COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Música impresa al XVI

La riquesa de la polifonia hispana també queda representada per les edicions rares (Tomás Luis de Victoria) o úniques (Ensaladas de Mateu Fletxa)

Las Ensaladas de Mateu Fletxa

Únic exemplar, incomplet, de l’imprès editat a Praga (1581) per Mateu Fletxa el Jove amb una selecció d’ensalades del seu oncle, Mateu Fletxa el Vell (Prades, 1481?-Poblet, 1553?), juntament amb altres de Vila, Cárceres, Chacón i el mateix editor. Es tracta dels autors més representatius d’un gènere, l’ensalada, que resulta de la combinació hàbil de citacions diverses –lletra i música, juntes o per separat–, moltes de les quals susceptibles de ser identificades per l’oient de l’època. L’argument de la majoria té a veure amb el Nadal.

Les ensalades de l’imprès són catorze, a les quals se suma un madrigal. Si algunes van ser cèlebres ja al segle XVI, com La Justa o La Bomba del vell Fletxa, el recent moviment de la música antiga n’ha permès recuperar diversos títols per al gaudi del públic actual. Els quaderns que es corresponen amb les veus del tiple, alto i tenor es conserven al Centre de documentació de l’Orfeó Català i el del baxo a la Biblioteca de Catalunya. Manquen els quaderns de les veus cinquena i sisena, que afecten tres ensalades i el madrigal. L’edició és dedicada a Juan de Borja y Castro, ambaixador de la cort espanyola davant l’austríaca, l’escut del qual, amb l’emblemàtic bou dels Borja de Xàtiva, apareix a la portada de tots els quaderns. El nucli imprès degué ser un manuscrit propietat de Mencía de Mendoza, segona esposa del duc de Calàbria.

Mateu Fletxa. Las Ensaladas… Recopiladas por F. Matheo Flecha su sobrino… con algunas suyas y de otros autores por el mesmo corregidas y echas estampar… Impressas en la ciudad de Praga : en casa de Lorge Negrino, 1581. Música impresa, 3 particel·les (15 x 20 cm)