Tresors del Palau

Modernisme i modernitat

La història del Palau de la Música Catalana i de l’Orfeó Català s’escriu amb documents excepcionals: testimonis concernents a les personalitats que van ser presents en la seva fundació; documents que mostren els vincles que el Palau de la Música Catalana va establir amb els compositors de la modernitat, o amb cèlebres solistes, com Wanda Landowska i Blanche Selva; i finalment, programes de concert i documents iconogràfics.

Als Catalans de Joseph Canteloube

El compositor i folklorista francès Joseph Canteloube (1879-1957), alumne de Vincent d’Indy i de Charles Bordes a l’Schola Cantorum de París i amic de Déodat de Séverac i d’Isaac Albéniz, a més de portar a terme una activitat compositiva extensiva a diversos gèneres (òpera, música simfònica, música de cambra, música coral), recollí i publicà un extens corpus de melodies populars. Tingué contactes freqüents amb l’Orfeó Català per la coincidència de les seves afinitats estètiques amb l’ideari de l’Orfeó. El 1931 va dedicar a l’Orfeó i a Lluís Millet l’himne per a cor mixt Als Catalans, amb text del poeta occità Antonin Perbòsc (1861-1944). Aquesta obra restà inèdita, si bé l’Orfeó havia cantat, en diverses ocasions, traduïdes al català, més d’una vintena de cançons tradicionals de diverses regions franceses, harmonitzades per Canteloube. També, el 3 d’abril de 1954, l’Orfeó li dedicà un concert monogràfic al Palau de la Música Catalana, amb composicions vocals i instrumentals.

Joseph Canteloube. Als Catalans. Hymne pour choeur mixte. Hològraf. Música manuscrita, 12 p. (35 x 27 cm)