Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Col·leccions digitals

Des de l’any 2012,  dins el projecte del  CEDOC es va impulsar un projecte de digitalització anual, fent  augmentar any rere any les digitalitzacions del patrimoni documental del Centre. Des de  llavors el CEDOC ha anat introduint algunes d’aquestes digitalitzacions a la Memòria Digital de Catalunya en forma de col·leccions per tal d’afavorir el seu accés a tot aquell públic interessat en la seva consulta. 

fons pujol mateu
Fons Joan Pujol Mateu

Joan Pujol i Mateu nascut a Barcelona el 18 d’abril de 1862 fou violinista, compositor i pedagog. Amb 19 anys va ingressar com a primer violí de fila a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. A més del Liceu, la seva carrera professional va estar lligada a quatre agrupacions musicals. El 1907 va ser nomenant violí primer de l’Orquestra Filharmònica Barcelonesa, i  seguidament, va entrar com a soci fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1925), de la qual va arribar a ser vicepresident, i a partir del 1918, Joan Pujol va tenir la seva pròpia orquestra, anomenada “Orquestra ibèrica de Barcelona”. Finalment, Pau Casals el va contractar el 1922 com a violí segon, per a què toqués a l’Orquestra Pau Casals, on hi va tocar fins el 1937. La seva dedicació a la música es completava amb les tasques com a professor, entre els deixebles més destacats es troben, possiblement, Enric Granados i Narcisa Freixas. El fons compren un total de 299 obres, des de música orquestral i de cambra, fins a obres per a cor i també sardanes.  

vendrell colleccions digitals
Fons Emili Vendrell

Emili Vendrell Ibars s’inicià en la formació musical als set anys a l’Escolania de Santa Maria del Mar. Deu anys després ingressà a l’Orfeó Català, sota la direcció de Lluís Millet i n’esdevingué solista. Aquest fons conté documentació que en ressegueix la trajectòria professional. Cal assenyalar els programes, cartells i llibrets d’obres líriques, així com els escrits literaris que formaren part de l’activitat creativa del cantant, amb poesies, cançons i fins i tot un conte. Una de les sèries més voluminoses és la de correspondència, amb moltes cartes de personalitats del món cultural i artístic català com: Apel·les Mestres, Lluís Millet, Pau Casals i Adrià Gual, entre molts d’altres. La documentació de projecció pública també hi és extensa. Inclou retalls de premsa i guions radiofònics sobre aspectes artístics i biogràfics del tenor. També hi ha molta documentació referent als diversos homenatges que va rebre al llarg de la seva vida i després de la seva mort.

colleccions digitals lambert
Fons Joan Baptista Lambert

Joan Baptista Lambert va ser compositor, director, organista i pedagog. Es va formar com a escolà a la catedral de Barcelona i als 12 anys va començar els estudis d’orgue, i composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. Va compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes corresponents a l’anomenat moviment cecilianista. Va ser director de la banda dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat (1928-1931), de l’Acadèmia de Música i de la Banda de Música de la Casa de la Caritat, on va fundar un orfeó i va publicar una Teoria de la música el 1919. A partir del 1929 va ser escollit organista del Palau Nacional de Barcelona amb motiu de l’Exposició Internacional. Pel que fa a la docència, va dirigir l’Escola Municipal de Música de Granollers i la seva orquestra, i a partir del 1940 es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El fons consta de 472 partitures, de les quals,  368 obres són del mateix compositor que dóna nom al fons, la majoria autògrafes. 

rodoreda coleccions digitals
Fons Josep Rodoreda

Josep Rodoreda va ser un músic dotat d’una facilitat sorprenent per compondre i orquestrar. Va compondre quasi 400 obres de gèneres diferents i moltes van ser guardonades als diversos certàmens en què va participar. La més coneguda és el Virolai a la Verge de Montserrat, amb lletra de Mn. Jacint Verdaguer (1890 ). Nascut a Barcelona el 1851, començà els estudis a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona amb el mestre Nicolau Manent, el qual li ensenyà solfeig, piano, harmonia i composició. Del 1875 al 1883 va ser professor de solfeig i piano al Conservatori del Liceu. Va ser mestre director de la Societat Coral Euterpe del 1876 al 1886. El 1886 fou nomenat director de les acabades de crear Banda Municipal i de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1898 marxà a Sant Sebastià per posar-se al capdavant de la banda municipal d’aquella ciutat. El fons consta de 150 partitures, 141 manuscrites, mentre que la resta són impreses. El total d’obres que integra són del mateix compositor, la majoria autògrafes.

