COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Modernisme i modernitat

La història del Palau de la Música Catalana i de l’Orfeó Català s’escriu amb documents excepcionals: testimonis concernents a les personalitats que van ser presents en la seva fundació; documents que mostren els vincles que el Palau de la Música Catalana va establir amb els compositors de la modernitat, o amb cèlebres solistes, com Wanda Landowska i Blanche Selva; i finalment, programes de concert i documents iconogràfics.

Autògraf de Déodat de Séverac, donatiu de Blanche Selva

Fidel als seus orígens nobles al Llenguadoc, Déodat de Séverac (1872-1921) va estar molt vinculat amb la Catalunya Sud: establert primer a París i després a Ceret fou amic pròxim d’artistes com Isaac Albéniz, Ricard Viñes o Manolo Hugué. Séverac havia estudiat a la Schola Cantorum de París, on va ser a més assistent d’Isaac Albéniz quan aquest hi donava classes de piano. Va liderar el moviment cultural francès en favor de la música regional i la descentralització musical, i arribà a projectar una Escola Mediterrània de Música que hauria de tenir com a centre Barcelona i els diversos establiments s’estendrien des de Marsella fins a València. A la seva mort, la també “scholista” Selva reprengué aquest vell projecte; instal·lada a Barcelona des d’octubre de 1924 fins a la guerra civil, va dur-hi a terme una intensa activitat pedagògica i de concerts.

Donació de Selva és el manuscrit autògraf de “Vers le mas en fête” de la suite per a piano En Languedoc. La integral va ser estrenada a la Schola Cantorum el 25 de maig de 1905 per Ricard Viñes, a qui va dedicada l’obra. El manuscrit escrit amb tinta negra, porta a llapis indicacions de repartiment de compassos per a l’edició de Rouart Lerolle (1905). El nom del compositor s’ha afegit després, també a llapis. Comporta tres subtítols que indiquen el contingut emotiu de la música (“Par le chemin du torrent – Halte à la fontaine – Le mas en fête”). Si bé sembla fruit d’una natural improvisació amb temes sempre renovats i de diferents lluminositats, manté una forta unitat poètica. Mestre en l’art del clair et confus, l’obra de Séverac demana un gran domini dels pedals, en què tant Selva com Viñes excel·lien.

Déodat de Séverac. Vers le mas en fête (Par le chemin du torrent - Halte à la fontaine - Le mas en fête). [1905?]. Hològraf. Música manuscrita, 10 p. (36 x 27 cm)