COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Per la nostra música

Un moment cabdal de la història de la música catalana cal cercar-lo en el fons de manuscrits autògrafs de Pep Ventura, ric en partitures de sardanes. Gràcies a les campanyes per recollir testimonis vius de la música popular catalana, es publiquen cançoners o es fan edicions musicals destinades als més joves.

Sardana de Juli Garreta

El mateix any en què Pep Ventura mor, neix a Sant Feliu de Guíxols Juli Garreta (1875-1925). D’ofici rellotger, va començar a compondre sardanes el 1897. En va arribar a escriure al voltant d’una vuitantena, tot i que eren poc valorades entre els sardanistes, que es queixaven de la dificultat per ballar-les. El seu llenguatge aporta innovacions considerades massa agosarades, fins titllades de wagnerianes. Es va tardar en valorar la seva real aportació, tot i que Stravinsky en va lloar les qualitats sonores durant la seva visita a Barcelona (1924).

El repertori de sardanes va tenir molta difusió fora de l’àmbit sardanístic a través de les versions per a piano que es van editar. Aquest exemplar, publicat a Sant Feliu de Guíxols per l’associació Foment de la Sardana, inclou una elegant portada art nouveau, obra d’E. Prats. Té una dedicatòria autògrafa de l’autor a “Al més gran violoncelista D. Pau Casals”, amb qui l’unia una sincera amistat.

Garreta és també autor de cançons i d’una interessant obra simfònica i de cambra, gran part de la qual es conserva a la BOC, donació de la seva vídua. Aconsegueix unir trets rítmics i melòdics de clar ascendent català a estructures musicals molt més ambicioses amb un domini del llenguatge orquestral poc propi d’un músic que es qualificava a si mateix d’afeccionat. Garreta va aconseguir elevar la sardana, integrar-la al repertori de concert internacional i equiparar-la a altres produccions europees de prestigi (van estrenar-se obres seves a París amb un notable èxit).

Juli Garreta. Frisança: sardana llarga pera piano. Sant Feliu de Guíxols: Foment de la Sardana, [ca. 1902]. Coberta il. Música impresa, 4 p. (33 cm)