Tresors del Palau

Per la nostra música

Un moment cabdal de la història de la música catalana cal cercar-lo en el fons de manuscrits autògrafs de Pep Ventura, ric en partitures de sardanes. Gràcies a les campanyes per recollir testimonis vius de la música popular catalana, es publiquen cançoners o es fan edicions musicals destinades als més joves.

Festa de la Música Catalana

Desde l’inici, l’Orfeó impulsà un corpus de música coral d’inspiració catalana, concretat en l’harmonització de melodies tradicionals i/o populars, en l’extensió de les harmonitzacions literals al terreny de la glossa lliure sobre temes populars i en la creació d’un gènere original, el poema coral d’inspiració catalana, el paradigma del qual podrien ser les composicions corals d’Antoni Nicolau (1858-1933) sobre poemes de Jacint Verdaguer. Per promoure aquest repertori i afavorir la recerca de noves melodies, l’Orfeó va convocar les Festes de la Música Catalana, a imitació dels Jocs Florals, celebrades els anys 1904, 1905, 1906, 1908, 1911, 1915, 1917, 1920 i 1922, primer al Teatre Novetats i des de 1908 al Palau de la Música Catalana. L’any d’aquesta darrera edició, el 6 de gener de 1922, tingué lloc la sessió inaugural de les tasques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, per donar curs a una proposta que el científic i mecenes Rafael Patxot havia fet a Lluís Millet, en què li proposava que l’Orfeó acceptés la direcció de l’Obra, que tindria per objecte “fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades, les moltes que hi ha recollides però que romanen inèdites, les que encara ignorem, per mor que vaguen esquerpes per les nostres contrades...”. Un consell consultiu, presidit per Felip Pedrell i integrat per representants de l’Arxiu d’Etnologia i Folklore, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Orfeó Català i la Fundació Rabell i Cibils, s’ocuparia de l’orientació global de la comesa, al punt de ser iniciada.

Festa de la Música Catalana. Barcelona: Palau de la Música Catalana, [1908?]. 1 fotografia: b/n (17,5 x 23,5 cm)