Programes concert Palau de la músic Catalana
Programes de concert del Palau de la Música Catalana

La col·lecció consta de programes de mà, fullets, llibrets... dels concerts al Palau de la Música des de la inauguració l’any 1908 fins a l’actualitat. Es tracta, doncs, d’una sèrie oberta que es va enriquint fruit de l’activitat del Palau. Aquesta col·lecció inclou els programes dels cicles del Palau, juntament amb col·leccions de programes d’entitats o agrupacions musicals diverses: Associació de Música da Camera, Orquestra Pau Casals, Orquestra Ciutat de Barcelona... Igualment, conté programes de promotors externs com: Euroconcert, Promoconcert, Ibercamera… Un recull de més de cent anys de la vida artística del Palau de la Música Catalana.

Programes de concert de l’Orfeó Català
Programes de concert de l'Orfeó Català

La col·lecció abasta els programes de l’Orfeó Català des dels primers concerts, l’any 1892, fins al 2013. Igual que la col·lecció de programes del Palau de la Música Catalana, és una sèrie oberta que s’enriqueix d’acord amb l’activitat de l’Orfeó. La singularitat i especificitat d’aquesta col·lecció permet conèixer el repertori musical català i també europeu al llarg de més d’un segle, l’estrena de grans obres musicals interpretades per aquesta agrupació coral catalana, com és el cas de l’estrena de la Missa en Si menor de Bach o la Passió segons sant Mateu, o altres obres de compositors catalans, com el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge, L’emigrant d’Amadeu Vives o l’emblemàtic El cant de la Senyera de Lluís Millet i Pagès.

Col·lecció de programes del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Col·lecció formada per més de 600 programes dels concerts del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalan, des de la seva formació el 1990 fins l’any  2017. Aquest cor és  un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Jordi Casas i Bayer en fou el director durant els primers 21 anys. Del setembre del 2011 al juny del 2016 Josep Vila i Casañas va ser el director titular. Des del setembre del 2016 fins a l’actualitat ho és Simon Halsey, i a partir de la temporada 2018-2019, Xavier Puig serà el nou director principal.

Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Cristophe Rousset i Vladimir Jurowski, entre molts d’altres.

Fons Fotogràfic del Palau de la Música Catalana
Fons Fotogràfic del Palau de la Música Catalana

Aquest fons consta de gairebé 5.000 imatges de compositors i intèrprets que han actuat o que han tingut alguna relació amb el Palau de la Música Catalana des dels inicis del segle XX fins al 1986. Constitueixen una part molt important d’aquest fons les fotografies de l’arxiu del Fòrum Musical i les del Patronat Pro Musica, entitats que van organitzar un considerable nombre de concerts al Palau. Així mateix, aquest fons inclou imatges sobre la construcció del Palau, com la col·locació de la primera pedra, i imatges de procedències diverses, d’intèrprets i directors, majoritàriament del primer terç del segle XX.

Fons fotogràfic de l’Orfeó Català
Fons fotogràfic de l’Orfeó Català

Aquest fons consta de 1.984 fotografies que recullen els primers 71 anys de l’activitat de l’Orfeó Català, des que fou creat l’any 1891 fins al 1962. Entre les imatges, hi destaquen fotografies amb motiu de l’activitat artística de l’Orfeó Català, com els viatges a Niça, París, Londres o Roma. Paral·lelament hi ha imatges de l’estrena d’obres en moments històrics importants, com la interpretació del Requiem de Mozart, primera actuació pública després de la Guerra Civil (maig del 1946), de les primeres audicions de l’obra El Pessebre de Pau Casals (octubre del 1962), l’estrena de l’Stabat Mater de Francis Poulenc (novembre del 1958), etc.

Fons de la Germanor d’Orfeons de Catalunya

Arran de la Festa dels Orfeons de Catalunya (maig de 1917) i per tal commemorar el vint-i-cinquè aniversari de l’Orfeó Català, neix la idea de crear una federació de cors sota la denominació de Germanor dels Orfeons de Catalunya per tal de promoure i difondre la música coral catalana. Així doncs, la mateixa comissió d’organització de la festa es constituí en comissió permanent de la futura entitat, sota la direcció de Lluís Millet. La Germanor celebrà tres assembles en les quals es traçaren les línies mestres; la primera i tercera a Manresa el 1918 i 1931, i la segona a la ciutat de Vic el 1920. El fons inclou la documentació fundacional i de constitució de la Germanor així com la de l'organització, tant dels òrgans rectors com de les assemblees. Per últim, comentar que el fons consta també d’un centenar de fotografies que representen moltes de les senyeres dels orfeons, així com una fotografia de cadascun dels seus directors.

