Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Per la nostra música

Un moment cabdal de la història de la música catalana cal cercar-lo en el fons de manuscrits autògrafs de Pep Ventura, ric en partitures de sardanes. Gràcies a les campanyes per recollir testimonis vius de la música popular catalana, es publiquen cançoners o es fan edicions musicals destinades als més joves.

Rajoles catalanes de músics (segles XVII-XIX)

Conjunt de rajoles de les dites d’arts i oficis que van ser donades a l’Orfeó Català en una data desconeguda i que estan emmarcades en tres plafons compostos per nou peces cada un. L’origen d’aquest tipus de rajoles cal cercar-lo en les antigues auques que representaven personatges amb les feines del camp i les pròpies dels artesans, tot i que de vegades s’hi poden veure animals, reals o mitològics, o temes extrets de les festes populars. Les més antigues, les del segle XVII, presentaven traços en blau o verd, però quan es popularitzaren, a partir del segle XVIII, són sempre peces policromes que van enquadrades amb una petita franja de color groc. La cronologia la podem establir a partir de l’element vegetal que es disposa a banda i banda de la figura central. L’organització de cada una de les rajoles dins del conjunt és aleatòria, la més antiga podria ser la darrera del tercer plafó, l’home que toca la guitarra, de la sèrie de la margarida, anomenada així per la flor en forma de bulb datable del segle XVII. Les més nombroses podrien formar part de la sèrie de la palmeta –segle XVIII–, per un seguit de fulles punxegudes disposades a banda i banda i que representen músics tocant la guitarra, el baixó –un precedent del fagot–, la gaita, el tambor, la trompa, flautes i trompetes, el violí i la viola o una especial viola de gamba. I, finalment, el plafó central mostra peces més estilitzades de la sèrie de l’atzavara caracteritzada per un matoll de tres senzilles fulles i que ja podria correspondre al segle XIX.

Rajoles policromes amb músics. Segles XVII-XIX. Terra amb decoració sobrecoberta, tècnica de l'estergit (13,5 x 13,5 cm).