Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

La guitarra

L’escola de guitarra espanyola és representada per un conjunt molt interessant d’edicions locals i estrangeres, així com d’escrits didàctics.

Tratado de armonía y composición aplicadas a la guitarra de Félix Ponzoa

Nascut a Múrcia el 1802, Félix Ponzoa va seguir una brillant carrera a l’Administració pública que el dugué a Palma de Mallorca, Barcelona i Castelló. Les seves obligacions li van deixar prou temps lliure com per dedicar-se a treballs d’erudició històrica i arqueològica, com també a la producció literària. Entre el 1849 i 1857 es va consagrar a la guitarra com a intèrpret i conferenciant, especialment a Barcelona, en el marc de la Sociedad Literaria. El seu tractat està influenciat per altres escrits igualment dedicats a la guitarra, com ara el Tratado teórico-práctico de armonía y composición de Francisco Andreví (Barcelona, 1848). Exigeix als guitarristes un gran domini del llenguatge musical (harmonia i contrapunt). Compost d’una introducció i 36 capítols, acara d’una manera progressiva i sistemàtica totes les qüestions de tècnica i descriu les formes habituals de la música per a guitarra –preludi, minuet, variacions, fantasia, obertura i simfonia, etc. La segona part del tractat és consagrada a tretze notes biogràfiques sobre grans intèrprets i compositors de guitarra, com són Ferran Sor o Dionisio Aguado, notes que han estat represes, de vegades literalment, per Mario Soriano Fuentes en la seva Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 (Barcelona-Madrid, 1855-1859). Aquest tractat es confirma, doncs, com una font important per a la història de la música a Espanya.

Un manuscrit de contingut semblant es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid.

Félix Ponzoa. Tratado de armonía y composición aplicadas á la guitarra seguido de algunas noticias báficas sobre los autores que mas han brillado en este instrumento. [ca. 1850-ca. 1897]. Manuscrit, 136 p. (30 x 22 cm)