Tresors del Palau

La guitarra

L’escola de guitarra espanyola és representada per un conjunt molt interessant d’edicions locals i estrangeres, així com d’escrits didàctics.

Manuscrit autògraf de Francesc Tàrrega

Quan Francesc Tàrrega (1852-1909) va començar a estudiar guitarra amb Julián Arcas, la popularitat i importància d’aquest instrument havia perdut molt de terreny en favor del piano. La brillant trajectòria de Tàrrega com a concertista per tot Europa va contribuir en gran manera a revitalitzar-lo.

Si bé s’ha emmarcat sovint la seva producció en l’àmbit de la música de saló, aquesta ha arribat a tenir un ressò internacional no gens menyspreable. Tàrrega creia indispensable donar a la guitarra un repertori adequat i va transcriure un nombre importantíssim de petites obres d’autors romàntics i sobretot d’Albéniz i Granados, de qui era amic.

Tàrrega es decantà sobretot cap a la composició de petits preludis, concebuts gairebé com a breus estudis d’expressió i de fraseig, als quals ell mateix no va donar gaire importància; normalment els traslladava al paper després de ser interpretats diverses vegades. El degoteig melòdic i l’ús predominant de formes monotemàtiques o binàries simples fa que tinguin un caràcter d’improvisació. Instal·lat a Barcelona des del 1881, va menar una vida retirada i exclusivament dedicada al seu instrument i a la pedagogia.

Són pocs els manuscrits autògrafs que es coneixen de Tàrrega; el que es conserva a la BOC és el Preludio en La menor núm. 2, dedicat a un altre guitarrista i alumne seu, Miquel Llobet (1878-1938). En aquesta obra es troben modulacions cromàtiques poc freqüents en la seva música; així volia fer notar les inclinacions creatives del seu jove deixeble. En l’angle inferior dret del verso es troba un fragment d’un estudi.

Francesc Tárrega. Preludio. Barcelona, 16 juny 1896. Hològraf. Música manuscrita, 1 f. (23 x 31 cm)