Fidel als seus orígens nobles al Llenguadoc, Déodat de Séverac (1872-1921) va estar molt vinculat amb la Catalunya Sud: establert primer a París i després a Ceret fou amic pròxim d’artistes com Isaac Albéniz, Ricard Viñes o Manolo Hugué. Séverac havia estudiat a la Schola Cantorum de París, on va ser a més assistent d’Isaac Albéniz quan aquest hi donava classes de piano. Va liderar el moviment cultural francès en favor de la música regional i la descentralització musical, i arribà a projectar una Escola Mediterrània de Música que hauria de tenir com a centre Barcelona i els diversos establiments s’estendrien des de Marsella fins a València. A la seva mort, la també “scholista” Selva reprengué aquest vell projecte; instal·lada a Barcelona des d’octubre de 1924 fins a la guerra civil, va dur-hi a terme una intensa activitat pedagògica i de concerts.

Donació de Selva és el manuscrit autògraf de “Vers le mas en fête” de la suite per a piano En Languedoc. La integral va ser estrenada a la Schola Cantorum el 25 de maig de 1905 per Ricard Viñes, a qui va dedicada l’obra. El manuscrit escrit amb tinta negra, porta a llapis indicacions de repartiment de compassos per a l’edició de Rouart Lerolle (1905). El nom del compositor s’ha afegit després, també a llapis. Comporta tres subtítols que indiquen el contingut emotiu de la música (“Par le chemin du torrent – Halte à la fontaine – Le mas en fête”). Si bé sembla fruit d’una natural improvisació amb temes sempre renovats i de diferents lluminositats, manté una forta unitat poètica. Mestre en l’art del clair et confus, l’obra de Séverac demana un gran domini dels pedals, en què tant Selva com Viñes excel·lien.