Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Fets i gent

Un cop més, mitjançant la col·lecció de programes i del Llibre d’Or de l’Orfeó Català es pot comprovar la rellevància dels músics que han mostrat el seu art al Palau de la Música Catalana. La qual cosa és un exemple més de la influència que ha tingut aquesta institució en el desenvolupament de la vida musical a Barcelona.

Llibre d’Or de l’Orfeó Català

El Llibre d’Or de l’Orfeó Català s’obre amb l’autògraf del poema El cant de la senyera de Joan Maragall, seguit del seu incipit musical de la mà de Lluís Millet. Es tracta d’un àlbum de dedicatòries que il·lustra l’abast qualitatiu i quantitatiu de les relacions que l’entitat mantingué amb personalitats rellevants de l’època en l’àmbit de la música, les arts i les lletres, la cultura, la política o els estaments eclesiàstics. Alguns dels músics que hi figuren –com Richard Strauss, Charles Bordes, Felip Pedrell, Antoni Nicolau, Albert Schweitzer, Wanda Landowska, Blanca Selva, Kurt Schindler o Joseph Canteloube, entre d’altres− tingueren relacions de col·laboració molt estreta amb l’Orfeó. D’altres, com Gustave Charpentier, Camille Saint-Saëns, Gabriel Fauré o Maurice Ravel, havien sentit l’Orfeó en les seves estades a Barcelona. El Llibre d’Or també dóna fe de la representativitat cívica i social de l’Orfeó Català a través de les signatures de polítics com Francesc Pi i Margall o Francesc Cambó, d’arquitectes com Antoni Gaudí o de literats, poetes i homes de cultura com Àngel Guimerà, Francesc Matheu o Apel·les Mestres.

Orfeó Català. Àlbum. 1896-1936. Manuscrit amb autògrafs, 43 f. (24 x 34 cm)