Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Modernisme i modernitat

La història del Palau de la Música Catalana i de l’Orfeó Català s’escriu amb documents excepcionals: testimonis concernents a les personalitats que van ser presents en la seva fundació; documents que mostren els vincles que el Palau de la Música Catalana va establir amb els compositors de la modernitat, o amb cèlebres solistes, com Wanda Landowska i Blanche Selva; i finalment, programes de concert i documents iconogràfics.

Carta d’Erik Satie a Antoni Nicolau

L’inici d’aquesta carta autògrafa d’Erik Satie (Honfleur, 1866-París, 1925) diu: “Debussy encara no ha acabat la seva feina...”, tot al·ludint a l’orquestració que Claude Debussy va fer, el 1896, de les Gymnopédies 1 i 3 per a piano (1888). El manuscrit d’aquesta orquestració data del febrer de 1896. Finalment, la primera audició va tenir lloc a París el 20 de febrer de 1897. Aquesta carta aporta informació nova sobre un aspecte de la col·laboració entre Satie i Debussy, atès que la correspondència d’aquest darrer no hi fa cap referència. Satie vivia en aquesta època a Montmartre i pertanyia a l’orde de la Rose-Croix, fundada per Sâr Péladan, tal com ho recorden els dos segells vermells amb una doble creu i la inscripció “Estima JC”. Satie també hi esmenta Ramon Casas, pintor que durant la seva estada a París igualment havia freqüentat el Moulin-de-la-Galette.

El destinatari, el compositor català Antoni Nicolau (Barcelona, 1858-1933), va tenir un paper destacat en la història de la vida musical barcelonina. Al capdavant de les principals institucions musicals –el Gran Teatre del Liceu, la Societat Catalana de Concerts, el Teatre Líric i l’Escola Municipal de Música de Barcelona–, Nicolau va donar a conèixer fragments simfònics de les òperes de Wagner, com també les principals obres del repertori simfònic europeu. L’Orfeó Català va participar en aquests concerts i va tenir una gran influència sobre la producció del compositor, atès que Nicolau va escriure per a l’Orfeó, durant el segle XX, grans obres corals inspirades en la música popular catalana.

Carta autògrafa d’Erik Satie a Antoni Nicolau. París, 1 març 1896, 1 sobre, 1 f.