Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Còdexs medievals i renaixentistes

La notació musical i les pràctiques litúrgiques des de l’alta edat mitjana fins al segle XVII són presents en aquesta selecció, que inclou notacions musicals antigues o llibres de cant pla, els quals destaquen per la seva organització i la seva procedència.

Polifonia religiosa del segle XVI

Manuscrit de polifonia religiosa de la segona meitat del segle XVI amb 23 obres (3 misses, 1 credo, 2 passions, 4 lamentacions, 1 himne, 2 magnificats, 5 motets i 5 falsbordons) de les quals 14 són anònimes i la resta són de Morales (6), Montes (1), Vila (1) i Çorita (1). Un sol copista sembla haver estat responsable de copiar-lo, en un context lingüístic català, atès que, per exemple, l’expressió “lo darrer” (fol. 91v-92r) s’utilitza per indicar quina és la música per al darrer Kyrie d’una missa. La marca d’aigua al paper (corona amb estel) no s’ha pogut documentar amb precisió, però filigranes semblants daten entre 1561 i 1578. La presència en el Ms. 6 d’una obra del compositor Nicasio Zorita (ca. 1545-ca. 1593), mestre de capella de la catedral de Tarragona des de 1578 (que abans havia estat a València), i d’una obra d’en Vila –Pere Alberch (1517-1582) o possiblement el seu nebot Lluís Ferrán i Ferrament alies Vila (1565-1631), organistes de la seu de Barcelona–, suggereix els possibles contextos en els quals s’hauria pogut copiar aquest manuscrit. Una inscripció en el fol. 1 afegida clarament per una mà posterior esmenta els noms de dos escolans de “Sant Miquel” (institució no identificada) amb la data 1636, la qual cosa indica que probablement el manuscrit es va continuar utilitzant a la primera meitat del segle XVII. 

Cristòbal de Morales et al. [Manuscrit 6 de l’Orfeó Català]. Ca. 1580. Música manuscrita, 98 f. (47 x 36 cm)