Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Còdexs medievals i renaixentistes

La notació musical i les pràctiques litúrgiques des de l’alta edat mitjana fins al segle XVII són presents en aquesta selecció, que inclou notacions musicals antigues o llibres de cant pla, els quals destaquen per la seva organització i la seva procedència.

Fragment d’antifonari del segle XII

Aquest fragment (un full d’escriptura recto i verso) d’un antifonari –llibre en què s’anoten els cants de l’ofici per al temporal i el santoral– conté les melodies gregorianes cantades amb motiu de l’ofici del segon nocturn de Dissabte Sant, que marca el final de Setmana Santa i anuncia la Pasqua i pròxima resurrecció de Crist. Els responsoris van precedits de la lletra (R), i els versicles, de la lletra (V), escrites ambdues amb tinta vermella, la mateixa que s’empra en les inicials i la sil·labació del text. Aquestes melodies figuren en una dotzena de manuscrits inventariats en el Corpus antiphonalium officii. Gràcies a la presència del versicle Lustris sex qui jam per actis que apareix en el responsori Agnus Dei Christus, es pot comparar amb un manuscrit de Silos i un altre de Bénévent. Un altre versicle, Et dabit impios pro sepultura, permet relacionar-lo amb un manuscrit de Toledo.

La notació en forma de neumes, que indiquen les principals inflexions de la veu, pertany clarament a la notació anomenada aquitana, que originàriament s’emprava en l’àrea geogràfica corresponent a la llengua d’Oc i, posteriorment, amb l’expansió de l’orde de Cluny a la darreria del segle XI, també al nord de la Península Ibèrica. En aquesta notació, el punt s’associa sovint a les formes més complexes. S’hi distingeixen traços de pautat a punta seca (quatre línies) i una clau de Fa. 

[Antifonari. Fragment]. – [Mitjans segle XII]. -- Manuscrit (pergamí). -- 1 f. ; 21 x 12,5 cm (Ms. 11/1)