Antoni Nicolau va néixer el 1858al carrer de Portaferrissa, a Barcelona. De jove va iniciar els estudis de medicina, però ben aviat s’adonà que la música era la seva vocació.  

Als disset anys ja va compondre la primera obra, Fantasia per a piano, sobre motius d’una òpera de Meyerbeer, i també la simfonia Athalia.El 1879, després d’haver guanyat un concurs públic convocat per la Diputació de Barcelona, va iniciar una residència a París, fins el 1886, per tal d’ampliar els seus estudis musicals. 

Aquesta estada de set anys a París la dedicà a l’estudi, a l’assistència a concerts i a l’amistat amb els millors compositors coetanis. Allà va estrenar, quan només tenia vint-i-quatre anys,el 1882,el poema simfònic El triomf de Venus, una obra que va ser elogiada pel crític musical del diari «La Liberté» i alhora compositor Victorin de Joncieres, que va afirmar: “és una partitura que revela en el seu autor un vigorós temperament musical... L’autor d’El triomf de Venus és un dels compositors moderns més dignes de cridar l’atenció del públic; posseeix una delicadesa d’expressió, una propietat en els efectes i un coneixement tan exacte de l’orquestra, que el situen des d’ara en el primer ordre dels músics més notables de l’escola moderna”.També a París va estrenar la llegenda bretona per a orquestra, solo i cor Henora i enllestí el poema simfònic Spes, dedicat a la inauguració de l’Exposició Internacional de Boston.Partitures originals que es conserven al CEDOC.