Manuscrit de la segona meitat del segle XVII o principi del segle XVIII. Algunes d’aquests set passacalles per a tabulatura d’arpa podrien provenir d’un llibre de Diego Fernández de Huete (Compendio numeroso de zifras armónicas, con teórica, y práctica para arpa de una orden, de dos órdenes, y de órgano. Madrid, 1702), un tractat que conté aquestes sèries. Els passacalles, inicialment una dansa a tres temps sobre un baix obstinat que es repeteix cada quatre compassos, podien servir de preludis per establir el “to” a tall d’introducció a les peces vocals, tant al teatre com a l’església. Hi ha sèries per a instruments d’acompanyament, com l’arpa o la guitarra.

La tabulatura està escrita sobre quatre línies, cadascuna corresponent a una veu: la línia alta representa la veu aguda, i la línia inferior, el baix. Les lletres situades sota les xifres indiquen la posició del dit per atacar la corda –p (polze), y (índex) i l (dit del mig)– i corresponen a les emprades per Lucas Ruiz de Ribayaz per a l’arpa en el seu tractat titulat Luz y norte musical para caminar por las cifras de la guitarra española, y arpa, tañer, y cantar a compás por canto de órgano (Madrid, M. álvarez, 1677).

Les xifres s’apliquen aquí a les notes següents: 1 Fa, 2 Sol, 3 La, 4 Si, 5 Do, 6 Re, 7 Mi; els punts determinen l’alçada de l’octava. Les durades, generalment, s’indiquen sota el pentagrama.

Manuel Espinosa de los Monteros (Andújar, ca. 1730 - Madrid, 1810) és l’autor d’aquests “tocs de guerra” destinats a regular els moviments dels soldats de la infanteria reial des del toc de diana fins al toc de retreta. Espinosa fou oboista de l’orquestra de cambra dels reis d’Espanya Carles III –que va regnar de 1759 a 1788– i Carles IV. Va succeir Gaetano Brunetti com a director de la Cambra Reial i, posteriorment, des del 1766 fins a la seva mort va formar part de la Capilla Real. D’ell es coneixen un manuscrit titulat Libro de la ordenanza de los toques de pífanos y tambores que se tocan nuevamente en la infantería española (Madrid, 1761) i un recull de 32 pàgines, imprès el 1769 a Madrid per Juan Moreno Tejada.

Aquest manuscrit conservat al Centre de Documentació de  l’Orfeó Català i enquadernat en pergamí, és una còpia d’aquesta edició; la va fer un músic de Barcelona, Joseph Guasch (“músico y copista de la Iglesia de Santa María del Mar”, com indica la primera pàgina). Presentat en forma de partitura per dues parts de “clarinetes”, dues parts de “pífanos” i una part de tambor, conté 15 peces titulades La Generala; La Asemblea; La Vandera o tropa; La Marcha de fusilleros; La Granadera; El Alto (solament per a tambors); La Retreta; El Vando; La Llamada; La Missa; La Oración (tambor sol); La Orden (tambor sol); La Fagina; La Diana; El Ataque, carga o calacuerda. La part de tambor, escrita amb una gran precisió rítmica, també indica diversos tipus d’atac.