau

Còdexs medievals i renaixentistes

La notació musical i les pràctiques litúrgiques des de l’alta edat mitjana fins al segle XVII són presents en aquesta selecció, que inclou notacions musicals antigues o llibres de cant pla, els quals destaquen per la seva organització i la seva procedència.

Processional del monestir de Sant Joan de les Abadesses

Manuscrit sobre pergamí. Inicials ornamentades de dues classes; tinta vermella i blava amb filigranes a la primera part del manuscrit i, a partir de la pàgina 44, inicials secundàries amb tinta verda o groga.

Aquest processional agustí va ser creat al monestir de Sant Joan de les Abadesses, situat a la província de Girona. El monestir, fundació benedictina consagrada el 887, va incorporar-se a l’orde de sant Agustí, orde mendicant ratificat pel papa Alexandre IV el 1256.

Aquest manuscrit consta de dues parts: el temporal i el santoral (la segona part es conserva a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona). En l’ordre litúrgic, el temporal marca el conjunt de melodies gregorianes emprades als oficis diaris, mentre que el santoral, la col·lecció de lectures segons les festes dels sants.

Tal com indica l’encapçalament, el manuscrit es va començar l’1 d’octubre de 1425 per iniciativa de l’abat Arnau de Vilalba (mort el 1427), les armes del qual, coronades per un bàcul (banda de gola sobre fons daurat), apareixen a l’inici de cada quadern o grup de pàgines, és a dir, a les pàgines 9, 17, 25, 33, 41 i 49.

Les melodies gregorianes, en notació quadrada catalana tardana sobre pentagrama de cinc línies vermelles (cinc pentagrames per pàgina) van acompanyades del text de les oracions per a l’aspersió dels indrets regulars (incloent-hi el refectori i la cuina) escrit en tinta vermella (fins a la pàgina 42) i, més endavant, en negre, per a les oracions privades recitades durant l’adoració de la creu. Aquest processional ofereix un testimoni de gran interès sobre els costums litúrgics d’un dels principals monestirs de la província de Girona.

Processionnarium (incomplert). – 1425. – Manuscrit (pergamí). – 83 f [i.e. 82 f.]; (20 x 14 cm)