Fons Francesc Pujol i Pons
Fons Francesc Pujol i Pons

Compositor, director i musicòleg, Francesc Pujol fou un personatge amb una activitat professional polifacètica que contribuí a la consolidació de l’Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. El Fons Francesc Pujol està format per partitures, documentació diversa sobre la seva activitat, un volum molt important de correspondència, així com la seva biblioteca personal. Una selecció de 2.000 cartes és el que es troba en aquest fons digitalitzat, amb noms tan destacats com: Blanca Selva, Joaquim Nin, Felip Pedrell, Enric Granados, Higini Anglès, Wanda Landowska, Joan Manén, Joaquim Malats, Joaquim Renart, Arthur Rubinstein, Joan Maragall, Emili Pujol i un llarg etcètera.

Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet
Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Mª Millet i Millet

Aquest fons conté el llegat de Lluís Millet i Pagès –fundador de l’Orfeó Català– i Lluís M. Millet –fill del fundador i que també fou director de l’Orfeó Català entre els anys 1946 i 1977. Una de les joies més importants d’aquest fons documental és el llibre de signatures que va ser regalat a Lluís Millet i Pagès en el 50è aniversari de l’Orfeó Català, que recull més de 400 signatures de personalitats del món de la cultura i les arts. El llegat inclou diferents tipologies de documents, des de partitures manuscrites dels propis mestres i directors, una part molt important de correspondència, fotografies i documentació fruit de les respectives activitats.

Fons Josep Anselm Clavé
Fons Josep Anselm Clavé

Músic, poeta i polític, fou el fundador de la primera societat coral: La Fraternitat (1850), que set anys després passà a anomenar-se Euterpe. Clavé va concebre la creació dels cors com un projecte social i pedagògic per apropar la cultura en general i la música en particular a la classe obrera de Barcelona. El fons conté principalment les partitures manuscrites de més de 80 obres: per a cor, ballables, per a orquestra i banda, i també documentació diversa, com ara reglaments, correspondència, títols personals i algunes fotografies.

Fons Pep Ventura

El fons consta de més de 500 partitures, la majoria autògrafes. Especialment es tracta de sardanes llargues, i entre les més destacades trobem Per tu ploro o Toc d’oració. Cal destacar també sardanes sobre motius operístics (La traviata, El barbero de Sevilla i El Faust), obres corals i ballables destinades a l’orquestra de música popular. El fons també conté les obres del seu fill Benet Ventura i Llandrich, sobretot sardanes, ballables i algunes composicions religioses. 

Coleccions digitals. Festa de la Música
Fons de la Festa de la Música Catalana. Fons Eusebi Patxot i Fons Concepció Rabell

En aquesta col·lecció de música manuscrita hi podem trobar les partitures presentades a tres concursos de composició que es realitzaren durant el primer terç del segle XX. El primer d'ells la Festa de la Música Catalana va ser una celebració, impulsada per l'Orfeó Català que es va celebrar en nou edicions entre 1904 i 1922. Un concurs que va néixer, amb la finalitat de promoure l'activitat compositiva i vetllar per l'enriquiment del patrimoni musical català, en especial el coral. En segon lloc incloem aquí les obres dels Premis Eusebi Patxot que Rafael Patxot va fundar el 1919 en honor del seu pare, creant així la Fundació Eusebi Patxot. Es celebraren vuit edicions entre els anys 1919 i 1935.  I finalment els premis Concepció Rabell, dels quals es celebraren catorze edicions entre els anys 1920 i 1935, en les quals participaren compositors com Eduard Toldrà, Amadeu Cuscó, Francesc Civil, Joan Baptista Lambert, Manuel Blancafort, Joaquim Serra i Blanca Selva. 

celeccio digital Canals
Fons Maria Canals i Rossend Llates

Presentem amb aquesta col·lecció una part del fons de Maria Remei Canals i Cendrós, concretament el fons fotogràfic que reflecteix tant la seva activitat personal i familiar, com també en gran part la seva activitat professional com a pianista  i fundadora de l'escola Ars nova, i també del Concurs Internacional de Música que port el seu mateix nom. El fons també conté el llegat del seu marit Rossend Llates, escriptor, crític musical i també compositor, amb el qual va fundar el Concurs Internacional de Música Maria Canals. 

