COVID-19. Protocol de seguretat i mesures preventives. MÉS INFO

Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Tresors del Palau

Arts gràfiques

Mentre que el modernisme va ser el motor cultural de la Barcelona del tombant de segle, l’Orfeó Català, amb la intenció d’afavorir la renaixença de la música catalana, va estendre la seva influència a diferents àmbits, també creant la Revista Musical Catalana (1904-1936, 1a etapa), publicació que va contribuir a estimular l’eufòria artística del moment.

Projecte de Domènech i Montaner

Projecte per al gran plafó decoratiu que corona la façana del Palau de la Música Catalana. El dibuix va sortir, sens dubte, del taller de Lluís Domènech i Montaner i el mateix arquitecte en devia donar les indicacions generals. A la perspectiva general i a l’alçat de la façana que es conserven al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya –procedents de l’arxiu Domènech i que es van publicar amb molt petites modificacions en La Veu de Catalunya el 9 de febrer de 1905– ja es percep la idea general del projecte ornamental. La part superior del conjunt que s’havia d’allotjar sota el cupulí de la façana, està centrada per una imatge femenina amb una filosa que podem interpretar com la música popular, asseguda en un setial amb la bandera quadribarrada al darrere. Com a fons, es dibuixen les muntanyes de Montserrat i a la seva dreta apareix l’estendard de l’Orfeó Català a mans d’un dels cantaires. Un enfilall de roses, la flor que domina tota l’ornamentació del Palau, cau per l’escalinata que acaba amb la inscripció “ANY MCMIX”. A la part inferior es distribueixen els orfeonistes, els homes drets i vestits de negre, amagats darrere de les partitures, mentre les dones, amb llargs vestits de colors diferents, adopten posicions més informals, dretes o mig assegudes en bancs de pedra disposats en semicercle. En la realització definitiva, el fris queda dividit en tres parts per un joc de dobles columnes adossades. La materialització del mosaic ha d’atribuir-se a Lluís Bru. Quan es va inaugurar l’edifici, el 9 de febrer de 1908, el gran plafó no estava encara a lloc, com es pot veure a les imatges que es van publicar amb motiu de l’esdeveniment, ja que el muntatge del conjunt es va acabar l’any 1910.