COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Per la nostra música

Un moment cabdal de la història de la música catalana cal cercar-lo en el fons de manuscrits autògrafs de Pep Ventura, ric en partitures de sardanes. Gràcies a les campanyes per recollir testimonis vius de la música popular catalana, es publiquen cançoners o es fan edicions musicals destinades als més joves.

Pel nostre ideal de Lluís Millet

Pel nostre ideal (Barcelona: Joaquim Horta 1917) és un recull d’escrits de Lluís Millet, prologat per Joan Llongueras, que inclou articles, parlaments, estudis sobre músics catalans, notes bibliogràfiques i altres temes, la majoria dels quals ja publicats anteriorment –a la Revista Musical Catalana o en altres publicacions o diaris−, que, amb un distingit estil literari, florit i entusiasta, fa conèixer el clima estètic i sentimental d’una època de la música catalana des de l’òptica i les conviccions del seu autor. Entre moltes altres coses, cal destacar com a molt significatives la polèmica amb Eugeni d’Ors (La Veu de Catalunya, 1907) sobre Grieg i el sentiment de nostàlgia, una carta oberta a Amadeu Vives (La Renaixença, 19 de maig de 1897), o un extens estudi crític sobre La Celestina de Felip Pedrell (Revista Musical Catalana).

Aquest exemplar és el número dos d’un tiratge de dos volums amb enquadernació de luxe: amb pell marró, llom arrodonit amb nervis ressaltats i tapes que porten una sòbria decoració en filet sec. De talls brunyits, les contratapes i la guarda són amb teixit de motius geomètrics i vegetals, emmarcat amb una orla de ferros florals daurats.

Lluís Millet. Pel nostre ideal: recull d’escrits. Barcelona: s.n., 1917. 411 p. (27 x 21 cm)