Arxiu històric de l’Orfeó Català

Recull de documents relacionats amb la història de l'Orfeó Català i el Palau de la Música. Podem destacar documents singulars com: les emissions dels socis de l'Orfeó Català, factures de la construcció del Palau, veredictes de les festes de la Música o el Llibre d'Or de l'Orfeó Català, el qual recull les dedicatòries i signatures dels artistes i compositors més destacats que han actuat al Palau de la Música.

Música manuscrita d’autors catalans universals  i anònims
Música manuscrita d'autors catalans, universals i anònims

Aquesta col·lecció digital permet la consulta en línia de manuscrits musicals conservats al Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Un conjunt de manuscrits i edicions musicals d’una importància excepcional, tant per a la història de la música a Catalunya com a Europa, que abasta del segle XII al segle XX, amb obra anònima de l’època medieval, compositors renaixentistes com Cristóbal de Morale, Palestrina, Pere Alberch Vila, fins a manuscrits de mestres de capella com Francesc Valls, Carles Baguer, Ramon Carnicer, Francesc Tàrrega, Ferran Sor o manuscrits autògrafs d’Isaac Albéniz, Enric Granados, entre molts altres documents.

Música impresa d'autors catalans i universals

Aquesta col·lecció és una mostra del fons musical imprès que custodia el Centre de Documentació de l’Orfeó Català, un dels més rics i notables del patrimoni musical català i universal, que comprèn del segle XVI (ca. 1576) al segle XX (1960). Entre les importants partitures musicals, hi destaquen la primera edició de les Ensalades de Mateu Fletxa, el Primer llibre de misses de Tomás Luis de Victoria (del 1576) o una important col·lecció de partitures de guitarra del segle XIX de grans compositors: Ferran Sor, Bonaventura Bassols, Félix Ponzoa, José Brocá...

Fons Carles G. Vidiella

Carles G. Vidiella (Arenys de Mar, 1856-Barcelona, 1915), pianista, pedagog i compositor, inicià els estudis musicals a Barcelona el 1860. Fou deixeble dels millors mestres de música de Catalunya, entre els quals sobresortí Joan Baptista Pujol. Va combinar la seva activitat com a concertista amb la docència a l’Escola Musical Vidiella, on es formaren artistes de renom: Lluís Millet, Enric Morera o Joaquim Nin, entre d’altres. També va ser president de la Societat de Concerts de Barcelona, que va dur a terme una important activitat durant l’Exposició Universal del 1888. El fons conté documentació que reflecteix tota aquesta activitat, i el volum més important està format per la correspondència, els retalls de premsa i fotografies de molts dels seus alumnes. 

Col·lecció de cartells

La col·lecció consisteix en una selecció de 122 cartells de concerts de l’Orfeó Català i d’altres formacions celebrats al Palau de la Música Catalana. La col·lecció engloba bàsicament cartells des del 1900 fins al 1991; no obstant això, hi trobem el cartell institucional de l’Orfeó Català, dissenyat per Adrià Gual i imprès per primera vegada l’any 1904. La col·lecció documenta, juntament amb els programes de mà, la varietat d’artistes, músics i orquestres, tant catalans com universals, que han actuat al Palau.

Col·lecció de llibres d’Actes de la Junta de l’Orfeó Català

Aquesta col·lecció digital permet la consulta dels llibres d'actes de l'Orfeó Català dels primers vuitanta-tres anys de l'entitat, 1891-1974. Es tracta de set volums escrits que recullen els principals esdeveniments de l'entitat així com també les dissertacions, decisions i acords presos en les diferents Juntes celebrades pels membres de la Junta de l'Orfeó Català.

Obres d'art d'autors catalans

Es tracta d'un conjunt de dibuixos, esbossos, retrats, caricatures, etc,.. de temàtica musical i de grans compositors i personalitats relacionades amb l'Orfeó Català. Destaquem d'aquesta col·lecció un conjunt de rajoles policromes amb músics, el projecte del mosaic de cantaires per al fris de la façana del Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner; un nombre important de dibuixos de Joaquim Renart; retrats de grans compositors com: Lluís Millet, Antoni Nicolau, Enric Granados, Carles G. Vidiella...; i una col·lecció de dibuixos dels diferents espais del Palau fets per A. Sancho entre d'altres.

Cerca conjunta a les 22 col·leccions digitals de l'MDC
image/svg+xml Artboard 45