Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Antoni Soler i Ramos, un compositor català al monestir d’El Escorial

3 de desembre de 2019
Reserva

Sonatas del Pe. Fray Antonio Soler que hizo para la diversión del Sereníssimo Señor Infante Don Gabriel, obra 7ª y 8ª. 1802. CEDOC 1.5.1 Ms. 58

El 3 desembre de 1729 es té constància del bateig a Olot d’Antoni Soler i Ramos. Considerat un dels màxims representants de l’escola de tecla hispana durant el segle XVIII, és una de les principals personalitats de la història de la música catalana i espanyola a cavall dels estils musicals del Barroc i el Classicisme.

Format a l’escolania de Montserrat, va aconseguir només amb 17 anys la plaça de mestre de capella a la Seu de Lleida; algunes fonts apunten que va exercir-ne també a la catedral de la Seu d’Urgell. El 1752 va ser admès com a monjo jerònim al Monestir de San Lorenzo de El Escorial per les seves qualitats com a compositor i organista. Prompte la seva fama feu que Domenico Scarlatti i José de Nebra, accedissin a donar-li classes completant una formació d’alt nivell.

Aquests contactes amb la cort de Madrid es traduïren en l’encàrrec reial de responsabilitzar-se de la formació musical de l’infant Gabriel de Borbó, fill de de Carles III d’Espanya. Per a Gabriel va composar gran part de la seva obra instrumental: les sonates per a clavicèmbal i els cinc concerts per dos orgues. Al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) tenim com a testimoni d’aquests fets, la custodia del “Quadern amb sonates d’Antoni Soler i Carles Baguer”, un quadern apaïsat de 20 folis, d’enquadernació moderna, amb quinze peces per a tecla i fragments de tres altres obres. El primer foli fa de portada amb el títol: “Sonatas del Pe fray Antonio/ Soler que hizo para la diversión/ del Sereníssimo Señor Infante Don/ Gabriel Obra 7ª y 8ª año 1786/ Joseph Antonio Terrés/ 1802”. En realitat només la primera part del quadern inclou obres d’Antoni Soler; són tres sonates i un rondó que, juntament amb una sonata anònima copiada després del rondó, van ser editades per Samuel Rubio com a sonates o moviments de sonates de Soler (sonates 58, 59, 60, 83 i 99 de l’edició de Rubio, 1958-62). Tal com indica el títol del manuscrit, aquestes obres semblen part de les que Soler va dedicar a Don Gabriel, a qui va tenir per alumne des de 1766. En el següent enllaç podeu veure el document digitalitzat: https://bit.ly/35X5IsP 

És en les sonates on Soler assoleix el cim de la rellevància musical de la seva època, amb composicions extraordinàries que destaquen pels seus components pedagògics i d’entreteniment, a més, les seves composicions tenen la peculiaritat que no es pot identificar clarament l’instrument de tecla a que estaven destinades per a ser interpretades.

Antoni Soler va tenir a més, una activitat important en altres àmbits, on per exemple cal apuntar la seva afició per les matemàtiques, àmbit que va voler aplicar a la vessant musical tant per que fa a la seva obra teòrica, com en la construcció d’un instrument propi, de tecla i corda que va anomenar afinador o templante.

De la seva extensa obra teòrica, hi destaca se’ns dubte “Llave de modulación” (1762) -al CEDOC conservem una primera edició-, tractat important sobre la teorització de la modulació i innovador per les seves reflexions sobre la creació artística i la teoria musical. Soler, trencant amb els cànons més tradicionals, es decanta en el seu tractat a favor de les llibertats modulatòries en la música del seu temps. En aquest enllaç podeu descarregar-vos el tractat “Llave de modulación” d’Antoni Soler: https://bit.ly/2rLyWfF