Durant els més de cent anys de la seva trajectòria, el Palau de la Música Catalana ha vist passar pel seu escenari –en un rang comparable al de les sales de concerts més emblemàtiques de la cultura musical europea− pràcticament tota la història musical i concertística dels darrers 100 anys: cantants, instrumentistes, grups de cambra, orquestres, directors i compositors. A més, la seva història és altament representativa tant de la música catalana com del repertori universal. En les darreres dècades, amb l’ampliació i l’actualització funcional de les seves instal·lacions, és un auditori obert a les modalitats musicals més modernes i actuals.

El Llibre d’Or de l’Orfeó Català s’obre amb l’autògraf del poema El cant de la senyera de Joan Maragall, seguit del seu incipit musical de la mà de Lluís Millet. Es tracta d’un àlbum de dedicatòries que il·lustra l’abast qualitatiu i quantitatiu de les relacions que l’entitat mantingué amb personalitats rellevants de l’època en l’àmbit de la música, les arts i les lletres, la cultura, la política o els estaments eclesiàstics. Alguns dels músics que hi figuren –com Richard Strauss, Charles Bordes, Felip Pedrell, Antoni Nicolau, Albert Schweitzer, Wanda Landowska, Blanca Selva, Kurt Schindler o Joseph Canteloube, entre d’altres− tingueren relacions de col·laboració molt estreta amb l’Orfeó. D’altres, com Gustave Charpentier, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré o Maurice Ravel, havien sentit l’Orfeó en les seves estades a Barcelona. El Llibre d’Or també dóna fe de la representativitat cívica i social de l’Orfeó Català a través de les signatures de polítics com Francesc Pi i Margall o Francesc Cambó, d’arquitectes com Antoni Gaudí o de literats, poetes i homes de cultura com Àngel Guimerà, Francesc Matheu o Apel·les Mestres.