Fascicle de vuit folis de pergamí, amb enquadernació i numeració modernes. Una inscripció al foli 8v permet deduir que, vers el 1400, va pertànyer a un alumne de l’escola de glossadors de Bolonya oriünd de la Corona catalanoaragonesa. Conté quatre fragments musicals polifònics del període estilístic de l’Ars Nova. Aquesta es caracteritza per l’ús de valors inferiors al de semibreu –equivalent relatiu de l’actual valor de negra–, que obre les portes a una escriptura molt més propera a la pràctica real de la polifonia; també per l’ús de compassos binaris respecte de l’ús exclusiu de compassos ternaris en el període immediatament anterior. Amb l’Ars Nova el que de fet s’introdueix en el sistema d’escriptura de la música occidental és l’ús dels seus quatre compassos bàsics: 2/4, 6/8, 3/4, 9/8.

El primer fragment del fascicle és el Glòria “Splendor patris” d’autor anònim; ve tot seguit un Agnus que no transmet cap altre manuscrit. La tercera peça és un Credo atribuït al teòric i compositor Petrus Tailhandier. L’última és el Kyrie “Summe clementissime” del desconegut Johannes Graneti. Llevat de l’Agnus, que és a dues veus, la resta del repertori és a tres veus; constitueix un cicle incomplet de l’Ordinari de la Missa la còpia del qual, molt deficient, delata l’aprenent de música. El foli 1v, escrit per una mà diferent de la resta del manuscrit, és l’únic sense errors.